La pintura barroca europea se caracteriza por su naturalismo, tenebrismo y un enfoque en la representaci坦n de la luz y el movimiento, en contraste con el estricto idealismo del renacimiento. Caravaggio, como figura predominante, introdujo un realismo sin idealizaci坦n y una conexi坦n entre la vida cotidiana y lo sagrado, lo que gener坦 tanto admiraci坦n como rechazo. Las obras reflejan una diversidad tem叩tica, con 辿nfasis en la psicolog鱈a de los personajes y el uso dram叩tico de la luz que enfatiza el dinamismo y la emoci坦n.
El cuadro El matrimonio Arnolfini, pintado por Jan van Eyck en 1434, representa la boda entre Giovanni Arnolfini, un rico mercader italiano, y su prometida Giovanna Cenami. La escena tiene lugar en la c叩mara nupcial de la pareja, llena de detalles simb坦licos sobre el matrimonio y la fertilidad. Aunque aparentemente muestra una ceremonia privada, el cuadro tambi辿n puede tener significados ocultos sobre la fidelidad y pureza de los c坦nyuges.
L'habitaci坦 vermella, Henri Matisse. Obra inclosa a les PAU 2014.
Presentaci坦 digital emprada per explicar aquesta obra i el fauvisme al IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.
O documento explora as caracter鱈sticas do texto po辿tico, enfatizando sua capacidade de expressar emo巽探es atrav辿s de ritmo, musicalidade e linguagem figurada. Detalha elementos como versos, estrofes, m辿trica, rima e recursos expressivos, al辿m de fornecer exemplos pr叩ticos. Tamb辿m analisa um poema espec鱈fico, destacando seu esquema rim叩tico e o significado de seus versos.
La pintura barroca europea se caracteriza por su naturalismo, tenebrismo y un enfoque en la representaci坦n de la luz y el movimiento, en contraste con el estricto idealismo del renacimiento. Caravaggio, como figura predominante, introdujo un realismo sin idealizaci坦n y una conexi坦n entre la vida cotidiana y lo sagrado, lo que gener坦 tanto admiraci坦n como rechazo. Las obras reflejan una diversidad tem叩tica, con 辿nfasis en la psicolog鱈a de los personajes y el uso dram叩tico de la luz que enfatiza el dinamismo y la emoci坦n.
El cuadro El matrimonio Arnolfini, pintado por Jan van Eyck en 1434, representa la boda entre Giovanni Arnolfini, un rico mercader italiano, y su prometida Giovanna Cenami. La escena tiene lugar en la c叩mara nupcial de la pareja, llena de detalles simb坦licos sobre el matrimonio y la fertilidad. Aunque aparentemente muestra una ceremonia privada, el cuadro tambi辿n puede tener significados ocultos sobre la fidelidad y pureza de los c坦nyuges.
L'habitaci坦 vermella, Henri Matisse. Obra inclosa a les PAU 2014.
Presentaci坦 digital emprada per explicar aquesta obra i el fauvisme al IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.
O documento explora as caracter鱈sticas do texto po辿tico, enfatizando sua capacidade de expressar emo巽探es atrav辿s de ritmo, musicalidade e linguagem figurada. Detalha elementos como versos, estrofes, m辿trica, rima e recursos expressivos, al辿m de fornecer exemplos pr叩ticos. Tamb辿m analisa um poema espec鱈fico, destacando seu esquema rim叩tico e o significado de seus versos.
Este documento describe las s鱈labas, los acentos gr叩ficos y diacr鱈ticos, las vocales abiertas y cerradas, la o 叩tona, la vocal neutra y otras reglas ortogr叩ficas del catal叩n. Explica que una s鱈laba es un sonido o grupo de sonidos pronunciados de una vez, y que la s鱈laba t坦nica suena m叩s fuerte. Adem叩s, detalla las reglas para saber d坦nde poner el acento gr叩fico en palabras agudas, planas y esdr炭julas.
2. 晦O檎粥遺鴛用 COMPOSTA Loraci坦 composta uneix dues o m辿s proposicions. Poden unir-se de 3 formes diferents, per: coordinaci坦, juxtaposici坦 o subordinaci坦 : loraci坦 composta SUBORDINACI COORDINACI COPULATIVA DISTRIBUTIVA DISJUNTIVA CONSECUTIVA ADVERSATIVA SUBSTANTIVES ADVERBIALS ADJECTIVES (de RELATIU) JUXTAPOSICI EXPLICATIVA 1-Oracions sintcticament independents luna de laltra. 2- Suneixen per una CONJUNCI 1-Oracions sintcticament independents luna de laltra 2- Suneixen per un SIGNE DE PUNTUACI 1-Sintcticament una oraci坦 dep竪n de laltra (loraci坦 subordinada dep竪n de la principal) 2- Algunes suneixen per una CONJUNCI de Temps de Lloc de Manera etc. de Subjecte de C. directe de . Prep de C. Atribut De C. del nom etc.
3. 晦O檎粥遺鴛用 COORDINADA Oracions Coordinades : 1- Quan les dues proposicions s坦n: - sintcticament independents (estan al mateix nivell sintctic, sense que una depengui de laltra) - suneixen per una conjunci坦 2-Tipus de Coordinades: Coordinades copulatives : -indiquen una simple uni坦 (afegeixen elements) -suneixen a trav辿s de la conjunci坦 i / ni : Sel va mirar de fit a fit i li va dir que no podrien ser mai amics loraci坦 composta
4. Coordinades disjuntives : -indiquen alternan巽a -suneixen a trav辿s de: o (o refor巽at amb: o b辿, o si no ) Fes els deures ara o deixals c坦rrer Coordinades distributives : - indiquen alternativa entre 2 oracions. - suneixen a trav辿s de: ara...ara; lun...laltre; o...o; ni...ni; no solament... sin坦; etc. No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi Ara li fa mal aix嘆, ara li fa mal all嘆 Coordinades adversatives : -indiquen oposici坦 -suneixen a trav辿s de: per嘆, sin坦 (que), encara que, m辿s aviat, malgrat aix嘆, a pesar daix嘆, aix鱈 i tot, amb tot... La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom Loraci坦 coordinada
5. Coordinades consecutives (o il揃latives) : -indiquen una conseq端竪ncia -suneixen a trav辿s de: doncs, per tant, en conseq端竪ncia, aix鱈 que, de manera que... Veig que no hi ha cap pregunta... Doncs ja podem passar al cap鱈tol seg端ent Coordinades explicatives: -reiteren una explicaci坦 -suneixen amb: 辿s a dir, aix嘆 辿s, o sigui... La Laia es va fer gran, 辿s a dir , es va convertir en una noia assenyada Loraci坦 coordinada
6. 干顎恰岳温沿看壊庄界庄坦 (o coordinaci坦 asind竪tica) : 1- Quan les proposicions: - sintcticament independents (estan al mateix nivell sintctic, sense que una depengui de laltra) - suneixen per un signe de puntuaci坦 (normalment una coma , per嘆 de vegades dos punts o punt i coma) Aquest home 辿s boig , no hi toca Calla , no em posis nerviosa Loraci坦 juxtaposada 晦O檎粥遺鴛用 JUXTAPOSADA
7. 晦O檎粥遺鴛用 SUBORDINADA Les oracions subordinades mantenen una relaci坦 de depend竪ncia respecte de loraci坦 principal Les podem dividir en tres grans grups segons si equivalen a un substantiu , un adjectiu o un adverbi : Subordinades substantives (completives): Equivalen a un substantiu o sintagma nominal (SN). Fan les mateixes funcions dun substantiu Subordinades adjectives : equivalen a un adjectiu i fan de complement del nom (CN). Fan la funci坦 dun adjectiu 3. Subordinades adverbials : equivalen a un adverbi i fan de complement circumstancial (CC).( Podem parlar doracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera...) Loraci坦 subordinada
8. 晦O檎粥遺鴛用 SUBORDINADA SUBSTANTIVA Loraci坦 subordinada Pot presentar diverses estructures, la m辿s comuna 辿s: 1. Que (conjunci坦) + oraci坦 Ex: - Em va assegurar [ que el carter trucaria dues vegades ] - No em va dir [ que tu series a casa ] que nom辿s introdueix la subordinada, no t辿 cap funci坦 sintctica, i per aix嘆: no admet preposici坦: *Em va assegurar de que vindria no es pot suprimir: *Et demano minformis puntualment
9. Altres estructures: 2. (preposici坦) + INFINITIU Sanomenen oracions subordinades dinfinitiu . Malgrat que se subordinen directament a vegades poden introduir-se per les preposicions a i de: Ex: - Volia [ arribar el primer ] - Li agradava molt [ anar a plegar bolets a la tardor ] - Preferia [ comprar productes catalans ] - Estava acostumat [ a ser el primer ] 3. qu竪 (pronom interrogatiu) + ORACI Sanomenen oracions substantives interrogatives ; poden ser Directes: Li han preguntat: [ ets prou valent? ] Indirectes: No sabia [ qu竪 li passava pel cap ] Loraci坦 subordinada
10. 4. si (conjunci坦) + ORACI Tenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions interrogatives indirectes Ex: - No sabia [ si actuarien amb delicadesa ] - Els va preguntar [ si la rentadora encara funcionava ] FUNCIONS Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir dins de loraci坦 principal les mateixes funcions que hi faria un substantiu Loraci坦 subordinada 1- Subordinada Substantiva de Subjecte : a. Li interessa molt [ que hi vagis ] (busquem equival竪ncies per provar la funci坦) 辿s SUBJECTE perqu竪 concorda amb el VERB b. Li interessa molt [ la teva visita ] c. Li interessen molt [ les teves visites ]
11. 2- Subordinada substantiva de Complement directe : a. Et vaig dir [ que no toquessis la bicicleta ] b. Et vaig dir [ aix嘆 ] c. T[ ho ] vaig dir ( ho 辿s el pronom de CD) 3- Subordinada substantiva de Complement Preposicional (o de r竪gim verbal): La preposici坦 que precedeix la subordinada forma part del verb: pensar en , parlar de , oblidar-se de , acostumar-se a ... a. Ens vam oblidar [ d anar al dentista ] b. Ens [ en ] vam oblidar c. En Josep no va pensar [ en aquella possibilitat ] d. En Josep no [ hi ]va pensar (Si el CRV 辿s introdu誰t per la preposici坦 de , se substitueix pel pronom en ) (Si el CRV 辿s introdu誰t per la preposici坦 a, en, amb... (qualsevol menys de) se substitueix pel pronom hi )
![晦O檎粥遺鴛用 SUBORDINADA SUBSTANTIVA Loraci坦 subordinada Pot presentar diverses estructures, la m辿s comuna 辿s: 1. Que (conjunci坦) + oraci坦 Ex: - Em va assegurar [ que el carter trucaria dues vegades ] - No em va dir [ que tu series a casa ] que nom辿s introdueix la subordinada, no t辿 cap funci坦 sintctica, i per aix嘆: no admet preposici坦: *Em va assegurar de que vindria no es pot suprimir: *Et demano minformis puntualment](https://image.slidesharecdn.com/loracicomposta-090221060207-phpapp01-100707204346-phpapp01/85/Loracicomposta-8-320.jpg)
![Altres estructures: 2. (preposici坦) + INFINITIU Sanomenen oracions subordinades dinfinitiu . Malgrat que se subordinen directament a vegades poden introduir-se per les preposicions a i de: Ex: - Volia [ arribar el primer ] - Li agradava molt [ anar a plegar bolets a la tardor ] - Preferia [ comprar productes catalans ] - Estava acostumat [ a ser el primer ] 3. qu竪 (pronom interrogatiu) + ORACI Sanomenen oracions substantives interrogatives ; poden ser Directes: Li han preguntat: [ ets prou valent? ] Indirectes: No sabia [ qu竪 li passava pel cap ] Loraci坦 subordinada](https://image.slidesharecdn.com/loracicomposta-090221060207-phpapp01-100707204346-phpapp01/85/Loracicomposta-9-320.jpg)
![4. si (conjunci坦) + ORACI Tenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions interrogatives indirectes Ex: - No sabia [ si actuarien amb delicadesa ] - Els va preguntar [ si la rentadora encara funcionava ] FUNCIONS Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir dins de loraci坦 principal les mateixes funcions que hi faria un substantiu Loraci坦 subordinada 1- Subordinada Substantiva de Subjecte : a. Li interessa molt [ que hi vagis ] (busquem equival竪ncies per provar la funci坦) 辿s SUBJECTE perqu竪 concorda amb el VERB b. Li interessa molt [ la teva visita ] c. Li interessen molt [ les teves visites ]](https://image.slidesharecdn.com/loracicomposta-090221060207-phpapp01-100707204346-phpapp01/85/Loracicomposta-10-320.jpg)
![2- Subordinada substantiva de Complement directe : a. Et vaig dir [ que no toquessis la bicicleta ] b. Et vaig dir [ aix嘆 ] c. T[ ho ] vaig dir ( ho 辿s el pronom de CD) 3- Subordinada substantiva de Complement Preposicional (o de r竪gim verbal): La preposici坦 que precedeix la subordinada forma part del verb: pensar en , parlar de , oblidar-se de , acostumar-se a ... a. Ens vam oblidar [ d anar al dentista ] b. Ens [ en ] vam oblidar c. En Josep no va pensar [ en aquella possibilitat ] d. En Josep no [ hi ]va pensar (Si el CRV 辿s introdu誰t per la preposici坦 de , se substitueix pel pronom en ) (Si el CRV 辿s introdu誰t per la preposici坦 a, en, amb... (qualsevol menys de) se substitueix pel pronom hi )](https://image.slidesharecdn.com/loracicomposta-090221060207-phpapp01-100707204346-phpapp01/85/Loracicomposta-11-320.jpg)