�ݺ�ߣ

L’IMPACTE DEL CONSUM DE
Jordi Bernabeu Farrús [CAS del Bages. Divisió de Salut Mental]
Fundació Althaia // Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
Manresa. 14 de març de 2019
DROGUES EN L’ADOLESCÈNCIA:
Com i quan parlo de drogues
amb els meus fills/filles?
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document.
L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots
els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos
els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).
http://www.slideshare.net/jordibernabeu

Les drogues…
D’on venim i cap a on anem?

Baròmetre del CIS
3 problemes principals a Espanya (Multirresposta %)
L'atur L'atur 1
29
2
3
4
5
6
7
8
9
10
La corrupció i el frau
Els problemes d'índole
econòmica
Els/les polítics/es, els
partits i la política
La sanitat
L'educació
Els problemes
d'índole social
Manca de govern
Probl. relacionats amb la
qualitat de l'ocupació
Les pensions
Les drogues
Les drogues
La inseguretat
ciutadana
El terrorisme d’ETA
L'educació
Els problemes
d'índole econòmica
Les pensions
Els problemes
d'índole social
Problemes de l'agric.,
ramaderia i pesca
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
75,6%
43,4%
22,8%
19,4%
12,0%
10,4%
8,9%
6,4%
5,9%
4,2%
0,4%
91,0%
49,0%
36,3%
30,1%
10,9%
10,1%
6,0%
3,5%
3,2%
2,5%
Juliol 2016Juny 1988
3

Baròmetre del CIS
3 problemes principals a Espanya (Multirresposta %)
L'atur L'atur 1
29
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Els problemes d'índole
econòmica
Els/les polítics/es, els
partits i la política
La sanitat
L'educació
Els problemes
d'índole social
Manca de govern
Probl. relacionats amb la
qualitat de l'ocupació
Les pensions
Les drogues
Les drogues
La inseguretat
ciutadana
El terrorisme d’ETA
L'educació
Els problemes
d'índole econòmica
Les pensions
Els problemes
d'índole social
Problemes de l'agric.,
ramaderia i pesca
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
75,6%
43,4%
22,8%
19,4%
12,0%
10,4%
8,9%
6,4%
5,9%
4,2%
0,4%
91,0%
49,0%
36,3%
30,1%
10,9%
10,1%
6,0%
3,5%
3,2%
2,5%
Juliol 2016Juny 1988
4

L’adolescència…
Una saleta d’estar o una saleta d’espera?

L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]

Què diuen alguns estudis?
• Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor
protector en adults joves
• Rogers et al. (2008): Activitats extraescolars i
activitats socials apareix com a especial factor
de protecció (sobretot en noies)

>> Ocupació ‘rica’ del temps lliure
>> Intervenció educativa específica
>> Intervenció educativa inespecífica
>> Treball amb famílies sobre
acompanyament i límits

Els/Les adolescents actuals…
• 'Criats’ en la
hiperprotecció
• ‘Soberans’ de
l’hiperconsum
• ’Modelats’ en
l’individualisme
• (Hiper)connectats
digitalment
Baixa tolerància a la
frustració/immediatesa
Consumeixo, doncs existeixo
Consum de drogues / Consum de drogues
‘Jo decideixo (…) És la meva vida’
‘Ho explicot tot online’
->
->
->
->

smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)

‘S’ha comprovat que entorns permissius
amb la disponibilitat i el consum de
drogues, on s’ofereixen descomptes i
ofertes de begudes alcohòliques, amb
mesures higièniques deficients, amb excés
d’aforament, música alta i professionals
poc formats es relacionen amb l’aparició
de nivells alts d’intoxicació per
sustàncies i amb l’aparició de conductes
violentes.’

L’aparició de nous problemes vinculats a
addiccions sense substància.
Jocs online, compres, apostes, etc.

La importància de l’alcohol i de la maria
Sobretot pel seu caràcter simbòlic

Font: Joan Colom (Abril de 2016)
‘El 53,5% de los estudiantes en situación
de desventaja socioeconómica han
repetido cuando tienen 15 años. El 8,7%
de los estudiantes de familias
acomodadas’ (Marí-Klose, 2017)

¿Qué riesgos puede comportar el
consumo de cànnabis?
Afectación en la memoria a corto plazo
Reducción de la atención
Disminución de la capacidad verbal
Menor capacidad en la resolución de problemas
El desarrollo de la afectación cognitiva guarda más
relación con la duración que con la cantidad
Solowij, 2002
Cognitivo

El problema és iniciar-se des del descontrol…

1. Els consums de drogues poden tenir
diferents graus de
gravetat/problematicitat.
2. Els consums de drogues problemàtics
solen ser el resultat d'uns hàbits de
consum lligats a uns estils de vida
determinats, en uns contextos concrets.
3. Existeixen riscos i problemes més
enllà de l'addicció.

El consum problemàtic
Sovint és el resultat d’una eqüació més complexe

Centre d’Atenció i Seguiment a les
Drogodependències del Bages
§ Consums experimentals
§ Consums ocasionals
§ Consums habituals
§ Consums compulsiuso
drogodependència

§ Consums experimentals
§ Consums ocasionals
§ Consums habituals
§ Consums compulsiuso
drogodependència
§ Símptomes de dependènciaque
interfereixen en les tasques
diàries
§ Aparició de danys físics,malestar
psicològic
§ Possible coexistencia de trastorn
vinculat a la salut mental
§ Dificultats de control
§ Intensitat, quantitat, freqüència
>> repercussionsnegatives
§ Reducció o abandonament
d’activitats socials, laboralso
recreatives
§ Tolerància
§ Simptomatologia d’abstinència

Algunes preguntes que hauríem
de poder respondre…
• Qualsevol consum és un problema?
• Quin paper juga el consum en els
problemes?
• A partir de quin consum parlem d’addicció?
• I com afecta a la salut mental?
• A qui recorren quan tenen un problema?

Idees prèvies
Els problemes de conducta sovint lliguen amb
malestars:
• Vulnerabilitat individual
• Capacitat de resposta de l’entorn

Idees prèvies
Consum + Desocupació + Problemes/Escenaris + Malestars + Caràcter
Consciència de problema
Adults amb capacitat
d’influir positivament
Oportunitats

Idees prèvies
Els malestars sovint tenen caràcter provisional
1/ L’origen dels problemes és divers
(multicausal)
2/ Els problemes de comportament:
el noi/noia pateix

La idea:
Darrere de qualsevol conducta problemàtica hi ha malestar
[#patiment].
La traducció:
Un no està malament perquè és addicte.
És addicte perquè està malament.
L’aplicació:
1. Escoltar-se: ‘com estic? // què em passa? // per què em passa?’
2. Guanyar seguretat (autoestima): ‘puc i vull. Tot i que em
costarà’.
3. Relacionar-me positivament: evitar contextos problemàtics
4. Pertànyer a algú o alguns: ‘algú m’acompanya’
5. Posar paraules al malestar: narrar què està passant
6. Imaginar-se un futur en positiu:’ té sentit el que em ve’

”Quizás no son buenas pero a mi me gustan”
Nicolás, 16 anys
”No serán buenas pero son útiles para no pensar
en los problemas’
Abdel, 16 anys
“Si fumo no penso (…) i tot se’m passa més ràpid’
Aina, 16 anys

Comorbilitat 65-70% TUS – TM >> L’ou o la gallina?

Amb tot això:
quines respostes educatives?
Quan, a més, la nostra lògica no és la seva

“Ens van obligar a tots a seure i el gos va començar a ensumar per tota la classe fins que va
parar en sec davant la motxilla d’un nen. Els policies van emportar-se’l per interrogar-lo en
una aula a part. Ell ens va explicar després que l’havien obligat a quedar-se en roba interior
per assegurar-se que no portés droga amagada. Al final va resultar que no li havien trobat res
(…) Ens van fer passar a tots una mala estona. Ens va sorprendre que no tinguessin res millor a
fer que veure si alumnes de tercer d’ESO porten herba a sobre, quan hi ha tants problemes al
carrer”.

Esteu aquí
‘Mica en mica’ ‘Esperem-nos’
‘Prudència’ ‘Ja hi haurà temps’

Daño del
cannabis
El consumo de
cannabis precede los
problemas de salud
mental
Auto
medicación
Personas con TM
consumen para
reducir malestares y/o
problemas
Causa
compartida
Resultado de factores
genéticos y
ambientales asociados
a ambos problemas
Griffith-Lendering, Huijbregts, Mooijaart, Vollebergh i Swaab, 2011
SALUD MENTAL – PATOLOGÍA DUAL- CONSUMO DE CANNABIS
Vía Matalí, 2016
No tothom que pren drogues acaba amb un
trastorn de salut mental, però molta gent
que té un trastorn de salut mental n’ha
près.
PRUDÈNCIA + (AUTO)ATENCIÓ

L’addicció des d’una perspectiva educativa
• Ser la principal font de ‘felicitat’
• Ocupar un ‘temps’ vital desproporcionat
• Trobar-se malament sense allò (ser infeliç per
la seva absència)
• No adonar-se que es perd el control quan
s’està sota els seus efectes o pendent d’ells
• Estar vinculat a un malestar

Experimentació
Experiència
Influència
• Informació
• Actituds
• Percepció d’utilitat
• Coneixement
• Creençes
• Conviccions
JaumeFunes (2011)
Azjen i Fishbein (1985, 1990)

A casa ha de sortir el tema
1) Malgrat que ho desitgis, espera tant com
puguis a beure; ja sé que et sents gran, però el
teu cervell encara creix.
2)Si ho proves, mira de parar-te a descobrir com
et sents tu i no com et diuen els altres que t’has
de sentir.
Jaume Funes (ARA). 21/1/17

3) Si et passes, mira de no córrer riscos i
valora l’experiència l’endemà
4) L’alcohol es beu per estar bé compartint-
ho amb els altres, però no per no adonar-se
de res ni per oblidar.
Jaume Funes (ARA). 21/1/17

Preveu que pot passar
Assumeix les conseqüències
La teva conducta implica a altres

1. Ser conscient
2. Tenir matisos
3. Arribar en el seu moment
4. Diversos components
5. No estar al costat de la
infelicitat
6. No imposat per col·legues
7. Considerar resultats
8. Al final tot hauria d’acabar
sota el teu control
‘T’has d’enterar’
‘No sempre és a tope’
‘No s’acaba el món’
‘Has de seleccionar //no tot és
alcohol // es pot no beure alcohol’
‘Si no estàs bé no et sentarà bé‘
‘És una qüestió d’amics’
‘Calcula els costos i beneficis // Què
guanyes i perds’

‘Si no m’entero, és que no passa’
Observar, saber, estar, actuar, esperar
Intranquil·litat <> Confiança

1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-
se amb progressió.
2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la
permissivitat màxima.
3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments
d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar
les nostres propostes.
4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat.
5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la
preocupació.
I si fuma porros, què?
I si fuma porros, què?

6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les
males experiències…
"A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés
res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que
passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues,
t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a
fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens."
7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells
també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs.
I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?

8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar,
ni invadir la seva intimitat.
9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències.
10. Consumir paciència... I esperança.

Possiblement sigui més sensat
assumir incoherències que vendre
coherència

‘En cuanto al perfil mayoritario de
víctimas por consumo, tanto de
alcohol como de drogas, el
documento apunta a que
corresponde a un varón de entre
30 y 40 años que ha consumido
alcohol.’

• (Auto)Cuidar-se serveix com a model positiu de relació amb els fills.
• La discreció és un factor de protecció vers els fills.
• Assumir les incoherències, els propis errors i contradiccions pot enfortir l’autoritat
paterna i materna.
• Parlar del consum de drogues amb la parella pot evitar donar missatges confusos
i/o contradictoris als vostres fills.
• En cas que els consums siguin problemàtics cal consultar un recurs especialitzat.
Prioritzarem la visió de pare/mare abans que la de consumidor/a…
Caldrà posar èmfasi en els límits…
El (nostre) consum adult

L’IMPACTE DEL CONSUM DE
DROGUES EN L’ADOLESCÈNCIA:
Com i quan parlo de drogues
amb els meus fills/filles?
Què apareguin problemes dependrà,
entre d’altres factors,
del nostre acompanyament.

Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi Bernabeu Farrús
CAS del Bages (Fundació Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa)
jbernabeu@althaia.cat
http://www.slideshare.net/jordibernabeu

Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia
Graó. 2011 http://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David Pere Martínez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer?
Editorial Milenio. 2013.http://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-beber-para-crecer-el-consumo-de.html
Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperactividad.
Fundación Telefónica. 2013. http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos
de drogas
CREFAT. 1999. http://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara Moreno. Atrapats en la joventut.
ARA. 2/12/12. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-joventut_0_821317901.html
Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada.
Temas para el debate. 2006. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1959497
Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent.
Edicions 62. 2008. http://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-en-l-educacio_10195.html
Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla.
Edicions Glenat. 2009. http://www.casadellibro.com/libro-fills-dels-80-la-generacio-
bombolla/9788483577912/1653896

Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito.
Astiberri. 2012. http://www.astiberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto. Viñetas para una crisis.
Editorial Mondadori. 2011. http://www.casadellibro.com/libro-vinetas-para-una-crisis/9788439725404/1884296
Bernardo Erlich.
El País. 8/3/12. https://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-72157629288138861/
Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas.
• Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011.
• Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2012.
Observatorio Español sobre Drogas.http://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní, O. (2011). Jóvenes y riesgos: unas relaciones ineludibles. Bellaterra.
Romaní, O. (1999). Las drogas, sueños y razones. Ariel.

�ݺ�ߣ

L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]

Recommended

More Related Content

Similar to L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies] (20)

More from Jordi Bernabeu Farrús (20)

L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]