3. En aquestes dos imatges es nota com est¨¤ retocada la de la esquerre, cosa que fa que pugui
alterar la realitat.
4. Aquestes imatges estan ordenades de m¨¦s ic¨°niques (esquerre) cap a m¨¦s abstractes
(dreta)
5. Des del punt de vista
visual, la inclusi¨® de m¨¦s
de 4 elements fa que la
imatge sigui complexa, a
m¨¦s pot tindre molt o poc
significat sem¨¤ntic.
En canvi, la senzilla tindr¨¤
pocs elements, per¨°,
compte, pot tindre un gran
significat sem¨¤ntic o no
exactament en el cas de la
complexa.
En aquesta imatge veiem pocs elements a baix (senzilla) i m¨¦s elements a sobre
(complexa)
6. Denotaci¨® Connotaci¨®
Segons la denotaci¨®, veiem uns grup de persones
situen el cap a terra.
Segons la connotaci¨® podem veure a unes
persones meditant fielment cap a un ¨¦sser
suprem per ells. Ens pot suggerir la lleialtat
que mostren cap a Al¨¤
7. En canvi en les imatges monos¨¨mies nom¨¦s
disposar¨¤ de una opci¨® en la seva interpretaci¨®.
Les imatges polis¨¨mies s¨®n les que fan
possible diferents interpretacions. Les
interpretacions son degudes a les
connotacions, relacions entre els elements,
interpretacions, els contextos de les figures, els
significats i la interacci¨® entre les formes.
En aquestes dues imatges podem observar que la de dalt, es veu amb un sol
significat, interpretaci¨®, context.... I la de a baix t¨¦ molts punts de vista i
caracter¨ªstiques de la imatge, juga amb el context, interpretaci¨® de la lectura, etc.
8. En aquestes imatges, podem veure que una fotografia pot anar m¨¦s cap a la originalitat
(imatge amb nous par¨¤metres innovadors) o cap a una forma repetitiva (estereotip)
9. 7.2. Estructura de la
imatge
Imatge representativa de la estructura que pot tenir una imatge.
10. La composici¨® d¡¯una imatge consisteix en l¡¯organitzaci¨® dels seus
elements en un espai determinat.
Tipus de composici¨®: Suggereix:
Composici¨® horitzontal
Predominen les l¨ªnies
horitzontals
Equilibri, calma, quietud...
Composici¨® vertical
Destaquen les l¨ªnies verticals
Acci¨®, for?a, tensi¨®...
Composici¨® diagonal
Predominen les l¨ªnies
diagonals
Desequilibri, originalitat...
Composici¨® c¨ªclica
Predominen les l¨ªnies corbes
Complicaci¨®, dinamisme,
moviment...
Aqu¨ª hi predominen les l¨ªnies diagonals (composici¨® diagonal)
11. El pla ¨¦s l¡¯espai que presenta
una imatge en relaci¨® amb
els seus components.
S¡¯utilitza en funci¨® de les
necessitats expressives.
Cada pla t¨¦ una significaci¨®
Plans llargs
? Gran Pla
general
? Pla General
Plans mitjos
? Pla mig
? Pla americ¨¤
Plans curts
? Primer pla
? Pla de
detall
Pla utilitzat en el m¨®n de la cinematografia
12. Gran pla general
? Funci¨® descriptiva
Pla general
? Introdueix relats , salts en el temps
? Canvi d¡¯escenari
Pla de conjunt
? Funci¨® descriptiva
? Acostament a l¡¯acci¨®
Imatge de fons representativa dels plans cinematogr¨¤fics, la imatge de fons seria un pla
de conjunt
13. Pla mig
? Pla m¨¦s utilitzat.
? Funci¨® narrativa i import¨¤ncia expressiva
Pla americ¨¤
? Mostra converses en els personatges
La imatge de fons mostra diferents plans cinematogr¨¤fics d¡¯una peli de por antiga
14. Primer pla
? Lectura f¨¤cil i r¨¤pida.
? Valor expressiu, narratiu.
Pla de detall
? Gran poder d¡¯atracci¨®
En la imatge de fons veiem un pla de detall, es representativa com ja hem dit pr¨¨viament dels
plans fotogr¨¤fics
16. En aquesta imatge podem observar com s¡¯exposa els dos elements per tal que puguin
establir-se semblances i difer¨¨ncies entre les seves qualitats.
20. La sin¨¨cdoque tracta de mostrar un objecte presentant-ne nom¨¦s una part, de
manera que el receptor pugui imaginar el que falta.Tamb¨¦ es pot donar el cas de que
passes a la inversa.
22. La funci¨® referencial o informativa te una especial rellev¨¤ncia en la fotografia period¨ªstica i el
documentalisme. En aqu¨ª veurem que te un llenguatge orientat al context i que tracta nom¨¦s
de successos reals i comprovables.Tamb¨¦ podem dir que aquests tipus de fotografies faciliten
la descripci¨® del m¨®n des d¡¯un punt de vista imparcial i objectiu.
23. En aqu¨ª veurem que en aquestes imatges que van orientades a l¡¯autor de la imatge. En els
quals es una expressi¨® directa i permet afegir subjectivitat de qui mira, estat emocional, punt
de vista personal, ubicaci¨® en l¡¯espai com a ¨¦sser vital, amb voluntat. Per aconseguir-ho
necessitarem l¡¯¨²s del gran angular
24. En aquesta funci¨® experimentarem que va orientada al missatge. Sempre atrau
l¡¯atenci¨® sobre la seva forma. ?s una funci¨® constant en el llenguatge publicitari.
Tendeixen a cridar l¡¯atenci¨® de l¡¯espectador, implicant-hi la funci¨® connotativa o
suggestiva.
25. Aquesta funci¨® va dirigida a conv¨¨ncer a l¡¯espectador i la que domina en les imatges
publicit¨¤ries . La funci¨® suggestiva de la imatge ¨¦s la m¨¦s interessada; pret¨¦n obtenir
quelcom de nosaltres, no pas donar-nos-ho.Tracta de guanyar adeptes o vendre¡¯ns
quelcom.
26. 7.5. Codificaci¨® visual
En la nostra cultura identifiquem la
imatge amb la realitat. Les imatges
incorporen diversos codis
comunicatius: uns de generals i altres
d'espec¨ªfics.
Les imatges comuniquen per la via
emotiva. Per aix¨°, sovint, es
transmeten emocions, sentiments,
valors, etc. Que el receptor assumeix
de manera inconscient. Utilitzat pels
publicistes i altres comunicadors de
la societat de masses.
Les caracter¨ªstiques de la imatge
(iconicitat, senzillesa, monos¨¨mia,
connotaci¨®, originalitat) poden
utilitzar-ne per a referir
intencionadament el sentit d'un
missatge.
27. Fotografies ordenades d¡¯esquerre (relacions objectivitat) cap a la dreta
(engany)
Relacions
d¡¯objectivitat
Distorsi¨®
o realitat
Engany
28. Al analitzar una imatge
em de tindre en
compte la sensaci¨®,
gestualitat i actitud que
ens produeix.
La gestualitat ¨¦s utilitzada al m¨¤xim
en l¡¯elaboraci¨® d¡¯historietes i
caricatures. Fins els objectes
posseeixen la gestualitat, oferint
sensaci¨® de rigidesa, abandonament,
quietud... La publicitat articula els
missatges refor?ant els aspectes
gestuals.
Aqu¨ª veiem com hi predomina els gestos que tenen una significaci¨® clara i directa en la
comunicaci¨® humana
29. En aquesta imatge podem observar la creaci¨® de matisos significatius ( la il¡¤luminaci¨®
que podem distingir i els ulls plorosos)
30. En la imatge es pot observar les ombres que donen un significat en la imatge i dona
tamb¨¦ una bellesa de la imatge
31. La llum frontal aixafa les figures contra el fons i els d¨®na un aspecte irreal
(Codi lum¨ªnic )
32. (Codi lum¨ªnic )
Podem observar que en aquesta il¡¤luminaci¨® com es pot apreciar la tridimensionalitat
33. Ens podem fixar que en aquests tipus de llum s¡¯accentuen els volums i el relleu
(Codi lum¨ªnic )
34. Aquesta llum pot produir deformacions inquietants. Aquestes imatges solen donar
angoixa.
(Codi lum¨ªnic )
35. Quan la representaci¨® visual
d¡¯una persona o una cosa ¨¦s
entesa com la representaci¨® de
quelcom m¨¦s ampli que la cosa o
persona contretes, estem
davant d¡¯un proc¨¦s comunicatiu
de car¨¤cter simb¨°lic
En aquesta fotografia podem apreciar com s¡¯aplica la llei de la simbologia (causa-
efecte). Es veu que el cartr¨® te forma de una persona (suposadament i dorm un
rodam¨®ns).
37. Distorsiona la
realitat de tal
manera que
sembla m¨¦s gran.
Fotografia feta amb un objectiu d¡¯ull de peix
(Codis gr¨¤fics)
38. Pel contrari els
teleobjectius apropen
el objecte i provoquen
sensaci¨® d¡¯aixafament
En la fotografia es mostra un teleobjectiu.
39. Aquesta imatge podem observar que la part enfocada de la imatge tendeix sempre
a destacar
40. En aquesta imatge podem apreciar la relaci¨® entre imatge- text (colibr¨ª-n¨¨ctar).
41. 7.6. Lectura d¡¯imatges
Quan es descriu una imatge resulta
dif¨ªcil enumerar municiosament
cadascun dels detalls gr¨¤fics rellevant
d¡¯aquesta. Vol dir que una part
d¡¯aquesta informaci¨® no arriba a la
nostra percepci¨® conscient, s¨®n
percepcions que passen inadvertides
Criteri tipogr¨¤fic Criteri gest¨¤ltic
Els missatges subliminals en s¨®n d¡¯exemple alhora de
transmetre una percepci¨® inadvertida.
42. ?s la que segueix un m¨¨tode
similar a l'utilitza't en la
lectura d¡¯un text: des de
l¡¯angle superior esquerre
fins l¡¯inferior dret. Aquest
criteri resulta poc l¨°gic
43. Implica anar analitzant els
diferents nuclis d¡¯atenci¨®. La
impressi¨® global obtinguda a
primer cop d¡¯ull destaca el tema
principal i a continuaci¨® es
localitzen els centres d¡¯inter¨¨s
menors.
Es veu el tema principal(un home passejant, i els centres d¡¯inter¨¨s menors (esta al
costat d¡¯un riu, esta barrejada amb la pintura, etc.)
44. Elements
? Dades observables
Estructures
? Relaci¨® entre els elements gr¨¤fics i els altres elements ( composici¨®, enquadrament,
elements verbals...)
Significats
? Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix.
Imatge representativa del an¨¤lisi d¡¯una imatge.
45. Text + imatge:
Que sigui un text sigui el que aporti el sentit al missatge
Que, pel contrari, la imatge expressi una idea b¨¤sica
O que existeixi una complementarietat entre text i la imatge.
En aquesta imatge podem veure la relaci¨® entre text-imatge
48. El text aporta un significat diferent al que expressa la pr¨°pia imatge, anul¡¤lant, contradient
o tornant ambigua la realitat del propi registre fotogr¨¤fic.
