More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (15)
Similar to Temes literatura proves pau 1 i 2 (20)
Temes literatura proves pau 1 i 2
- 1. Temes literatura proves PAU ESTRUCTURA I TEORIA
- 2. INTRODUCCI El prop嘆sit de les proves 辿s avaluar els coneixements de lalumnat sobre els continguts de literatura vists a classe. Les preguntes s坦n tancades, 辿s a dir, et demanen que relexiones sobre un punt en concret dels temes, per tant, haureu destar atentes/ents als enunciats.
- 3. Com contestar estes preguntes? Ho haurs de fer REDACTANT, 辿s a dir, no val contestar-les fent-ho tipus esquema o de manera telegrfica. Cal, per tant, fer-ho de manera ORDENADA, COHERENT I RAONANT lenunciat de cada pregunta.
- 4. Qu竪 cal fer? ATENTES A LA PREGUNTA T1:Explica en quina mesura el context sociopol鱈tic dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producci坦 narrativa de l竪poca TEXT EXPOSITIU (amb connectors, pargrafs, ben ordenat) AUTORS OBRES ESTIL FRANQUISME: 1939-1975
- 5. Esquema: El context sociocultural: El franquisme (19391975) Etapes Com incideixen els fets en la literatura La narrativa de postguerra: Corrents literaris Autors m辿s destacats Obres i estil
- 6. Context: les conseq端竪ncies de la guerra CONTEXT SOCIOCULTURAL:II REPBLICA (19311939) Reformes pol鱈tiques Reformes agrries Reformes educatives Reformes culturals Reformes religioses FRANQUISME (19391975) R竪gim antidemocrtic: Abolici坦 dinstitucions democrtiques i drets civils. Imperialisme Unitarisme La religi坦 cat嘆lica 辿s la dominant Caciquisme i classisme Masclisme Flokclorisme
- 7. ETAPES FRANQUISME ETAPES DEL FRANQUISME:QUASI QUATRE DCADES DE RGIM AUTORITARI D竪cada de 1940 a 1949: TOLERNCIA MNIMA (Mis竪ria, repressi坦, exili i a誰llament internacional). Autarquia D竪cada de 1950 a 1959: TOLERNCIA VIGILADA . (Tractat bilateral EUA, Concordat amb Santa Seu). D竪cada de 19601969: PRIMERA GRAN OBERTURA. (Desarrollisme econ嘆mic, turisme). ltims anys de la dictadura (19701975): OPOSICI SOCIAL AL RGIM, REIVINDICACI DE LA IDENTITAT CULTURAL
- 8. REPERCUSSIONS DEL FRANQUISME EN LA LLENGUA I LA LITERATURA DCADA DE 1939 A 1949: TOLERNCIA ZERO Prohibici坦 total del valenci (catal) en tots els mbits socials. Exili(interior o exterior) dels escriptors en llengua catalana. Interrupci坦 de la producci坦 o clandestinitat. Aix嘆 no obstant es creen algunes institucions: (1943) Ed. Torres a Val竪ncia. (1946) Premi Joanot Martorell a Barcelona. (1946) Instituto de Cultura Hispnica (folklorista i regionalista, proper al r竪gim).
- 9. DECDA DE 1950 A 1959: TOLERNCIA VIGILADA Inici duna narrativa en catal amb les caracter鱈stiques de la narrativa de preguerra (fulletonesca, costumista, tradicionalista i religiosa) i sense les innovacions americanes i europees. Sescriuen reculls de contes i rondalles per literaturitzar la narrativa de tradici坦 oral. Es permeten manifestacions folkl嘆riques(teatre) en valenci, demanant perm鱈s. Se suavitza la persecuci坦 i el rigor de la censura: apareixen publicats referents normatius: Gramtiques i Diccionaris (Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i Carles Salvador . Es publiquen els primers assajos i alguna obra de poesia.
- 10. ETAPA DE 1960 A 1975: PRIMERA GRAN OBERTURA (ANYS 60) I REVINDICACIONS DE LA IDENTITAT CULTURAL (ANYS 70)(1962) Naix Edicions 62: sautoritzen edicions en catal dautors contemporanis (Rodoreda, Fuster), dels exiliats (Pere Calders) i traduccions destrangers (novel揃la negra: Le Carr辿, Chandler, Hammett). Apareixen revistes(Lestel, Gorg) i estudis normatius; es legalitzen institucions(Omnium Cultural, Secretariat dEnsenyament de lIdioma. La llei de Premsa de Fraga (1966) alleugereix la censura, que no saboleix fins a 1978. Es convoquen premis(Premis Octubre) i comencen a editarse llibres. A la TVE i la rdio es fa algun espai en catal. Les innovacions en la narrativa europea de principis del s XX no arriben a la literatura catalana fins els anys 5060
- 11. Innovacions de la novella europea en la primera meitat del segle XX Eliminaci坦 de largument tradicional. Modificaci坦 del concepte de protagonista: implantaci坦de lantiheroi. Ruptura dels temps narratius lineals: accions simultnies, flashback... Substituci坦 del narrador omniscent(qui sap fets i pensaments) per lequiscent (qui sap el mateix que el personatge) o pel infrascient o observador( qui sap nom辿s el que veu). s de lestil indirecte lliure ( a m辿s de lestil directe i de lindirecte) i del mon嘆leg interior.
- 12. Pregunta: Creus que amb el que has vist referit al context tan desolador que deix la guerra civil era possible que els escriptors valencians, catalans i balears recrearen aquestes t竪cniques i innovadores que estaven sorgint a Europa? La resposta 辿s no. Una societat que est devastada humana i moralment no 辿s capa巽 de crear un circu誰t ni una generaci坦 preparada culturalment perqu竪 senzillament no t辿 els elements necessaris per crear una comunitat cultural ni un p炭blic lector preparat.
- 13. TENDNCIES DE LA NARRATIVA DURANT EL FRANQUISME -Els autors catalans van per darrere en les tend竪ncies, o b辿 fan una adaptaci坦 m辿s lleugera de les innovacions, per les limitacions de context). NOVELLA PSICOLGICA: Merc竪 Rodoreda i Lloren巽 de Villalonga. NOVELLA REALISTA: Testimonialista: J.M. Espins i E. Valor, M.Ibars. De base existencialista: M.A. Capmany. Realisme m鱈tic: Lloren巽 de Villalonga. NOVELLA FANTSTICA: Joan Perucho NOVELLA DE LA IMAGINACI I DE LABSURD: Pere Calders.
- 14. NARRADORS VALENCIANS DE POSTGUERRA: una narrativa de subsist竪ncia (nom辿s es publiquen unes 12 novelles) (1953) Miquel Adlert: I la pau. Narraci坦 dinquietuds cat嘆liques, tradicional i fulletonesca. (1960) EnricValor: Lambici坦 dAleix. Narraci坦 realista de temtica costumista i rural. (1961) Batriu Civera: Una dona com una altra. (19621965) Maria Ibars: Vides planes i L炭ltim serf. (1967) Maria Beneyto: La dona forta. Sobre lemancipaci坦 de la dona. (1972) Mart鱈 Dom鱈nguez: Els horts. Narr. costumista
- 15. TEMA 2 Explica les caracter鱈stiques m辿s importants de lobra literria dEnric Valor TEXT EXPOSITIU TIPUS DOBRES ESTIL (RECURSOS LINGSTICS) TEMTICA RONDALLSTICA NARRATIVA CURTA NOVELLSTICA DADES BIOGRFIQUES
- 16. UN POSSIBLE ESQUEMA A. Dades biogrfiques:(Castalla, 1911Val竪ncia, 2000) Activista cultural i social en la joventut, gramtic i literari. Premis i distincions. B. Obra: Ling端鱈stica i gramatical. Rondall鱈stica. Narrativa C. Caracter鱈stiques: Temtica: realisme social i costumisme. Expressivitat, riquesa i precisi坦 l竪xica. D. Importncia de la seua obra: Contribuci坦 a des del P. Valenci a la construcci坦 de lestndard literari. Estudi坦s i difusor de la normativa ling端鱈stica. Enlla巽a sense interrupci坦 la narrativa de preguerra amb la de postguerra. Permet con竪ixer minuciosament les particularitats en la forma de vida al P. Valenci durant una mplia etapa.
- 17. DADES BIOGRFIQUES Naix a Castalla lany 1911 i mor a Val竪ncia lany 2000. De fam鱈lia benestant, culta i lliberal per嘆 que pateix vicissituds econ嘆miques. Activista comprom辿s des de ben jove amb el valencianisme i la lluita per la democrcia i les llibertats. Escriptor i periodista, collaborador en revistes i setmanaris: El tio Cuc (anys 30); el Cam鱈 (193234); La Rep炭blica de les Lletres(193436) director de la revista Gorg(196971). Signant, defensor i divulgador de les Normes de Castell坦 (1932), contribueix a la seua divulgaci坦 i aplicaci坦 amb les seues obres com a gramtic, ling端ista i professor de cursos de valenci. Premi dHonor de les Lletres Valencianes (1985), Premi dHonor de les Lletres Catalanes (1987) i Doctor Honoris Causa per cinc universitats dels territoris de domini ling端鱈stic catal. D坦na nom al Premi de Narrativa en Valenci de la Diputaci坦 dAlacant.
- 18. ENRIC
- 19. B) OBRA (I) B. 1) El Valor gramtic i ling端ista Contribueix a la difusi坦 de la normativa ling端鱈stica valenciana amb la publicaci坦 dobres com: Millorem el Llenguatge (1971) Curs Mitj de Llengua Catalana referida especialment al Pa鱈s Valenci (1973) La Flexi坦 verbal. Fa un gran treball de recull de l竪xic en perill dextinci坦. Organitza i imparteix cursos de llengua normativa
- 20. B) OBRA (II)B.2. EL VALOR RONDALLISTA De lany 50 a lany 58, recull, de la tradici坦 oral, 36 rondalles populars i les escriu transformantles en narracions literries cultes. S坦n hist嘆ries de 3 tipus: Meravelloses (辿ssers fantstics, objectes mgics...). Danimals personificats (semblants a les faules) Costumistes (ambients rurals i agraris) El llenguatge 辿s senzill per嘆 acurat, ric i prec鱈s. S坦n dun gran valor literari i antropol嘆gic: estan ambientades en un espai real i conegut
- 21. B) OBRA (III)B.3. El Valor narrador Autor de narracions breus: amb t竪cnica narrativa del s XIX. Temtica rural, tradicionalista i costumista: Narracions de la Foia de Castalla, Narracions Perennes Autor de novelles curtes: De protagonista individual: Lambici坦 dAleix, La idea de lemigrant. Comen巽ada en 1952 i publicada en 1982.
- 22. B) OBRA (IV)B.3. El Valor narrador Autor de novelles llargues: La seua contribuci坦 literria m辿s important 辿s El cicle de Cassana (Castalla) format per 3 novelles: Sense la terra promesa (1980); Temps de batuda (1983) i Enll de lhoritz坦 (1991). Lautor hi fa una cr嘆nica social i narra les tensions entre les gents duna societat rural, de les comarques interiors i del sud del Pl Valenci, impregnades de records i viv竪ncies autobiogrfiques. Abasta una etapa des de principis del s XX fins a finals de la II Guerra Munidal (1945) S坦n novelles corals, de protagonista collectiu, escrites amb un llenguatge acurat, tot i usar modismes populars i registres colloquials en els dilegs.
- 23. C) Estil literari de Valor La seua prosa narrativa combina t竪cniques realistes del segle XIX (a imitaci坦 de Clar鱈n o Flaubert) amb recursos narratius innovadors. Utilitza diferents tipus de narrador: en 3a persona (omniscent), en 1a persona, mon嘆leg interior. Utiltza un llenguatge caracteritzat per una gran riquesa l竪xica, amb descripcions detallades i minucioses i dilegs vius, amb modismes i varietats colloquials per嘆 sempre acurat. Llenguatge literari amb preemin竪ncia de les formes valencianes.
- 24. d) Importncia de lobra de Valor s mereixedor duna gran consideraci坦 dins de la narrativa valenciana per crear un registre literari molt ric; per utilitzar totes les possibilitats expressives de la llengua i per donar una continu誰tat ininterrompudaa la tradici坦 ling端鱈stica i literria valenciana dabans i de despr辿s de la guerra civil. La fabulaci坦 que en fa de fets socials ens permeten con竪ixer uns fets hist嘆rics referits al nostre territori que, daltra manera, shagueren oblidat.