Instalacions aigua. 4º ESO
Download as PPSX, PDF1 like18,754 views
Presentaciòn de Mc Graw Hill para 4 ESO
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Instalacions aigua. 4º ESO (20)
Recently uploaded (6)
Instalacions aigua. 4º ESO
- 2. Les instal·lacions de l’habitatge Per satisfer les nostres necessitats, tot habitatge ha de disposar de les instal·lacions que el proveeixin dels diferents subministraments i serveis.Per tant, entenem per instal·lacions de l’habitatge el conjunt d’elements encarregats de subministrar i distribuir l’aigua, l’energia i les comunicacions.El subministrament dels diversos serveis als habitatges a través de les instal·lacions és només la part final d’un sistema molt més complex, que implica una xarxa de canalitzacions o infraestructures, repartides al llarg de tots els carrers de les poblacions, encarregades de portar l’aigua, el gas, l’electricitat, el telèfon, etc., a les cases.
- 3. Les instal·lacions de l’habitatge La instal·lació d’aiguaEn els habitatges, l’aigua és un servei bà sic: per beure, cuinar, rentar-nos, netejar…, però ha de ser aigua potable, i la xarxa de subministrament i la instal·lació a l’interior de l’habitatge n’han de garantir la distribució en condicions adequades.Entenem per aigua potable la que és adequada per a l’alimentació i no produeix alteracions a l’organisme.La instal·lació d’aigua és l’encarregada de distribuir l’aigua potable a l’interior de l’habitatge i d’evacuar-ne les aigües residuals, en les condicions higièniques adequades a cada cas.Aixà doncs, la instal·lació d’aigua d’un habitatge està formada per: La xarxa d’aigua sanità ria.
- 4. La xarxa de sanejament de les aigües residuals i les pluvials.Les instal·lacions de l’habitatge El cicle d’utilització de l’aiguaLa naturalesa ens proveeix d’aigua, i la hi retornem un cop utilitzada. La captació, l’ús i el retorn de l’aigua són les tres activitats que determinen el cicle d’utilització de l’aigua.Si volem aigua potable n’haurem d’eliminar les impureses nocives per al consum humà .Captació d’aiguaEliminació d’impuresesAigua potableÚs de l’aiguaAigua residualDepuració de l’aiguaD’altra banda, tenint en compte que l’aigua és un bé limitat, les aigües residuals s’han de sotmetre a un procés de depuració abans de retornar-les a la natura, per evitar els danys ecològics que tots coneixem.Retorn de l’aigua
- 5. Les instal·lacions de l’habitatge La xarxa d’aigua sanità riaLa xarxa d’aigua sanità ria és la instal·lació interior que permet el subministrament d’aigua freda i calenta a tots els punts de la casa on sigui necessà ria.
- 6. Les instal·lacions de l’habitatge La xarxa d’aigua sanità riaA l’entrada de cada casa hi sol haver un registre amb la clau de pas general de l’aigua, que connecta, directament o a través de dipòsits, la instal·lació interior amb la xarxa de distribució municipal. Un comptador a l’inici de la xarxa en controla el consum, i d’aquà es canalitza fins als punts d’utilització: cuina, lavabos, etc.
- 7. Les instal·lacions de l’habitatge La xarxa d’aigua sanità riaSi es tracta d’un bloc de pisos, la instal·lació a l’interior de l’edifici es ramifica cap a cada habitatge. A cada ramificació hi ha un comptador i una clau de pas per controlar el consum i el pas d’aigua de cada pis.
- 8. Les instal·lacions de l’habitatge La xarxa d’aigua sanità riacalefactorAigua calentaAigua fredaLa xarxa d’aigua sanità ria està formada per dues canalitzacions independents: la instal·lació d’aigua freda i la d’aigua calenta sanità ria (ACS).
- 9. Les instal·lacions de l’habitatge Elements de la xarxa d’aigua sanità riaEls principals elements de la instal·lació d’aigua són les canonades, les claus de pas, les aixetes, els aparells sanitaris, els escalfadors i els dipòsits. Tots aquests elements han d’estar construïts amb materials que compleixin bà sicament les condicions següents: Ser resistents a la corrosió de l’aigua.
- 10. Suportar la pressió de l’aigua de la xarxa.
- 11. No alterar la potabilitat ni les caracterÃstiques organolèptiques de l’aigua (olor, sabor, color).Tubs multicapa
- 12. Les instal·lacions de l’habitatge Les canonadesLes canonades interiors són els conductes que transporten l’aigua des de l’entrada de l’habitatge fins als diferents punts d’ús: aparells sanitaris (lavabo, dutxa, safareig, aigüera, etc.), rentadora i rentavaixella. Poden ser d’acer galvanitzat, coure i plà stic (PVC, PE). S’instal·len encastades a les parets i al terra o bé per sobre dels falsos sostres i s’uneixen entre si amb maneguets, colzes i derivacions.Fins fa poc les canonades interiors més utilitzades eren les de coure, tant per a la canalització de l’aigua calenta com freda. Actualment són molt utilitzats els tubs anomenats multicapa formats per una capa de PE , una d’alumini i un altre exterior de PE amb les corresponents capes d’adhesiu. Aquets tubs són lleugers, resistents a la corrosió i s’instal·len fà cilment.El dià metre de les canonades està en funció del cabal d’aigua que cal subministrar.El cabal d’aigua és el volum d’aigua que circula pel conducte per unitat de temps; s’expressa en litres per segon L/s, o en m3/s.
- 13. Les instal·lacions de l’habitatge Les claus de pasLes claus de pas són les và lvules manuals que permeten obrir o tallar el pas de l’aigua a les canonades i poder manipular la instal·lació sense perill de fuites. Fetes de bronze o d’acer, s’intercalen, roscades o soldades, a les canonades. El cabal d’aigua és el volum d’aigua que circula pel conducte per unitat de temps; s’expressa en litres per segon, L/s, o en m3/s.Al començament de la instal·lació interior hi ha la clau de pas general, que permet de tallar el subministrament d’aigua a tot l’habitatge. També s’instal·len claus de pas a les estances amb subministrament d’aigua –cuina, banys, etc.– i als diferents elements sanitaris o electrodomèstics (và ter, lavabo, rentadora, etc.), ja que en cas d’avaria permeten tallar el subministrament només a la zona o element afectat.
- 14. Les instal·lacions de l’habitatge Les aixetesLes aixetes són els dispositius manuals amb què es regula el cabal d’aigua en els punts d’utilització. N’hi ha una gran varietat, segons el tipus de funcionament i accionament; de fet, els diversos models i dissenys satisfan qualsevol exigència funcional i estètica.Hi ha aixetes individuals de pom giratori, només per a l’aigua freda o calenta; individuals amb polsador, que, en prémer-lo, subministren aigua durant un temps determinat; monobloc, amb un sol cos i dues và lvules, que subministren aigua freda o calenta independentment o barrejades; de monocomandament, que permeten regular el cabal i la temperatura amb una sola palanca; termostà tiques, que poden predeterminar la temperatura de l’aigua; etc.
- 15. Les instal·lacions de l’habitatge Els escalfadorsPer alimentar la xarxa d’ACS es fan servir els escalfadors i les calderes. Aquests aparells utilitzen el poder calorÃfic dels combustibles o l’energia elèctrica per escalfar l’aigua.Els escalfadors més utilitzats són els de gas (butà , natural o manufacturat) i els elèctrics. Amb els escalfadors de gas s’obté aigua calenta a l’instant, però, com tots els aparells de gas, tenen el risc de fuites i emanacions nocives. Amb els elèctrics no hi ha perill d’emanacions, però com que l’escalfament de l’aigua és lent i, per tant, el consum d’energia és elevat, han de tenir un dipòsit acumulador per a l’ACS. Hi ha escalfadors elèctrics que, com els de gas, proveeixen d’aigua calenta a l’instant, però s’ha de tenir una potència elèctrica elevada, fora de l’abast de molts habitatges.
- 16. Les instal·lacions de l’habitatge Els dipòsitsCom a mesura preventiva en el cas d’un tall en el subministrament d’aigua, molts habitatges tenen dipòsits per emmagatzemar-ne una certa quantitat. A la part superior del dipòsit, una và lvula de boia (clau de pas accionada per un flotador) obtura l’entrada d’aigua segons el nivell que hi hagi, i un sobreeixidor evita que el dipòsit vessi i provoqui inundacions si s’espatlla la boia. Al fons del dipòsit, una aixeta permet regular el cabal de sortida.Un dipòsit de funcionament caracterÃstic és la cisterna del và ter. L’accionament d’una và lvula provoca una rà pida descà rrega de l’aigua de la cisterna, que neteja la tassa del và ter i n’arrossega el contingut. Hi ha diferents tipus d’accionaments, però els més utilitzats són la cadena i el tirador.
- 17. Les instal·lacions de l’habitatge Aparells sanitarisPerò en la nostra societat, la higiene i la neteja són indispensables; la cambra de bany dels habitatges és una necessitat fonamental. Els elements habituals d’una cambra de bany són: và ter, lavabo i banyera o dutxa, i sovint també un bidet.L’aigüera, a la cuina, i el safareig, a l’eixida, són els elements sanitaris per a la neteja que completen la instal·lació.Per tant, els aparells sanitaris són els elements que faciliten la higiene personal i les tasques de neteja amb les condicions higièniques i sanità ries adequades.
- 18. Les instal·lacions de l’habitatge La xarxa de sanejament: aigües brutes o residualsL’evacuació de les aigües residuals es remunta a les grans civilitzacions de l’antiguitat; les ciutats egÃpcies, gregues i romanes ja tenien clavegueres. Les aigües brutes procedents dels aparells sanitaris arrosseguen matèria orgà nica de fà cil descomposició que provoca males olors i conté elements patògens per a les persones. Per tant, s’han d’evacuar rà pidament dels habitatges en les condicions higièniques adequades.La xarxa de sanejament recull les aigües utilitzades en els diferents punts de l’habitatge i les canalitza fins a l’arqueta sifonal, punt de connexió amb la xarxa de clavegueres. Aquesta instal·lació costa poc de mantenir, però és imprescindible vigilar que estigui neta i que no s’embussi amb l’ús.La xarxa de sanejament o instal·lació de desguassos és l’encarregada de recollir i canalitzar aigües residuals i pluvials cap a les clavegueres.
- 19. Les instal·lacions de l’habitatge Elements de la xarxa de sanejamentEls principals elements que formen la xarxa de sanejament són els següents:Sifons: sistema de tancament hidrà ulic (perquè forma un tap d’aigua) que permet evacuar les aigües residuals i impedeix que les males olors entrin a les cases. S’instal·len en els forats de desguà s dels aparells sanitaris. Cal revisar-los periòdicament per evitar que es quedin sense aigua i per netejar-los.Derivacions: conjunt de canonades horitzontals que connecten els diferents aparells sanitaris amb els baixants.Baixants: conjunt de canonades verticals que recullen les aigües de derivacions, và ters i teulades. Hi ha baixants només per a les aigües pluvials i també s’acostumen a separar les procedents dels và ters de la resta de sanitaris. És necessari que estiguin ventilats.Col·lectors: són les canonades horitzontals enterrades al subsòl que, connectades als baixants, directament o a través d’arquetes, canalitzen les aigües evacuades fins a l’arqueta sifonal.Arqueta sifonal: punt de connexió de la xarxa de sanejament amb la claveguera. Fa la funció de tancament hidrà ulic i impedeix que les pudors i les rates de les clavegueres entrin a les cases pels desguassos. S’ha de netejar periòdicament per treure els fangs i la brutÃcia que es van acumulant al fons.
- 20. Les instal·lacions de l’habitatge Manteniment i conservació de les instal·lacions d’aiguaL’aigua, que duu un alt contingut de sals, com ara la calç, deteriora les instal·lacions i crea problemes importants, sobretot a les instal·lacions d’aigua calenta. És per això, i també per poder-ne fer un bon ús, que cal vigilar qualsevol tipus d’anomalia: les humitats, el color anormal de l’aigua, els sorolls estranys de la instal·lació, etc.És recomanable que un tècnic competent o un instal·lador reconegut faci una revisió completa de la instal·lació cada dos anys, i una d’estanquitat (per comprovar que no hi hagi fuites) cada quatre.Com a precaució és aconsellable tancar la clau de pas general cada vegada que hà gim de ser fora de casa uns quants dies.La majoria d’avaries de les instal·lacions d’aigua són produïdes per l’ús, el desgast i el deteriorament dels seus elements. Les més freqüents són: aixetes que degoten; dipòsits que vessen; empalmaments, soldadures i juntes que filtren aigua; i sifons i desguassos embussats.Per reparar eficaçment la majoria de les avaries es necessita la intervenció d’un tècnic qualificat (lampista), ja que és la persona que té els coneixements i les eines adequades.Abans d’efectuar qualsevol reparació o una simple manipulació en el sistema d’alimentació de l’aigua és una norma elemental tallar-ne el subministrament. Per això és convenient tenir diverses aixetes de pas, per anul·lar el pas d’aigua només a la zona en què volem intervenir. En canvi, en les reparacions del sistema d’evacuació no cal tancar l’aixeta de pas.Una de les avaries fà cils de solucionar són els embussos als sifons i desguassos. Es poden fer servir desembossadors (escombretes, ventoses de cautxú i, fins i tot, lÃquids). Si l’embús està localitzat al sifó, també es pot desmuntar; una galleda col·locada a sota evita que l’aigua que vessi caigui a terra.
- 21. Les instal·lacions de l’habitatge El rebut de l’aiguaEl rebut de l’aigua especifica el que hem de pagar pel servei i el consum d’aigua en un perÃode de temps determinat. Encara que no està unificat, perquè depèn de la companyia subministradora de cada municipi, l’import és la suma de tres conceptes:La quota de servei. És la quota fixa que dóna dret a consumir. En algunes poblacions es determina amb un mÃnim de consum a pagar, tant si es consumeix com si no.El consum realitzat. És la part variable del rebut, és a dir, els m3 consumits (o els que superen el mÃnim de consum) pel preu del m3.Les taxes (manteniment del servei, clavegueram, sanejament, etc.) i l’IVA.