ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
ART ROMÀ
Art romà 
1. Orígens 
Art grec 
Art etrusc 
Principals influències de l’art 
romà
1.1 Art etrusc 
a)Culte als morts 
- Tombes decorades amb frescos 
- Escenes alegres 
- Caracterització individual 
- Retrats reals (no idealitzats) 
- Sensació realisme 
b) Arc 
- Influència de Mesopotàmia 
- Tècnicament perfecte 
- Columna toscana
Art romà
1.2 Art grec 
- Romans captivats per la bellesa i refinament de 
l’art grec. 
- Vaixells sencers d’escultures i elements 
arquitectònics portats de Grècia a Roma. 
- Artistes grecs que treballen a Roma, esclaus o 
lliures, fan còpies de les obres gregues.
2. Arquitectura 
- Els romans van ser enginyers i arquitectes, més 
que artistes (ponts, ports, aqüeductes). 
- Extraordinari talent per l’organització i la 
planificació. 
Gombrich: Les realitzacions més fabuloses dels romans 
es van produir en l’arquitectura civil. Tots coneixem 
les seves carreteres, els ponts, els aqüeductes... Les 
seves ruïnes continuen sent impressionants. 
Aquestes ruïnes han fet perdurar la “glòria de 
Roma”.
Ciceró: 
Va qüestionar la despesa de fons públics en 
temples. 
És millor gastar els diners en estructures d’utilitat 
pública (aqüeductes, ports...). 
Negació total de la creença de les civilitzacions 
antigues que cap obra era més útil a la 
comunitat que els temples.
2.1 Materials 
- Formigó 
- Ciment 
- Totxo 
- Marbre de Carrara (Itàlia) 
- Marbre de colors (Àsia Menor, Egipte) 
Materials propis dels romans
2.2 Ús de l’arc 
- Característica més important de l’arquitectura 
romana. 
- Difícil proesa enginyeria 
- Influència etrusca (els grecs no fan servir l’arc).
2.3 Monuments públics 
a) Basílica 
- Lloc de reunió (relacions comercials i justícia) 
- Volta de canó 
- Model de les esglésies cristianes
b) Termes 
- Coberta de volta canó 
- Tots ciutadans poden anar-hi
c) Teatres 
- Segueixen el model grec 
- Edificats (no aprofiten el vessant de la 
muntanya) 
- Passadissos posteriors que permeten ràpida 
circulació.
d) Amfiteatre 
- Novetat romana 
- Lluites de gladiadors i jocs 
Colosseu: la més famosa construcció romana, 
desperta admiració en totes les èpoques
e) Circ 
- Adaptació de l’estadi grec
2.3 Monuments commemoratius 
a) Arc de triomf 
- Desig de grandesa 
- Perpetuar triomfs romans
b) Columnes 
- Decoració escultòrica 
- Proclamar victòries, descriure campanyes 
- Realisme
2.4 Edificis religiosos 
Dedicats a déus particulars, a familiars... La 
devoció pública s’adreça a l’emperador. 
Característiques del temple romà 
a) Influència grega 
b) No són perípters 
c) Columnes adossades a la cel·la (funció 
decorativa) 
d) 1 pòrtic d’entrada 
e) Sobre un gran pòdium 
f) 1 escala d’accés a la porta principal 
g) Cúpula (apreciable a l’interior)
Art romà
Art romà
Art romà
Art romà
3. Escultura 
Les arts figuratives (escultura i pintura) dels 
romans van ser fonamentalment realistes. 
Característiques: 
- Influència etrusca (retrats i pintures funeràries) 
- Sentit pràctic 
- Interès per la història, deixar constància dels 
fets. 
- Dos corrents: 
- Idealitzat (elits) 
- Realista (popular)
3. 1 Relleus 
- Personalitat pròpia 
- Representen esdeveniments dignes de ser 
recordats 
- Arcs, columnes i temples
3. 2 Retrats 
- Tema més apassionant de l’escultura romana 
- Deixa de banda l' idealisme grec per afavorir el 
realisme. 
- Expressivitat 
Bust: 
- Aportació romana mes important a l’escultura 
(abans sempre cos sencer) 
- Origen en màscares de cera dels difunts 
(privilegi dels patricis) 
- Marbre i bronze
Art romà
Art romà
Bust de l’emperador: 
- Temor religiós 
- Cremen encens (demostrar fidelitat i 
obediència) 
- No busquen afalagar
4. Pintura 
Les cases romanes es decoraven amb pintures, a 
partir del S.III dC també es decoraran temples i 
palaus amb pintures murals. 
Eren pintures realistes, al fresc, cobertes d’una capa 
de cera per donar més vida als colors. 
També trobem retrats (sobre taula o frescos 
murals), obres realistes i plenes de vigor 
realitzades per artesans (tècnica grega) a baix 
preu.
Art romà
Art romà
Art romà
5. Mosaic 
S’utilitzava per a decoració d’interiors, 
especialment al terra. 
a) El opus tesellatum és la més freqüent i es forma a 
força de pedretes cúbiques o tessel·les 
i de diversos colors. La tessel·la sempre té un 
color natural i estan perfectament 
escairades. 
b) El opus sectile són llosetes irregulars pintades 
una vegada que s'han col·locat. És un 
sistema més fàcil i barat i té més possibilitats de 
cara a les composicions difícils, però es donava 
molt menys.
Art romà

More Related Content

What's hot (20)

Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
Julia Valera
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
Julia Valera
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
Julia Valera
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
í
ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.
ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.
ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.
Assumpció Granero
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
magbellanco
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Julia Valera
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
Antonio Núñez
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
conxa1
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
Maria Polo

Similar to Art romà (20)

Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) Roma
Olympia
Arquitectura Roma
Arquitectura Roma Arquitectura Roma
Arquitectura Roma
José Luis Garcia Salvador
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
Assumpció Granero
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
José Luis Garcia Salvador
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart RomàUnitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
tomasggm
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
José Luis Garcia Salvador
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
PILARMANZANO
13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )
meila_me
Context Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier PiñolContext Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier Piñol
xavierpinyol
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
itorga
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
Assumpció Granero
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romà
jmargar3
E.- El imperio romano dio una gran importancia a la pintura al fresco y al tr...
E.- El imperio romano dio una gran importancia a la pintura al fresco y al tr...E.- El imperio romano dio una gran importancia a la pintura al fresco y al tr...
E.- El imperio romano dio una gran importancia a la pintura al fresco y al tr...
LuisJavierMiguelCond

More from Irene Sánchez Maestre (20)

ó
óó
ó
Irene Sánchez Maestre
La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble. La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble.
Irene Sánchez Maestre
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
Irene Sánchez Maestre
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
Irene Sánchez Maestre
Victoria de samotracia
Victoria de samotraciaVictoria de samotracia
Victoria de samotracia
Irene Sánchez Maestre
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Irene Sánchez Maestre
Industrial revolution video
Industrial revolution videoIndustrial revolution video
Industrial revolution video
Irene Sánchez Maestre
Maman 2015
Maman 2015Maman 2015
Maman 2015
Irene Sánchez Maestre
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
Irene Sánchez Maestre
Entreguerres
EntreguerresEntreguerres
Entreguerres
Irene Sánchez Maestre
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
Irene Sánchez Maestre
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
Irene Sánchez Maestre
Explicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra MundialExplicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra Mundial
Irene Sánchez Maestre
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
Irene Sánchez Maestre
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
Irene Sánchez Maestre
Art del barroc
Art del barrocArt del barroc
Art del barroc
Irene Sánchez Maestre
Art romànic2014
Art romànic2014Art romànic2014
Art romànic2014
Irene Sánchez Maestre
Normes presentació
Normes presentacióNormes presentació
Normes presentació
Irene Sánchez Maestre
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
Irene Sánchez Maestre
Com fer un esquema
Com fer un esquemaCom fer un esquema
Com fer un esquema
Irene Sánchez Maestre

Art romà

  • 2. Art romà 1. Orígens Art grec Art etrusc Principals influències de l’art romà
  • 3. 1.1 Art etrusc a)Culte als morts - Tombes decorades amb frescos - Escenes alegres - Caracterització individual - Retrats reals (no idealitzats) - Sensació realisme b) Arc - Influència de Mesopotàmia - Tècnicament perfecte - Columna toscana
  • 5. 1.2 Art grec - Romans captivats per la bellesa i refinament de l’art grec. - Vaixells sencers d’escultures i elements arquitectònics portats de Grècia a Roma. - Artistes grecs que treballen a Roma, esclaus o lliures, fan còpies de les obres gregues.
  • 6. 2. Arquitectura - Els romans van ser enginyers i arquitectes, més que artistes (ponts, ports, aqüeductes). - Extraordinari talent per l’organització i la planificació. Gombrich: Les realitzacions més fabuloses dels romans es van produir en l’arquitectura civil. Tots coneixem les seves carreteres, els ponts, els aqüeductes... Les seves ruïnes continuen sent impressionants. Aquestes ruïnes han fet perdurar la “glòria de Roma”.
  • 7. Ciceró: Va qüestionar la despesa de fons públics en temples. És millor gastar els diners en estructures d’utilitat pública (aqüeductes, ports...). Negació total de la creença de les civilitzacions antigues que cap obra era més útil a la comunitat que els temples.
  • 8. 2.1 Materials - Formigó - Ciment - Totxo - Marbre de Carrara (Itàlia) - Marbre de colors (Àsia Menor, Egipte) Materials propis dels romans
  • 9. 2.2 Ús de l’arc - Característica més important de l’arquitectura romana. - Difícil proesa enginyeria - Influència etrusca (els grecs no fan servir l’arc).
  • 10. 2.3 Monuments públics a) Basílica - Lloc de reunió (relacions comercials i justícia) - Volta de canó - Model de les esglésies cristianes
  • 11. b) Termes - Coberta de volta canó - Tots ciutadans poden anar-hi
  • 12. c) Teatres - Segueixen el model grec - Edificats (no aprofiten el vessant de la muntanya) - Passadissos posteriors que permeten ràpida circulació.
  • 13. d) Amfiteatre - Novetat romana - Lluites de gladiadors i jocs Colosseu: la més famosa construcció romana, desperta admiració en totes les èpoques
  • 14. e) Circ - Adaptació de l’estadi grec
  • 15. 2.3 Monuments commemoratius a) Arc de triomf - Desig de grandesa - Perpetuar triomfs romans
  • 16. b) Columnes - Decoració escultòrica - Proclamar victòries, descriure campanyes - Realisme
  • 17. 2.4 Edificis religiosos Dedicats a déus particulars, a familiars... La devoció pública s’adreça a l’emperador. Característiques del temple romà a) Influència grega b) No són perípters c) Columnes adossades a la cel·la (funció decorativa) d) 1 pòrtic d’entrada e) Sobre un gran pòdium f) 1 escala d’accés a la porta principal g) Cúpula (apreciable a l’interior)
  • 22. 3. Escultura Les arts figuratives (escultura i pintura) dels romans van ser fonamentalment realistes. Característiques: - Influència etrusca (retrats i pintures funeràries) - Sentit pràctic - Interès per la història, deixar constància dels fets. - Dos corrents: - Idealitzat (elits) - Realista (popular)
  • 23. 3. 1 Relleus - Personalitat pròpia - Representen esdeveniments dignes de ser recordats - Arcs, columnes i temples
  • 24. 3. 2 Retrats - Tema més apassionant de l’escultura romana - Deixa de banda l' idealisme grec per afavorir el realisme. - Expressivitat Bust: - Aportació romana mes important a l’escultura (abans sempre cos sencer) - Origen en màscares de cera dels difunts (privilegi dels patricis) - Marbre i bronze
  • 27. Bust de l’emperador: - Temor religiós - Cremen encens (demostrar fidelitat i obediència) - No busquen afalagar
  • 28. 4. Pintura Les cases romanes es decoraven amb pintures, a partir del S.III dC també es decoraran temples i palaus amb pintures murals. Eren pintures realistes, al fresc, cobertes d’una capa de cera per donar més vida als colors. També trobem retrats (sobre taula o frescos murals), obres realistes i plenes de vigor realitzades per artesans (tècnica grega) a baix preu.
  • 32. 5. Mosaic S’utilitzava per a decoració d’interiors, especialment al terra. a) El opus tesellatum és la més freqüent i es forma a força de pedretes cúbiques o tessel·les i de diversos colors. La tessel·la sempre té un color natural i estan perfectament escairades. b) El opus sectile són llosetes irregulars pintades una vegada que s'han col·locat. És un sistema més fàcil i barat i té més possibilitats de cara a les composicions difícils, però es donava molt menys.