Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Download as PPTX, PDF0 likes702 views
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (20)
Similar to Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic (20)
More from Pilar Alvarez (20)
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
- 1. Tema 4. LArt medieval 4.1. Lart 沿姻艶姻姻看馨稼庄界. 4.2. Lart romnic 4.3. Lart g嘆tic
- 3. Tema 4.1. LArt 沿姻艶姻姻看馨稼庄界
- 4. Lart 沿姻艶姻姻看馨稼庄界 sest辿n des de la caiguda de lImperi rom fins el segle XI. Es pot dividir en dues etapes: 1捉: Es desenvolupa lart dels invasors (pobles germnics). 2na: Inici del segle IX. Apareix la figura de Carlemany, creador dun gran imperi i propulsor principal del que sha anomenat art carolingi. Context
- 5. a) Arquitectura visig嘆tica: zones del centre i nord de Castella-Lle坦 b) Arquitectura asturiana: Nord dEspanya, Ast炭ries. c) Arquitectura mossrab: cristians que vivien en zones de control musulman (centre de la pen鱈nsula, Andaluss鱈a, llevant). Arquitectura: tipus
- 6. Molta influ竪ncia de la tradici坦 romana i paleocristiana: - Planta basilical o de creu grega - Cap巽alera rectangular - Grans carreus regulars sense argamasa als murs - Element de suport: La columna i el pilar de base rectangular. - Portes: Apareix larc de ferradura. - Cobertes: sostres plans o voltes de can坦 (Seg端ent diapo) Arquitectura visig嘆tica
- 7. Iconostasi: 辿s una estructura que t辿 com a funci坦 aillar el presbiteri (cap巽alera) de les naus.
- 9. Esgl辿sia de San Juan de Ba単os (Pal竪ncia, Espanya). Segle VII.
- 10. Esgl辿sia de San Juan de Ba単os (Pal竪ncia, Espanya). Segle VII.
- 11. Esgl辿sia de San Juan de Ba単os (Pal竪ncia, Espanya). Segle VII.
- 12. - Pedres petites i irregulars - Planta basilical - Tres naus separades per pilars i amb arcs de mig punt. - A vegades el creuer est molt marcat. - Generalment hi ha iconostasi. - Els murs s坦n alts i gruixuts i refor巽ats per contraforts estrets. - Cobertes planes i amb volta. - Labsis es cobreix amb volta de can坦. Arquitectura asturiana
- 13. Esgl辿sia de San Miguel de Lillo, Oviedo. Segle IX. Quins elements t鱈pics de larquitectura 沿姻艶姻姻看馨稼庄界a identifiques?
- 14. - Hi conflueixen tradicions paleocristiana, visig嘆tica i asturiana. - Afegeix laportaci坦 mossarab delements musulmans. - Plantes molt diverses, amb espais amplis. - Element de suport: pilars i columnes. - Inf musulmana: arc de ferradura dovellat. Arquitectura mossrab
- 15. Arquitectura mossrb: Esgl辿sia de San Pedro de L叩rrede, a Osca.
- 16. - Va a haver-hi un monjo, el Beat de Li辿bana, que va escriure comentaris a lApocalipsi. - Els Beatus s坦n c嘆dex medievals amb il.lustracions dels seus comentaris. - Hi havien molts per tota la Pen鱈nsula. - Marcada expressivititat - Cromatisme intens. - Figures fantstiques. La il.lustraci坦 dels Beatus
- 18. Carlemany va regnar de lany 768 al 814. En aquesta 竪poca va retornar lesplendor de l竪poca romana a Europa i va a restaurar lImperi dOccident. Es recuperaran els models art鱈stics de lAntiguitat i sadaptaran a les noves necessitats de la lit炭rgia i la religi坦 cristianes. Lart carolingi https://www.youtube.com/watch?v=4GgNif8OveE (Dibuixos)
- 19. Sutilitza de manera habitual larc de mig punt, la columna i el pilar cruciforme. La planta m辿s estesa: tres naus + absis. Algunes esgl辿sies tenen creuer + girola a la cap巽alera. Larquitectura carolingia
- 20. El deambulatori o girola 辿s un espai que envolta l'altar major de les esgl辿sies amb l'objectiu de facilitar el trnsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultniament. L'absis 辿s una construcci坦 adossada a la nau o les naus d'una esgl辿sia , normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta i acostuma a trobar-se darrere de l'altar formant capelles
- 21. s un element caracter鱈stic i original de larquitectura carol鱈ngia. s la part de planta rectangular que es posiciona a la fa巽ana occidental de le esgl辿sies i flanquejat per dues torres als extrems i una altra a la part central. A linterior d坦na a una tribuna, des de la qual lemperador i la seva fam鱈lia seguien els oficis religiosos. El westwerk carolingi
- 22. Aquisgr ocupava una zona central en l'imperi Carolingi, i va ser la capital de limperi. Carlemany va fer construir un gran complex de palau i dintre del mateix va edificar una esgl辿sia de planta octogonal per al seu 炭s privat. La Capella Palatina 辿s un edifici de dues plantes coronat per una c炭pula. La seva planta 辿s una planta centralitzada, formada per un octgon circumdat per un hexadecgon, perqu竪 era un edifici destinat a albergar una important rel鱈quia religiosa (San Mart鱈) en el seu interior. Entre ambd坦s pol鱈gons es forma un deambulatori, delimitat per columnes. L'edifici est inspirat en l'esgl辿sia bizantina de Sant Vital de Ravenna feta construir per l'emperador Justini I al segle VI i que Carlemany havia conegut i admirat. Capella Palatina dAquisgr. S IX. (copiar)
- 23. La Capella Palatina d'Aquisgr, va ser el m辿s clar exponent art鱈stic del poder pol鱈tic aconseguit per Carlemany. Com una expressi坦 de l'ideal imperial de Carlemany, la capella va ser decorada amb sumptuosos mosaics, marbres i bronzes i fins i tot columnes, que van ser expoliadas d'edificis de les velles capitals imperials, les ciutats de Ravenna i Roma. Aquesta reutilitzaci坦 d'elements art鱈stics pot entendre's com un intent d'entroncar-se amb la tradici坦 imperial romana. El resultat art鱈stic 辿s una barreja d'estils clssic,bizant鱈 i franco-germnic. . Capella Palatina daquisgr (copiar)
- 25. Lart carolingi https://www.youtube.com/watch?v=9pY8rcWv3Ms 1. Per qu竪 va ser important lestabliment del seu imperi? Ordre i estabilidat pol鱈tica que no hi havia des de final de limperi rom. Conexi坦 entre el m坦n rom i el m坦n modern (medievalitat). Les leng端es europees 2. Durant quants any va governar? 48 anys. 3. Quina peculiaritat pol鱈tica va tenir el seu regnat? Continuament en guerra El enigma de Carlomagno https://www.youtube.com/watch?v=9r6rJ1z9fZQ