�ݺ�ߣ

John Williams, per sempre
―Bandes sonores i estrena europea de
J. Williams amb Marc Timón
Tardes al Palau
Dilluns, 21 de juny de 2021
– 20 h
Sala de Concerts

Programa Gloria Cheng, piano
Orquestra Simfònica del Vallès
Marc Timón, director
Marc Timón (1980)
Witches
Witches (tema principal)
Blasphemy and witchcraft
Isolda’s lullaby
John Williams (1932)
Preludi i Scherzo, per a piano i orquestra
* Estrena mundial del Prelude. Estrena europea de l’Scherzo
Solista: Gloria Cheng
Marc Timón
Coliseum
Mehara the horse
Cleopatra’s theme
Honor and victory
The little wizard
The little wizard (tema principal)
The spell
The final battle

The beacon, tribute to John Williams (estrena
mundial)
John Williams
Harry Potter
Schindler’s list
Jurassic Park
E.T.
Flying theme
Star Wars
Princesa Leia
Imperial march
Yoda’s theme
Main theme
Durada aproximada del concert 80 minuts, sense pausa

Comentari
Tradició simfònica, sensibilitat i espectacularitat
Els concerts de bandes sonores musicals per a cinema no són
infreqüents. Els darrers tres lustres s’han incrementat, a
Europa. El que avui ens fascina i omple sales com el Palau de la
Música Catalana, fa anys que gaudeix de prevalença
internacional. A mig camí entre el reclam com a valor artístic i
una certa epidèmia comercial com a moda en les
programacions de les orquestres, sembla que la regularitat
d’escoltar aquest tipus de música és una realitat a casa nostra, ja
sigui en el format tradicional de concert o en variants més
espectaculars i de caire multimodal. Precisament l’Orquestra
Simfònica del Vallès ha estat pionera en aquesta normalització,
fins al punt que les seves produccions “Els immortals del
cinema” i “De pel·lícula!” han estat sol·licitades per orquestres
d’altres ciutats espanyoles. Entre les quals Madrid i Bilbao.
Enguany, aprofitant la residència artística del compositor Marc
Timón (1980) al Palau de la Música Catalana, la institució ha
programat aquest homenatge al veterà John Williams (1932)
que inclou dues world premieres i una d’europea. D’una banda,
el preludi del díptic Preludi i Scherzo per a piano i orquestra
(2014 i 2021) s’ofereix per primera vegada a nivell mundial,
mentre que l’Scherzo ho fa en l’àmbit europeu, gràcies a la
participació de Gloria Cheng que, a banda de ser una pedagoga
molt reconeguda a Amèrica del Nord, és la pianista “fetitxe”
del compositor i ha intervingut en nombrosos enregistraments i
actuacions de la seva obra. De fet, una trobada fortuïta entre
Timón i Cheng en un concert de música contemporània a Los
Angeles va motivar la sessió d’avui.

Si el Preludi destaca per una pulsació lenta, damunt la qual es
basteix un motiu que s’entrecreua en el caràcter dialogant que
el solista manté amb la secció de corda (els vents hi intervenen
poc), l’Scherzo se serveix del planter orquestral complet i un
tempo més àgil. Ambdues peces comparteixen estètica
contrastant en caràcter a partir d’un llenguatge contemporani
no agressiu, llibertat harmònica, tensió rítmica i sentit del color
en aquesta obra que pertany al catàleg no destinat a la indústria
de Hollywood. Un corpus creatiu, per cert, poc conegut fora
dels Estats Units i eclipsat per l’icònic relleu de Williams com a
pont entre la vella i la nova escola de compositors simfònics per
a cinema i audiovisuals. Entre aquests últims, és clar, hi trobem
el català Marc Timón.
A ell pertany la segona estrena mundial: The beacon, tribute to
John Williams (2021), que segueix el camí del cinema
d’aventures, fantàstic i èpic. Amarat de la tradició clàssica del
contrapunt, després d’un passatge turbulent de caire atonal
desemboca en el tema principal, modal, que juga amb intervals
justos i que se sotmet a diverses variants i reaparicions fins a
una gran exposició a càrrec de tota l’orquestra. En aquest
sentit, l’obra és un homenatge de la mateixa manera que altres
pàgines de Timón beuen d’influències de James Horner o Hans
Zimmer sense perdre personalitat i amb un caràcter modern i
atractiu.

Ho demostren la selecció del ballet Witches (2009) i del film
d’animació sobre la història d’un mag, The little wizard (2013),
que presenta un tema principal transformat en vals, intersecció
de scherzo, molt dinamisme i encís melòdic. També ho acrediten
els tres extractes de Coliseum (2014), escrita per a un xou en
directe que recreava els jocs romans, on es respira l’alè de
Miklós Rózsa i Alfred Newman. En alguns números treballa a
partir de loops, obstinats i l’efecte del mur de so, que consisteix
en la combinació d’uns pocs acords repetits en bucle i amb
variacions que acumulen instruments en una superposició de
capes, tot generant una mena de magma sonor amb què
s’assoleix un clímax o catarsi emocional –no sempre esclatant.
Un recurs, per cert, molt emprat en el món de la música pop,
l’electrònica, i associat a Zimmer.
Cridat a ser un referent en aquest camp com ja ho és
actualment en el de la sardana, l’univers creatiu de Timón és
deutor del de John Williams i, com aquest, dels topos de la
tradició occidental basats en el desenvolupament de la melodia i
la progressió harmònica: des de l’estil sentimental al pastoral
passant per les fanfares i les marxes, amb què durant la dècada
dels anys setanta el músic nord-americà va revifar la
importància de les bandes sonores musicals, en part gràcies a la
seva experiència els anys seixanta amb altres treballs
cinematogràfics i per a la televisió.

Les reminiscències de Holst, Elgar, Wagner o Mahler transiten
per unes pàgines versàtils en tècnica i expressivitat, tot
mantenint el segell propi de Williams a partir de diversos
elements estilístics i procediments compositius recurrents. Per
exemple, en l’ús dels leitmotiv (tema de Darth Vader, de la
Força, de Leia, de Yoda a Star Wars), del mickeymousing
(onomatopeies del que passa a les imatges, com l’obstinat
rítmic inicial d’ET que simula el pedalar de les bicicletes), de
temes secundaris amb funcionalitat d’ambientació amb afinitat
expressiva i d’una freqüent contraposició de plans dins
l’orquestra (vent-metall i corda).
En aquesta línia, l’embolcall melòdic es caracteritza per
contenir algun salt intervàlic ampli (d’octava, de setena, de
sisena) i un inici anacrúsic amb què Williams genera expectació
(temes principals de Star Wars, Superman, Indiana Jones, ET o
Jurassic Park). També cal observar els acompanyaments rítmics
ràpids, sincopats, en staccato, a vegades percussius i complexos.
I, per últim, l’associació tímbrica és igualment intencionada i
suggestiva: la celesta a Harry Potter; els vents-metall a les
fanfares i marxes de Superman i Star Wars; o destacats solos
instrumentals, com el del violí a La llista de Schindler, en una
pàgina que, com altres obres emblemàtiques seves, traspua
intel·ligència i sensibilitat encaixant amb el gust popular sense
manllevar-ne la qualitat artística. Per això Williams és un clàssic
i valida aquella màxima repetida per Verdi: “Torniamo a l’antico
è sarà un progresso”.
Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l’art

Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Bankia – Cardoner Grup – Catalonia Hotels & Resorts – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Col·legi Oficial d’Òptics
Optometristes de Ccatalunya – Deloitte – Eurofirms Group – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Helvetia Compañía
Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L.
Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme, S.L. – Teatre Romea – Veolia Serveis Catalunya S.A.U.
Membres Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Marta Barnes – professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – Lluís Carulla Font – Carlos Clomer
Casellas – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Anna Saura Miarnau – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal

Biografies Gloria Cheng, piano
Després d’obtenir el títol de llicenciada en ciències
econòmiques per la Universitat de Stanford, va estudiar a París
amb una beca Woolley i es graduà en interpretació per la
UCLA i la University of Southern de Califòrnia amb els
professors Aube Tzerko i John Perry. La pianista, que ja ha
guanyat els premis Grammy i Emmy, fa molt de temps que
participa activament en la creació artística i ha treballat
intensament amb compositors de renom internacional, com
John Adams, Terry Riley, Thomas Adès i Steven Stucky. Com
a solista ha intervingut en concerts amb la Los Angeles
Philharmonic amb Zubin Mehta i Pierre Boulez, i en
l’aclamada sèrie Green Umbrella amb Esa-Pekka Salonen i
Oliver Knussen. Ha estat recitalista a l’Ojai Music Festival –on
el 1984 va aparèixer per primera vegada amb Pierre Boulez–,
Chicago Humanities Festival, William Kapell Festival i Festival
of Contemporary Music de Tanglewood.

Ha inspirat i estrenat composicions tan destacades com
Dichotomie d’Esa-Pekka Salonen, que li va dedicar, així com
Hallelujah junction de John Adams per a dos pianos (composta
per a ella i Grant Gershon) i la Sonata per a piano de Steven
Stucky. En col·laboració amb els compositors, va estrenar
Concert paraphrase on powder her face per a dos pianos de
Thomas Adès, i de Terry Riley, Cheng Tiger growl roar. Va rebre
un Grammy pel seu enregistrament del 2008 Piano music of
Salonen, Stucky and Lutosławski, i una nominació novament al
Grammy per The edge of light: Messiaen-Saariaho (2013). El seu
documental Montage: great film composers and the piano, que
mostra l’enregistrament d’obres compostes per a ella per Bruce
Broughton, Don Davis, Alexandre Desplat, Michael Giacchino,
Randy Newman i John Williams, va ser emès per PBS SoCal i
va guanyar un Los Angeles Area Emmy en la categoria de
programació independent el 2018. El seu disc més recent,
Garlands for Steven Stucky, és un homenatge estel·lar al
compositor traspassat amb participació d’una trentena dels seus
amics i antics estudiants.
Gloria Cheng ara forma part de la Herb Alpert School of
Music de la UCLA, on ha creat cursos i programes concebuts
per unir intèrprets, compositors i alumnes.

Biografies Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que
porta la música al cor de les persones des del 1987. Les
emocions són el nostre fort, i per transmetre-les procurem cada
vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en
les maneres de fer música i aprofundir en el compromís de
valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra
professional estable privada del país, on els músics i l’equip de
gestió són alhora empleats i accionistes.
La nostra intensa activitat –més d’un centenar d’actuacions
l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana,
on celebrem la vint-i-quatrena temporada de concerts
Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals en coproducció
amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i,
per l’altre, a la ciutat de Sabadell, on oferim la temporada de
concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som
l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Els nostres
directors titulars han estat: Albert Argudo (1988-1992), Jordi
Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon
Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009),
Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des
del setembre del 2018, n’és el director titular Xavier Puig.
Som l’orquestra de l’Estat amb més presència a les xarxes
socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a
Facebook i, juntament amb el Banc Sabadell, hem fet el flash
mob titulat Som Sabadell, amb més de 88 milions de visites a
Youtube, és a dir, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist
arreu del planeta.

prog-ma-john-williams-per-sempre_911805.pdf

Biografies Marc Timón, director
Nascut a l’Empordà (Castelló d’Empúries, 1980), és considerat
un dels compositors més brillants i actius, i alhora premiats, de
la seva generació. Compositor, director d’orquestra i intèrpret
de piano i tible, és un músic eclèctic que combina la composició
de música per a cinema i televisió, musicals i documentals amb
l’obra simfònica, de cambra i coral per a concert, la música pop
i la cobla.
Des del 2015 està instal·lat a Los Angeles component per a
projectes americans, europeus i asiàtics. En el món del cinema
és remarcable la seva tasca de creació per a la sèrie de Marvel
Agent Carter als Sonic Fuel Studios, emesa per l’ABC i
enregistrada a Warner Brothers. També destaquen pel·lícules
com El árbol sin sombra (millor banda sonora espanyola 2014
als Premis MundoBSO), The little wizard (Premi Jerry
Goldsmith 2014), The bestowal (recentment estrenada a Los
Angeles) o Hathor (Crystal Pine Award), les sèries In absentia i
Arkhana, els documentals The blind monkey (per a National
Geographic) i San Mao (produït per Edmon Roch i Ikiru
Films), i així mateix bandes sonores èpiques per a gran
orquestra simfònica i cor, com Coliseum o Witches. Diverses
d’aquestes han estat editades pel segell discogràfic MovieScore
Media, un dels més rellevants del món en aquest gènere.

En l’àmbit de la música de concert, destaca la seva designació
com a compositor convidat del Palau de la Música per a la
temporada 2020-21. La seva obra s’ha interpretat a països com
França, Alemanya, Finlàndia, Cuba, Portugal, Espanya,
Bulgària, Ucraïna, els Estats Units i Anglaterra, per orquestres
emblemàtiques, com la City of Birmingham, Orquestra de la
Ràdio Nacional de Bulgària o Lviv Symphony Orchestra
d’Ucraïna, i també als festivals Grec, Festival de Peralada,
Festival de Cap Roig o Festival Fuego del Caribe.
Com a director, ha dirigit diverses estrenes i espectacles
simfònics al Teatro Real de Madrid i, a Barcelona: Gran Teatre
del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana.
De les seves composicions, són igualment rellevants Les
trompetes de la mort (per a cor i orquestra), Poema èpic de Nadal
(per a 5 cors, piano a 6 mans i orgue a 4 mans), l’obra de
cambra Homenatge a ‘La competència’ de RAC1 o el disc de
piano minimalista Pianitation, així com diversos ballets
simfònics, la composició i direcció musical de l’acte
institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2018 i
espectacles com Twinkle Twinkle Baby’s Star, de música per a
nadons.
Pel que fa a la seva producció en matèria de música moderna i
electrònica, cal remarcar Maestro, un espectacle de gran format
que combina orquestra simfònica, DJ, música electrònica i
projeccions en 3D. També en aquest camp, Timón ha
cocompost la música de la cerimònia inaugural de la Copa
Davis 2019, en un espectacle de música clàssica i electrònica en
directe que combina el mapping i la dansa.

En el terreny de la música pop, aquest any debutarà com a
cantant amb el disc Amalia, un projecte personal del qual
també és el compositor i productor. També ha orquestrat i
versionat temes dels artistes Ramon Mirabet, Txarango, Lluís
Llach o Judit Neddermann i és el creador musical de
l’espectacle El pop d’una nit d’estiu.
En el camp de la música per a cobla, ha estat tible solista de la
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona durant gairebé una
dècada, on ha compartit escenari amb artistes diversos, com
Niño Josele, Roger Mas o Pascal Comelade, i és membre
fundador del The New Catalan Ensemble.
Ha rebut més d’una cinquantena de premis nacionals i
internacionals, entre els quals destaquen el Premi Internacional
Jerry Goldsmith, que ha guanyat en sis ocasions, el MundoBSO
Award, el Reel Music Award 2018 i les nominacions als Crystal
Pine (Croàcia), Indie Series Awards (Estats Units), Goldspirit i
Scoremagacine Awards.
Abans de llicenciar-se en composició per l’ESMUC, la seva
passió per l’art, la literatura i el cinema el portaren a llicenciar-
se en periodisme per la UAB i sempre ha combinat la
composició musical amb la tasca com a escriptor, amb obres
com la novel·la La sardanista psicòpata, The silent noise,
DesCatalunya, España va bien?!, la Suite de poesia eròtica, i I-
Judge i God save Tinder, dues comèdies teatrals estrenades al
Festival Internacional Brisk de Los Angeles.
Com a periodista, ha col·laborat a TV3, Catalunya Ràdio,
«Revista Musical Catalana» i a «Sonograma Magazine».

També et pot
interessar...
Palau Cambra – Concert extraordinari
Quartet Gerhard
―Quartets dedicats a Haydn per Mozart
Quartet Gerhard
Lluís Castán, violí I
Judit Bardolet, violí II
Miquel Jordà, viola
Jesús Miralles, violoncel
W. A. Mozart: Quartet de corda núm. 16, en Mi bemoll major,
KV 428
R. Gerhard: Quartet de corda núm. 1
W. A. Mozart: Quartet de corda núm. 16, en Mi bemoll major,
KV 428
Dimecres, 30.06.21 – 20 h
Petit Palau
Preu: 15 euros

�ݺ�ߣ

prog-ma-john-williams-per-sempre_911805.pdf

Recommended

More Related Content

Similar to prog-ma-john-williams-per-sempre_911805.pdf (20)

prog-ma-john-williams-per-sempre_911805.pdf