Quin paper poden jugar els pares alhora de fer els deures, en els exmens, i al rebre les notes?
Quines actituds dels pares prevenen el fracs escolar?
Com exercir l'autoritat sense ser autoritari?
Qu竪 hi ha darrere la mandra?
Com educar en la cultura de l'esfor巽?
Quin paper hi juga l'afectivitat en tot plegat?
L'ADOLESCNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.JORDIMELE
油
Aquest PWP va ser la base per la trobada FEAC familia escola acci坦 compartida de l'escola Sagrada Familia de Sabadell. La vam tenir en el 1r trimestre del 2024 i est enfocada per a les fam鱈lies de l'ESO i Batxillerat. Vam parlar de l'adolesc竪ncia, els seus canvis i vam intentar donar estrat竪gies per a fomentar una bona comunicaci坦 amb els nostres joves i alumnes.
Creiem que va ser tot un 竪xit.
Des dels grups FEAC infantil hem treballat l'educaci坦 en valors. Ja des de ben petits els hem d'educar en la responsabilitat, amb molt d'amor i comprensi坦, per嘆 sabent que les normes s坦n importants en la fam鱈lia, l'escola i la societat.
1. 1
DOSSIER INFORMATIU CICLE SUPERIOR DE PRIMRIA
CARACTERSTIQUES DE LEDAT
Aquesta 辿s una etapa de transici坦 a tots els nivells: passen de ser nens/es a ser
preadolescents; passen de fer uns aprenentatges m辿s concrets a un cicle superior on el
ritme daprenentatge 辿s m辿s accelerat, reben m辿s quantitat dinformaci坦 i en un
per鱈ode de temps m辿s curt (esgla坦 necessari per passar a Secundria).
10-11 anys
En laspecte f鱈sic no han abandonat encara el cos infantil tot i que al llarg del curs es
veuen canvis que es faran m辿s evidents al final del cicle o despr辿s dunes llargues
vacances.
o Comencen a valorar el seu aspecte f鱈sic i a sentir vergonya.
o En les nenes saprecien m辿s aquests canvis, especialment pel que fa a la seva
preocupaci坦 pel moment en el qual tindran la regla. Aquest aspecte les preocupa i, per
tant, cal que es treballi des de la fam鱈lia i des de lescola i que es faci seriosament per
eliminar angoixes innecessries i per donar unes correctes pautes dactuaci坦. Shan de
respondre les preguntes que facin sense escapolir-se delles per嘆 sense fer una
dissertaci坦 sobre el tema, cosa que moltes vegades no els interessa i els crea m辿s
angoixa.
o Prenen consci竪ncia del seu sexe: veuen les difer竪ncies que hi ha entre ells i elles (a
nivell de converses, interessos, jocs ...)
En laspecte emocional es comencen a veure certes variacions que repercutiran en la
formaci坦 de la seva personalitat.
o En primer lloc, neix la consci竪ncia moral. Adquireixen, de manera clara, la idea del que
est b辿 o del que est malament. Saben quines de les seves actuacions s坦n correctes i
2. 2
quines no ho s坦n. Si m辿s no, a nivell te嘆ric, distingeixen una actuaci坦 correcta duna
que no ho 辿s.
o El respecte pels adults adquireix importncia perqu竪 reconeixen lautoritat per嘆
nom辿s lautoritat que es basa en la ra坦 i en la just鱈cia de les decisions que es prenen.
o Van perdent, tamb辿, les conductes infantils i neix el sentiment damistat a la qual
valoren per sobre de les altres coses.
En laspecte acad竪mic, comencen a valorar els aprenentatges i prenen inter竪s per
lexperimentaci坦.
o Valoren les notes com a fruit del seu esfor巽 i, en general, han adquirit lhbit de fer la
feina diriament (si no el tenen cal preocupar-se seriosament)
o El nivell daprenentatges augmenta substancialment i ja tenen lli巽ons per aprendre de
manera m辿s sovintejada, aix鱈 com controls m辿s freq端ents.
o La mateixa consci竪ncia moral que van adquirint, fa que gaudeixin en els debats o que
en les assemblees els agradi expressar la seva opini坦.
o s un bon moment per fomentar les afeccions: la m炭sica (tocar un instrument), els
esports, la lectura (lexemple de la fam鱈lia 辿s decisiu), la vida sana i el respecte per la
natura (esplais, agrupaments,...). Hem daprofitar aquesta 竪poca per oferir-los
loportunitat de fer activitats enriquidores que els donaran tamb辿 alternatives als molts
perills que ladolesc竪ncia els pot comportar.
11-12 anys
En laspecte f鱈sic el cos continua fent canvis: comen巽a a apar竪ixer la regla en les nenes
i els nois comencen a fer canvis, m辿s lentament i menys evidents.
i resist竪ncia.
-los els hbits dhigiene.
En laspecte emocional, lamistat 辿s un punt de trobada i de preocupaci坦 per a
tothom. Comencen a apar竪ixer les colles de nens i nenes que perduraran, per嘆 no seran
les 炭niques. s un moment de fixaci坦 de rols. El grup diguals t辿 molta importncia.
models. s important
que a casa feu valoracions cr鱈tiques daquest fet.
o acceptada pel grup.
quan ells volen.
protegir la seva intimitat.
seu referent) i
comencen a separar-se del que est establert. Necessiten explicacions clares i hem de
raonar-los les prohibicions.
que fa refer竪ncia a ells, per嘆 els costa aplicar-la a ells mateixos.
3. 3
En laspecte acad竪mic poden fer un treball de deducci坦 i elaboraci坦 molt
m辿s abstracta que fins ara.
sistemes. Passen a
un pensament abstracte.
grup.
LLISTAT DHBITS A TREBALLAR AMB NENS I NENES DE CICLE SUPERIOR DE
PRIMRIA (DES DE CASA I A LESCOLA)
A Cicle Superior es continuen treballant tots els hbits iniciats a Cicle Mitj i se
nintrodueixen de nous que sassoliran al llarg de 5竪 i 6竪. Alguns daquests hbits
nom辿s els podreu treballar vosaltres des de casa, en daltres hi hauria dhaver un treball
compartit entre lescola i la fam鱈lia. En acabar el Cicle Superior, els nens i nenes hauran
de ser capa巽os de:
HIGIENE I SALUT:
o Dutxar-se cada dia, per iniciativa pr嘆pia.
o Canviar-se la roba quan est bruta (despr辿s d'una activitat f鱈sica, si est suada).
o Vestir-se correctament (l'elegncia consisteix a portar en cada situaci坦 all嘆 que es
necessita).
o Incorporar els hbits de bona educaci坦 i cortesia (tenir cura amb les coses que cauen
al terra, no posar-se objectes a la boca, adre巽ar-se adequadament a les persones...).
o Alimentar-se suficientment, sense incorporar menjars pocs nutritius o perjudicials per
a la dieta diria (pastes a deshora, llaminadures,...).
o Mantenir una bona postura segons la situaci坦 (d'estudi, de joc, d'esport, a classe...),
sense distraccions externes quan cal estar en actitud de concentraci坦 (televisors
encesos, sorolls, m炭sica,...).
AUTONOMIA PERSONAL I ORGANITZACI:
o No deixar-se influir excessivament pels altres, tot intentant d'aconseguir un criteri
personal davant dels fets.
o Mantenir un ordre en les feines i en els espais utilitzats per fer-les.
o Aprendre quines feines s坦n de la seva responsabilitat, i tenir una
actitud conseq端ent amb els propis compromisos.
o No interrompre una conversa o una acci坦 comen巽ada, i saber esperar el torn per
parlar o actuar.
o Saber quin 辿s el moment m辿s oport炭 per realitzar una determinada acci坦, o per
intervenir en una situaci坦.
o Aprendre a col揃laborar en les feines comunitries; participar positivament en el
manteniment de l'ordre dels espais i objectes propis i comuns (recollir un paper que no
sigui seu, no trepitjar una jaqueta caiguda i tornar-la al penjador,...).
4. 4
o Aprendre a reflexionar sobre si mateix/a, sobre les pr嘆pies opinions, la seva visi坦 del
m坦n i els seus actes.
o Saber despla巽ar-se aut嘆nomament i tenir un bon comportament c鱈vic.
o Complir i respectar els horaris.
COMUNICACI I RELACI:
- Recon竪ixer els propis errors com a eina per superar-se i millorar.
- Tenir mesura de les pr嘆pies dificultats i recon竪ixer i potenciar les aptituds i capacitats
de qu竪 es disposa.
- No dir mentides ni mitges veritats. No enganyar. Donar la cara quan 辿s necessari,
especialment si alg炭 altre pot sortir-ne perjudicat/da.
- Aprendre a fer coses amb els altres, tot aportant el que se sap o el que es t辿, tant si es
material com intel揃lectual.
- Argumentar les respostes amb raonaments coherents i apropiats a la seva edat.
- Perdre la por a preguntar all嘆 que es desconeix o que interessa, tot intentant esvair
els dubtes.
- Tenir la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, imaginant les sensacions i els
sentiments que poden tenir.
- Saber preveure les conseq端竪ncies d'una acci坦, intuir si seran positives o negatives per
a un/a mateix/a i per als altres.
- Recon竪ixer all嘆 que est ben fet i all嘆 que est mal fet.
- Saber adre巽ar-se correctament als altres en diferents situacions.
TREBALL I APRENENTATGE:
l'escola a la fam鱈lia i viceversa, de forma oral, sense
que hi hagi d'haver un control per escrit.
necessitat de la supervisi坦
dels adults.
-se la feina en el temps, d'una forma racional, procurant no deixar
els treballs per a 炭ltima hora.
-ne informaci坦 炭til per al treball i tamb辿 per gaudir
de la lectura.
-se oralment d'una manera coherent per tal de comunicar sentiments i
respostes.
-se de les pr嘆pies obligacions, escolars i familiars, per tal de
col揃laborar en la bona marxa de les accions diries.
Sistema davaluaci坦
5. 5
Rebreu tres informes que coincidiran, m辿s o menys, amb els tres trimestres que t辿 el
curs lectiu. Als informes hi trobareu comentaris espec鱈fics i detallats de la seva evoluci坦
en les diferents rees i comentaris referits al seu desenvolupament maduratiu i als seus
hbits, que cal que tingueu molt presents per treballar-los tamb辿 des de casa.
Al final daquests dos anys, es fa una avaluaci坦 global de tot el Cicle.
A sis竪 tamb辿 es passen les proves de Compet竪ncies bsiques.
Les repeticions de curs...
El Departament dEnsenyament permet una repetici坦 a qualsevol dels tres cicles
dEducaci坦 Primria.
En cas que el ritme d'aprenentatge o el grau de desenvolupament maduratiu d'un nen
o nena ho requereixi, la tutoria recomanar la repetici坦. Habitualment, la proposta es
produir a final de Cicle. Cal tenir molt clar que cada persona 辿s diferent i que ha de
tenir dret a seguir el seu ritme daprenentatge. De vegades, encara que es vulgui, no es
pot for巽ar m辿s aquest proc辿s.
s important no considerar la repetici坦 com un cstig, sin坦 com una altra oportunitat
que ha de permetre el nen o nena assolir unes estrat竪gies, uns hbits, uns
coneixements, uns procediments... que li han de facilitar afrontar el curs/cicle seg端ent.
Si es viu daquesta manera, la repetici坦 ser m辿s profitosa. s per aix嘆, que, a l'hora de
plantejar-la, es busca el consens fam鱈lia-escola.
En qualsevol cas, la fam鱈lia signar el full dacceptaci坦 o no acceptaci坦 de
la repetici坦 per deixar-ne constncia. En cas de possible repetici坦 savisar amb temps.
Hi haur obligaci坦 de repetir a 6竪 si els continguts m鱈nims de Primria no han estat
assolits adequadament .