2. ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGAPer鱈ode F鱈sic o Presocrtic: (finals s. VII, s. VI i primers anys s. V a.C.) - Naixement de la filosofia grega. - El problema filos嘆fic que es plantegen en lescola de Milet 辿s lArkh辿 (origen) de lestructura de lunivers. - En la segona escola filos嘆fica (els Pitag嘆rics) pensen que aquest Arkh辿 辿s determinat pels nombres matemtics. - Finalment, un tercer grup es plateja la q端esti坦 de la metaf鱈sica (Per qu竪 hi ha 辿sser?) quan entra en crisis el problema de lArkh辿 f鱈sic.
3. ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA2. Per鱈ode Human鱈stic: (s. V a.C.) mxim esplendor de la cultura grega.El problema fonamental 辿s el Nomos (la llei), i la difer竪ncia entre les lleis f鱈siques i les lleis pol鱈tiques
4. s essencial el valor que es d坦na a la paraula, que 辿s el instrument de transformaci坦 del m坦n.
5. Tamb辿 selabora un concepte ideal de ciutad: Kal坦sKaiAgath坦s (Home perfecte). ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA3. Per鱈ode Central o Ontol嘆gic: (s. IV a.C.) Per鱈ode m辿s important de la filosofia grega.
6. La pregunta que es plantegen 辿s la seg端ent: Qu竪 辿s l辿sser hum?
7. Per Plat坦 l辿sser s坦n les Idees i aquestes Idees s坦n el model de les coses materials sensibles.
8. Per a Arist嘆til les Idees no estan separades dels 辿ssers concrets. ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA4. Per鱈ode tic: (s. III a.C.) Per鱈ode de crisis social i anarquia pol鱈tica.
9. El problema que es plantegen 辿s la moral, 辿s a dir, com ha dactuar lhome savi.
10. Tres escoles filos嘆fiques: ESTOICS: centren la seva filosofia en el tema del dolor. EPICURIS: recerquen la felicitat i lamistat. CNICS: consideren que la societat 辿s injusta i tenen una actitud provocadora. Neguen lexist竪ncia de la veritat. Antics deixebles de S嘆crates.
11. ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA5. Per鱈ode Religi坦s o Rom: (del s. II a.C. al s. II-IIId.C.) Correspon al per鱈ode en qu竪 Gr竪cia queda sota l嘆rbita romana.
15. Dos grups de fil嘆sofs: NEOPITAGRICS: recuperen la teoria Pitag嘆rica, hor嘆scops... NEOPLATNICS: volen recuperar el platonisme.
16. Pas del mite al logosConsisteix en el canvi en la manera de pensar, per tal dexplicar la l嘆gica elemental basada en la imaginaci坦 i en la fe (Mite), a explicar aquesta l嘆gica a partir de lobservaci坦 i la ra坦 (Logos).Aquest pas va ser tan dif鱈cil perqu竪:- La ci竪ncia va en contra daquesta l嘆gica elemental. - La religi坦 i la tradici坦.- Era m辿s fcil dentendre la l嘆gica elemental a trav辿s de la imaginaci坦 que no pas de la ra坦 o observaci坦.
20. Etiol嘆gics: quan intenten explicar lorigen i el perqu竪 de determinades institucions escatol嘆giques: quan fan refer竪ncia a la vida del m辿s enll, imaginen la fi del m坦n...- Morals: quan narren la lluita entre el b辿 i el mal.
21. Intenci坦 i valor dels mitesIntenci坦: donar lli巽ons de comportament social i moral.
22. Valor: la hist嘆ria que sexplica en el mite 辿s falsa, exagerada, per aix嘆 cal interpretar-la.D辿usm辿srellevantsEls d辿us aeris: representats per Apol揃lo.S坦n els m辿s importants perqu竪 en la vida humana hi ha al mateix temps lordre, el seny, la mesura, (que s坦n les qualitats pr嘆pies dApol揃lo) i el desordre, el joc i la festa (que s坦n les qualitats pr嘆pies de Dion鱈s). - Els d辿us terrestres: representats per Dion鱈s.
24. FACTORS DEL PAS DEL MITE AL LOGOSEcon嘆mic- Sociol嘆gic- Religi坦s- Educatiu- Contacteambaltrescivilitzacions
25. EL PLANTEJAMENT DE TALES I EL DE PITGORESEl plantejament que tenia Thales sobre la creaci坦 de lunivers (arkh辿) estava basat en un element f鱈sic natural: laigua; en canvi, el plantejament que tenia Pitgores era que aquest origen est basat en els nombres matemtics.
26. CONTRADICCI ENTRE PARMNIDES I HERCLITConsisteix en una lluita amb la filosofia dial竪ctica, que on mai no hi ha res definitiu, i tot est sempre en prov辿s de construcci坦. Aquests dos fil嘆sofs grecs lluitaven pel tema del moviment i del canvi en l辿sser hum durant la seva vida que era eterna segons ells.
27. TEORIES DELS PRESOCRTICS MS ACTUALSSegons Thales la creaci坦 del m坦n pot ser explicat a trav辿s de laigua: el m坦n 辿s una estructura objectiva constitu誰da per aigua.
28. Segons els Atomistes, els toms donen origen a lunivers agrupant-sei disgregant-se en el buit. - Segons els Pitag嘆rics, larkh辿 es troba en els nombres; es a dir, en les matemtiques.
