La fotografia objectiva el realisme pictoric
- 1. LA "FOTOGRAFIA OBJECTIVA" REALISME AL IMPRESIONISME DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1848) INICIS SEGLE XX (1910 EXPO LONDRES PINTURES DE CEZANNE, VAN GOGH, GAUGUIN)
- 2. • En literatura (Balzac, Zola, Oller, Galdós) com en pintura, va cercar la realitat més pròxima i quotidiana • Te el seu origen en les noves classes populars sorgides de la Revolució Industrial amb les seves misèries i les seves necessitats, les que van erigir-se com a protagonistes d'aquest nou art que va rebutjar la retòrica romàntica i la idealització neoclàssica. • A finals del segle XIX entre els anys 1848 i 1870 a França triomfa el realisme a França. • Les seves temàtiques abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis, tractats amb aparent objectivitat, en els quals bateguen les idees politicosocials del moment. • A aquest canvi hi van contribuir: a) La implantació definitiva de la burgesia. b) El positivisme filosòfic d'August Comte, que estableix les dades dels sentits com a font fonamental del coneixement. c) La sensibilitat i la consciencia dels artistes envers els problemes socials derivats de la industrialització. d) El desencís pel fracàs de la Revolució del 1848. El Realisme
- 3. Les espigolaires (en francès, Donis glaneuses), també conegut com Les recol·lectores, és un quadre del pintor francès Jean-François Millet. Pintat a l'oli en 1857, és una representació realista de dones espigolant. La pintura és famosa per mostrar d'una manera molt humanista la realitat de la societat rural del segle XIX, el que va ser mal rebut per la classe alta francesa. Quan va ser exposat al Saló de París de 1857, va ser considerat com «perillós» . Posteriorment, es va convertir en símbol del patriotisme francès, utilitzant-se per estimular l'allistament durant la Primera Guerra mundial
- 4. L'Àngelus, 1859 - 1860, oli sobre llenç, Museu del Louvre, París. Millet mostra la seva millor faceta realista, al retratar a dos camperols en el moment d'aturar la seva tasca, per resar l'oració de l'Angelus, agraint al cel els resultats obtinguts en la seva jornada de treball. La senzillesa, vestiments humils dels dos solitaris personatges - els que són retratats a contrallum - i dels escassos estris que posseeixen - cistella amb patates recollides, una forqueta per remoure la terra, un carretó, tot el que es contraposa amb la immensitat del paisatge que els envolta, el qual - en ple capvespre - plena d'efectes de llum i ombra El Realisme es va negar a idealitzar les imatges.
- 5. HONORÉ DAUMIER: Vagó de tercera classe (1860). Metropolitan Museum. Nova York. Daumier va esdevenir un cronista de la vida urbana de fera industrial i va mostrar una especial predilecció pel tema dels viatgers als vagons del tren. L’artista és part de la societat i no pot contemplar-la impassible. Sovint els realistes prenen partit pels més humils i es comprometen amb els grans problemes polítics i socials.
- 6. L'enfocament directe, sense paràfrasis ni ornaments, va suposar un xoc amb les convencions, amb la concepció de l'art com a categoria sublimadora de la realitat. GUSTAVE COURBET: L 'estudi del Pintor (1854-1855). Musée dOrSAY. Paris Courbet reflecteix en aquest quadre de gran format les idees, personatges i els tipus socials que van unfluir en la seva vida i en la seva obra
- 7. L’ENTERRAMENT D’ORNANS (1849-50). Gustave Courbet (1819-1877) Aquesta obra és una fita ineludible a l’hora d’entendre la pintura del segle XIX. Va aparèixer al Saló de 1850 amb el títol: Quadre de figures humanes, històric, d’un enterrament a Ornans. Aquest títol revela la falta d’un argument clar i les seves aspiracions: portar a la categoria d’un aconteixament històric un episodi banal, tan normal i corrent com un enterrament qualsevol. Sembla que representa l’enterrament del seu avi matern Jean-Antoine Oudot a qui Courbet estimava de debó
- 8. • L'aparició de la fotografia -daguerreotip- presentada per DAGUERRE l'any 1839 • Així, doncs, pel que fa a composició, els enquadraments eren casuals, com d'instantània fotogràfica, i la tècnica era lliure i diversa segons els artistes. RAMON MARTI I ALSINA: La migdiada (1884). MNAC. Barcelona. Aquesta escena anecdòtica. sense grandiloqüència, és l’exemple paradigmàtic de la pintura realista a Espanya.
- 9. La litografia i el dibuix van ser un art molt útil per a la difusió de la vida quotidiana vista per l'artista. HONORÉ DAUMIER HONORÉ DAUMIER Referent evident en la conformació del llenguatge pictòric realista, fou GOYA, amb els Caprichos i els Desastres de la guerra, el precursor d'aquest moviment eminentment pictòric
- 10. La litografia i el dibuix van ser un art molt útil per a la difusió de la vida quotidiana vista per l'artista. HONORÉ DAUMIER HONORÉ DAUMIER Referent evident en la conformació del llenguatge pictòric realista, fou GOYA, amb els Caprichos i els Desastres de la guerra, el precursor d'aquest moviment eminentment pictòric