Cejfe
- 1. USOS ADOLESCENTS DE DROGUES #Vulnerabilitat #վپٳó Jordi Bernabeu Farrús #Salut_Pública @granollers @jordibernabeu @sobredrogues jbernabeu@ajuntament.granollers.cat V Jornada Vic@miologia >> Vic@mització infantojuvenil: l’efecte protector de les estructures socials Barcelona. 9 de maig de 2014. Centres d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
- 2. USOS ADOLESCENTS DE DROGUES #Vulnerabilitat #վپٳó Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar). hRp://www.sobredrogues.net/cejfe hRp://www.slideshare.net/sobredrogues/cejfe
- 3. 9 idees #Vulnerabilitat #վپٳó
- 4. 1. De les demandes 2. De les diferents formes de vulnerabilitat 3. De la lectura adulta sobre l'adolescència 4. Dels ajustos i desajustos de molts adolescents i joves 5. De la lectura que fem de les drogues 6. Del nostre context d'intervenció 7. De les respostes de l'Administració 8. De les possibles propostes 9. D'algunes conclusions, o reflexions
- 5. #1 De les demandes
- 6. • Adolescents que compleixen mesures de jus^cia; o mesures alterna@ves a sancions administra@ves (per consum de drogues) • Adolescents que la ‘lien’ en els seus contextos formals i informals • Adolescents que molesten a adults amb poca paciència i/o tolerància • Adolescents acollits en el sistema de protecció • Famílies amb dificultats per controlar les actuacions dels seus fills
- 7. Com i perquè intervenir amb aquests casos?
- 8. Quan prevenir no només és fomentar l’abs@nència Potenciar la responsabilitat Fomentar l’autonomia Evitar-‐se problemes #Acompanyament
- 9. #2 De les diferents formes de vulnerabilitat
- 10. A propòsit de la vulnerabilitat social Persona Context (cultura, relacions, societat, família) Respostes insGtucionals
- 11. Asociats a nivell individual * Consum prematur (edat) * Problemes de salut mental, físic o emocional * Actituds personals vers el consum * Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc. Associats a nivell familiar * Consum de drogues per part dels pares * Actituts favorables al consum per part de la família * Problemes familiars * Històries familiars de consum problemàtic de drogues * Dificultats de relació/conflicte familiar * Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc. * Estatus socioeconòmic familiar FACTORS DE RISC" Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997). Associats a nivell grupal o d’amics * Amics consumidors * Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions * Actituts favorables al consum * Conductes il.legals o delictives * Dificultats de relació amb el grup d’iguales Associats a nivell de context social * Abandonament dels estudis * Fracàs escolar * Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola * Desocupació laboral * Dificultats socials i econòmiques * Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues * “Transicions i desplaçaments vitals”
- 18. #3 De la lectura adulta sobre l’adolescència
- 19. Probablement estem fent una lectura de l’adolescència i joventut segons paràmetres d’epoques anGgues I l’adolescència actual esdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats educaGves i de conceptualització. Amb les dificultats pròpies d’acceptar els canvis de les generacions que ens succeeixen (Jaume Funes, 2010).
- 20. Una adolescència i joventut cada vegada més llarga De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci Soberans del consum #hiperconsumisme (Fernando Conde, 1999 //David Pere Mar=nez, 2013)
- 21. El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor (Domingo Comas, 2006)
- 24. El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor L’individualisme (Victòria Camps, 2008)
- 25. JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!
- 26. El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor L’individualisme La crisi de #noció_de_futur ‘Atrapats en la seva joventut’ (Sara Moreno, 2013)
- 27. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011 @ManelFontdevila #Esta_crisis_está_siendo_un_éxito
- 28. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011 Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Roto #Viñetas_para_una_crisis
- 29. La recuperació de discursos anGcs ves@ts de moderns (Jaume Funes, 2013 / Josep Ramoneda, 2013)
- 30. Emprenedoria Cultura de l’esforç Mobilitat exterior (o exili laboral?)
- 31. La recuperació de discursos anGcs ves@ts de moderns Necessitem estratègies diferents per als nadius digitals? (Dolors Reig, 2011)
- 33. #4 De la lectura que fem de les drogues
- 34. El discurs que es genera al voltant de les drogues segueix condicionat per l’experiència viscuda anys anteriors amb els consums problemàGcs d’heroïna i VIH-‐ SIDA (Oriol Romaní, 1999, 2011)
- 35. Amb tot el que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I actualment el panorama és totalment diferent. Com les noves formes d’exclusió i inclusió
- 36. Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues es refereix Que els persegueix l’ombra del ‘constant i precoç augment del consum’
- 37. PNSD #ESTUDES
- 39. PNSD #ESTUDES
- 40. PNSD #ESTUDES
- 41. PNSD #ESTUDES
- 42. La importància de l’alcohol i de la maria (sobretot pel seu caràcter simbòlic)
- 44. #5 Dels ajustos i desajustos de molts adolescents i joves
- 45. 1. Darrere de molts consums de drogues existeixen més problemes familiars i/o socials que no pas de drogues i/o de salut mental. 2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòsGc i al protagonisme de les substàncies: sovint és necessària però alhora jus@fica, e@queta i condiciona.
- 46. 3. Els usos de drogues poden tenir diferents graus de gravetat/ problemaGcitat. 4. Els consums de drogues problemà@cs solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns esGls de vida determinats, en uns contextos concrets. 5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.
- 47. El problema són els amics… És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC… El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Es@c desesperat… Què vagi a un centre… Els serveis públics no s’hi posen… Com descriuen els problemes els implicats? #Les_famílies
- 48. Fumo perquè m’agrada… No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres… Fumo per oblidar… Delinqueixo per consumir drogues… Com descriuen els problemes els implicats? #Elles #Ells
- 49. #6 Del nostre context d’intervenció
- 50. • Quan el protagonista no viu la seva situació com a problema la moGvació és escassa. • Quan professionalment ens costa donar un discurs sensat al voltant del cànnabis (i de les adolescències). • Quan tot sembla ‘arreglar-‐se’ a par@r de normes i regulacions. • Quan ens basem en el ‘el paradigma cienfic’ per jus@ficar qües@ons • Quan socialment existeixen diferents discursos al voltant de la qüesGó.
- 51. #7 D’algunes respostes de l’Administració
- 57. Reducció de danys L’atenció, prevenció i informació no poden tenir l’abs@nència com a eix central i únic de treball.
- 58. • Centrem-‐nos més en els usos que en les pròpies substàncies • L’adicció no ha de ser el problema més important ("i finalitzador del procés problemà@c”) • Alguns usos son més greus que altres: quins usos són els que realment donen problemes? • No u@litzem la regulació legal de les drogues com a excusa per abstenir-‐se • La reducció de riscos com a element transversal de tota la intervenció preven@va. • L’evidència cienfica ens ajuda però no resol la qües@ó
- 59. #8 De les possibles propostes
- 60. 1. Ajustar l’enfocament de la mirada. 2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els significats i els senGts de les seves vides, a saber preguntar sobre el que viuen. 3. Tenir conflictes no és tenir problemes. 4. L’adolescència potser també també un temps de malestars. 5. L’escola (o els centres de formació) com un important territori per intervenir. 6. Construir espais d’influència educaGva al seu voltant. 7. Suprimir la distància, construir la proximitat. Acceptar conver@r-‐se en adults propers. #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals 8. Acompanyar (que no derivar). 9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus riscos. GaranGtzar que no s’estan fent mal. 10. Deixar de considerar-‐los menors i tractar-‐los com a subjectes responsables. Que es construeixin els seus propis límits. Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducaGva (adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament #Referència #Comunitat #U@litat #Responsabilitat
- 61. Experimentació Experiència Influència • Informació • AcGtuds • Percepció d’uGlitat • Coneixement @JaumeFunes #9_ideas_educar_en_la_adolescencia
- 64. • Del “ja sé que em passo” a “la mo@vació al canvi”. • Del “ho porto bé” al ”porta-‐ho millor”. • De “l'es@c estancat” al “canvia de context”. • De “el problema són les drogues” a “el problema ets tu”. • Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”. ‘La manera més segura // per evitar-‐te problemes passa per no consumir-‐les’ A nivell individual
- 65. • Ar@cular estratègies de prevenció universal amb d’altres de caràcter selec@u i indicat • Anar molt més enllà de l’àmbit escolar • Esdevenir referents a la xarxa A nivell grupal • Integrar l’oci amb la ‘qüo@dianitat’ (fugir dels atracón i desconnexions de cap de setmana) • Programes específics i inespecífics per contextos específics A nivell de context
- 66. • Augmentar estratègies de detecció precoç i prevenció indicada • Fomentar espais de reflexió per a la família • Oferir ocupacions formals que oganitzin la inserció sòcioprofessional • Espais de tractament que contemplin la reducció de danys com a estratègia de treball transversal A nivell comunitari
- 67. #9 D’algunes conclusions, i/o reflexions
- 68. • Tractant-‐se d’adolescents i drogues, potser centrar-‐se en vulnerabilitat que no vic@mització • Tot I això, tenint en compte que els processos de vulnerabilitat tenen múl@ples casuís@ques, essent les drogues més un producte que no pas una causa. • Moltes de les nostres respostes (socials, professionals, etc.) també generen força vulnerabilitat
- 70. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-‐) Jordi Bernabeu Farrús Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers jbernabeu@ajuntament.granollers.cat www.sobredrogues.net
- 71. Fonts
- 72. Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia Graó. 2011 hRp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y David Pere Mar^nez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer? Editorial Milenio. 2013.hRp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperacGvidad. Fundación Telefónica. 2013. hRp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconec@vidad/ Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas CREFAT. 1999. hRp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf Sara Moreno. Atrapats en la joventut. ARA. 2/12/12. hRp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada. Temas para el debate. 2006. hRp://dialnet.unirioja.es/servlet/ar@culo?codigo=1959497 Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent. Edicions 62. 2008. hRp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla. Edicions Glenat. 2009. hRp://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896
- 73. Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito. As@berri. 2012. hRp://www.as@berri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito Roto. Viñetas para una crisis. Editorial Mondadori. 2011. hRp://www.casadellibro.com/libro-‐vinetas-‐para-‐una-‐crisis/9788439725404/1884296 Bernardo Erlich. El País. 8/3/12. hRps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-‐72157629288138861/ Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas. • Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011. • Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2012. Observatorio Español sobre Drogas.hRp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm Romaní, O. (2011). Jóvenes y riesgos: unas relaciones ineludibles. Bellaterra. Romaní, O. (1999). Las drogas, sueños y razones. Ariel.