Aus de les Illes Balears
Download as PPT, PDF0 likes2,972 views
Treball de final de trimestre realitzat per l'alumnat del Taller de ciències experimentals de 3r d'ESO de l'IES XARC.
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Aus de les Illes Balears (20)
More from Biologia i Geologia (20)
Aus de les Illes Balears
- 2. Índex Informació general Les aus ................................. 3 Les parts d'un ocell ............... 4 Evolució ................................. 5 Relació entre elles ................ 6 Diferent informació ................ 7 Vol .......................................... 8 Les aus de les Balears Espècies en perill d'extinció .... 10 Diferents espècies ...... 11 - 16 Espècies en les Balears ........... 17 Informació ...................... 18 Diferents espècies ...... 19 - 40
- 3. Les aus Animals vertebrats bípedes , endoterms 10.000 espècies vivents. Mida 5 cm - 2,7 metres. Posen ous, tenen plomes, bec mancat de dents. Ritme metabòlic elevat. Cor amb quatre cambres i un esquelet.
- 4. Les parts d'un ocell 1 Bec, 2 Cap, 3 Iris, 4 Pupil·la, 5 Mantell, 6 Plomes de cobertura petites, 7 Escapulars, 8 Plomes de cobertura mitjanes, 9 Terciàries, 10 Gropa, 11 Primàries, 12 Baix-ventre, 13 Cuixa, 14 Articulació tibiotarsal, 15 Tars, 16 Peus, 17 Tíbia, 18 Ventre, 19 Flancs, 20 Pit, 21 Gorja, 22 Cresta
- 5. Evolució El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic , entre fa 150 i 200 milions d'anys i la majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué a l' extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.
- 6. Els ocells són socials, es comuniquen utilitzant senyals visuals i a través de crides i cants, i participen en comportaments socials com cria i caça corporatives, etc. Quasi tots són monògams . Els ous solen ser postos en un niu i incubats pels pares.
- 7. - Dieta i alimentació : Dieta variada. Manquen de dents. Aparell digestiu adaptat per processar aliments no mastegats. - Migracions : Migren per aprofitar les diferències de temperatures estacionals. Han de creuar oceans i deserts sense aturar-se per menjar. - Reproducció : S'aparellen almenys durant una temporada d'aparellament, o en alguns casos durant anys o fins la mort d'un dels membres de la parella. Ambdós pares cuidin les cries. L'aparellament sol implicar algun tipus d'exhibició de festeig, normalment per part del mascle .
- 8. Utilitzen el vol per criar, alimentar-se i per evitar i fugir dels predadors. Tenen un esquelet molt lleuger; dos grans músculs de vol, el pectoral i el supracoracoide i potes anteriors modificades (ales) que serveixen de perfil aerodinàmic. La forma i la mida de les ales determina el tipus de vol.
- 9. Les aus de les Balears
- 10. Espècies en perill d'extinció A les Balears s'ha iniciat un plà de recuperació que actua sobre les aus aquàtiques més amenaçades de l'arxipèlag. Aquestes són sis: -Martinet ros ( Ardeola ralloides ) -Bito comú ( Botaurus stellaris ) -Fotja banyuda ( Fulica cristata ) -Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris ) -Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala ) -Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus )
- 11. Ardeid de 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar. Color falb clar, ales i cua blanques i plomes de la nuca llargues i negrenques. A l'època reproductora presenta el bec de color negre i blau. Martinet ros ( Ardeola ralloides )
- 12. 75 cm de llargària. Color marró, amb moltes taques més fosques. Potes verdes i bec robust. Ales arrodonides. Bitó ( Botaurus stellaris)
- 13. Dues petites banyes vermelles al cap. De color negre amb bec celeste i lpotes blaus. Posa entre tres i sis ous al mes d'abril, Els seus nius suren a l'aigua. Fotja banyuda ( Fulica cristata )
- 14. 38-40 cm de llargària. El plomatge colors somorts, bru amb taques blanques. No té mirall. Mascle mostra una mena de cresta a l'estiu. Xarxet marbrenc ( Marmaronetta angustirostris )
- 15. Ànec de mida petita. Neden sota l'aigua. Són omnívors. No són propensos a vola, prefereixen nedar. Ànec capblanc ( Oxyura leucocephala )
- 16. Les mides d'un exemplar adult: Llargada: 30-38 cm Envergadura: 76-89 cm Pes: 500 g Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses. Baldriga balear ( Puffinus mauretanicus ) L'únic endemisme reproductor !
- 17. Espècies en les Balears
- 18. En total, a les Illes Balears n'hi ha unes 390 espècies d'aus diferents. ( Llista completa ) Algunes d'aquestes són:
- 19. Els corbs marins són ocells marin de dimensions mitjanes. Tenen plomatge negre o molt fosc. Tenen clapes de pell aclarida a la cara, el bec és llarg y estret. Corb marí (Phalacrocoracidae )
- 20. Merla comú ( Turdus merula ) Arriba a uns 18-25 cm, a un pes de 85-115 grams y una edat màxima de 3-4 anys.
- 21. Cruixidell ( Miliaria calandra ) Arriba als 18 cm. Color terrós vionat de color fosc. Bec gruixut i de port robust. Menja llavors d'herbes, fulles, gra i insectes.
- 22. Lluer ( Carduelis spinus ) Fa 11 cm i potarribar, com a màxim, a pesar 14 g. Només el mascle mostra coloració negre alcap. S'alimenta de llavors,granes de les males herbes, pinyons, fruits...
- 23. Trencapinyes ( Loxia curvirostra ) És, tant per la seua morfologia comper alguns dels seus aspectes icostums, un dels ocells méscuriosos i sorprenents de l'avifaunadels Països Catalans. El seu bec és revingut i encreuat, és adaptat per a extreure llavors de pinyes.
- 24. Pit-roig (Erithacus rubecula) . Període de nidificació: d'abril a agost. Nombre de cries: 1-2 a l'any. Nombre d'ous: 5-6 en cada posta. Incubació: 13-14 dies. Mesura de llarg uns 14 cm.Té un plomatge grisenc amb un pit ataronjat.
- 25. Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc.Té una cua molt llarga, negra i estretaque remena amunt i avall constantment. Cueretablanca ( Motacilla alba )
- 26. Pinsà borroner Mesura uns 12 cm. El seu nom ve per el seu cant metàl·lic. La posada sol ser de quatre a sis ous a la primavera i la incubació només dura dues setmanes. (Pyrrhula pyrrhula)
- 27. Xalambrí ( Prunella modularis ) Fa 15cm de llargària i pesa 20 g. És diferencia del pardal comú només en què és més esvelt i en què el seubecés fi i fosc.Té les celles,la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual .
- 28. Garsa de mar ( Haematopus ostralegus ) És un ocellamb elcap, la gola, elcoll, les parts superiors i l'extrem de lacuanegres i la resta del cos blanca. Té un becllarg,vermellataronjat i medeix 40-45cm.
- 29. Trencalòs ( Gypaetus barbatus ) Ocell gran i robust (102-114cm, fins 7kg). Ales llargues i estretes. Ulls grocs, vermells i negres.Capblanc amb una màscara i unes barbes negres que li pengen del bec.
- 30. Puput ( Upupa epops ) Uns 28cm de llargària.És de color marró rosat, amb lesalesi lacuaratllades de blanc i negre i el bec prim, una mica corbat i molt llarg . És molt pudent i té una cresta de plomes amb les puntes negres que pot obrir i tancar.
- 31. Fa 50cm de llargària total i 125-138cm d'envergadura alar. Té el dors i lesalesd'ungrisclar, lespotes d'un gris verdenc i l'iris fosc, amb anell orbital carmesí.El cap iel pit són blancs. Gavina roja ( Larus audouinii )
- 32. Milà negre ( Milvus migrans ) Fa entre 50 i 55cm de llargària. Envergadura alar entre 135 i 155cm. Té la forquilla de lacuamenys marcada que el milà reial.
- 33. T é la part superior de color marróobscur i la inferior blanca amb taques fosques. Medeix uns 51-58cm. Àguila peixatera ( Pandion haliaetus )
- 34. Gavina tresdits ( Rissa tridactyla ) Fa 37-42cm de llargada. Té el cap relativament gros i les potes curtes i negres, amb el quart dit posterior. És blanca amb el dors gris i les puntes de les ales negres. Té el bec groc.
- 35. Blauet ( Alcedo atthis ) El becés negre i les potes, que no presenten escatesdures, són vermelles. Becllarg i punxegut, alesarrodonides i cuamolt curta. És el més acolorit d'entre elsocellsaquàtics!
- 36. Voltor negre ( Aegypius monachus ) Pot arribar als 110cm de llargària i als 295cm d'envergadura. Se diferencia del voltor comú per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca.S'alimenta de carronya.
- 37. Els ulls són de color ataronjat.Unes plomes fan un disseny facial característic en forma de "X".El cos mostra tonalitats brunes i grises amb ratlles i taques més fosques. És un rapinyaire nocturn. Mussolbanyut ( Asio otus )
- 38. Miloca ( Neophron percnopterus ) Envergadura sobre 150cm, uns 85 cm dellargària.Es tracta de l'única espècieviva del gènereNeophron. Volen normalment ensolitari. El seu cariotip constade 66 cromosomes .
- 39. Cuaenlairat ( Cercotrichas galactotes ) Fa 15cm de llargària. El mantell i la cua (molt llarga i en forma de ventall) són de color vermellenc, per sota és bru pàl·lid. Té una peculiar forma de posar-se, amb lesalespenjants i lacuadesplegada i aixecada.
- 40. Bruel ( Regulus ignicapillus ) És un dels ocells més petits d'Espanya (fa uns 9 cm). Té el dors verd i el ventre blanc groguenc. És comú als gransboscosi també en vegetacióbaixa,matolls a prop dels rius...A l'hivernencara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins.
- 41. Bitxac comú ( Saxicola torquata ) Fa 13cm de llargària total.Cuacurta icapgros, ulls, potesi becde color negre.Presenta colors variats.
- 42. Es pot dir que hi ha bastant varietat d'aus a les Balears. Fonts: PD: El pájaro es la clave...