ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
QUI MANA?
QUI MANA?
SITUACIONS:
QUI MANA?
●QUÈ EN PENSEU
DE LES
SITUACIONS
PRESENTADES?
QUI MANA?
QUI MANA?
● AL TRIAR LA ROBA.
● AL TRIAR EL MENJAR.
● A L’ANAR A DORMIR.
● TELE:AL TRIAR ELS
DIBUIXOS QUE MIREN
QUI MANA?
● MARXEM A SOPAR, AL
GIMNÀS, A CAMINAR...
-NO POTS MARXAR!
● EXIGIR AJUDA QUAN
NECESSITEN:
-VINE ARA A AJUDAR-ME!
● AL SORTIR DE L’ESCOLA: -
PORTA’M LA MOTXILLA!
QUI MANA?
PARLEM-NE
QUI MANA?
QUI MANA?
“... les pràctiques parentals intervenen en el desenvolupament del comportament dels nens; és
una qüestió complexa i podem estar segurs que els pares són factors importants en els
resultats conductuals dels seus fills.”
ELS PRINCIPALS ESTILS EDUCATIUS SÓN:
QUI MANA?
QUI MANA?
QUIN ESTIL D’EDUCACIÓ ÉS EL MÉS
ACONSELLABLE?
ESTIL ASSERTIU / EMPÀTIC /COMPRENSIU:
• Comporta respecte, autoritat, diàleg, flexibilitat. No
existeixen amenaces ni càstigs sinó conseqüències.
• Transmetem el missatge “això és el que jo penso”
(quins són els meus valors), “això és el que jo sento”
(aquestes són les meves emocions), “això és el que
cal fer” (aquesta és la conducta en què crec). És a dir,
transmetem qui sóc, com em sento i què vull, i ho fem sense dominar ni
humiliar. Diem les coses per tal que el nen ho entengui sense que se
senti agredit. Es tracta de saber com dir-li a un nen que ha fet una cosa
dolenta sense que senti que és una persona dolenta.
QUI MANA?
Les coses es poden dir de moltes maneres. Per exemple:
– Mama: “El volum del teu joc em molesta, baixa-ho una mica si
us plau”
– Nen: “Doncs ves-te’n i no ho escoltaràs”
– Mama: “Aquesta no és manera de contestar-me, no m’agrada,
no vull que em parlis així. T’he demanat si us plau que baixis el
volum”.
Si no el baixa, haurem d’actuar buscant una conseqüència.
• L’estil de criança assertiva/ democràtica pot ser l'estil més eficaç, però,
també acostuma a ser el més exigent en termes d'energia i temps invertit.
● Els progenitors són molt afectuosos
● Mantenen amb els seus fills/es alts nivells de comunicació,
● Les normes i els límits són clars i solen ser explicats i justificats davant dels seus
fills de forma raonable a les diferents edats i necessitats, així com també, controlen i
restringeixen el comportament d’aquests/es amb normes i límits clars. És a dir,
s’atenen les necessitats dels fills però s’estableixen normes i límits adequats a
les necessitats i capacitats d’aquests, explicant-los els motius de manera clara i
coherent per a ells.
● És un estil educatiu bidireccional ja que s’escolten les explicacions i iniciatives dels
fills alhora que s’incideix en aquests i així s’ajuda a adquirir alts nivells d’autocontrol
i autoestima en els fills, a tenir una major capacitat per afrontar situacions noves
amb confiança, major persistència en les tasques que inicien i major habilitat en
la interacció i relacions amb els iguals;
● Els fills i filles són independents i afectuosos, així com també es fomenta la
interiorització de valors morals.
● Aquests pares pensen que els seus fills i filles poden resoldre problemes per si
mateixos i deixen que aquests prenguin decisions i escullin perquè aprenguin
les conseqüències.
● Els fills i filles cooperen si se’ls anima a fer-ho i, van aprenent que els problemes se
solucionen de manera cooperativa, pares i fills participen conjuntament en la
resolució dels problemes.
HABILITATS DE L’ESTIL ASSERTIU
1. Escolta activa / empatia. “Ja sé que t’agrada escoltar música però tan alta a mi em molesta”
2. Ajuda a pensar amb preguntes obertes: “Per què ho fas? Com et sents?” Les preguntes sempre ajuden a
pensar i és el que ens interessa per acompanyar l'aprenentatge.
3. Utilitza missatge “JO”. Cal evitar dir frases com: “tu ets desordenat”, “tu ets … “ i canviar-les per frases
“jo sóc…”
4. Elogia i valora positivament els comportaments. Hi ha comportaments a priori dolents però que també
poden tenir un cantó positiu. Per exemple, un nen pega a un altre nen al parc; podem increpar-lo directament
o podem preguntar-li per què ho ha fet (potser ho ha fet perquè pensava que l’altre li prendria una joguina);
si coneixem el motiu podem tractar millor la situació.
5. Sap fer una crítica. Amb l’exemple anterior: a part de dir al nen que no ha de pegar, s’ha esbrinat per què
ho ha fet per tal d’entendre’l i fer-li una crítica constructiva, per tal que no se senti menyspreat.
6. Aplica sentit de l’humor. Sovint ens hem de riure d’uns mateixos. Riure amorosament ajuda a relaxar una
situació tensa.
L’estil assertiu potencia el creixement i la confiança. La reacció que hem de tenir ha de ser:
a) Empàtica: “Entenc que t’enfadis”. Per exemple quan a un nen li neix un germanet i el nen diu frases com
“emporteu-vos el nen, jo no l’he demanat”. És un sentiment de rebuig, però hem d’entendre que és un sentiment
natural.
b) Sincera: “Tens raó, això no agrada a ningú, però ho hem de fer”. La sinceritat és el que s’agraeix
en un fill. El nen confia més en un pare/mare que et diu realment com són les coses.
c) Respectuosa: “Si vols que t’escolti no em cridis”. És una manera de fer crítica a la seva manera de
dir les coses.
d) Compromesa: “Pensaré en el que m’has dit”. Compromís amb el fill, pensem-ho junts, ho resoldrem
junts.
QUÈ HEM D’EVITAR?
– Criticar, comparar i ridiculitzar (“El teu germà és més ràpid”)
– Generalitzar (“A tots els nens els agrada anar al parc”)
– Etiquetar (“Ets tímid”== “Ets una persona (atribut)”)
– Culpar (“Ja t’ho deia jo”, “No corris que cauràs”)
– Missatge tu: “Ets un desordenat” es pot canviar per “No m’agrada el desordre de la teva
habitació”)
– Sermonejar (canviar el “Hauries d’estar content”, “Hauries de …” per “Jo sento que…” o “Jo
crec que el que tu ets és…”). Si sermonegem massa, cansem. Cal que la paraula sigui una cosa
fresca i poderosa. Si parlem massa, perdem capacitat per influir.
COM AJUDAR-LOS A QUE ES COMUNIQUIN MILLOR?
– Ajudar-los a expressar i discriminar les emocions: “No és que la mare sigui dolenta, sinó
que tu estàs enfadat/da amb mi”
– Animar-los a que expressin el que desitgen sense por ni culpa, tot i que diguin coses que
no ens agraden, i anar amb atenció perquè també se’ls ha de dir que no sempre s’ha
d’expressar tot.
– Acceptar la seva manera de ser. Per exemple, existeixen nens que són molt introvertits; si
els hi insistim molt, anem contra la seva naturalesa i això agreujarà el problema. No vol dir que
no hem de fer res perquè el nostre fill és així, sinó que hem d’intentar que no es guardi tot, però
sense voler convertir-lo en un nen xerraire i molt comunicatiu.
QUI MANA?
QUI MANA?
QUI MANA? EDUCACIÓ INFANTIL
QUI MANA?
https://www.youtube.com/watch?time_continue=26&v=dSeAeQaeZV8
QUI MANA? EDUCACIÓ INFANTIL
QUI MANA?
• GRÀCIES PER LA VOSTRA
ASSISTÈNCIA

More Related Content

What's hot (20)

25 novembre2014lapor
25 novembre2014lapor25 novembre2014lapor
25 novembre2014lapor
JORDIMELE
DRETS I DEURES
DRETS I DEURESDRETS I DEURES
DRETS I DEURES
JORDIMELE
COMUNICACIÓ AMB ADOLESCENTS
COMUNICACIÓ AMB ADOLESCENTSCOMUNICACIÓ AMB ADOLESCENTS
COMUNICACIÓ AMB ADOLESCENTS
JORDIMELE
ídols i models
ídols i modelsídols i models
ídols i models
JORDIMELE
Alternatives al càstig sf
Alternatives al càstig sfAlternatives al càstig sf
Alternatives al càstig sf
niuda
Modes i ídols
Modes i ídolsModes i ídols
Modes i ídols
JORDIMELE
21 març 2017 Responsabilitat,normes i familia
21 març 2017 Responsabilitat,normes i familia21 març 2017 Responsabilitat,normes i familia
21 març 2017 Responsabilitat,normes i familia
JORDIMELE
Presentació setembre 16
Presentació setembre 16Presentació setembre 16
Presentació setembre 16
pbatall1
22 novembre2016mitjans de comunicació
22 novembre2016mitjans de comunicació22 novembre2016mitjans de comunicació
22 novembre2016mitjans de comunicació
JORDIMELE
La Comunicació Amb Els Nostres Fills I Filles
La Comunicació Amb Els Nostres Fills I FillesLa Comunicació Amb Els Nostres Fills I Filles
La Comunicació Amb Els Nostres Fills I Filles
gueste07b6c
BUTLLETÍ 64. EDUCACIÓ EMOCIONAL. LA FRUSTRACIÓ I EL PERDÓ
BUTLLETÍ 64. EDUCACIÓ EMOCIONAL. LA FRUSTRACIÓ I EL PERDÓBUTLLETÍ 64. EDUCACIÓ EMOCIONAL. LA FRUSTRACIÓ I EL PERDÓ
BUTLLETÍ 64. EDUCACIÓ EMOCIONAL. LA FRUSTRACIÓ I EL PERDÓ
JORDIMELE
BUTLLETÍ 61 COM SER FELIÇOS
BUTLLETÍ 61 COM SER FELIÇOSBUTLLETÍ 61 COM SER FELIÇOS
BUTLLETÍ 61 COM SER FELIÇOS
JORDIMELE

Similar to QUI MANA? EDUCACIÓ INFANTIL (20)

Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo VañóEntendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Barbara Ines Rotger
L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.
L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.
L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.
JORDIMELE
Circular Cicle Superior
Circular Cicle SuperiorCircular Cicle Superior
Circular Cicle Superior
escsantacaterina
Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009
ceipelspins
Conflictes parella i conseqüencies en els fills
Conflictes parella i conseqüencies en els fillsConflictes parella i conseqüencies en els fills
Conflictes parella i conseqüencies en els fills
Rosa Barceló Aznar
Xerrada Bullying Joan Miró
Xerrada Bullying Joan MiróXerrada Bullying Joan Miró
Xerrada Bullying Joan Miró
grius79
Pares i alumnes davant l'eso
Pares i alumnes davant l'esoPares i alumnes davant l'eso
Pares i alumnes davant l'eso
Ramon Barlam
Aspeger[1]
Aspeger[1]Aspeger[1]
Aspeger[1]
montsepujolar
Xerrada "Comunicació pares-fills"
Xerrada "Comunicació pares-fills" Xerrada "Comunicació pares-fills"
Xerrada "Comunicació pares-fills"
Ampa Ies Sollana
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes ppt
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes pptAbordatge de les conductes disruptives dels alumnes ppt
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes ppt
atorresfe
El paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fillsEl paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fills
Cristina Mas Santaló
Estimulació del llenguatge
Estimulació del llenguatgeEstimulació del llenguatge
Estimulació del llenguatge
escolafolchitorres
PRÀCTIQUES RESTAURATIVES ES PONT 2
PRÀCTIQUES RESTAURATIVES  ES PONT 2PRÀCTIQUES RESTAURATIVES  ES PONT 2
PRÀCTIQUES RESTAURATIVES ES PONT 2
gathyus
Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12
mediasinguerlin
Alteracions de conducta
Alteracions de conductaAlteracions de conducta
Alteracions de conducta
marialopeztena
ARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdfARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdf
DCRZ1
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo VañóEntendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Barbara Ines Rotger
L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.
L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.
L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.
JORDIMELE
Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009
ceipelspins
Conflictes parella i conseqüencies en els fills
Conflictes parella i conseqüencies en els fillsConflictes parella i conseqüencies en els fills
Conflictes parella i conseqüencies en els fills
Rosa Barceló Aznar
Xerrada Bullying Joan Miró
Xerrada Bullying Joan MiróXerrada Bullying Joan Miró
Xerrada Bullying Joan Miró
grius79
Pares i alumnes davant l'eso
Pares i alumnes davant l'esoPares i alumnes davant l'eso
Pares i alumnes davant l'eso
Ramon Barlam
Xerrada "Comunicació pares-fills"
Xerrada "Comunicació pares-fills" Xerrada "Comunicació pares-fills"
Xerrada "Comunicació pares-fills"
Ampa Ies Sollana
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes ppt
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes pptAbordatge de les conductes disruptives dels alumnes ppt
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes ppt
atorresfe
El paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fillsEl paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fills
Cristina Mas Santaló
PRÀCTIQUES RESTAURATIVES ES PONT 2
PRÀCTIQUES RESTAURATIVES  ES PONT 2PRÀCTIQUES RESTAURATIVES  ES PONT 2
PRÀCTIQUES RESTAURATIVES ES PONT 2
gathyus
ARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdfARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdf
DCRZ1

More from JORDIMELE (20)

AL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIURE
AL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIUREAL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIURE
AL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIURE
JORDIMELE
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL."AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
JORDIMELE
"AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.
"AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS."AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.
"AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.
JORDIMELE
La frustració.ppt
La frustració.pptLa frustració.ppt
La frustració.ppt
JORDIMELE
VALOR ESFORÇ 103.ppt
VALOR ESFORÇ 103.pptVALOR ESFORÇ 103.ppt
VALOR ESFORÇ 103.ppt
JORDIMELE
BULLYING 97.ppt
BULLYING 97.pptBULLYING 97.ppt
BULLYING 97.ppt
JORDIMELE
POTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIA
POTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIAPOTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIA
POTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIA
JORDIMELE
Definitiuafrontar adolescencia 90
Definitiuafrontar adolescencia 90Definitiuafrontar adolescencia 90
Definitiuafrontar adolescencia 90
JORDIMELE
Primària temps en familia
Primària temps en familiaPrimària temps en familia
Primària temps en familia
JORDIMELE
Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)
JORDIMELE
Comunicacio 89
Comunicacio 89Comunicacio 89
Comunicacio 89
JORDIMELE
Deures, notes i resultats acadèmics
Deures, notes i resultats acadèmicsDeures, notes i resultats acadèmics
Deures, notes i resultats acadèmics
JORDIMELE
La responsabilitat INFANTIL
La responsabilitat INFANTILLa responsabilitat INFANTIL
La responsabilitat INFANTIL
JORDIMELE
La responsabilitat
La responsabilitatLa responsabilitat
La responsabilitat
JORDIMELE
ÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERAT
ÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERATÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERAT
ÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERAT
JORDIMELE
ÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIA
ÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIAÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIA
ÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIA
JORDIMELE
Safa la frustracio
Safa la frustracioSafa la frustracio
Safa la frustracio
JORDIMELE
Saber escollir
Saber escollirSaber escollir
Saber escollir
JORDIMELE
Dzپܱó
DzپܱóDzپܱó
Dzپܱó
JORDIMELE
30 maig2017m'estimotalcomsoc
30 maig2017m'estimotalcomsoc30 maig2017m'estimotalcomsoc
30 maig2017m'estimotalcomsoc
JORDIMELE
AL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIURE
AL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIUREAL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIURE
AL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIURE
JORDIMELE
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL."AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
JORDIMELE
"AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.
"AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS."AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.
"AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.
JORDIMELE
La frustració.ppt
La frustració.pptLa frustració.ppt
La frustració.ppt
JORDIMELE
VALOR ESFORÇ 103.ppt
VALOR ESFORÇ 103.pptVALOR ESFORÇ 103.ppt
VALOR ESFORÇ 103.ppt
JORDIMELE
POTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIA
POTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIAPOTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIA
POTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIA
JORDIMELE
Definitiuafrontar adolescencia 90
Definitiuafrontar adolescencia 90Definitiuafrontar adolescencia 90
Definitiuafrontar adolescencia 90
JORDIMELE
Primària temps en familia
Primària temps en familiaPrimària temps en familia
Primària temps en familia
JORDIMELE
Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)
JORDIMELE
Deures, notes i resultats acadèmics
Deures, notes i resultats acadèmicsDeures, notes i resultats acadèmics
Deures, notes i resultats acadèmics
JORDIMELE
La responsabilitat INFANTIL
La responsabilitat INFANTILLa responsabilitat INFANTIL
La responsabilitat INFANTIL
JORDIMELE
La responsabilitat
La responsabilitatLa responsabilitat
La responsabilitat
JORDIMELE
ÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERAT
ÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERATÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERAT
ÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERAT
JORDIMELE
ÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIA
ÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIAÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIA
ÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIA
JORDIMELE
Safa la frustracio
Safa la frustracioSafa la frustracio
Safa la frustracio
JORDIMELE
30 maig2017m'estimotalcomsoc
30 maig2017m'estimotalcomsoc30 maig2017m'estimotalcomsoc
30 maig2017m'estimotalcomsoc
JORDIMELE

QUI MANA? EDUCACIÓ INFANTIL

  • 3. QUI MANA? ●QUÈ EN PENSEU DE LES SITUACIONS PRESENTADES?
  • 5. QUI MANA? ● AL TRIAR LA ROBA. ● AL TRIAR EL MENJAR. ● A L’ANAR A DORMIR. ● TELE:AL TRIAR ELS DIBUIXOS QUE MIREN
  • 6. QUI MANA? ● MARXEM A SOPAR, AL GIMNÀS, A CAMINAR... -NO POTS MARXAR! ● EXIGIR AJUDA QUAN NECESSITEN: -VINE ARA A AJUDAR-ME! ● AL SORTIR DE L’ESCOLA: - PORTA’M LA MOTXILLA!
  • 9. QUI MANA? “... les pràctiques parentals intervenen en el desenvolupament del comportament dels nens; és una qüestió complexa i podem estar segurs que els pares són factors importants en els resultats conductuals dels seus fills.” ELS PRINCIPALS ESTILS EDUCATIUS SÓN:
  • 11. QUI MANA? QUIN ESTIL D’EDUCACIÓ ÉS EL MÉS ACONSELLABLE? ESTIL ASSERTIU / EMPÀTIC /COMPRENSIU: • Comporta respecte, autoritat, diàleg, flexibilitat. No existeixen amenaces ni càstigs sinó conseqüències. • Transmetem el missatge “això és el que jo penso” (quins són els meus valors), “això és el que jo sento” (aquestes són les meves emocions), “això és el que cal fer” (aquesta és la conducta en què crec). És a dir, transmetem qui sóc, com em sento i què vull, i ho fem sense dominar ni humiliar. Diem les coses per tal que el nen ho entengui sense que se senti agredit. Es tracta de saber com dir-li a un nen que ha fet una cosa dolenta sense que senti que és una persona dolenta.
  • 12. QUI MANA? Les coses es poden dir de moltes maneres. Per exemple: – Mama: “El volum del teu joc em molesta, baixa-ho una mica si us plau” – Nen: “Doncs ves-te’n i no ho escoltaràs” – Mama: “Aquesta no és manera de contestar-me, no m’agrada, no vull que em parlis així. T’he demanat si us plau que baixis el volum”. Si no el baixa, haurem d’actuar buscant una conseqüència.
  • 13. • L’estil de criança assertiva/ democràtica pot ser l'estil més eficaç, però, també acostuma a ser el més exigent en termes d'energia i temps invertit. ● Els progenitors són molt afectuosos ● Mantenen amb els seus fills/es alts nivells de comunicació, ● Les normes i els límits són clars i solen ser explicats i justificats davant dels seus fills de forma raonable a les diferents edats i necessitats, així com també, controlen i restringeixen el comportament d’aquests/es amb normes i límits clars. És a dir, s’atenen les necessitats dels fills però s’estableixen normes i límits adequats a les necessitats i capacitats d’aquests, explicant-los els motius de manera clara i coherent per a ells. ● És un estil educatiu bidireccional ja que s’escolten les explicacions i iniciatives dels fills alhora que s’incideix en aquests i així s’ajuda a adquirir alts nivells d’autocontrol i autoestima en els fills, a tenir una major capacitat per afrontar situacions noves amb confiança, major persistència en les tasques que inicien i major habilitat en la interacció i relacions amb els iguals; ● Els fills i filles són independents i afectuosos, així com també es fomenta la interiorització de valors morals. ● Aquests pares pensen que els seus fills i filles poden resoldre problemes per si mateixos i deixen que aquests prenguin decisions i escullin perquè aprenguin les conseqüències. ● Els fills i filles cooperen si se’ls anima a fer-ho i, van aprenent que els problemes se solucionen de manera cooperativa, pares i fills participen conjuntament en la resolució dels problemes.
  • 14. HABILITATS DE L’ESTIL ASSERTIU 1. Escolta activa / empatia. “Ja sé que t’agrada escoltar música però tan alta a mi em molesta” 2. Ajuda a pensar amb preguntes obertes: “Per què ho fas? Com et sents?” Les preguntes sempre ajuden a pensar i és el que ens interessa per acompanyar l'aprenentatge. 3. Utilitza missatge “JO”. Cal evitar dir frases com: “tu ets desordenat”, “tu ets … “ i canviar-les per frases “jo sóc…” 4. Elogia i valora positivament els comportaments. Hi ha comportaments a priori dolents però que també poden tenir un cantó positiu. Per exemple, un nen pega a un altre nen al parc; podem increpar-lo directament o podem preguntar-li per què ho ha fet (potser ho ha fet perquè pensava que l’altre li prendria una joguina); si coneixem el motiu podem tractar millor la situació. 5. Sap fer una crítica. Amb l’exemple anterior: a part de dir al nen que no ha de pegar, s’ha esbrinat per què ho ha fet per tal d’entendre’l i fer-li una crítica constructiva, per tal que no se senti menyspreat. 6. Aplica sentit de l’humor. Sovint ens hem de riure d’uns mateixos. Riure amorosament ajuda a relaxar una situació tensa. L’estil assertiu potencia el creixement i la confiança. La reacció que hem de tenir ha de ser: a) Empàtica: “Entenc que t’enfadis”. Per exemple quan a un nen li neix un germanet i el nen diu frases com “emporteu-vos el nen, jo no l’he demanat”. És un sentiment de rebuig, però hem d’entendre que és un sentiment natural. b) Sincera: “Tens raó, això no agrada a ningú, però ho hem de fer”. La sinceritat és el que s’agraeix en un fill. El nen confia més en un pare/mare que et diu realment com són les coses. c) Respectuosa: “Si vols que t’escolti no em cridis”. És una manera de fer crítica a la seva manera de dir les coses. d) Compromesa: “Pensaré en el que m’has dit”. Compromís amb el fill, pensem-ho junts, ho resoldrem junts.
  • 15. QUÈ HEM D’EVITAR? – Criticar, comparar i ridiculitzar (“El teu germà és més ràpid”) – Generalitzar (“A tots els nens els agrada anar al parc”) – Etiquetar (“Ets tímid”== “Ets una persona (atribut)”) – Culpar (“Ja t’ho deia jo”, “No corris que cauràs”) – Missatge tu: “Ets un desordenat” es pot canviar per “No m’agrada el desordre de la teva habitació”) – Sermonejar (canviar el “Hauries d’estar content”, “Hauries de …” per “Jo sento que…” o “Jo crec que el que tu ets és…”). Si sermonegem massa, cansem. Cal que la paraula sigui una cosa fresca i poderosa. Si parlem massa, perdem capacitat per influir. COM AJUDAR-LOS A QUE ES COMUNIQUIN MILLOR? – Ajudar-los a expressar i discriminar les emocions: “No és que la mare sigui dolenta, sinó que tu estàs enfadat/da amb mi” – Animar-los a que expressin el que desitgen sense por ni culpa, tot i que diguin coses que no ens agraden, i anar amb atenció perquè també se’ls ha de dir que no sempre s’ha d’expressar tot. – Acceptar la seva manera de ser. Per exemple, existeixen nens que són molt introvertits; si els hi insistim molt, anem contra la seva naturalesa i això agreujarà el problema. No vol dir que no hem de fer res perquè el nostre fill és així, sinó que hem d’intentar que no es guardi tot, però sense voler convertir-lo en un nen xerraire i molt comunicatiu.
  • 21. QUI MANA? • GRÀCIES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA