More Related Content
What's hot (20)
Similar to La fotografia objectiva el realisme pictoric (20)
More from sandroalfaro (20)
La fotografia objectiva el realisme pictoric
- 1. LA "FOTOGRAFIA OBJECTIVA" REALISME AL IMPRESIONISME DESPRS DE LA REVOLUCI FRANCESA (1848) INICIS SEGLE XX (1910 EXPO LONDRES PINTURES DE CEZANNE, VAN GOGH, GAUGUIN)
- 2. En literatura (Balzac, Zola, Oller, Gald坦s) com en pintura, va cercar la realitat m辿s pr嘆xima i quotidiana Te el seu origen en les noves classes populars sorgides de la Revoluci坦 Industrial amb les seves mis竪ries i les seves necessitats, les que van erigir-se com a protagonistes d'aquest nou art que va rebutjar la ret嘆rica romntica i la idealitzaci坦 neoclssica. A finals del segle XIX entre els anys 1848 i 1870 a Fran巽a triomfa el realisme a Fran巽a. Les seves temtiques abandonen els temes medievals, clssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis, tractats amb aparent objectivitat, en els quals bateguen les idees politicosocials del moment. A aquest canvi hi van contribuir: a) La implantaci坦 definitiva de la burgesia. b) El positivisme filos嘆fic d'August Comte, que estableix les dades dels sentits com a font fonamental del coneixement. c) La sensibilitat i la consciencia dels artistes envers els problemes socials derivats de la industrialitzaci坦. d) El desenc鱈s pel fracs de la Revoluci坦 del 1848. El Realisme
- 3. Les espigolaires (en franc竪s, Donis glaneuses), tamb辿 conegut com Les recol揃lectores, 辿s un quadre del pintor franc竪s Jean-Fran巽ois Millet. Pintat a l'oli en 1857, 辿s una representaci坦 realista de dones espigolant. La pintura 辿s famosa per mostrar d'una manera molt humanista la realitat de la societat rural del segle XIX, el que va ser mal rebut per la classe alta francesa. Quan va ser exposat al Sal坦 de Par鱈s de 1857, va ser considerat com 束perill坦s損 . Posteriorment, es va convertir en s鱈mbol del patriotisme franc竪s, utilitzant-se per estimular l'allistament durant la Primera Guerra mundial
- 4. L'ngelus, 1859 - 1860, oli sobre llen巽, Museu del Louvre, Par鱈s. Millet mostra la seva millor faceta realista, al retratar a dos camperols en el moment d'aturar la seva tasca, per resar l'oraci坦 de l'Angelus, agraint al cel els resultats obtinguts en la seva jornada de treball. La senzillesa, vestiments humils dels dos solitaris personatges - els que s坦n retratats a contrallum - i dels escassos estris que posseeixen - cistella amb patates recollides, una forqueta per remoure la terra, un carret坦, tot el que es contraposa amb la immensitat del paisatge que els envolta, el qual - en ple capvespre - plena d'efectes de llum i ombra El Realisme es va negar a idealitzar les imatges.
- 5. HONOR DAUMIER: Vag坦 de tercera classe (1860). Metropolitan Museum. Nova York. Daumier va esdevenir un cronista de la vida urbana de fera industrial i va mostrar una especial predilecci坦 pel tema dels viatgers als vagons del tren. Lartista 辿s part de la societat i no pot contemplar-la impassible. Sovint els realistes prenen partit pels m辿s humils i es comprometen amb els grans problemes pol鱈tics i socials.
- 6. L'enfocament directe, sense parfrasis ni ornaments, va suposar un xoc amb les convencions, amb la concepci坦 de l'art com a categoria sublimadora de la realitat. GUSTAVE COURBET: L 'estudi del Pintor (1854-1855). Mus辿e dOrSAY. Paris Courbet reflecteix en aquest quadre de gran format les idees, personatges i els tipus socials que van unfluir en la seva vida i en la seva obra
- 7. LENTERRAMENT DORNANS (1849-50). Gustave Courbet (1819-1877) Aquesta obra 辿s una fita ineludible a lhora dentendre la pintura del segle XIX. Va apar竪ixer al Sal坦 de 1850 amb el t鱈tol:油Quadre de figures humanes, hist嘆ric, dun enterrament a Ornans. Aquest t鱈tol revela la falta dun argument clar i les seves aspiracions: portar a la categoria dun aconteixament hist嘆ric un episodi banal, tan normal i corrent com un enterrament qualsevol. Sembla que representa lenterrament del seu avi matern油Jean-Antoine Oudot油a qui油Courbet油estimava de deb坦
- 8. L'aparici坦 de la fotografia -daguerreotip- presentada per DAGUERRE l'any 1839 Aix鱈, doncs, pel que fa a composici坦, els enquadraments eren casuals, com d'instantnia fotogrfica, i la t竪cnica era lliure i diversa segons els artistes. RAMON MARTI I ALSINA: La migdiada (1884). MNAC. Barcelona. Aquesta escena anecd嘆tica. sense grandiloq端竪ncia, 辿s lexemple paradigmtic de la pintura realista a Espanya.
- 9. La litografia i el dibuix van ser un art molt 炭til per a la difusi坦 de la vida quotidiana vista per l'artista. HONOR DAUMIER HONOR DAUMIER Referent evident en la conformaci坦 del llenguatge pict嘆ric realista, fou GOYA, amb els Caprichos i els Desastres de la guerra, el precursor d'aquest moviment eminentment pict嘆ric
- 10. La litografia i el dibuix van ser un art molt 炭til per a la difusi坦 de la vida quotidiana vista per l'artista. HONOR DAUMIER HONOR DAUMIER Referent evident en la conformaci坦 del llenguatge pict嘆ric realista, fou GOYA, amb els Caprichos i els Desastres de la guerra, el precursor d'aquest moviment eminentment pict嘆ric