Sessió a Girona (CSMIJ i CAS)
0 likes2,805 views
Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
![L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/manresadrogues-190317212243-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (7)
Similar to Sessió a Girona (CSMIJ i CAS) (20)
More from SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (20)
![Presentacion edades200910[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/presentacionedades2009101-111221034616-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Sessió a Girona (CSMIJ i CAS)
- 1. USOS ADOLESCENTS DE DROGUES ´ ´ #prevenció #atenció #seguiment @jordibernabeu @sobredrogues @granollers 21 Novembre 2013 // Girona // CAS-CSMIJ
- 2. USOS ADOLESCENTS DE DROGUES ´ ´ #prevenció #atenció #seguiment h"p://www.sobredrogues.net/girona h"p://www.slideshare.net/sobredrogues la dels continguts Està permesa, i vivament aconsellada,és reproducció total o parcialde l'autor i/o les d’aquest document. L'única condició que figuri primer el nom referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
- 3. 1. La MIRADA adulta 2. Sobre les DROGUES 3. La INTERVENCIÓ
- 4. #1a_IDEA Probablement estem fent una lectura de l’adolescència i joventut segons paràmetres d’epoques antigues
- 5. I l’adolescència actual esdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats educatives i de conceptualització.
- 6. Amb les dificultats pròpies d’acceptar els canvis de les generacions que ens succeeixen @JaumeFunes #9_ideas_educar_en_la_adolescencia
- 7. Una adolescència i joventut " cada vegada més llarga
- 8. De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci Fernando Conde #Los_hijos_de_la_desregulación
- 9. Una anàlisi de l’adolescència, joventut i les drogues partir de la Societat de Consum 1. 2. 3. 4. Els 60 i 70 i la societat de consum de masses Els consums segmentats dels anys 80 El model glocal a partir de la crisi del 94 L’època de crisi actual Fernando Conde i @dpmocat #¿Consumo_de_drogas_o_drogas_de_consumo_?_2013
- 10. Soberans del consum #hiperconsumisme @Dpmocat i Joan Pallarés #¿Beber_para_crecer?
- 13. El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor Domingo Comas #La_generación_premeditada
- 16. JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!
- 17. La crisi de #noció_de_futur ‘Atrapats en la seva joventut’ @SaraMorenoColom #ARA_Atrapats_en_la_joventut
- 18. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011 @ManelFontdevila #Esta_crisis_está_siendo_un_éxito
- 19. Roto #Viñetas_para_una_crisis El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011 Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
- 20. La recuperació de discursos antics vestits de moderns @JaumeFunes jaumefunes.blogspot.com
- 21. Emprenedoria Cultura de l’esforç Mobilitat exterior (o exili laboral?)
- 22. Necessitem estratègies diferents per als nadius digitals? @DReig #Jóvenes_en_la_era_de_la_hiperconectividad
- 24. #2a_IDEA El discurs que es genera al voltant de les drogues segueix condicionat per l’experiència viscuda anys anteriors amb els consums problemàtics d’heroïna i VIH-SIDA
- 25. Amb tot el que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I actualment el panorama és totalment diferent. Com les noves formes d’exclusió i inclusió Oriol Romaní #Las_drogas_Sueños_y_razones
- 26. Època actual: Normalització Major presència (i més varietat) Menor rebuig Més tolerància Menor estigmatització @dpmocat #Sense_passar_se_de_la_ratlla
- 27. Al llarg dels anys es van produint cicles de preocupació social i institucional: 70-80s >> heroïna i joves 90s >> cocaïna i drogues de síntesi i joves 2000 >> cànnabis i adolescents 2010 >> alcohol i adolescents Oriol Romaní #Hablemos_de_drogas_?_FAD_2009
- 28. Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues es refereix Que els persegueix l’ombra del ‘constant i precoç augment del consum’ Plan Nacional Sobre Drogas #EDADES #ESTUDES
- 29. PNSD #ESTUDES
- 30. PNSD #ESTUDES
- 31. PNSD #ESTUDES
- 32. La importància de l’alcohol i de la maria (sobretot pel seu caràcter simbòlic)
- 34. #3a_IDEA El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon a les necessitats més evidents. I s’apliquen des d’una perspectiva massa adulta.
- 35. Intervenir en un context confús...
- 36. • Quan el protagonista no viu la seva situació com a problema la motivació és escassa. • Quan professionalment ens costa donar un discurs sensat al voltant del cànnabis (i de les adolescències). • Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir de normes i regulacions. • Quan ens basem en el ‘el paradigme científic’ per justificar qüestions (#cervell_adolescent) • Quan socialment existeixen diferents discursos al voltant de la qüestió.
- 42. Quan surt el tema drogues se’ns encenen certes alarmes... Tot i que neguem algunes realitats
- 43. "A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues, t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a ferles d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens.” Aina, 16 anys #experimentació ”Potser les drogues no són bones però a mi m’agraden.” Nicolás, 16 anys #desig #plaer
- 44. L’atenció, prevenció i informació no poden tenir l’abstinència " com a eix central i únic de treball. #Reducció_de_danys
- 46. • La reducció de riscos com a element transversal de tota la intervenció preventiva. • Centrem-nos més en els usos que en les pròpies substàncies Alguns usos son més greus que altres: quins usos són els que realment donen problemes? L’adicció no ha de ser el problema més important ("i finalitzador del procés problemàtic”) No utilitzem la regulació legal de les drogues com a excusa per abstenir-se L’evidència científica ens ajuda però no resol la qüestió • • • •
- 47. Quan prevenir no només és fomentar l’abstinència Potenciar la responsabilitat Fomentar l’autonomia Evitar-se problemes #Acompanyament
- 48. Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa (adaptació de Funes, 2010) 1. Ajustar l’enfocament de la mirada. 2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els significats i els sentits de les seves vides, a saber preguntar sobre el que viuen." 3. Tenir conflictes no és tenir problemes." 4. L’adolescència potser també també un temps de malestars." 5. L’escola (o els centres de formació) com un important territori per intervenir." 6. Construir espais d’influència educativa al seu voltant." 7. Suprimir la distància, construir la proximitat. Acceptar convertir-se en adults propers. #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals" 8. Acompanyar (que no derivar)." 9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus riscos. Garantitzar que no s’estan fent mal." 10. Deixar de considerar-los menors i tractar-los com a subjectes responsables. Que es construeixin els seus propis límits. #Acompanyament #Referència #Comunitat #Utilitat #Responsabilitat
- 49. A nivell grupal • Articular estratègies de prevenció universal amb d’altres de caràcter selectiu i indicat • Anar molt més enllà de l’àmbit escolar • Esdevenir referents a la xarxa A nivell de context • Integrar l’oci amb la ‘qüotidianitat’ (fugir dels atracóns i desconnexions de cap de setmana) • Si pot ser, amb pràctiques que fomentin un oci ‘responsable’
- 50. A nivell comunitari • Augmentar estratègies de detecció precoç i prevenció indicada • Fomentar espais de reflexió per a la família • Oferir ocupacions formals que oganitzin la inserció sòcioprofessional
- 52. 1. Darrere de molts consums de drogues existeixen més problemes familiars i/o socials que no pas de drogues i/o de salut mental. 2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic i al protagonisme de les substàncies: sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta i condiciona. 3. Els usos de drogues poden tenir diferents graus de gravetat/problematicitat. 4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida determinats, en uns contextos concrets. 5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.
- 53. I si ens arriba al nostre servei, -la família sencera, els pares sols, el/la jove…- què treballem? 1. Escoltar calmant possibles angoixes 2. Detectar relacions problemàtiques 3. Focalitzar el problema 4. Pla d’acció
- 54. Escoltar calmant posssibles angoixes 1. Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família? 2. Què s’ha intentat fins el moment 3. Interaccions familiars 4. Trencar la “relació problemàtica/ problematitzadora”
- 55. Com descriuen els problemes els implicats? El problema són els amics… #Les_famílies És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC… El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Estic desesperat… Què vagi a un centre… Els serveis públics no s’hi posen…
- 56. Com descriuen els problemes els implicats? Fumo perquè m’agrada… No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres… #Elles #Ells
- 57. Encaixos i desencaixos " en els consums adolescents
- 58. Experimentació Experiència Influència • Informació • Actituds • Percepció d’utilitat • Coneixement @JaumeFunes #9_ideas_educar_en_la_adolescencia
- 59. A nivell individual • Del “ja sé que em passo” a “la motivació al canvi”. • Del “ho porto bé” al ”porta-ho millor”. • De “l'estic estancat” al “canvia de context”. • De “el problema són les drogues” a “el problema ets tu”. • Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”. ‘La manera més segura // per evitar-te problemes passa per no consumir-les’
- 60. Interaccions familiars. I com ho viuen els fills... Exigència “Rígid”" “Dictador” “Agobiant”" “Pesat” “Desapego” “Apego” “Passota”" “Passa…” “Hiperprotector”" “Protector” Permissivitat
- 61. La relació problemàtica Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma” En la família… Els pares es volen “eliminar” la conducta problemàtica En el fill… Perd èmfasi la relació familiar " S’incrementa pressió" Importància del consum El fill es veu com a problema La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica
- 62. Pla d’acció 1. Guanyar-nos la confiança" Establir-nos com a referents 2. Definir estratègies" Pensar el missatge" Establir pactes 3. Revisar-les" Repensar-les, si cal Avaluar-les #Estructurat #Temporalment_acotat #Referència
- 63. Promoure el diàleg " Escoltar no significa “estar d’acord” No calen respostes immediates “Controlar” impulsivitat Ser estratègicament hàbil Explicar el perquè de les preocupacions Posar de manifest altres conflictes Desalentar el control
- 64. Conèixer quin consum té? " De menor risc Destinat a aquelles persones amb un estil de vida normalitzat i amb un consum relativament baix. Això és: amb un recorregut personal propi de la seva franja d’edat i del seu cicle educatiu (cursant estudis, en procés d’inserció professional), bona relació familiar, amb certa construcció de projecte de vida, amb un consum vinculat a pràctiques d’oci i temps lliure (sense interferir amb obligacions). De major risc Bàsicament dirigit a aquelles persones que presenten tot un conjunt de factors de risc que determinen problematicitat. Som especialment sensibles amb adolescent i joves desocupats (pel que fa a estudis o treball) o bé a aquells menors de 15 anys. Recollim determinats factors de risc que poden tenir relació amb la presència d’un consum de drogues en l’adolescència, i sobretot, un consum de caràcter problemàtic. Aquest signes descrits són indicadors que cal tenir en compte sempre en el seu conjunt i no de forma aïllada. A més, són de caràcter orientatiu. Poden ser indicadors que no tenen a veure amb consum.
- 65. FACTORS DE RISC" Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997). Asociats a nivell individual * Consum prematur (edat) * Problemes de salut mental, físic o emocional * Actituds personals vers el consum * Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc. * Evidències tipus: ulls vermells, pupil.les dilatades, cansament, somnolència, excessiu nerviosisme, gestió dels diners injustificada, etc.) Associats a nivell familiar * Consum de drogues per part dels pares * Actituts favorables al consum per part de la família * Problemes familiars * Històries familiars de consum problemàtic de drogues * Dificultats de relació/conflicte familiar * Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc. * Estatus socioeconòmic familiar * Amics consumidors * Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions * Actituts favorables al consum * Conductes il.legals o delictives * Dificultats de relació amb el grup d’iguales Associats a nivell grupal o d’amics Associats a nivell de context social * Abandonament dels estudis * Fracàs escolar * Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola * Desocupació laboral * Dificultats socials i econòmiques * Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues * “Transicions i desplaçaments vitals”
- 66. Estimular el “canvi unilateral” Construir nous discursos Separar trobades
- 67. Determinar eixos de treball 1. Ocupacional Estudis/Inserció laboral" Motivacions" Resultats acadèmics" Dificultats en l’itinerari formatiu 2. Familiar Estils familiars" Estils educatius" Dinàmiques (horaris, normes, tasques, diners)
- 68. 3. Alternives/Temps lliure/Relacions Aficions" Gestió temps lliure" Relacions d’amics" Estils d’oci" Factors de risc #Estils_de_vida #Suport_social 4. Consum De diferents substàncies" Problemàtic/No problemàtic" Tipus" Estadi de consum" Factors de risc" Abstinència pactada
- 69. Quins estadis del consum podem trobar-nos davant demanda d'informació i/o tractament?" (adaptació del model de Proshaska i Di Clemente, 1982) 1. El consum no es viu com a problemàtic (precontemplació)" * Alertar/Apel·lar a la prudència" * Proporcionar informació sobre possibles riscos * Ajudar-lo a confiar en les seves capactiats (“sabràs què quan no et senti bé haurem de pendre'ns un descans”) * Confrontar “amistosament” 2. Sap què hi ha un problema; i considera la possibilitat d'haver d'aplicar canvis, però té dubtes per dur-los a terme (contemplació)" * Balanç decisional: pros i contres del consum“què guanyo i què perdo?” (curt-mig-llarg termini)" * Proporcionar eines per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern) 3. Vol canviar la conducta (preparació)" * Establir pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern, diners, etc.) * Reconèixer possibles problemes 4. Es dóna el canvi en el consum (acció i manteniment)" * Seguiment de les pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern, diners, etc.) * Avaluar guanys (al principi és difícil reconèixer-los) * Reconèxier problemes; i possibles situacions de risc: afrontament * Acompanyament 5. Mantenir-lo i no relliscar (prevenció de recaigudes)" * Reconèixer i afrontar situacions de risc * Avaluar procés I si recau/rellisca? * Treballar les raons de la relliscada * Reforçar positivament la voluntat novament per canviar * Alertar del risc de l'encadenament de “fracassos” * Reavaluar el pla d'acció / i reformularlo, si cal * “Suport incondicional”
- 70. 5. Aspectes psicològics Característiques personals" Estabilitat emocional" Trets de personalitat" Impulsivitat" Afrontament" Animació" Autoimatge" Confiança" Habilitats personals" …" Grau d’alteració psíquica #16APQ #MACI
- 72. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-) Jordi Bernabeu Farrús" Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers jbernabeu@ajuntament.granollers.cat www.sobredrogues.net
- 73. Fonts
- 74. Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia Graó. 2011 h"p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y David Pere Martínez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer? Editorial Milenio. 2013. http://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-beber-para-crecer-el-consumo-de.html Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperactividad. Fundación Telefónica. 2013. http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/ Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas CREFAT. 1999. http://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf Sara Moreno. Atrapats en la joventut. ARA. 2/12/12. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-joventut_0_821317901.html Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada. Temas para el debate. 2006. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1959497 Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent. Edicions 62. 2008. http://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-en-l-educacio_10195.html Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla. Edicions Glenat. 2009. http://www.casadellibro.com/libro-fills-dels-80-la-generacio-bombolla/9788483577912/1653896
- 75. Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito. Astiberri. 2012. http://www.astiberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito Roto. Viñetas para una crisis. Editorial Mondadori. 2011. http://www.casadellibro.com/libro-vinetas-para-una-crisis/9788439725404/1884296 Bernardo Erlich. El País. 8/3/12. https://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-72157629288138861/ Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas. • Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011. • Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2010. Observatorio Español sobre Drogas. http://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm