2. Laparell digestiu t辿 la funci坦 de realitzar la digesti坦 : transformaci坦 dels aliments que ingerim en nutrients, o sigui, transformar les biomol竪cules en els seus constituents principals,que la c竪l揃lula pot captar. Les prote誰nes en aminocids Els polisacrids en monosacrids Els greixos en cids grassos. A m辿s, tamb辿 realitza la funci坦 dabsorci坦 : captar aquests nutrients, junt amb laigua, les sals minerals i les vitamines, i transportar-los cap a la sang, per a que arribin a totes les c竪l揃lules del cos.
3. Hi ha dos tipus de digesti坦: La digesti坦 mecnica : Realitzada per les dents i els moviments musculars del tub digestiu, per a trencar els aliments en porcions m辿s petites per a afavorir latac qu鱈mic posterior. La digesti坦 qu鱈mica : en qu竪 les mol竪cules dels nutrients s坦n atacades per enzims digestius , i trencades en els seus components m辿s senzills, que les c竪l揃lules de les parets de lintest鱈 podran captar. Aquests enzims digestius s坦n fabricats en les glndules annexes: glndules salivals, fetge i pncrees, aix鱈 com en l'est坦mac i lintest鱈 prim.
5. La Boca 1:Les dents Les dents tenen una funci坦 mecnica: trencar els aliments en fraccions m辿s petites per a que latac posterior sigui m辿s efica巽. Tenim 4 tipus de dents: (de 28 a 32) Incisives : 8. Tallen Canin e s :4. Esquincen Premolars : 8 . Matxuquen Molars : 8-12. Matxuquen.
6. Les dents estan formades per 3 teixits diferents: La polpa : tova, on hi ha els vasos sanguinis i els nervis. La dentina , envoltant la polpa, teixit dur. Lesmalt , potser el teixit m辿s dur de lorganisme, que cobreix la part exterior de la dent, la corona. s for巽a habitual que quedin restes de menjar entre les dents. Aquestes restes de menjar s坦n usades com a font daliment per microorganismes que alliberen cids. Aquests cids poden desfer lesmalt, creant cavitats, les cries .
7. A la boca, tamb辿 hi trobem la llengua , on hi ha els receptors del gust, i que ajuda a empassar-nos els aliments. Tamb辿 shi aboca el contingut de les glndules salivals, la saliva , on trobem: Aigua Mucus : per a lubrificar laliment i fer m辿s fcil la degluci坦 Substncies bactericides Un enzim: lamilasa , que comen巽a a trencar el mid坦 (polisacrid) en cadenes m辿s curtes de monosacrids.Aix鱈 doncs, la digesti坦 qu鱈mica dels aliments comen巽a en la boca.
8. Un cop laliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta anomenada bol alimentari . Aquest bol alimentari 辿s el que ens empassem cap a la faringe, en un proc辿s anomenat degluci坦 , on interv辿 la llengua, que es recolza en el paladar i empeny el bol alimentari cap a les嘆fag.. Per evitar que el bol alimentari es dirigeixi cap a laparell respiratori i el bloquegi, en la faringe hi ha una estructura, lepiglotis , que tapona lentrada a la laringe El proc辿s de la degluci坦 辿s l炭ltim proc辿s voluntari. A partir daquest moment, els moviments musculars que empenyeran laliment seran involuntaris. Llengua Laringe Es嘆fag Epiglotis
9. Les嘆fag 辿s un tub duns 20 cent鱈metres, que travessa el diafragma i que transporta el bol alimentari fins a l'est坦mac. Els seus moviments s坦n involuntaris, i sanomenen moviments peristltics : moviments de contracci坦 i despla巽ament de la contracci坦, de forma que el bol alimentari es despla巽a.
10. Bol Alimentari (Es嘆fag) Crdies (esf鱈nter d entrada) A l'est坦mac el bol alimentari es barreja amb els sucs gstrics , hi resta unes hores, i en surt convertit en una papilla anomenada quim. P鱈lor (esf鱈nter de sortida) Quim (duod辿) A l est坦mac, lcid clorh鱈dric dels sucs gstrics desf lestructura de laliment per afavorir lacci坦 posterior dels enzims del pncrees i lintest鱈. Tamb辿 actua un enzim, la pepsina , que trenca les prote誰nes en cadenes m辿s petites dAminocids. (el trencament no 辿s complert). L'est坦mac produeix moviments peristltics, de forma que el bol alimentari es vagui barrejant amb els sucs gstrics.
12. Una malaltia molt freq端ent 辿s la 炭lcera gastro-duodenal , causada per un afebliment de la capa mucosa que protegeix a lest坦mac. s causada per algunes substncies, i 炭ltimament sha descobert que hi influeix un bacteri. (premi Nobel de medicina 2005)
13. Lintest鱈 辿s un tub duns 7 metres, dividit en tres parts: el duod竪, l'Ili i el Jej炭. Shi realitza la digesti坦 final dels nutrients , i labsorci坦 daquestos cap a la sang.
14. Polisacrid Monosacrid Prote誰na Aminocid E Triglic竪rids cids grassos En el duod竪, els enzims digestius de l intest鱈 , junt amb els sucs pancretics i la bilis , acaben digerint els nutrients en els seus components principals, que despr竪s seran absorbits per les c竪l揃lules de les parets de lintest鱈.
16. Les parets de lintest鱈, presenten una s竪rie de plecs longitudinals anomenats vellositats intestinals . Cada vellositat, a la seva vegada, est plegada. Les c竪l.lules que formen les vellositats presenten una estructura en forma de raspall formada per plecs de la membrana. Totes aquestes estructures tenen una missi坦: incrementar al mxim la superf鱈cie dabsorci坦 de lintest鱈 . En els set metres de llargada, la superf鱈cie total dabsorci坦 辿s duns 300 m 2.
17. Els nutrients absorbits a les vellositats circulen per la sang fins a arribar a totes les c竪l揃lules. els monosacrids tenen una funci坦 bsicament energ竪tica , per a produir la respiraci坦 cel揃lular en els mitocondris. Semmagatzemen en el fetge i els m炭sculs formant un polisacrid, el glucogen , que anir proporcionant monosacrids quan facin falta. Si hi ha un exc辿s dingesti坦 de gl炭cids , es transformen en greixos, que sacumulen en el teixit adip坦s. els l鱈pids tenen una funci坦 estructural , formant part de certes estructures (membranes), i una funci坦 energ竪tica , tot i que el primer combustible s坦n els monosacrids. Els l鱈pids que no sutilitzen sacumulen en el teixit adip坦s.
18. Els Aminocids que provenen de les prote誰nes ingerides sutilitzen per a fabricar les prote誰nes pr嘆pies de lorganisme als ribosomes. Les Vitamines i les Sals minerals tenen una funci坦 reguladora. Intervenen en certs processos bsics per a la c竪l揃lula. La seva abs竪ncia o el seu exc辿s provoquen certes malalties.A m辿s, certes sals tenen funci坦 estructural, doncs formen part destructures molt importants: com a exemple el calci als ossos. Laigua 辿s utilitzada per a formar part dels fluids corporals
19. A lintest鱈 gruixut hi arriben els productes no absorbits, o que no es poden digerir. Durant tot el trajecte pel c嘆lon s'absorbeix aigua , fenomen que provoca que el material es compacti formant la femta. La femta arriba al recte, i quan sobren els esf鱈nters, la femta sallibera a lexterior. L intest鱈 gruixut est colonitzat per bacteris, que formen la flora intestinal . Aquests bacteris salimenten dels productes que arriben a lintest鱈, i alliberen gasos, aix鱈 com certes vitamines.
20. V鱈deo Resum 1 - castell V鱈deo Resum 2 - castell Pgina amb activitats sobre els aliments i nutrients. Castell Pgina amb activitats sobre laparell digestiu. Castell Pgina amb activitats sobre laparell digestiu. Catal Enlla巽os interessants
