Oci, riscs, prevencions
3 likes1,047 views
PResentació Jornada BOnes Pràctiques Joventut Vic 25/3/2015
![Oci
Riscs
Prevencions
Jordi
Bernabeu
Farrús
[#Salut_Pública
@granollers
//
#Uvic]
@jordibernabeu
@sobredrogues
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Jornada
Bones
Pràc8ques
(ACPJ).
25
de
març
de
2015.
Vic.
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
hEp://www.sobredrogues.net/
hEp://www.slideshare.net/sobredrogues/oci-‐46244248
#bpjoventut2015](https://image.slidesharecdn.com/oci-150324190208-conversion-gate01/85/Oci-riscs-prevencions-1-320.jpg)
![La
construcció
de
l’oci
nocturn
[al
voltant
de
la
idea
de
consum]
La
mirada
adulta
a
l’adolescència
i
joventut
Sobre
les
drogues
Intervenir
[prevenir]
sobre
els
riscos](https://image.slidesharecdn.com/oci-150324190208-conversion-gate01/85/Oci-riscs-prevencions-2-320.jpg)
![[FAD,
2013]](https://image.slidesharecdn.com/oci-150324190208-conversion-gate01/85/Oci-riscs-prevencions-15-320.jpg)
![2.
Compte
amb
l'excèssiva
tendència
al
diagnòsIc
i
al
protagonisme
de
les
substàncies:
sovint
és
necessària
però
alhora
jus8fica,
e8queta
i
condiciona.
Presentación
clínica
de
falta
de
atención
[DSM5]
•
No
presta
atención
a
los
detalles
o
comete
errores
por
descuido.
•
Tiene
dificultad
para
mantener
la
atención.
•
Parece
no
escuchar.
•
Tiene
dificultad
para
seguir
las
instrucciones
hasta
el
final.
•
Tiene
dificultad
con
la
organización.
Evita
o
le
disgustan
las
tareas
que
requieren
un
esfuerzo
mental
sostenido.
•
Pierde
las
cosas.
•
Se
distrae
con
facilidad.
•
Es
olvidadizo
para
las
tareas
diarias.](https://image.slidesharecdn.com/oci-150324190208-conversion-gate01/85/Oci-riscs-prevencions-38-320.jpg)
More Related Content
What's hot (11)
Viewers also liked (12)
Similar to Oci, riscs, prevencions (20)
![L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/manresadrogues-190317212243-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More from SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (18)
![Presentacion edades200910[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/presentacionedades2009101-111221034616-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Oci, riscs, prevencions
- 1. Oci Riscs Prevencions Jordi Bernabeu Farrús [#Salut_Pública @granollers // #Uvic] @jordibernabeu @sobredrogues jbernabeu@ajuntament.granollers.cat Jornada Bones Pràc8ques (ACPJ). 25 de març de 2015. Vic. Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar). hEp://www.sobredrogues.net/ hEp://www.slideshare.net/sobredrogues/oci-‐46244248 #bpjoventut2015
- 2. La construcció de l’oci nocturn [al voltant de la idea de consum] La mirada adulta a l’adolescència i joventut Sobre les drogues Intervenir [prevenir] sobre els riscos
- 3. OCI nocturn
- 4. Un anàlisi de l’adolescència, joventut i les drogues partir de la Societat de Consum 1. Els 60 i 70 i la societat de consum de masses 2. Els consums segmentats dels anys 80 3. El model glocal a par8r de la crisi del 94 4. L’època de crisi actual Fernando Conde i @dpmocat ¿Consumo de drogas o drogas de consumo? 2013
- 5. Diversió (plaer) Malestar (problemes) OCI nocturn RELACIONS • Socials • Interpersonals • Grupals CONSUMS • Drogues • Música • Consums culturals • Es8ls juvenils • Etc. 80s: diversificació 90s: consolidació Iden8tat Temps lliure Consum Relacions socials Separat de la formalitat Escenaris concrets Intens Normalitzat Comercial <> Alterna8u Dirigit <> Autoorganitzat
- 7. L’adolescència i joventut amb les seves necessitats educaIves i de conceptualització. I les dificultats pròpies d’acceptar els canvis de les generacions que ens succeeixen (Jaume Funes, 2010).
- 9. Una adolescència i joventut cada vegada més llarga De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci Soberans del consum #hiperconsumisme (Fernando Conde, 1999 //David Pere Mar?nez, 2013)
- 10. El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor (Domingo Comas, 2006)
- 12. L’individualisme (Victòria Camps, 2008)
- 13. JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!
- 14. La crisi de #noció_de_futur ‘Atrapats en la seva joventut’ (Sara Moreno, 2013)
- 15. [FAD, 2013]
- 16. A. Gen8le (2014 – diarioeducacio.cat) Les cicatrius de qui s’ha fet adult en temps de crisi ‘S'ha demostrat que aquelles persones que han viscut èpoques de recessió econòmica durant la seva joventut són més proclius a desconfiar de les insStucions de govern’
- 17. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011 @ManelFontdevila #Esta_crisis_está_siendo_un_éxito
- 18. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011 Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Roto #Viñetas_para_una_crisis
- 19. La recuperació de discursos anIcs ves8ts de moderns (Jaume Funes, 2013 / Josep Ramoneda, 2013)
- 20. Emprenedoria Cultura de l’esforç Mobilitat exterior (o exili laboral?)
- 21. Necessitem estratègies diferents per als nadius digitals? (Dolors Reig, 2011)
- 24. DROGUES I de la construcció del problema
- 25. El problema de la droga. I els disposiIus de control. (Oriol Romaní, 1999, 2011)
- 26. Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues es refereix Que els persegueix l’ombra del ‘constant i precoç augment del consum’
- 27. PNSD #ESTUDES
- 29. PNSD #ESTUDES
- 30. PNSD #ESTUDES
- 31. PNSD #ESTUDES
- 32. La importància de l’alcohol i de la maria (sobretot pel seu caràcter simbòlic)
- 34. Respecte la incidència de les altres drogues (problemes adults)
- 35. ‘En cuanto al perfil mayoritario de vícSmas por consumo, tanto de alcohol como de drogas, el documento apunta a que corresponde a un varón de entre 30 y 40 años que ha consumido alcohol.’
- 36. RISCOS Acció preventiva i educativa
- 37. 1. Darrere de molts consums de drogues existeixen més problemes familiars i/o socials que no pas de drogues i/o de salut mental.
- 38. 2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòsIc i al protagonisme de les substàncies: sovint és necessària però alhora jus8fica, e8queta i condiciona. Presentación clínica de falta de atención [DSM5] • No presta atención a los detalles o comete errores por descuido. • Tiene dificultad para mantener la atención. • Parece no escuchar. • Tiene dificultad para seguir las instrucciones hasta el final. • Tiene dificultad con la organización. Evita o le disgustan las tareas que requieren un esfuerzo mental sostenido. • Pierde las cosas. • Se distrae con facilidad. • Es olvidadizo para las tareas diarias.
- 39. 3. Els usos de drogues poden tenir diferents graus de gravetat/ problemaIcitat. 4. Els consums de drogues problemà8cs solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns esIls de vida determinats, en uns contextos concrets. 5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.
- 40. Hall, W., Carter, A., Forlini, C. (2015). The brain disease model of addic8on; is it supported by the evidence and has it delivered on its promises. Lancet Psychiatry, 2, 105-‐110
- 41. Sobre el context I els seus riscos
- 42. Intervenir en un context confús... • Quan el protagonista no viu la seva situació com a problema la moIvació és escassa. • Quan professionalment ens costa donar un discurs sensat al voltant de les drogues (i de les adolescències). • Quan tot sembla ‘arreglar-‐se’ a par8r de normes i regulacions. • Quan ens basem en el ‘el paradigma cienZfic’ per jus8ficar qües8ons • Quan socialment existeixen diferents discursos al voltant de la qüesIó.
- 44. Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.
- 48. PROPOSTES De la persona al context
- 49. Quan prevenir no només és fomentar l’abstinència Potenciar la responsabilitat Fomentar l’autonomia Evitar-‐se problemes #Acompanyament
- 50. • Centrem-‐nos més en els usos que en les pròpies substàncies • L’adicció no ha de ser el problema més important ("i finalitzador del procés problemà8c”) • Alguns usos son més greus que altres: quins usos són els que realment donen problemes? • No u8litzem la regulació legal de les drogues com a excusa per abstenir-‐se • La reducció de riscos com a element transversal de tota la intervenció preven8va. • L’evidència cienZfica ens ajuda però no resol la qües8ó
- 51. CLAT5 (Oporto // 2009) ‘(…) Las políScas y programas de Reducción de Riesgos y Daños suponen la implementacón de una intervención comunitaria y parScipaSva en el campo de las drogastendente a conseguir, junto otros actores sociales, aquellos niveles de capacidad de decisión (empowerment) que permitan a las poblaciones unas mejores condiciones de salud y cohesión social, es decir, de vida.’
- 52. • Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor protector de consum de marihuana en adults joves • Rogers et al. 2008): Ac8vitats extraescolars i ac8vitats socials apareix com a especial factor de protecció (sobretot en noies)
- 53. Font: Claudio Vidal (EC-‐ABD)
- 54. Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987)
- 55. Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987) • Capacidad simbolizadora, para ensayar simbólicamente soluciones, sin que sea necesario ejecutarlas y sufrir las consecuencias de sus errores. • Capacidad de previsión, al proponerse metas se ensayan las posibles acciones y consecuencias, que se pueden conver8rse en mo8vadores y reguladores de la conducta previsora. • Capacidad vicaria, mediante la observación de modelos se puede aprender vicariamente de lo que otros hacen y las consecuencias de dichas acciones, sin necesidad de pasar por la ejecución de las mismas. • Capacidad autorreguladora, el hombre puede controlar su propia conducta manipulando el ambiente y u8lizando estrategias cogni8vas proponiéndose metas, obje8vos e incen8vos a sus propias acciones. • Capacidad de autorreflexión, analizar sus propias experiencias, contrastándolas con los resultados obtenidos, analizar sus ideas, y desarrollar la percepción que 8enen ellos mismos sobre su eficacia.
- 56. Experimentació Experiència Influència • Informació • AcItuds • Percepció d’uIlitat • Coneixement • Creençes • Conviccions JaumeFunes (2011) Azjen i Fishbein (1985, 1990)
- 58. • Del “ja sé que em passo” a “la mo8vació al canvi”. • Del “ho porto bé” al ”porta-‐ho millor”. • De “l'es8c estancat” al “canvia de context”. • De “el problema són les drogues” a “el problema ets tu”. • Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”. • De “l’es8c ratllat’” a “administra l’estat d’ànim” ‘La manera més segura // per evitar-‐te problemes passa per no consumir-‐les’ A nivell individual
- 59. • Ar8cular estratègies de prevenció universal amb d’altres de caràcter selec8u i indicat • Anar molt més enllà de l’àmbit escolar • Esdevenir referents a la xarxa A nivell grupal • Safer clubbing • Programes específics i inespecífics per contextos específics A nivell de context
- 60. • Augmentar estratègies de detecció precoç i prevenció indicada • Fomentar espais de reflexió per a la família • Oferir ocupacions formals que oganitzin la inserció sòcioprofessional • Espais de tractament que contemplin la reducció de danys com a estratègia de treball transversal A nivell comunitari
- 61. ‘Et droguis o no (…) GesSona tu la teva vida, tenint-‐te en compte (a tu) però també als qui t’envolten. I cuida’t.’ Abel 17a
- 62. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-‐) Jordi Bernabeu Farrús Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers jbernabeu@ajuntament.granollers.cat www.sobredrogues.net
- 63. Fonts
- 64. Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia Graó. 2011 hEp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y David Pere Mar†nez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer? Editorial Milenio. 2013.hEp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperacIvidad. Fundación Telefónica. 2013. hEp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconec8vidad/ Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas CREFAT. 1999. hEp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf Sara Moreno. Atrapats en la joventut. ARA. 2/12/12. hEp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada. Temas para el debate. 2006. hEp://dialnet.unirioja.es/servlet/ar8culo?codigo=1959497 Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent. Edicions 62. 2008. hEp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla. Edicions Glenat. 2009. hEp://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896
- 65. Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito. As8berri. 2012. hEp://www.as8berri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito Roto. Viñetas para una crisis. Editorial Mondadori. 2011. hEp://www.casadellibro.com/libro-‐vinetas-‐para-‐una-‐crisis/9788439725404/1884296 Bernardo Erlich. El País. 8/3/12. hEps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-‐72157629288138861/ Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas. • Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011. • Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2012. Observatorio Español sobre Drogas.hEp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm Romaní, O. (2011). Jóvenes y riesgos: unas relaciones ineludibles. Bellaterra. Romaní, O. (1999). Las drogas, sueños y razones. Ariel.