Des dels grups FEAC infantil hem treballat l'educació en valors. Ja des de ben petits els hem d'educar en la responsabilitat, amb molt d'amor i comprensió, però sabent que les normes són importants en la família, l'escola i la societat.
COMUNICACIÓ PUBLICITAT I MODAJORDIMELEDes de les trobades FEAC ( familia escola acció compartida ) ens hem reunit per parlar de la comunicació. També de la publicitat en les xarxes socials i les modes. Com hem d'educar un sentit crític en els nostres fills per a què sàpiguen escollir i que aquesta elecció sigui lliure.
Dialeg i adolescencia JORDIMELEEn el marc de les xerrades FEAC, familia escola acció compartida hem treballat com hem d'establir un bon diàleg amb els adolescents a fi i efecte que la comunicació sigui assertiva i fructífera. Han participat molt pares i ha estat molt profitós.
AUTORITAT I LÍMITS DES DEL CORJORDIMELEEn el marc de les trobades FEAC (Familia Escola Acció Compartida ) de primària hem reflexionat sobre l'autoritat i els límits que cal posar als nostres fills o alumnes, sempre des de l'estimació, la comprensió, és a dir, des del cor. Tot un éxit.
GELOSIA ENTRE GERMANSJORDIMELEEn el marc de les trobades FEAC d'infantil (Familia Escola Acció Compartida ) de l'escola Sagrada Família de Sabadell hem reflexionat sobre el tema de la gelosia entre germans. Com hem de gestionar aquesta emoció per a què sigui educatiu?
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓJORDIMELEDes de l'escola Sagrada Família i en les jornades FEAC hem treballat amb els pares i mares d'infantil i primària el tema de la Frustració. Ha estat una experiència engrescadora
LA POR EDUCACIÓ INFANTILJORDIMELEAmb aquest power point hem treballat amb les families el tema de la por i la seva implicació en els nostres nens i nenes.
2n TRIMESTRE - LA AMISTATJORDIMELEL'amistat genera molta felicitat però hem d'estar atents a detectar els perills de certs comportaments poc adequats o sans. Qui té un amic té un tresor però moltes vegades en el transcurs de la nostra vida hem tingut actituds que van en contra d'aquest valor.
COMUNICACIÓ AMB ADOLESCENTSJORDIMELEQuan els nostres fills arriben a l'adolescència, canvia la nostra relació amb ells ja que la comunicació ja no és tan fluida com quan feien primària.
21 març 2017 Responsabilitat,normes i familiaJORDIMELEAquest Power Point, en el marc de les Jornades FEAC, familia-escola-acció-compartida, ens ajuda a parlar i reflexionar sobre la responsabilitat individual, seguint unes normes de convivència necessàries per formar part de qualsevol col·lectiu: l'escola, la família i la societat
COMUNICACIÓ AMB ADOLESCENTSJORDIMELEQuan els nostres fills arriben a l'adolescència, canvia la nostra relació amb ells ja que la comunicació ja no és tan fluida com quan feien primària.
21 març 2017 Responsabilitat,normes i familiaJORDIMELEAquest Power Point, en el marc de les Jornades FEAC, familia-escola-acció-compartida, ens ajuda a parlar i reflexionar sobre la responsabilitat individual, seguint unes normes de convivència necessàries per formar part de qualsevol col·lectiu: l'escola, la família i la societat
L'ADOLESCÈNCIA.NO EM TALADRIS EDAT I CANVIS.JORDIMELEAquest PWP va ser la base per la trobada FEAC familia escola acció compartida de l'escola Sagrada Familia de Sabadell. La vam tenir en el 1r trimestre del 2024 i està enfocada per a les famílies de l'ESO i Batxillerat. Vam parlar de l'adolescència, els seus canvis i vam intentar donar estratègies per a fomentar una bona comunicació amb els nostres joves i alumnes.
Creiem que va ser tot un èxit.
Pares i alumnes davant l'esoRamon BarlamPresentació de Lidia Biescas per a la reunió de pares de 1r d'ESO de Cal Gravat 'Aprendre a l'era de la distracció'.
Xerrada "Comunicació pares-fills" Ampa Ies SollanaTindre una bona relació pares-fills és important per a mantindre als menors sans i segurs. Existeixen quatre actituds a través de les quals els pares poden mantindre una bona relació amb els menors durant l’època de l’adolescència: el respete, la comprensió, la confiança i la preocupació. I és a través de la comunicació com s’estableix la base d’aquesta relació.
A l’etapa de l’adolescència la relació pares-fills passa per un moment on aquesta és més especial encara per dues raons:
• Ells físicament necessiten independencia, distància.
• I psicològicament necessiten saber que estem amb ells.
Cóm poder dur a terme aquestos dues actituds que pareixen tant contradictories?
És important ser conscients que quan ens comuniquem amb els nostres fills traslladem sense donar-nos compte les nostres propies expectatives, experiències, criteris, prejudicis i estereotipus.
Amb aquesta xerrada-col·loqui sobre la comunicació entre pares i fills aprendrem entre totes i tots una nova forma de comunicar-nos de forma honesta, responsable i respectuosa.
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes pptatorresfeSuggeriments per a la intervenció amb infants amb problemes de regulació del comportament.
El paper dels pares respecte els estudis dels fillsCristina Mas SantalóQuin paper poden jugar els pares alhora de fer els deures, en els exàmens, i al rebre les notes?
Quines actituds dels pares prevenen el fracàs escolar?
Com exercir l'autoritat sense ser autoritari?
Què hi ha darrere la mandra?
Com educar en la cultura de l'esforç?
Quin paper hi juga l'afectivitat en tot plegat?
AL COL·LE I A CASA EN PAU. CENT VALORS PER VIUREJORDIMELEAL COL·LE I A CASA EN PAU: LA CULTURA DE LA PAU.
Aquesta trobada serà el proper dimarts 14 de maig a les 6 de la tarda, a l’edifici del carrer Sallarès i Pla, 40.
El Filòsof Francesc Torralba en el seu llibre “cent valors per viure”, ens recorda que la gran assignatura pendent és LA PAU.
Ens diu que la PAU no és un concepte fàcil de definir, que és molt amplia i pot abastar emocions, sentiments, vivències, moments del dia a dia, paraules, mirades, sorolls o silencis...
Ens recorda que la PAU és essencial per construir el futur. I el futur són els nostres infants.
No podem definir la pau com l’absència de guerra, sinó com un valor positiu que demana un esforç constant per assolir-lo, no tan sols a nivell personal, sinó també a nivell col·lectiu.
La pau la podem relacionar amb la justícia i, la justícia amb el respecte i, el respecte amb l’acceptació i, l’acceptació amb l’escolta atenta i, això ens fa pensar com n’és d’important i urgent fomentar els valors dels nostres infants.
Una vegada més, optem per compartir estones, trobades FEAC, en què s’encaren temes a la llum d’experts i amb les aportacions personals dels qui formen el grup, qüestions que requereixen respostes i posicionaments educatius i que ens trobem sovint en la convivència dels nostres alumnes, els vostres fills.
"AIGUA SABO I TIRITAS"LA RESILIÈNCIA, DONAR CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.JORDIMELEReflexionarem com acompanyar en la vulnerabilitat o allò que els filòsofs anomenen “la inherent condició contingent” de la persona humana. Tant a casa com a l’escola convivim amb infinitat de “ferides” que carretegem en les motxilles dels nostres fills i alumnes amunt i avall cada dia. Eduquem per la fortalesa i la resiliència o som d’aquells que, davant de qualsevol queixa posem “tirites”?.
La resiliència és la capacitat d’afrontar situacions molt difícils i tornar a la normalitat. Fins i tot, de vegades, amb més èxit que les persones que no han patit cap esdeveniment estressant. La persona resilient destaca per superar un trauma sense quedar-se amb seqüeles que la perjudiquin al cap dels anys.
En aquesta trobada ens atrevim a donar un espai per “destapar ferides” i parlar del consol (i potser també condol) lúcid, realista i atent que podem oferir com a comunitat educativa.
"AMB COS I ANIMA" TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.JORDIMELEEn la primera trobada FEAC, Familia escola acció compartida, l'escola Sagrada Familia ha tractat el tema“ EN COS I ÀNIMA”. Serà el punt de partida per a reflexionar sobre TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ EN ESSÈNCIA TOTS SOM IGUALS.
Volem fer una mirada sobre les influències que els nostres fills/es o alumnes reben sobre el seu cos. De fet tota la societat està molt pendent de l’evolució dels nostres cossos. I volem reflexionar-hi perquè la pressió mediàtica i de les xarxes socials és cada vegada més exagerada. Volem des de la perspectiva de pares i educadors fer una reflexió sobre com enfoquem el tema de la nostra estima al cos que ens identifica...
També parlarem d’emocions, sentiments, d’autoestima i llegirem i reflexionarem a través d’un article de com el porno elimina el llenguatge i les emocions ja que sembla que el nostre sexe sigui més plaent si va vinculat als models que mostren el porno. Però això no és sexualitat, sinó pornografia. La pornografia produeix distorsions perceptives, com la distorsió de la lectura del que l’altre accepta o no. Té distorsions en les actituds, que són les precursores de la nostra conducta. I impacta en les conductes, perquè les modela. Ens ensenya com fer unes coses i no unes altres. No ens ensenya l’afecte, perquè no és un excitant ràpid. No ensenya les paraules, no ensenya la seducció, per tant, elimina el llenguatge i la capacitat d’elaborar les emocions. Treballa l’emoció crua per tal de generar molt ràpidament una activació sexual o una activació emocional.
La frustració.pptJORDIMELEEn el marc de les xerrades FEAC, Familia Escola Acció Compartida, des de l'escola Sagrada Família Sabadell hem parlat del tema de la Frustració amb pares que tenen alumnat a Infantil i Primàri. Una jornada molt interessant en que hem compartit molt bones reflexions i estones.
VALOR ESFORÇ 103.pptJORDIMELEEn el 2n trimestre del curs 2022-2023 en l'escola Sagrada Família de Sabadell , en el marc de les trobades FEAC, és a dir, Família Escola Acció Compartida, vam parlar del tema de l'esforç. Un valor molt a tenir en compte en qualsevol faceta de la nostra vida. Sense esforç no hi ha èxit, però no un esforç sense sentit, sinò un esforç per aconseguir una fita.
BULLYING 97.pptJORDIMELEAquest Power Point tracta del tema del Bullying amb materials extrects de l'escola cristiana i el vam utilitzar per fer una xerrada del mateix tema a l'escola Sagrada familia de Sabadell.
POTS VOLAR EDUCACIÓ PRIMÀRIAJORDIMELEDes de les trobades FEAC, educació primària, hem parlat del tema de les potencialitats dels nostres alumnes. Sempre s'ha dit que pot més el qui vol que el qui pot. Posem-ho en pràctica.
Definitiuafrontar adolescencia 90JORDIMELEDes de l'escola Sagrada Família de Sabadell hem gaudit reflexionant amb els pares de l'ESO i el Batxillerat d'un tema molt interessant com és "Com afrontar l'adolescència" des de la perspectiva de saber respirar i aturar-nos en gestionar les emocions.
Primària temps en familiaJORDIMELEDes de l'escola Sagrada Família de Sabadell hem reflexionat sobre com gaudir en família del temps lliure. A vegades ens queixem que no tenim temps i no som conscient que si l'aprofitem més podrem gaudir en família de moltes estones per educar-los en valors.
Infantil temps lliure (inf)JORDIMELEDes de l'escola Sagrada Familia de Sabadell hem compartit estones de reflexió amb els pares i mares d'infantil tot parlant del temps lliure. És molt important saber-lo gestionar bé per a gaudir-lo, ja que és una altra manera d'educar amb valors.
Comunicacio 89JORDIMELEDes de l'escola Sagrada Familia de Sabadell, i en el transcurs de la segona trobada FEAC pels nivells ESO i BATXILLERAT, hem tractat el tema de la comunicació amb els nostres fills i alumnes, en definitiva l'art d'escoltar i comunicar per estimar.
Deures, notes i resultats acadèmicsJORDIMELEPares, mares i professors de l'escola Sagrada Família de Sabadell ens vam reunir per reflexionar sobre els deures, les notes i els resultats acadèmics, en el marc de la primera trobada FEAC pels nivells d'ESO i Batxillerat.
La responsabilitat INFANTILJORDIMELEDes de l'escola Sagrada Familia de Sabadell hem fet participat tots plegats de la primera trobada FEAC d'infantil. El tema tractat és el de la responsabilitat. Com podem ajudar els nostres fills a què esdevinguin més responsables.
La responsabilitatJORDIMELEDes del Col·legi Sagrada Familia de Sabadell, dins de les trobades FEAC, hem parlat de la Responsabilitat. Han participat molts pares i mares i la trobada ha estat molt gratificant.
ÚS SEGUR DE LES XARXES ESO I BATXILLERATJORDIMELEDes de l'escola hem treballat i reflexionat amb pares i mares de l'ESO i Batxillerat l'us segur de les xarxes. Tothom reconeix les bondats de la tecnologia però cal estar atents ja que fent un mal ús també amaga alguns perills.
ÚS I ABÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES PRIMÀRIAJORDIMELEDes de l'escola hem treballat amb els pares i mares de primària l'us i abús de les noves tecnologies. Ben utilitzades són una oportunitat que no es poden deixar passar, però amaguen també perills.
Safa la frustracioJORDIMELEEn el marc de les trobades FEAC: familia escola acció compartida hem treballat la frustració amb els pares i mares dels nostres alumnes. Ha estat una experiència molt gratificant ja que qui gestiona la frustració viu millor i normalment se'n surt en les experiències de la vidal
Saber escollirJORDIMELEAmb aquest PWP tractem el tema de saber escollir, una tasca no gens fàcil, que necessita d'una certa tranquilitat i reflexió. Davant de qualsevol decisió hem de saber parar i pensar que, com i perquè escolllim el que volem escollir. Triar vol dir saber renunciar a altres opcions i això ho hem de viure amb tranquil·litat i hem de saber controlar la fustració.
DzپܱóJORDIMELEEn aquest PWP es tracta el tema de la sobreestimulació en els nostres fills i alumnes. És molt necessari que facin actititats quan acaben el cole, però és també cert que han de disposar de temps per aburrirse i estar "sense fer res". És una de les portes de la creativitat.
30 maig2017m'estimotalcomsocJORDIMELEDes de les trobades FEAC, familia escola acció compartida, reflexionem pares, mares i educadors sobre el tema de l'acceptació d'un mateix, amb una visió realista i sana.
5. QUI MANA?
● AL TRIAR LA ROBA.
● AL TRIAR EL MENJAR.
● A L’ANAR A DORMIR.
● TELE:AL TRIAR ELS
DIBUIXOS QUE MIREN
6. QUI MANA?
● MARXEM A SOPAR, AL
GIMNÀS, A CAMINAR...
-NO POTS MARXAR!
● EXIGIR AJUDA QUAN
NECESSITEN:
-VINE ARA A AJUDAR-ME!
● AL SORTIR DE L’ESCOLA: -
PORTA’M LA MOTXILLA!
9. QUI MANA?
“... les pràctiques parentals intervenen en el desenvolupament del comportament dels nens; és
una qüestió complexa i podem estar segurs que els pares són factors importants en els
resultats conductuals dels seus fills.”
ELS PRINCIPALS ESTILS EDUCATIUS SÓN:
11. QUI MANA?
QUIN ESTIL D’EDUCACIÓ ÉS EL MÉS
ACONSELLABLE?
ESTIL ASSERTIU / EMPÀTIC /COMPRENSIU:
• Comporta respecte, autoritat, diàleg, flexibilitat. No
existeixen amenaces ni càstigs sinó conseqüències.
• Transmetem el missatge “això és el que jo penso”
(quins són els meus valors), “això és el que jo sento”
(aquestes són les meves emocions), “això és el que
cal fer” (aquesta és la conducta en què crec). És a dir,
transmetem qui sóc, com em sento i què vull, i ho fem sense dominar ni
humiliar. Diem les coses per tal que el nen ho entengui sense que se
senti agredit. Es tracta de saber com dir-li a un nen que ha fet una cosa
dolenta sense que senti que és una persona dolenta.
12. QUI MANA?
Les coses es poden dir de moltes maneres. Per exemple:
– Mama: “El volum del teu joc em molesta, baixa-ho una mica si
us plau”
– Nen: “Doncs ves-te’n i no ho escoltaràs”
– Mama: “Aquesta no és manera de contestar-me, no m’agrada,
no vull que em parlis així. T’he demanat si us plau que baixis el
volum”.
Si no el baixa, haurem d’actuar buscant una conseqüència.
13. • L’estil de criança assertiva/ democràtica pot ser l'estil més eficaç, però,
també acostuma a ser el més exigent en termes d'energia i temps invertit.
● Els progenitors són molt afectuosos
● Mantenen amb els seus fills/es alts nivells de comunicació,
● Les normes i els límits són clars i solen ser explicats i justificats davant dels seus
fills de forma raonable a les diferents edats i necessitats, així com també, controlen i
restringeixen el comportament d’aquests/es amb normes i límits clars. És a dir,
s’atenen les necessitats dels fills però s’estableixen normes i límits adequats a
les necessitats i capacitats d’aquests, explicant-los els motius de manera clara i
coherent per a ells.
● És un estil educatiu bidireccional ja que s’escolten les explicacions i iniciatives dels
fills alhora que s’incideix en aquests i així s’ajuda a adquirir alts nivells d’autocontrol
i autoestima en els fills, a tenir una major capacitat per afrontar situacions noves
amb confiança, major persistència en les tasques que inicien i major habilitat en
la interacció i relacions amb els iguals;
● Els fills i filles són independents i afectuosos, així com també es fomenta la
interiorització de valors morals.
● Aquests pares pensen que els seus fills i filles poden resoldre problemes per si
mateixos i deixen que aquests prenguin decisions i escullin perquè aprenguin
les conseqüències.
● Els fills i filles cooperen si se’ls anima a fer-ho i, van aprenent que els problemes se
solucionen de manera cooperativa, pares i fills participen conjuntament en la
resolució dels problemes.
14. HABILITATS DE L’ESTIL ASSERTIU
1. Escolta activa / empatia. “Ja sé que t’agrada escoltar música però tan alta a mi em molesta”
2. Ajuda a pensar amb preguntes obertes: “Per què ho fas? Com et sents?” Les preguntes sempre ajuden a
pensar i és el que ens interessa per acompanyar l'aprenentatge.
3. Utilitza missatge “JO”. Cal evitar dir frases com: “tu ets desordenat”, “tu ets … “ i canviar-les per frases
“jo sóc…”
4. Elogia i valora positivament els comportaments. Hi ha comportaments a priori dolents però que també
poden tenir un cantó positiu. Per exemple, un nen pega a un altre nen al parc; podem increpar-lo directament
o podem preguntar-li per què ho ha fet (potser ho ha fet perquè pensava que l’altre li prendria una joguina);
si coneixem el motiu podem tractar millor la situació.
5. Sap fer una crítica. Amb l’exemple anterior: a part de dir al nen que no ha de pegar, s’ha esbrinat per què
ho ha fet per tal d’entendre’l i fer-li una crítica constructiva, per tal que no se senti menyspreat.
6. Aplica sentit de l’humor. Sovint ens hem de riure d’uns mateixos. Riure amorosament ajuda a relaxar una
situació tensa.
L’estil assertiu potencia el creixement i la confiança. La reacció que hem de tenir ha de ser:
a) Empàtica: “Entenc que t’enfadis”. Per exemple quan a un nen li neix un germanet i el nen diu frases com
“emporteu-vos el nen, jo no l’he demanat”. És un sentiment de rebuig, però hem d’entendre que és un sentiment
natural.
b) Sincera: “Tens raó, això no agrada a ningú, però ho hem de fer”. La sinceritat és el que s’agraeix
en un fill. El nen confia més en un pare/mare que et diu realment com són les coses.
c) Respectuosa: “Si vols que t’escolti no em cridis”. És una manera de fer crítica a la seva manera de
dir les coses.
d) Compromesa: “Pensaré en el que m’has dit”. Compromís amb el fill, pensem-ho junts, ho resoldrem
junts.
15. QUÈ HEM D’EVITAR?
– Criticar, comparar i ridiculitzar (“El teu germà és més ràpid”)
– Generalitzar (“A tots els nens els agrada anar al parc”)
– Etiquetar (“Ets tímid”== “Ets una persona (atribut)”)
– Culpar (“Ja t’ho deia jo”, “No corris que cauràs”)
– Missatge tu: “Ets un desordenat” es pot canviar per “No m’agrada el desordre de la teva
habitació”)
– Sermonejar (canviar el “Hauries d’estar content”, “Hauries de …” per “Jo sento que…” o “Jo
crec que el que tu ets és…”). Si sermonegem massa, cansem. Cal que la paraula sigui una cosa
fresca i poderosa. Si parlem massa, perdem capacitat per influir.
COM AJUDAR-LOS A QUE ES COMUNIQUIN MILLOR?
– Ajudar-los a expressar i discriminar les emocions: “No és que la mare sigui dolenta, sinó
que tu estàs enfadat/da amb mi”
– Animar-los a que expressin el que desitgen sense por ni culpa, tot i que diguin coses que
no ens agraden, i anar amb atenció perquè també se’ls ha de dir que no sempre s’ha
d’expressar tot.
– Acceptar la seva manera de ser. Per exemple, existeixen nens que són molt introvertits; si
els hi insistim molt, anem contra la seva naturalesa i això agreujarà el problema. No vol dir que
no hem de fer res perquè el nostre fill és així, sinó que hem d’intentar que no es guardi tot, però
sense voler convertir-lo en un nen xerraire i molt comunicatiu.