More Related Content
What's hot (9)
Similar to SÃntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya' (20)
More from gencat . (20)
SÃntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'
- 1. 24a sessió web L’obertura de dades (open data) a Catalunya José Manuel Alonso, program manager de la World Wide Web Foundation, codirector del Grup d’eGovernment al Consorci W3C i membre del CTIC. Va presentar l’acte, Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió. Sala d’actes del CEJFE, 25 de maig de 2011. 210 assistents Els canvis en les relacions entre les administracions públiques, la ciutadania i les empreses Fins a l’eclosió de l’open data, la informació facilitada en les diverses pà gines web per les administracions era insuficient: s’acusava l’Administració de tenir visió de túnel, de no tenir en compte les necessitats de la ciutadania. En l’anomenat cas Birmingham, els ciutadans van crear el web que els hagués agradat que tingués el seu ajuntament. Però tot va començar a canviar quan la Biblioteca del Congrés dels EUA i Flickr van fer un projecte pilot d’obertura de dades i van publicar al portal fotografies del fons de la biblioteca: va comportar un retorn inesperat per part de la ciutadania, la qual cosa els va permetre millorar el servei. La importà ncia de la informació del sector públic El sector públic genera quantitats ingents d’informació. Alliberar aquestes dades significa tornar-les als seus autèntics propietaris: la ciutadania. A més, la millor manera de reutilitzar les dades sempre se li acudirà a algú extern. La reutilització de les dades per part de ciutadans i empreses és totalment legÃtima, perquè és una font d’innovació que permet generar riquesa econòmica i social. Exemples d’iniciatives i aplicacions amb dades obertes procedents de tot el món En són molts, i molt diversos. Es localitzen sobretot a Europa i Amèrica del Nord. Per destacar-ne uns quants: aplicacions per a mòbils a ParÃs i Barcelona que informen sobre els serveis del metro; a Madrid, un servei informatiu sobre els nivells de pol·lució ambiental, que transforma les dades en grà fics; a l’à rea de la badia de San Francisco, un desenvolupament sobre rutes de transport públic, i també als EUA, una aplicació interactiva que mostra la despesa pública en tecnologia. Els dos països més avançats en dades obertes –perquè en van ser pioners– són els EUA i el Regne Unit. Com desenvolupar i implantar una estratègia de dades obertes amb èxit cercant l’excel·lència tecnològica Cal disposar d’una estratègia de govern (interna i externa), de metodologia (per identificar les dades adients, publicar-les i consumir-les) i de capacitat de dinamització dels projectes. Tim Berners-Lee va establir 5 nivells d’excel·lència tecnològica en dades obertes. El nivell mÃnim (1) consisteix simplement a posar materials al web; el nivell mà xim (5) conté dades estructurades, formats no propietaris, URL que identifiquen dades i enllaços de dades amb dades d’altres llocs (mashups). El primer nivell és molt més barat d’assolir, però el darrer acaba obtenint molt més retorn de la inversió (ROI) a mitjà i llarg termini mitjançant l’optimització del reaprofitament. Obertura de dades a Catalunya. Antecedents, situació actual i perspectives de futur A Catalunya, la cultura d’obertura i reutilització de dades ja té història. El juny de 2007, el Departament de JustÃcia va publicar el primer llibre amb llicència Creative Commons. Hi ha molts exemples de dades obertes que estan recollits al portal Dades obertes gencat. Pel que fa a la reutilització de dades pel sector privat, s’han desenvolupat amb èxit diverses aplicacions, com ara una per a mòbils sobre realitat augmentada d’equipaments públics, una altra sobre informació meteorològica per a Android. Els objectius estratègics de gencat són el canvi de negoci, el foment de la reutilització de dades i un nou model tecnològic i de publicació. Pel que fa a l’escala establerta per Berners-Lee, gencat ja és en el nivell 4, i s’està treballant en la bona direcció per assolir el nivell 5. Perquè això sigui possible cal estandarditzar les bones prà ctiques i que tothom treballi en la mateixa direcció. Generalitat de Catalunya. Barcelona, maig de 2011