More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Tema 7: el llenguatge visual (20)
More from Nico Gerlach Delgado (8)
Tema 7: el llenguatge visual
- 2. 7.1. Caracter鱈stiques de la imatge Imatge publicitari on es pot apreciar algunes de les caracter鱈stiques de la imatge.
- 3. En aquestes dos imatges es nota com est retocada la de la esquerre, cosa que fa que pugui alterar la realitat.
- 4. Aquestes imatges estan ordenades de m辿s ic嘆niques (esquerre) cap a m辿s abstractes (dreta)
- 5. Des del punt de vista visual, la inclusi坦 de m辿s de 4 elements fa que la imatge sigui complexa, a m辿s pot tindre molt o poc significat semntic. En canvi, la senzilla tindr pocs elements, per嘆, compte, pot tindre un gran significat semntic o no exactament en el cas de la complexa. En aquesta imatge veiem pocs elements a baix (senzilla) i m辿s elements a sobre (complexa)
- 6. Denotaci坦 Connotaci坦 Segons la denotaci坦, veiem uns grup de persones situen el cap a terra. Segons la connotaci坦 podem veure a unes persones meditant fielment cap a un 辿sser suprem per ells. Ens pot suggerir la lleialtat que mostren cap a Al
- 7. En canvi en les imatges monos竪mies nom辿s disposar de una opci坦 en la seva interpretaci坦. Les imatges polis竪mies s坦n les que fan possible diferents interpretacions. Les interpretacions son degudes a les connotacions, relacions entre els elements, interpretacions, els contextos de les figures, els significats i la interacci坦 entre les formes. En aquestes dues imatges podem observar que la de dalt, es veu amb un sol significat, interpretaci坦, context.... I la de a baix t辿 molts punts de vista i caracter鱈stiques de la imatge, juga amb el context, interpretaci坦 de la lectura, etc.
- 8. En aquestes imatges, podem veure que una fotografia pot anar m辿s cap a la originalitat (imatge amb nous parmetres innovadors) o cap a una forma repetitiva (estereotip)
- 9. 7.2. Estructura de la imatge Imatge representativa de la estructura que pot tenir una imatge.
- 10. La composici坦 duna imatge consisteix en lorganitzaci坦 dels seus elements en un espai determinat. Tipus de composici坦: Suggereix: Composici坦 horitzontal Predominen les l鱈nies horitzontals Equilibri, calma, quietud... Composici坦 vertical Destaquen les l鱈nies verticals Acci坦, for巽a, tensi坦... Composici坦 diagonal Predominen les l鱈nies diagonals Desequilibri, originalitat... Composici坦 c鱈clica Predominen les l鱈nies corbes Complicaci坦, dinamisme, moviment... Aqu鱈 hi predominen les l鱈nies diagonals (composici坦 diagonal)
- 11. El pla 辿s lespai que presenta una imatge en relaci坦 amb els seus components. Sutilitza en funci坦 de les necessitats expressives. Cada pla t辿 una significaci坦 Plans llargs Gran Pla general Pla General Plans mitjos Pla mig Pla americ Plans curts Primer pla Pla de detall Pla utilitzat en el m坦n de la cinematografia
- 12. Gran pla general Funci坦 descriptiva Pla general Introdueix relats , salts en el temps Canvi descenari Pla de conjunt Funci坦 descriptiva Acostament a lacci坦 Imatge de fons representativa dels plans cinematogrfics, la imatge de fons seria un pla de conjunt
- 13. Pla mig Pla m辿s utilitzat. Funci坦 narrativa i importncia expressiva Pla americ Mostra converses en els personatges La imatge de fons mostra diferents plans cinematogrfics duna peli de por antiga
- 14. Primer pla Lectura fcil i rpida. Valor expressiu, narratiu. Pla de detall Gran poder datracci坦 En la imatge de fons veiem un pla de detall, es representativa com ja hem dit pr竪viament dels plans fotogrfics
- 15. 7.3. Recursos expressius de la imatge
- 16. En aquesta imatge podem observar com sexposa els dos elements per tal que puguin establir-se semblances i difer竪ncies entre les seves qualitats.
- 17. Observem que satribueixen qualitats de personalitat a animals o objectes , consisteix
- 18. Aqu鱈 veurem que la metfora consisteix en substituir all嘆 que es mostra per una altra cosa
- 19. La hip竪rbole consisteix en utilitzar una exageraci坦 per a destacar lexpressi坦
- 20. La sin竪cdoque tracta de mostrar un objecte presentant-ne nom辿s una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.Tamb辿 es pot donar el cas de que passes a la inversa.
- 21. 7.4. Funcions de la imatge
- 22. La funci坦 referencial o informativa te una especial rellevncia en la fotografia period鱈stica i el documentalisme. En aqu鱈 veurem que te un llenguatge orientat al context i que tracta nom辿s de successos reals i comprovables.Tamb辿 podem dir que aquests tipus de fotografies faciliten la descripci坦 del m坦n des dun punt de vista imparcial i objectiu.
- 23. En aqu鱈 veurem que en aquestes imatges que van orientades a lautor de la imatge. En els quals es una expressi坦 directa i permet afegir subjectivitat de qui mira, estat emocional, punt de vista personal, ubicaci坦 en lespai com a 辿sser vital, amb voluntat. Per aconseguir-ho necessitarem l炭s del gran angular
- 24. En aquesta funci坦 experimentarem que va orientada al missatge. Sempre atrau latenci坦 sobre la seva forma. s una funci坦 constant en el llenguatge publicitari. Tendeixen a cridar latenci坦 de lespectador, implicant-hi la funci坦 connotativa o suggestiva.
- 25. Aquesta funci坦 va dirigida a conv竪ncer a lespectador i la que domina en les imatges publicitries . La funci坦 suggestiva de la imatge 辿s la m辿s interessada; pret辿n obtenir quelcom de nosaltres, no pas donar-nos-ho.Tracta de guanyar adeptes o vendrens quelcom.
- 26. 7.5. Codificaci坦 visual En la nostra cultura identifiquem la imatge amb la realitat. Les imatges incorporen diversos codis comunicatius: uns de generals i altres d'espec鱈fics. Les imatges comuniquen per la via emotiva. Per aix嘆, sovint, es transmeten emocions, sentiments, valors, etc. Que el receptor assumeix de manera inconscient. Utilitzat pels publicistes i altres comunicadors de la societat de masses. Les caracter鱈stiques de la imatge (iconicitat, senzillesa, monos竪mia, connotaci坦, originalitat) poden utilitzar-ne per a referir intencionadament el sentit d'un missatge.
- 27. Fotografies ordenades desquerre (relacions objectivitat) cap a la dreta (engany) Relacions dobjectivitat Distorsi坦 o realitat Engany
- 28. Al analitzar una imatge em de tindre en compte la sensaci坦, gestualitat i actitud que ens produeix. La gestualitat 辿s utilitzada al mxim en lelaboraci坦 dhistorietes i caricatures. Fins els objectes posseeixen la gestualitat, oferint sensaci坦 de rigidesa, abandonament, quietud... La publicitat articula els missatges refor巽ant els aspectes gestuals. Aqu鱈 veiem com hi predomina els gestos que tenen una significaci坦 clara i directa en la comunicaci坦 humana
- 29. En aquesta imatge podem observar la creaci坦 de matisos significatius ( la il揃luminaci坦 que podem distingir i els ulls plorosos)
- 30. En la imatge es pot observar les ombres que donen un significat en la imatge i dona tamb辿 una bellesa de la imatge
- 31. La llum frontal aixafa les figures contra el fons i els d坦na un aspecte irreal (Codi lum鱈nic )
- 32. (Codi lum鱈nic ) Podem observar que en aquesta il揃luminaci坦 com es pot apreciar la tridimensionalitat
- 33. Ens podem fixar que en aquests tipus de llum saccentuen els volums i el relleu (Codi lum鱈nic )
- 34. Aquesta llum pot produir deformacions inquietants. Aquestes imatges solen donar angoixa. (Codi lum鱈nic )
- 35. Quan la representaci坦 visual duna persona o una cosa 辿s entesa com la representaci坦 de quelcom m辿s ampli que la cosa o persona contretes, estem davant dun proc辿s comunicatiu de carcter simb嘆lic En aquesta fotografia podem apreciar com saplica la llei de la simbologia (causa- efecte). Es veu que el cartr坦 te forma de una persona (suposadament i dorm un rodam坦ns).
- 36. Imatge representativa dels diferents programes dedici坦 a lordinador.
- 37. Distorsiona la realitat de tal manera que sembla m辿s gran. Fotografia feta amb un objectiu dull de peix (Codis grfics)
- 38. Pel contrari els teleobjectius apropen el objecte i provoquen sensaci坦 daixafament En la fotografia es mostra un teleobjectiu.
- 39. Aquesta imatge podem observar que la part enfocada de la imatge tendeix sempre a destacar
- 40. En aquesta imatge podem apreciar la relaci坦 entre imatge- text (colibr鱈-n竪ctar).
- 41. 7.6. Lectura dimatges Quan es descriu una imatge resulta dif鱈cil enumerar municiosament cadascun dels detalls grfics rellevant daquesta. Vol dir que una part daquesta informaci坦 no arriba a la nostra percepci坦 conscient, s坦n percepcions que passen inadvertides Criteri tipogrfic Criteri gestltic Els missatges subliminals en s坦n dexemple alhora de transmetre una percepci坦 inadvertida.
- 42. s la que segueix un m竪tode similar a l'utilitza't en la lectura dun text: des de langle superior esquerre fins linferior dret. Aquest criteri resulta poc l嘆gic
- 43. Implica anar analitzant els diferents nuclis datenci坦. La impressi坦 global obtinguda a primer cop dull destaca el tema principal i a continuaci坦 es localitzen els centres dinter竪s menors. Es veu el tema principal(un home passejant, i els centres dinter竪s menors (esta al costat dun riu, esta barrejada amb la pintura, etc.)
- 44. Elements Dades observables Estructures Relaci坦 entre els elements grfics i els altres elements ( composici坦, enquadrament, elements verbals...) Significats Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix. Imatge representativa del anlisi duna imatge.
- 45. Text + imatge: Que sigui un text sigui el que aporti el sentit al missatge Que, pel contrari, la imatge expressi una idea bsica O que existeixi una complementarietat entre text i la imatge. En aquesta imatge podem veure la relaci坦 entre text-imatge
- 47. El text serveix de recolzament de la imatge
- 48. El text aporta un significat diferent al que expressa la pr嘆pia imatge, anul揃lant, contradient o tornant ambigua la realitat del propi registre fotogrfic.
- 49. Significats denotatius i connotatius (enriquiment mutu)