Educació Socioemocional a Primària (Anna Carpena)Toni PonsPresentació de la ponent Anna Carpena que es va realitzar al CEP de Menorca sobre Educació Socioemocional a Primària.
Infantesa - Sheila Perez, Laura Gómez, Merçe Calero, Marta Oms i Núria SoléNuria Rodriguez BernabeuSheila Perez, Laura Gómez, Merçe Calero, Marta Oms i Núria Solé
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓJORDIMELEDes de l'escola Sagrada Família i en les jornades FEAC hem treballat amb els pares i mares d'infantil i primària el tema de la Frustració. Ha estat una experiència engrescadora
GELOSIA ENTRE GERMANSJORDIMELEEn el marc de les trobades FEAC d'infantil (Familia Escola Acció Compartida ) de l'escola Sagrada Família de Sabadell hem reflexionat sobre el tema de la gelosia entre germans. Com hem de gestionar aquesta emoció per a què sigui educatiu?
Problemes de conducta a l'edat pediàtrica. Intervenció des de l'Atenció Primà...PediatriadeponentEines què ens poden ajudar a l'hora d'orientar les famílies en el procés d'educació dels fills/es.
LA POR EDUCACIÓ INFANTILJORDIMELEAmb aquest power point hem treballat amb les families el tema de la por i la seva implicació en els nostres nens i nenes.
Pares i alumnes davant l'esoRamon BarlamPresentació de Lidia Biescas per a la reunió de pares de 1r d'ESO de Cal Gravat 'Aprendre a l'era de la distracció'.
íٲ educatiusCEIPBALANSATPresentació de la xerrada de la darrera Escola de pares i mares del CEIP Balansat sobre límits educatius i rabietes. Dijous 28/5/2009
Padres e hijos Universidad Tecnológica de México - UNITECPresentación sobre estilos de padres, dictada por la LIc. Emma López Pineda, durante el segundo Congreso para Padres organizado por la UNITEC
Reunión y charla a padres marzo de 2012Gloria María Ortiz ManotasEste documento resume las presentaciones y discusiones de una reunión de padres de familia en el Colegio Sabanalarga CODESA. La reunión incluyó presentaciones sobre la adolescencia y la sexualidad, así como cinco pasos para tener un hogar feliz. Los psicoorientadores orientaron a los padres sobre cómo guiar a sus hijos adolescentes y mantener la comunicación y normas en el hogar.
Infantesa - Sheila Perez, Laura Gómez, Merçe Calero, Marta Oms i Núria SoléNuria Rodriguez BernabeuSheila Perez, Laura Gómez, Merçe Calero, Marta Oms i Núria Solé
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓJORDIMELEDes de l'escola Sagrada Família i en les jornades FEAC hem treballat amb els pares i mares d'infantil i primària el tema de la Frustració. Ha estat una experiència engrescadora
GELOSIA ENTRE GERMANSJORDIMELEEn el marc de les trobades FEAC d'infantil (Familia Escola Acció Compartida ) de l'escola Sagrada Família de Sabadell hem reflexionat sobre el tema de la gelosia entre germans. Com hem de gestionar aquesta emoció per a què sigui educatiu?
Problemes de conducta a l'edat pediàtrica. Intervenció des de l'Atenció Primà...PediatriadeponentEines què ens poden ajudar a l'hora d'orientar les famílies en el procés d'educació dels fills/es.
LA POR EDUCACIÓ INFANTILJORDIMELEAmb aquest power point hem treballat amb les families el tema de la por i la seva implicació en els nostres nens i nenes.
Pares i alumnes davant l'esoRamon BarlamPresentació de Lidia Biescas per a la reunió de pares de 1r d'ESO de Cal Gravat 'Aprendre a l'era de la distracció'.
íٲ educatiusCEIPBALANSATPresentació de la xerrada de la darrera Escola de pares i mares del CEIP Balansat sobre límits educatius i rabietes. Dijous 28/5/2009
Padres e hijos Universidad Tecnológica de México - UNITECPresentación sobre estilos de padres, dictada por la LIc. Emma López Pineda, durante el segundo Congreso para Padres organizado por la UNITEC
Reunión y charla a padres marzo de 2012Gloria María Ortiz ManotasEste documento resume las presentaciones y discusiones de una reunión de padres de familia en el Colegio Sabanalarga CODESA. La reunión incluyó presentaciones sobre la adolescencia y la sexualidad, así como cinco pasos para tener un hogar feliz. Los psicoorientadores orientaron a los padres sobre cómo guiar a sus hijos adolescentes y mantener la comunicación y normas en el hogar.
Estilos educativosEscuelademadresEl documento describe cuatro estilos educativos principales: autoritario, sobreprotector, democrático e indiferente. El estilo autoritario se caracteriza por normas estrictas y falta de diálogo, lo que puede causar baja autoestima e inseguridad en los hijos. El estilo sobreprotector no establece límites y hace que los hijos sean egocéntricos y dependientes. El estilo democrático fomenta la comunicación, la responsabilidad y la independencia de los hijos. El estilo indiferente carece de normas y a
Los estilos educativosMaxi SilvestreEste documento describe cuatro estilos educativos principales y sus características: 1) Estilo democrático o asertivo que fomenta la responsabilidad y el afecto; 2) Estilo punitivo que se enfoca en el castigo y control excesivo; 3) Estilo sobreprotector que genera dependencia a través de satisfacer todas las necesidades del niño; 4) Estilo pasivo o inhibicionista que carece de afecto y control. Cada estilo se define por el nivel de control y afecto que los padres demuestran y tiene consecuencias diferentes para el
Estilos educativos. Identidad/AutonomiaYolanda Bernabeu PiñaEste documento describe diferentes estilos educativos para padres y madres, incluyendo autoritario, permisivo, democrático e indiferente. Explica factores de riesgo y protectores en el desarrollo de la identidad adolescente. También ofrece consejos sobre cómo establecer normas claras y límites firmes pero afectuosos, evitando el autoritarismo y fomentando la autonomía y participación del adolescente.
Estilos educativosandresalazcanoEste documento describe cuatro estilos educativos de los padres: democrático, autoritario, permisivo e indiferente. Explica que el estilo democrático es el más beneficioso para el desarrollo de los hijos porque fomenta el afecto, la comunicación, establece normas claras y promueve la autonomía. Los otros estilos se asocian con problemas emocionales y de conducta en los hijos.
Personamil61Este documento analiza la importancia de la educación familiar y los diferentes estilos de crianza. Explica que los padres tienen el deber y derecho de educar a sus hijos y que la familia es donde los niños reciben pautas de conducta que moldean su personalidad. Además, destaca que existen razones biológicas, psicológicas y sociales para la educación familiar y describe cuatro estilos de crianza (autoritario, permisivo, indiferente y democrático) y sus posibles consecuencias en los hijos.
Padres permisivos democraticos_autoritarios_y_sobreprotectoresEva Rodriguez Del PinoEl documento resume cuatro estilos de crianza de los hijos: autoritario, permisivo, democrático y sobreprotector. Los padres autoritarios ejercen mucho control y castigan severamente, mientras que los permisivos dan poco control a los hijos. Los democráticos establecen normas claras y dan autonomía a los hijos. Los sobreprotectores no imponen normas y satisfacen todos los deseos de los hijos.
Padres permisivosPaty RamírezEste documento habla sobre los padres permisivos y las consecuencias de serlo. Define a los padres permisivos como aquellos con poco control sobre sus hijos y que les dan total libertad sin normas ni límites. Esto puede resultar en que los hijos sean impulsivos e inmaduros. Aunque es difícil poner límites, es importante hacerlo para ayudar a los niños a autorregularse.
¿Que tipos de padres Somos?IPAIFAEl documento describe 8 tipos de padres: padres sobreprotectores, permisivos, perfeccionistas, abandonícos, negligentes, sacrificados, hostiles y asertivos. Explica las características de cada uno, como que los sobreprotectores hacen todo por sus hijos, los permisivos tienen dificultad poniendo límites, y los asertivos ayudan a sus hijos a ser independientes estableciendo límites claros. También incluye preguntas para identificar qué tipo de padres son o fueron los propios.
Manual Para El Facilitador 5º De Primaria ViewINSTITUTO TECNOLÓGICO DE SONORAEste documento presenta un manual para facilitadores sobre relaciones humanas para el 5o grado de primaria. Explica que las buenas relaciones humanas ofrecen satisfacciones como la franqueza, confianza y honradez. Describe la importancia de las relaciones humanas para el desarrollo individual y social, y propone actividades para que los estudiantes exploren conceptos como facilitadores y barreras de las relaciones humanas, y desarrollen habilidades para mejorar sus interacciones. El objetivo es promover la convivencia armónica entre los estudiantes.
QUI MANA? EDUCACIÓ INFANTILJORDIMELEDes dels grups FEAC infantil hem treballat l'educació en valors. Ja des de ben petits els hem d'educar en la responsabilitat, amb molt d'amor i comprensió, però sabent que les normes són importants en la família, l'escola i la societat.
Abordatge de les conductes disruptives dels alumnes pptatorresfeSuggeriments per a la intervenció amb infants amb problemes de regulació del comportament.
Xerrada "Comunicació pares-fills" Ampa Ies SollanaTindre una bona relació pares-fills és important per a mantindre als menors sans i segurs. Existeixen quatre actituds a través de les quals els pares poden mantindre una bona relació amb els menors durant l’època de l’adolescència: el respete, la comprensió, la confiança i la preocupació. I és a través de la comunicació com s’estableix la base d’aquesta relació.
A l’etapa de l’adolescència la relació pares-fills passa per un moment on aquesta és més especial encara per dues raons:
• Ells físicament necessiten independencia, distància.
• I psicològicament necessiten saber que estem amb ells.
Cóm poder dur a terme aquestos dues actituds que pareixen tant contradictories?
És important ser conscients que quan ens comuniquem amb els nostres fills traslladem sense donar-nos compte les nostres propies expectatives, experiències, criteris, prejudicis i estereotipus.
Amb aquesta xerrada-col·loqui sobre la comunicació entre pares i fills aprendrem entre totes i tots una nova forma de comunicar-nos de forma honesta, responsable i respectuosa.
El paper dels pares respecte els estudis dels fillsCristina Mas SantalóQuin paper poden jugar els pares alhora de fer els deures, en els exàmens, i al rebre les notes?
Quines actituds dels pares prevenen el fracàs escolar?
Com exercir l'autoritat sense ser autoritari?
Què hi ha darrere la mandra?
Com educar en la cultura de l'esforç?
Quin paper hi juga l'afectivitat en tot plegat?
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaAgustí EstévezGuia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Safa la frustracioJORDIMELEEn el marc de les trobades FEAC: familia escola acció compartida hem treballat la frustració amb els pares i mares dels nostres alumnes. Ha estat una experiència molt gratificant ja que qui gestiona la frustració viu millor i normalment se'n surt en les experiències de la vidal
2. Les emocions modelen les nostres experiències
internes i les nostres experiències interpersonals i
transmeteixen a la nostra ment el significat de lo que
ens està passant.
3. El nin/a dels 6-7 anys
El seu món de relacions s’ha amplia : te que
adaptar-se i respondre a situacions noves,
normes, a una major exigència : classe, el
grup etc
Per ells és molt important i necessari el
reconeixement dels pares, professors , son
molt sensibles a la crítica.
Es capaç de reflexionar sobre ell, els
sentiments i els pensaments (autoconcepte i
autoimatge) .Però estan construint-ho.
Te gran necessitat fer amics.
4. Un llarg camí .......
• Autoestima
• Auto-eficàcia o capacitat de creure que puc aconseguir lo que em
proposi
• Locus de control intern o capacitat de fer-me responsable de les
conseqüències de les meves accions
• Sentit del humor davant la vida i les adversitats
• Valors ( tolerància, respecte, igualtat )
• Com expresso l’afecte
• Habilitats Socials (saber escoltar,demanar permís , negociar etc)
• Empatía o capacitat d’interpretar adequadament les senyals emocionals no
verbals dels altres .
• Optimisme
• La capacitat per:
-Auto-regular les nostres emocions -Resoldre problemes
-Prendre decisions davant la vida -Sortir enfortit davant les
-Criticar i analitzar lo que veu adversitats
i escolta
5. Com entendre el comportament
dels fills/es
Necessitats d'atenció, respecte, afecte i
reconeixement per desenvolupar un
comportament cooperatiu i relacions
positives.
L’atenció la pot aconseguir amb
comportaments no cooperatius, molests,
reptadors, venjadors ,de desobediència o
conflictius
6. Com entendre el comportament
dels fills/es
Temperament del nin/a.
Nostres valors, principis .
Expectatives.
El que és esperable . Amb el que definim
com acceptable/ no acceptable.
Dels nostres models educatius.
Les seves competències emocionals
7. AUTOREGULACIÓ
EMOCIONAL
- Autocontrol emocional- gestionar adequadament les
emocions.
-Adaptabilitat als canvis i als desafiaments
-Confiabilitat ser honrat i sincer
-Integritat complir responsablement les nostres obligacions
- Innovació estar obert a noves idees, informacions
8. Impulsivitat emocional
1. Baixa tolerància a la frustració
2. Irritabilitat
3. Impaciència
4. Excitabilitat
5 Exageració de les emocions
9. No ajuda a regular-se
Si els pares son permissius,
complaents i no posen límits als fills
Si son impacients, sobre-exigents , que
empren la força, els crits .
10. Els ajudem
Els elogiem per les seves conductes
adequades.(que esperem d’ells)
Demostrem i donem importància e
interès pel que està fent.
Disposem de temps: per parlar,
escoltar, reflexionar, jugar.
Els deixem fer, resoldre, afrontar les
dificultats .
11. Parentalitat positiva
Vincles afectius sans, protectors i estables. Per
sentir-se acceptat i estimat.
Entorn estructurat guia i supervisió per aprendre
normes i valors.(Rutines i hàbits)
Estimulació i suport l’aprendentatge quotidià i
escolar, observar les caracteristiques i habilitats
dels fills .
Reconeixement dels fills interès pels seu mòn
Capacitació dels fills potenciar les seves
competències i capacitats
Educació sense violència
12. EL paper dels pares
La función e
SUPORT
ANIMAR i
permetre
experimentar
ACOMPANYAR
ESCOLTAR
REFLEXIONAR
SUPERVISIÓ
ESTABLiR NORMES
DONAR INSTRUCCIONS
APLICAR CONSENQÜENCIES
AJUDAR a RESOLDRE
CONFLICTES
13. NORMAS
Donen seguretat als fills, si son clares i
previsibles.
Desenvolupen habilitats necessàries per
viure en societat.
Si se estableixen correctament, eviten
discussions, lluites .
Ofereixen pautes per la pressa de
decisions.
Milloren el funcionament de la família.
14. Poques, les imprescindibles.
Clares, que sàpiga el que pot i no pot fer.
Amb afecte i no per caprici, nervis o per voler manar.
FES-LES en clau positiva, no prohibitiva.
Raonades i raonables.
Exigides amb claredat,coherència i constància
(mantingudes en el temps) .Tots devem respectar-les
Estes normes han d’ estar basades en :
Un estil educatiu positiu.
En un ambient de relació, comunicació i
- Corresponsabilitat
- Paciència
- Molt d’ afecte
NORMES
15. Quan un nin/a es porta “malament”
Posar límits al seu mal comportament
Ordes clares i especifiques
- atrau la seva atenció
- explica el que vols que faci
- sigui específic
- sigui ferm, amb amabilitat
- parla amb el teu fill, però no preguntes-es deixar que digui “no”
- reforçant el comportament positiu e ignorant el negatiu
Estau educant
16. Es senzill establir normes amb els
fills?
La dificultat de la norma no resideix en la SELECCIÓ
ni en la seva APLICACIÓ sinó en la
REACCIÓ
Dels fills
Protestes, queixes, victimisme, oposició, fer-se ”l’ofès ”
Què cal fer?
La millor POSICIÓ EDUCATIVA es la
ESCOLTA i Mantenir-se FERME
Així li mostrem que comprenem la seva reacció.
17. Cuando un niño se porta “mal”
....Actúa evolutivamente “bien”
Su comportamiento le sirve como
Herramienta de aprendizaje Social
Por eso precisa que le ayudemos a desarrollar su incipiente
Capacidad de AUTOCONTROL
18. Entrar en la TRAMPA dels fills. Suposa
acabar amb
l’AUTORITAT
dels pares
Les úniques opcions que els queden son:
Perdre el control
Cedir
19. ¿Qué se puede hacer si los HIJOS PERSISTEN en su
intento de MANIPULACIÓN contra las normas?
EN ocasiones EXPRESIÓN EMPÁTICA en la respuesta
a los hijos se muestra
INSUFICIENTE
Para esos casos los padres pueden utilizar otros recursos de
comunicación
de forma alternativa, etc., en función de cada situación.
REPETICIÓN de la Expresión Empática
BANCO DE NIEBLA
LENGUAJE HECHOS-CONSECUENCIAS
LENGUAJE ASERTIVO
ESCUCHA EMOCIONAL
20. CONSECUENCIAS en el HOGAR por el
INCUMPLIMIENTO de las NORMAS
Poner/quitar la mesa Poner la lavadora/sacar la ropa
Fregar/secar los platos y cubiertos Planchar/colocar la ropa de la casa
Tender/recoger la ropa Ordenar zonas comunes(salón,etc)
Sacar la basura Arreglos del hogar ( limpiar, pintar, barnizar, etc.)
Regar las plantas Hacer recados de todo tipo
Hacer las camas Acompañar, recoger, etc a los abuelos
Supervisar tareas de hermanos pequeños Ordenar zonas propias
Guisar, vigilar los fogones, etc
Si ya constaban como tareas ORDINARIAS
Deben proponerse como EXTRAORDINARIAS
.
21. PRIVILEGIOS
su dosificación en clave de consecuencias
TELEVISIÓN OCIO/TIEMPO LIBRE EN CASA
-Hora de comienzo/ término -Accesorios ordenador (Cd rom, etc)
-Programas específicos -Tiempo/dias, etc. Ante el ordenador nºhoras
VIDEO/VIDEOJUEGOS ACCESORIOS
-Periocidad -Ropa-extras, posters y objetos, collares...
-Presupuesto -Bicicletas/ciclomotores:uso, itinerarios
ASIGNACIÓN ECONÓMICA SALIDAS DE CASA
-Cuantía -Horarios de salida y entrada, dias, lugares
-Periocidad
#23:
-Hora de comienzo/ término -Accesorios ordenador (Cd rom, etc)
-Programas específicos-Tiempo/dias, etc. Ante el ordenador
-Número de horas
VIDEO/VIDEOJUEGOS ACCESORIOS
-Periocidad-Ropa-extras, posters y objetos, collares...
-Presupuesto
ASIGNACIÓN ECONÓMICASALIDAS DE CASA
-Cuantía--Horarios de salida y entrada, dias, lugares
-Periocidad