狠狠撸

1. La Pedagogia sist猫mica Una altra manera de mirar el m贸n.

2. 听

3. 听

4. 听

5. 听

6. 听

7. 听

8. 听

9. 听

10. 听

11. 听

12. 听

13. 听

14. 听

15. 听

16. 听

17. 听

18. Zoom de Istvan Banyai

19. Canviar la mirada 茅s canviar l鈥檃ctitud Dir S脥 a la VIDA Prendre la realitat tal qual 茅s Acceptar les persones i les institucions amb la seva realitat

20. Teoria de sistemes Els ordres de l鈥檃mor: Vincle i dret de pertinen莽a 脪rgan de percepci贸 especial: La consci猫ncia. M anera d鈥檃ctuar d鈥檃cord a les normes establertes pel grup o el sistema al que pertanyo.

21. Les fidelitats. Les criatures actuen sempre per amor a la seva fam铆lia. Equilibri entre el donar i prendre. Els adults donen i els infants prenen.

22. Normes de la relaci贸: els necessaris l铆mits, llibertat i autoritat. Regles, lleis i jerarquies segons el temps. Primer sempre s贸n els pares i despr茅s els fills.

23. En la relaci贸 amb l鈥檈scola primer s贸n les mares i els pares, despr茅s les mestres.

24. Quan aquest ordre s鈥檃ltera apareixen els conflictes. Bert Hellinger

25. Normalment emetem missatges plens de: Avaluacions

26. Judicis

27. 颁谤铆迟颈辩耻别蝉

28. Moralitat

29. Queixes

30. Retrets Que porten a la no acceptaci贸 de la persona o del m贸n tal com 茅s. Canviar la mirada 茅s canviar l鈥檃ctitud

31. Categories t铆piques de resposta: Ordre, direcci贸, mandat

32. Advert猫ncia,amonestaci贸, amena莽a

33. Serm贸, lli莽贸

34. Aconsellar, proporcionar solucions

35. Donar arguments l貌gics

36. Jutjar, criticar, culpar

37. Recompensar, estar d鈥檃cord

38. Ridiculitzar

39. Interpretar, diagnosticar

40. Reafirmar, simpatitzar, consolar, recolzar

41. Preguntar

42. Apartar, distreure, entretenir Canviar la mirada 茅s canviar l鈥檃ctitud

43. Missatges d鈥檃cceptaci贸 com a terra f猫rtil on pot cr茅ixer la llavor: No verbal: No intervenci贸.

44. El silenci com escolta facilitador del desenvolupament. Verbal: F贸rmules per convidar a parlar: els missatges jo.

45. Escolta activa, no interpretar sin贸 retroinformar. Canviar la mirada 茅s canviar l鈥檃ctitud

46. L鈥檈scolta activa鈥� 脡s una habilitat per a ajudar-nos a superar els problemes tal com cadasc煤 ent茅n i viu la seva vida.

47. Porta al creixement, la independ猫ncia, la confian莽a i l鈥檃utorealitzaci贸.

48. Allibera als mestres de la impossible tasca d鈥檃ssumir tota la responsabilitat de l鈥檃prenentatge de l鈥檃lumnat i ho substitueix per la llibertat d鈥檈nsenyar en el sentit m茅s noble de la paraula.

49. 脡s un element essencial en el moviment de transformar les classes en espais c脿lids, de comprensi贸, seguretat i creixement.

50. Una manera de fer realitat la m脿xima que 鈥� ensenyar 茅s una manera d鈥檈stimar 鈥�

51. Els missatges Jo Els missatges Jo tenen tres parts: Descripci贸 del problema 鈥� Quan tu... descriu algun comportament o situaci贸 de la mateixa manera que podria ser gravat en v铆deo o caset, Expressi贸 de pensaments o sentiments "... Jo..." resum com m鈥檃fecta a mi o com observo jo que li afecta a l鈥檃ltre sense cr铆tica. Petici贸 d鈥檃ll貌 que vols "... Jo necessito que鈥︹€� vol ser una manifestaci贸 de les necessitats reals que tenim cadasc煤 i que normalment comporta un canvi de conducta o manera de fer de l鈥檃ltre. Cal que hi hagi congru猫ncia entre les paraules, el to de veu, l鈥檈xpressi贸 facial i el llengutage gestual i del cos.

52. No es poden usar per responsabilitzar als altres de la nostra felicitat.

53. Els missatges Jo La seq眉猫ncia: comportament efecte sentiment real (no enfado) comunica que el sentiment el produeix l'efecte no el comportament. Quan no feu la vostra feina descripci贸 de la situaci贸 em costa molt m茅s ensenyar-vos la lli莽贸 efecte tangible que ens produeix el seu comportament i em sento molt frustrat sentiment. Amb aix貌 el que fem es traslladar el problema a l'alumne per貌 no el culpem, cadasc煤 ha de prendre la seva part de culpa.

54. Despr茅s del missatge Jo cal aplicar l'escolta activa per a trobar una soluci贸, sin贸 pot acabar convertint-se en un di脿leg que no porta en lloc.

55. Qui t茅 el problema? Quan a classe es produeixen situacions que interfereixen en les necessitats leg铆tmes del mestre, no 茅s l鈥檃lumne qui t茅 el problema sin贸 nosaltres els i les mestres.

56. Cal que prenguem responsabilitat sobre els sentiments i reaccions de frustraci贸, resentiment, irritaci贸, tensi贸, mal de cap, mal d鈥檈st貌mac,鈥� que ens generen aquestes situacions en les que no ens sentim respectats.

57. Tenim tres camins possibles: Intentar modificar el comportament de l鈥檃lumnat

58. Intentar canviar l鈥檈ntorn

59. Intentar canviar nosaltres mateixos/es.

60. En relaci贸 a l鈥檃lumnat鈥� Els missatges soluci贸, els denigrants i els indirectes no funcionen.

61. S贸n missatges Tu en els que no assumim la nostra responsabilitat sobre els nostres sentiments

62. Els missatges Jo posen la responsabilitat del qu猫 est脿 passant on pertoca Mestre Alumne Frustraci贸 C O D I F I C A C I 脫 D E C O D I F I C A C I 脫 Missatge Tu/Jo

63. En relaci贸 a l'entorn... Com podem enriquir l'entorn?

64. Com podem empobrir l'ambient?

65. Com podem restringir la classe?

66. Com podem ampliar l'entorn?

67. Com podem reorganitzar la classe?

68. Com podem simplificar l'entorn?

69. Com podem sistematitzar-lo?

70. Com o qu猫 podem planificar amb antel路laci贸?

71. Com millorar la qualitat del temps a la classe?

72. Canviar nosaltres mateixos o el treball de ser un mateix Com podem assolir aquests objectius: Partint en les nostres pr脿ctiques de nosaltres mateixos/es. El meu respecte a la vida com a mestre/a. Qu猫 m鈥檈mociona en la vida? Prendre la pr貌pia vida amb el seu proc茅s amb paci猫ncia. Recon猫ixer all貌 que puc aportar als meus alumnes i tamb茅 les meves limitacions com a persona. Mirar-me b茅 tamb茅 en aquestes perqu猫 em fan la persona que s贸c. Un/a professional de l'educaci贸 efectiu/va 茅s aquell que est脿 reconciliat/da amb la seva fam铆lia d鈥檕rigen. El mestre que diu si a la vida i l鈥檃ssumeix tal i com li han donat els seus pares tindr脿 m茅s facilitat per a acceptar els diferents contextos familiars dels seus alumnes.

73. El meu fluir com a mestre/a Respectar el dest铆 de l鈥檃lumne sense voler canviar-lo. Els infants poden amb el seu dest铆. Respectar-lo els d贸na dignitat.

74. Prendre en el meu cor a la mare i al pare de l鈥檃lumne tal com s贸n. D鈥檃ltra banda generem agressivitat.

75. Entrevistes amb les fam铆lies: Fam铆lia i escola en una sola direcci贸: l鈥檃lumne/a.

76. El meu fluir com a mestre/a. Mirar i deixar-nos mirar per les fam铆lies. L鈥檃cceptaci贸 d鈥檜na relaci贸 amorosa: sensaci贸 de despullar-nos. Ocupar el nostre lloc i recon猫ixer el seu. Donar temps i no esperar res a canvi. Actitud d鈥檈scolta, respecte, empatia. La calma atenta, la serenitat. D鈥檃questa manera es generen altres din脿miques de relaci贸: acollir, acompanyar, compartir.

77. Les entrevistes. Com a centre: Obertura i transpar猫ncia.

78. Buscar espais de trobada en com煤.

79. Treballar en equip: projecte com煤 d鈥檈scola.

80. Les entrevistes:construint ponts. Com mirem a la fam铆lia? Respecte i confian莽a m煤tua, assumint el lloc que ens correspon, funcions i l铆mits. Com mirem la fam铆lia?

81. Ens col路loquem per sobre o per sota d鈥檃questa?

82. Com ens mira la fam铆lia? Entrevista inicial o de seguiment? En la primera caldr脿 ser rebut per alg煤 de l鈥檈quip directiu o per la tutora directament, en la segona cal fer esment a la tutora anterior i al trasp脿s de la informaci贸 que ens ha fet.

83. Les entrevistes:construint ponts. Coneixem el context familiar? Qui forma part de la fam铆lia?

84. Altres parelles dels pares?

85. Fam铆lia actual?

86. Situacions traum脿tiques a la fam铆lia?

87. Temes tab煤?

88. Alguna preocupaci贸 actual dels pares?

89. Les entrevistes:construint ponts. Pautes per al dia de l鈥檈ntrevista Cal citar a tots dos membres i encara que tan sols vingui un fem refer猫ncia a l鈥檃bsent.

90. Seure鈥檔s a prop, en una taula rodona, bon clima.

91. Sense pressa.

92. Escoltar primer qu猫 pensen del seu fill, ells s贸n primer i han de parlar primer, podem comen莽ar convidant-los a qu猫 ens diguin com veuen al seu fill.

93. Identificar les actituds, els sentiments respecte a la situaci贸 del fill/a (es culpen entre ells, a l鈥檈scola, neguen cap problema,...)

94. Mantenir una mirada sist猫mica: us respecto amb tot el que porteu.

95. Les entrevistes:construint ponts. Pautes per al dia de l鈥檈ntrevista Aplicaci贸 de l鈥檈scolta activa: expressar qu猫 hem ent猫s a partir de les seves paraules.

96. Comen莽arem parlant d鈥檃ll貌 amb el que estem d鈥檃cord.

97. Expressarem els aspectes en qu猫 tenim diferent opini贸 per貌 justificant-la. Cal parlar tenint present que parlem de processos oberts al canvi, res 茅s tancat o est脿tic.

98. Cal manifestar la necessitat de treballar conjuntament.

99. Si hi ha cap problema cal anar-lo centrant des de l鈥檃cceptaci贸 d鈥檃mbdues parts.

100. Cal un pauta conjunta d鈥檃ctuaci贸 definint les funcions de cadasc煤.

101. Cal parlar amb l鈥檃lumne/a per explicar l鈥檃cord i les conseq眉猫ncies positives que aquest fet tindr脿.

102. Establir el seguiment.

103. Les entrevistes:construint ponts. Despr茅s de l鈥檈ntrevista podem preguntar-nos. Com ens sentim?

104. Hem aconseguit construir el pont?

105. Hem percebut algun desordre familiar que pot afectar l鈥檃lumne? En cada cas veurem qu猫 podem o no fer per貌茅s important mirar la fam铆lia des dels ordres de l鈥檃mor (pertenences, jerarquies, equilibri entre donar i prendre), des del respecte.

106. La capacitat de percepci贸 Rescatar la capacitat de percepci贸. Ki - For莽a

107. Do - Orientaci贸

108. Ma 鈥� Interval

109. El m猫tode tothom guanya Directrius del Win/win method. 1. Pren temps per refredar el clima, si ho necessites troba vies alternatives per expressar l'enuig.

110. 2. Usant "missatges Jo," cada persona situa els seus sentiments i el problema com ella el veu. Sense culpabilitzacions sense interrompre.

111. 3. Cada persona situa el problema com el veu l'altre.

112. 4. Cada persona situa la seva part de responsabilitat en el problema.

113. 5. Pluja d'idees conjunta per escollir una soluci贸 que satisf脿 a ambdues parts 鈥� una Win/Win solution .

114. 6. Afirmar, perdonar, o agrair.

115. Regles per usar les directrius del Win/Win method.

116. Ser respectu贸s cap a l'altre.

117. Escoltar mentre l'altra persona parla.

118. Ser honest.

119. No culpar o interrompre.

120. Treballar envers una soluci贸 c貌moda per ambdues parts.

121. Bibliografia b脿sica Bach, Eva i Darder, Pere (2004) Des-educate: Una propuesta para vivir y convivir mejor . Barcelona: Paidos.

122. Colodron, Maria (2009) Mu帽ecos, met谩foras y soluciones: constelaciones familiares en sesi贸n individual y otros usos terap茅uticos . Editorial Descl茅e de Brouwer, S.A.

123. Dykstra, Ingrid (2007) El alma conoce el camino: constelaciones familiares con ni帽os y j贸venes. Ediciones Obelisco

124. Franke, Marianne (2006) Eres uno de nosotros . Buenos Aires

125. Hellinger, Bert i Prekop, Jirina (2004) Si supieran cuanto los amo. Herder Editorial

126. Gordon, Thomas (2003) Teacher Effectiveness Training . Three Rivers Press.

127. Travesset, Merc猫 (2007) La pedagogia sist猫mica. Fonaments i pr脿ctica. Editorial Gra贸.

128. Web Regulaci贸n de conflictos interpersonales

狠狠撸

Canvi mirada

Recommended

More Related Content

What's hot (14)

Similar to Canvi mirada (20)

Canvi mirada