Xerrada drogues/alcohol famílies
1 like433 views
Sessió feta a l'escola Ginebró (Desembre 2017) sobre el consum de drogues i alcohol per part d'adolecents i joves. Dirigida a famílies.
![L’adolescència
Jordi
Bernabeu
Farrús
[#Salut_Pública
@granollers
//
#Uvic]
@jordibernabeu
@sobredrogues
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Ginebró.
18
de
desembre
de
2017.
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
h<p://www.sobredrogues.net/
h<p://www.slideshare.net/jordibernabeu
I el consum d’alcohol i drogues](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-1-320.jpg)
![La
mirada
adulta
a
l’adolescència
i
joventut
Sobre
l’alcohol
Intervenir
[prevenir]
sobre
els
riscos](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-3-320.jpg)
![[FAD,
2013]](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-13-320.jpg)
![[FAD,
2013]
Betevé.
31/10/17](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-14-320.jpg)
![Promoció de begudes alcohòliques
– Regulació sobre espais de promoció pública (fires, exposicions)
– Prohibició de l’oferiment i el tast gratuït
– Prohibició de l’accés de no acompanyats de persones majors
d’edat.
– Prohibida la promoció de begudes alcohòliques en establiments,
locals i altres espais autoritzats, tipus “barra lliure”, “2 × 1”, “3 ×1”,
que incitin al consum abusiu o il·limitat.
Restriccionsalapromocióilapublicitat
Llei 20/1985, de 25 de
juliol, de prevenció i
assistència en matèria de
substàncies que poden
generar dependència
[modificada per la Llei
10/1991, de 10 de maig]
Llei 9/2011, del 29 de
desembre, de promoció
de l’activitat econòmica.
[modifica la Llei 20/1985]](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-25-320.jpg)
![Lugares
donde
se
consume
y
donde
se
consigue
alcohol
y
Vpos
de
bebida.
ESTUDES
(14-‐18
años),
2012/2013.
FUENTE:
ESTUDES
2012/2013.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.
DGPNSD.
MSSSI.
Tipo
de
bebida
según
día
de
la
semana
(consumo
en
el
úl]mo
mes)
§
El
lugar
donde
más
%
de
menores
consigue
alcohol
es
el
supermercado
(61,8%),
seguido
de
bares/pubs
(57,7%).
§
6
de
cada
10
menores
consumen
alcohol
en
bares/pubs
y
5
de
cada
10
en
discotecas.
El
57%
consume
en
espacios
abiertos.
§
En
fin
de
semana
se
beben
más
combinados
y
entre
semana
predomina
la
cerveza.
%
de
menores
(14-‐17
años)
que
han
conseguido
y
consumido
alcohol
(en
el
úl]mo
mes)
en
diferentes
lugares
CONSEGUIDO
CONSUMIDO
Bares
o
pubs
57,7
61,4
Discotecas
47,1
52,1
Domicilio
(de
otros/propio)
24,0
/
16,8
39,9
/20,6
Supermercados
61,8
-‐
Espacios
públicos
abiertos
(calles,
parques,
playas)
-‐
57,3](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-37-320.jpg)
![Qué riesgos puede comportar
el consumo de cànnabis?
Afectación en la memòria a corto plazo
Reducción de la atención
Disminución de la capacidad verbal
Menor capacidad en la resolución de problemas
El desarrollo de la afectación cognitiva guarda más
relación con la duración que con la cantidad
Solowij,
2002
Cogni]vo](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-47-320.jpg)
![Experimentació
Experiència
Influència
• Informació
• Ac]tuds
• Percepció
d’u]litat
• Coneixement
• Creençes
• Conviccions
JaumeFunes
(2011)
Azjen
i
Fishbein
(1985,
1990)](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-49-320.jpg)
![Daño
del
cannabis
El
consumo
de
cannabis
precede
los
problemas
de
salud
mental
Auto
medicación
Personas
con
TM
consumen
para
reducir
malestares
y/o
problemas
Causa
compar]da
Resultado
de
factores
genéVcos
y
ambientales
asociados
a
ambos
problemas
Griffith-‐Lendering,
Huijbregts,
Mooijaart,
Vollebergh
i
Swaab,
2011
SALUD
MENTAL
–
PATOLOGÍA
DUAL-‐
CONSUMO
DE
CANNABIS
Vía
Matalí,
2016](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-55-320.jpg)
![La idea:
Darrere de qualsevol conducta problemàtica hi ha malestar
[#patiment].
La traducció:
Un no està malament perquè és addicte.
És addicte perquè està malament.
L’aplicació:
1. Escoltar-se: ‘com estic? // què em passa? // per què em passa?’
2. Guanyar seguretat (autoestima): ‘puc i vull. Tot i que em
costarà’.
3. Relacionar-me positivament: evitar contextos problemàtics
4. Pertànyer a algú o alguns: ‘algú m’acompanya’
5. Posar paraules al malestar: narrar què està passant
6. Imaginar-se un futur en positiu:’ té sentit el que em ve’](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-60-320.jpg)
![Els
seus
malestars
impliquen
pa]ment
Passar
comptes
Ràbia
acumulada
o
descontrol
de
la
conducta?
Psiquiatrització
del
malestar
Acompanyar
contenint
Jaume
Funes
(2015)](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-62-320.jpg)
![1.
Els
consums
de
drogues
poden
tenir
diferents
graus
de
gravetat/
problema]citat.
2.
Els
consums
de
drogues
problemàVcs
solen
ser
el
resultat
d'uns
hàbits
de
consum
lligats
a
uns
es]ls
de
vida
determinats,
en
uns
contextos
concrets.
3.
Existeixen
riscos
i
problemes
més
importants
que
l'addicció.](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-76-320.jpg)
![El consum responsable
1. Ser
conscient
2. Tenir
ma]sos
3. Arribar
en
el
seu
moment
4. Diversos
components
5. No
estar
al
costat
de
la
infelicitat
6. No
imposat
per
col·∙legues
7. Considerar
resultats
8. Al
final
tot
hauria
d’acabar
sota
el
teu
control
‘T’has
d’enterar’
‘No
sempre
és
a
tope’
‘No
s’acaba
el
món’
‘Has
de
seleccionar
//no
tot
és
alcohol
//
es
pot
no
beure
alcohol’
‘Si
no
estàs
bé
no
et
sentarà
bé‘
‘És
una
qüesTó
d’amics’
‘Calcula
els
costos
i
beneficis
//
Què
guanyes
i
perds’](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-82-320.jpg)
![Jaume
Funes.
9
ideas.
Educar
en
la
adolescencia
Graó.
2011
h<p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David
Pere
Margnez
Oró
i
Joan
Pallarés.
¿Beber
para
crecer?
Editorial
Milenio.
2013.h<p://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html
Dolors
Reig.
Jóvenes
en
la
era
de
la
hiperac]vidad.
Fundación
Telefónica.
2013.
h<p://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconecVvidad/
Fernando
Conde.
Los
hijos
de
la
desregulazación.
Jóvenes,
usos
y
abusos
en
los
consumos
de
drogas
CREFAT.
1999.
h<p://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara
Moreno.
Atrapats
en
la
joventut.
ARA.
2/12/12.
h<p://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html
Domingo
Comas
i
Miren
Josune
Aguinaga.
La
generación
premeditada.
Temas
para
el
debate.
2006.
h<p://dialnet.unirioja.es/servlet/arVculo?codigo=1959497
Victòria
Camps.
Creure
en
l’educació:
l’assgnatura
pendent.
Edicions
62.
2008.
h<p://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html
Aleix
Saló.
Fills
dels
80.
La
generació
bombolla.
Edicions
Glenat.
2009.
h<p://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896](https://image.slidesharecdn.com/ginebrofamilies-180110165200/85/Xerrada-drogues-alcohol-families-91-320.jpg)
![L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/manresadrogues-190317212243-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
Similar to Xerrada drogues/alcohol famílies (20)
More from Jordi Bernabeu Farrús (20)
Xerrada drogues/alcohol famílies
- 1. L’adolescència Jordi Bernabeu Farrús [#Salut_Pública @granollers // #Uvic] @jordibernabeu @sobredrogues jbernabeu@ajuntament.granollers.cat Ginebró. 18 de desembre de 2017. Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar). h<p://www.sobredrogues.net/ h<p://www.slideshare.net/jordibernabeu I el consum d’alcohol i drogues
- 2. >> Educar sobre allò que diem que no han de fer però volem que aprenguin a fer >> Apendre a beure quan està prohibit beure Dues grans contradiccions
- 3. La mirada adulta a l’adolescència i joventut Sobre l’alcohol Intervenir [prevenir] sobre els riscos
- 7. Una adolescència i joventut cada vegada més llarga De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci Soberans del consum #hiperconsumisme (Fernando Conde, 1999 //David Pere Mar4nez, 2013)
- 8. • “La festa” és un espai on conviu la tríada diversió, consum i risc. • El consum és percebut com una activitat atractiva. • Existeix consciència de risc. S’anomenen diferent i el coneixement es construeix a partir de l’experiència i l’informació transmesa d’igual a igual. • El coneixement dels riscos millora la capacitat de gestió per a modificar hàbits i pràctiques. • Es desconeix com reduir-los. Spora 2007
- 9. Què diuen alguns estudis? • Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor protector en adults joves • Rogers et al. (2008): AcVvitats extraescolars i acVvitats socials apareix com a especial factor de protecció (sobretot en noies)
- 10. Experimentar, experimentaran No els podem tenir en campanes de vidre Altra cosa és: com incorporem progressivament les responsabilitats L’hiperprotecció (Jaume Funes 2017)
- 11. L’individualisme (Victòria Camps, 2008) JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!
- 12. La crisi de #noció_de_futur ‘Atrapats en la seva joventut’ (Sara Moreno, 2013)
- 13. [FAD, 2013]
- 14. [FAD, 2013] Betevé. 31/10/17
- 16. Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis Què diuen els propis adolescents i joves? Abandonament prematur dels estudis Tarabini et al. (2015) • Composició social dels centres • Mecanismes d’atenció a la diversitat • ExpectaVves i creences comparVdes entre el professorat
- 17. L’entorn digital ho fa tot més visible… (Pel que sembla més ‘normalitzat’)
- 19. smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’ The Economist (2015)
- 25. Promoció de begudes alcohòliques – Regulació sobre espais de promoció pública (fires, exposicions) – Prohibició de l’oferiment i el tast gratuït – Prohibició de l’accés de no acompanyats de persones majors d’edat. – Prohibida la promoció de begudes alcohòliques en establiments, locals i altres espais autoritzats, tipus “barra lliure”, “2 × 1”, “3 ×1”, que incitin al consum abusiu o il·limitat. Restriccionsalapromocióilapublicitat Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència [modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig] Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. [modifica la Llei 20/1985]
- 27. ‘S’ha comprovat que entorns permissius amb la disponibilitat i el consum de drogues, on s’ofereixen descomptes i ofertes de begudes alcohòliques, amb mesures higièniques deficients, amb excés d’aforament, música alta i professionals poc formats es relacionen amb l’aparició de nivells alts d’intoxicació per sustàncies i amb l’aparició de conductes violentes.’
- 29. Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues es refereix Que els persegueix l’ombra del ‘constant i precoç augment del consum’ Que ens obliga a fer lectures diferents
- 30. ARA 11 de febrer de 2016
- 31. Reducció/Augment dels consums <> Normalització social 1 >> Menys valor com acte de transgressió 2 >> Altres elements que compleixen funcions de ritual de pas 3 >> Menys pes del binomi joves-drogues (consums adults) David Pere Margnez Oró Sense passar-‐se de la ratlla. La normalització del consum de drogues (2015)
- 32. Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis Què diuen els propis adolescents i joves? Consum de cànnabis per part d’adolescents i joves • Es mostra un descens lleuger del consum. De fet, s’afirma que el consum de cànnabis entre l’alumnat de secundària obligatòria i postobligatòria s'ha reduït a més d’un 33% en la úlVma dècada. • Augmenta en dos punts la proporció d’estudiants que han consumit en els úlVms 30 dies (18,6%). Font: ESTUDES (2014)
- 33. Baròmetre del CIS 3 problemes principals a Espanya (Multirresposta %) L'atur L'atur 1 29 2 3 4 5 6 7 8 9 10 La corrupció i el frau Els problemes d'índole econòmica Els/les polítics/es, els partits i la política La sanitat L'educació Els problemes d'índole social Manca de govern Probl. relacionats amb la qualitat de l'ocupació Les pensions Les drogues Les drogues La inseguretat ciutadana El terrorisme d’ETA L'educació Els problemes d'índole econòmica Les pensions Els problemes d'índole social Problemes de l'agric., ramaderia i pesca La corrupció i el frau 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 75,6% 43,4% 22,8% 19,4% 12,0% 10,4% 8,9% 6,4% 5,9% 4,2% 0,4% 91,0% 49,0% 36,3% 30,1% 10,9% 10,1% 6,0% 3,5% 3,2% 2,5% Juliol 2016Juny 1988 33
- 36. 36
- 37. Lugares donde se consume y donde se consigue alcohol y Vpos de bebida. ESTUDES (14-‐18 años), 2012/2013. FUENTE: ESTUDES 2012/2013. Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. MSSSI. Tipo de bebida según día de la semana (consumo en el úl]mo mes) § El lugar donde más % de menores consigue alcohol es el supermercado (61,8%), seguido de bares/pubs (57,7%). § 6 de cada 10 menores consumen alcohol en bares/pubs y 5 de cada 10 en discotecas. El 57% consume en espacios abiertos. § En fin de semana se beben más combinados y entre semana predomina la cerveza. % de menores (14-‐17 años) que han conseguido y consumido alcohol (en el úl]mo mes) en diferentes lugares CONSEGUIDO CONSUMIDO Bares o pubs 57,7 61,4 Discotecas 47,1 52,1 Domicilio (de otros/propio) 24,0 / 16,8 39,9 /20,6 Supermercados 61,8 -‐ Espacios públicos abiertos (calles, parques, playas) -‐ 57,3
- 38. FUENTE: ESTUDES 2012/2013. Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. MSSSI. § Mas de la mitad de los jóvenes de 16 años se ha emborrachado en el úlVmo año. § El % de estudiantes que se emborrachan aumenta con la edad. Porcentaje de “BORRACHERAS” en menores (14-‐17 años), en el úlVmo año, según sexo y edad. ESTUDES, 2012/2013. 14 años 26% 15 años 40% 16 años 53% 17 años 63% § A los 14, 15 y 16 años, el % de CHICAS que se emborracha es MAYOR que el de los chicos.
- 39. FUENTE: ESTUDES 2012/2013. Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. MSSSI. Porcentaje de diferentes consumos (úlVmo mes), según se haya hecho botellón o no (úlVmo mes). ESTUDES (14-‐18 años), 2012/2013. 97,2 74,1 58,5 29,8 2,9 43,5 9,5 4,7 3,2 0,3 Alcohol Binge drinking Borracheras Cannabis Cocaína SI BOTELLÓN NO BOTELLÓN § Son más habituales los consumos intensivos (borracheras y binge drinking) entre los que “hacen botellón” que entre los que no lo hacen. § También consumen en mayor porcentaje otras sustancias como cannabis o cocaína.
- 44. L’EMCDDA define como ‘consumo de riesgo’ el consumo realitzado en 20 días o más durante los últimos 30 días (‘consumo diario o casi diario’)
- 45. Font: Joan Colom (Abril de 2016)
- 46. Demandes @sobredrogues • Qualsevol consum és un problema? • A parVr de quin consum parlem d’addicció? • Quin paper juga el consum? • I la salut mental? • A qui recorren quan tene un problema?
- 47. Qué riesgos puede comportar el consumo de cànnabis? Afectación en la memòria a corto plazo Reducción de la atención Disminución de la capacidad verbal Menor capacidad en la resolución de problemas El desarrollo de la afectación cognitiva guarda más relación con la duración que con la cantidad Solowij, 2002 Cogni]vo
- 48. Començar no necessàriament implica problemes, si es tracta d’un aprenentatge tranquil El problema és passar-se…
- 49. Experimentació Experiència Influència • Informació • Ac]tuds • Percepció d’u]litat • Coneixement • Creençes • Conviccions JaumeFunes (2011) Azjen i Fishbein (1985, 1990)
- 51. Esteu aquí ‘Mica en mica’ ‘Esperem-‐nos’ ‘Prudència’
- 52. Comorbilitat 65-‐70% TUS – TM >> L’ou o la gallina?
- 55. Daño del cannabis El consumo de cannabis precede los problemas de salud mental Auto medicación Personas con TM consumen para reducir malestares y/o problemas Causa compar]da Resultado de factores genéVcos y ambientales asociados a ambos problemas Griffith-‐Lendering, Huijbregts, Mooijaart, Vollebergh i Swaab, 2011 SALUD MENTAL – PATOLOGÍA DUAL-‐ CONSUMO DE CANNABIS Vía Matalí, 2016
- 58. Idees prèvies Els problemes de conducta lliguen amb malestars • Tensions familiars • Edats precoces (consum, etc) • Temperaments difícils (ja des de la infància) • Agressivitat com a forma de resposta conductual • L’impacte de la crisi
- 59. Idees prèvies L’eqüació: consum + desocupació + problemes + malestars. Els malestars sovint tenen caràcter provisional 1/ L’origen dels problemes és divers (multicausal) 2/ Els problemes de comportament: el noi/noia pateix
- 60. La idea: Darrere de qualsevol conducta problemàtica hi ha malestar [#patiment]. La traducció: Un no està malament perquè és addicte. És addicte perquè està malament. L’aplicació: 1. Escoltar-se: ‘com estic? // què em passa? // per què em passa?’ 2. Guanyar seguretat (autoestima): ‘puc i vull. Tot i que em costarà’. 3. Relacionar-me positivament: evitar contextos problemàtics 4. Pertànyer a algú o alguns: ‘algú m’acompanya’ 5. Posar paraules al malestar: narrar què està passant 6. Imaginar-se un futur en positiu:’ té sentit el que em ve’
- 61. El cicle vital IdenVtats provisionals (s’estan construint) L’equilibiri i la moderació: producte de dos extrems Del possible malestar al di•cil trastorn El risc 0 no existeix: els riscos es gesVonen La responsabilitat, entre d’altres, correlaciona amb l’experiència Jaume Funes (2010)
- 62. Els seus malestars impliquen pa]ment Passar comptes Ràbia acumulada o descontrol de la conducta? Psiquiatrització del malestar Acompanyar contenint Jaume Funes (2015)
- 63. El problema són els amics… És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC… El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Estic desesperat… Què vagi a un centre… Els serveis públics no s’hi posen… Com descriuen els problemes els implicats? #Les_famílies
- 64. Fumo perquè m’agrada… No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres… Com descriuen els problemes els implicats? #Elles #Ells
- 65. “Desapego” “Apego” Exigència Permissivitat “Rígid”" “Dictador” “Agobiant”" “Pesat” “Passota”" “Passa…” “Hiperprotector”" “Protector” Interaccions familiars. I com ho viuen els fills...
- 66. Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma” Els pares es volen “eliminar” la conducta problemàtica Perd èmfasi la relació familiar " S’incrementa pressió" Importància del consum El fill es veu com a problema La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica En la família… En el fill… La relació problemàtica
- 67. Proveer argumentos De las justificaciones Excusas A tales argumentos Razones Simons y colaboradores (1998) desarrollaron el Marihuana MoTves Measure (MMM). El análisis factorial exploratorio del MMM soportava la presencia de cinco subescalas: Enhancement, Coping, Conformity, Social i Expansion Enhancement >> Consumo para mejorar los senVmientos posiVvos Social >> Consumo para mejorar el refuerzo y la cohesión social Coping >> Consumo para afrontar las emociones negaVvas Confomity >> Consumo para evitar el rechazo social Expansion >> Consumo para ampliar la conciencia
- 68. ”Si no te equivocas no aprendes’ Aina, 16 años #experimentación ”Quizás no son buenas pero a mi me gustan” Nicolás, 16 años #deseo #placer ”No serán buenas pero son útiles para no pensar en los problemas’ Abdel, 16 años #dolor #quitapenas
- 69. CONDUCTAS ‘LEVES’ • El objeVvo no es fortalecer la jerarquía parental • Concetrarse en el fortalecimiento de las relaciones, la mejora del diálogo, la resolución de problemas y apoyo a los padres • Basarse en lo que la família hace bien • Poner la conducta ‘problema’ en el marco de las transiciones evoluVvas de la família • Expandir el diálogo más allá de la cuesVón problemáVca inmediata CONDUCTAS ‘MODERADAS’ • Desalentar los métodos de ejercer influencia basados en el control • Poner émfasis en el compromiso emocional de los padres con el adolescente • Ayudar a los padres a disVnguir entre qué pueden y qué no pueden controlar • Mantener una alianza con el adolescente • Reconocer prejuicios sociales y estereoVpos contra los adolescentes (y algunas de sus conductas) CONDUCTAS ‘GRAVES’ • Reinstaurar el poder parental sin provocar distanciamiento • Lograr el compromiso del chico/a: demostrar interés genuino por la versión que da el joven de la situación / Encontrar una forma concreta de beneficiarlo // Unirse a la resistencia // Invitar a colaborar // No retenerlo // Solicitarle una consulta • Ayudar a los padres a restaurar el ‘orden’: borrón y cuenta nueva // Recuperar el control sobre su propia vida // Reducir el aislamiento • Hacer hincapié en el papel de educadores de los padres: comprometer a un padre periférico // Reconectar madre-‐hijo • Fortalecer lazos adolescente-‐insVtuciones socio-‐sanitarias Adaptado de Micucci, 2014
- 70. La importància de l’alcohol i de la maria (sobretot pel seu caràcter simbòlic)
- 74. Respecte la incidència de les altres drogues (problemes adults)
- 75. RISCOS Acció preventiva i educativa
- 76. 1. Els consums de drogues poden tenir diferents graus de gravetat/ problema]citat. 2. Els consums de drogues problemàVcs solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns es]ls de vida determinats, en uns contextos concrets. 3. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addicció.
- 77. Possiblement sigui més sensat assumir incoherències que vendre coherència
- 78. ‘En cuanto al perfil mayoritario de vícTmas por consumo, tanto de alcohol como de drogas, el documento apunta a que corresponde a un varón de entre 30 y 40 años que ha consumido alcohol.’
- 79. A casa ha de sortir el tema ‘Si no m’entero, és que no passa’ Observar, saber, estar, actuar, esperar Intranquil·∙litat <> Confiança
- 80. A casa ha de sortir el tema 1) Malgrat que ho desitgis, espera tant com puguis a beure; ja sé que et sents gran, però el teu cervell encara creix. 2)Si ho proves, mira de parar-‐te a descobrir com et sents tu i no com et diuen els altres que t’has de senVr. Jaume Funes (ARA). 21/1/17
- 81. A casa ha de sortir el tema 3) Si et passes, mira de no córrer riscos i valora l’experiència l’endemà 4) L’alcohol es beu per estar bé comparVnt-‐ ho amb els altres, però no per no adonar-‐se de res ni per oblidar. Jaume Funes (ARA). 21/1/17
- 82. El consum responsable 1. Ser conscient 2. Tenir ma]sos 3. Arribar en el seu moment 4. Diversos components 5. No estar al costat de la infelicitat 6. No imposat per col·∙legues 7. Considerar resultats 8. Al final tot hauria d’acabar sota el teu control ‘T’has d’enterar’ ‘No sempre és a tope’ ‘No s’acaba el món’ ‘Has de seleccionar //no tot és alcohol // es pot no beure alcohol’ ‘Si no estàs bé no et sentarà bé‘ ‘És una qüesTó d’amics’ ‘Calcula els costos i beneficis // Què guanyes i perds’
- 83. Preveu que pot passar Assumeix les conseqüències La teva conducta implica a altres
- 84. 1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-se amb progressió. 2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la permissivitat màxima. 3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar les nostres propostes. 4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat. 5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la preocupació. I si fuma porros, què? I si fuma porros, què?
- 85. 6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les males experiències… "A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues, t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens." 7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs. I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?
- 86. 8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar, ni invadir la seva intimitat. 9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències. 10. Consumir paciència... I esperança.
- 87. • (Auto)Cuidar-‐se serveix com a model posiVu de relació amb els fills. • La discreció és un factor de protecció vers els fills. • Assumir les incoherències, els propis errors i contradiccions pot enforVr l’autoritat paterna i materna. • Parlar del consum de drogues amb la parella pot evitar donar missatges confusos i/ o contradictoris als vostres fills. • En cas que els consums siguin problemàVcs cal consultar un recurs especialitzat. Prioritzarem la visió de pare/mare abans que la de consumidor/a… Caldrà posar èmfasi en els límits… El (nostre) consum adult
- 88. Inevitablement, no. Possiblement, sí. Que apareguin problemes dependrà, entre d’altres factors, d’un bon acompanyament. L’adolescència I el consum d’alcohol i drogues
- 89. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-‐) Jordi Bernabeu Farrús Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers jbernabeu@ajuntament.granollers.cat www.sobredrogues.net
- 90. Fonts
- 91. Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia Graó. 2011 h<p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y David Pere Margnez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer? Editorial Milenio. 2013.h<p://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperac]vidad. Fundación Telefónica. 2013. h<p://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconecVvidad/ Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas CREFAT. 1999. h<p://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf Sara Moreno. Atrapats en la joventut. ARA. 2/12/12. h<p://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada. Temas para el debate. 2006. h<p://dialnet.unirioja.es/servlet/arVculo?codigo=1959497 Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent. Edicions 62. 2008. h<p://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla. Edicions Glenat. 2009. h<p://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896
- 92. Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito. AsVberri. 2012. h<p://www.asVberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito Roto. Viñetas para una crisis. Editorial Mondadori. 2011. h<p://www.casadellibro.com/libro-‐vinetas-‐para-‐una-‐crisis/9788439725404/1884296 Bernardo Erlich. El País. 8/3/12. h<ps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-‐72157629288138861/ Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas. • Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011. • Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2012. Observatorio Español sobre Drogas.h<p://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm Romaní, O. (2011). Jóvenes y riesgos: unas relaciones ineludibles. Bellaterra. Romaní, O. (1999). Las drogas, sueños y razones. Ariel.