Vida i obra de William Shakespeare
1 like2,553 views
Quatre notes sobre la vida i l'obra de Shakespeare, el teatre Բè del Barroc i sobre la seva tragèdia Macbeth
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Vida i obra de William Shakespeare (20)
More from Domenec Garrido (6)
Vida i obra de William Shakespeare
- 1. WILLIAM SHAKESPEARE: LA INVENCIÓ DE L’HUMÀ Professor:Domènec Garrido
- 2. Segle d’or de la literatura anglesa: època violenta i convulsionada (Reforma protestant i sorgiment del saber científic) Època isabelina (Isabel I): segona meitat s. XVI i primera s. XVII. Darrera representant dinastia Tudor. Accedí al tron el 1558. Engrandí Anglaterra, lluità contra Escòcia i Irlanda. No acabà de resoldre el problema religiós entre catòlics i anglicans. Convertí Anglaterra en un regne pròsper i culte. Teatre barroc: part de la producció serveix al poder (construcció de la gran Anglaterra) EL TEATRE ANGLÈS S. XVII
- 3. Isabel I morí sense descendència el 1603 i la corona passà a mans de Jaume I (rei d’Escòcia): dinastia dels Stuard. Riquesa del segle d’or Բè: davallada. Ambient purità (preval riquesa material davant el geni i talent anterior) Continuació La seva manera de procedir aviat va fascinar el Vell Continent per la barreja d’extravagància, autoritat i arrogància, i també per les seves tumultuoses històries d’amor
- 4. 1560: grans transformacions teatre Բè (professió reconeguda: companyies professionals) Construcció primers teatres (abans espais oberts: patis i places públiques): The Red Lion, The Rose, The Globe. Teatre Բè: sostre no cobert del tot. Aprofitament de la llum del dia. No utilitza a penes escenografia (massa cara i no hauria destacat) Canvi d’espai o temps: cartell Compensació: vestuari acolorit i llampant. Continuació
- 6. El teatre isabelí produí unes 2.000 peces escrites per uns 150 autors: la majoria els anomenats university wits (Thomas Kyd, Christopher Marlowe, Robert Greene). Altres: Ben Jonson. Conformen l’edat d’or del teatre Բè entre 1590 i 1595. Shakespeare: comença a tenir èxit posteriorment: a partir de 1597 Continuació Marlowe fou qui obtingué més èxits , deixant de banda Shakespeare
- 7. Va néixer el 1564 a Stradford d’Avon Estudià al college del seu poble nadiu. L’any 1582 es casà amb Anne Hathaway (tingué 4 fills) El 1586 arribà a Londres on Marlowe ja estrenava amb éxit. Fou actor (amb poc èxit): conegut en els escenaris londinencs. Primeres obres: les tres parts d’Enric VI, Ricard III (al voltant de 1590) Vida i obra
- 8. L’empenta definitiva li arriba quan entrà en la companyia de Lord Chamberlain el 1594. Entre 1595 i el 1599 escriu: Romeu i Julieta, El somni d’una nit d’estiu, El mercader de Venècia i Molt soroll per no res, entre altres. És ja un personatge conegut. Les obres escrites fins al canvi de segle: comèdies i drames històrics de la tradició anglesa. A partir del canvi de segle: obres més arriscades (grans tragèdies: Hamlet, Otel.lo, Macbeth, Juli Cèsar,etc) Cap a l’any 1610 marxa de Londres i torna a Stradford. Allà escriu les últimes obres: La tempesta Continuació
- 9. Obres del dramaturg Բè
- 10. No ofereix respostes: pregunta, es mostra ambigu, ha de ser el lector qui es decideixi. Encert en la construcció dels personatges (mostra la naturalesa humana tal com és: evolucionen, canvien, i això els humanitza) Gran domini de la llengua anglesa (importància estil i registre dels personatges) Mes de 10.000 paraules en la seva obra (el nostre vocabulari ronda a l’entorn de 2.000) L’idioma en què ell escriu serví per edificar les bases de l’Բè modern. Importància de Shakespeare
- 11. Recursos retòrics: oxímoron (típic del Barroc), joc de contraris o l’art de la contradicció. Ex: a ’o Romeu ... Galant tirà, dimoni angelical, canalla respectable (maneres que té Julieta d’anomenar Romeu) Col.locació dels personatges en espais no neutres (valor simbòlic de l’espai) Renovació tradició literària: ex: no apareix cap déu representant el destí, però sí personatges lligats al més enllà per bruixes i fantasmes. Ordenació geomètrica de les seves obres: ex: Romeu... (duels i violència: actes senars/peripècies amoroses: actes parells) Continuació
- 12. Ritme de ’o: alternança d’escenes còmiques dins la tragèdia (moments de relax per mantenir atent l’espectador) Continuació Shakespeare havia llegit Aristòtil i coneixia que les seves ganes de sentir plaer eren proporcionals a les de sentir dolor. D’aquí aquesta mescla de situacions còmiques en les seves tragèdies
- 13. Tragèdia sagnant, representació de la lluita de l’home contra ell mateix, contra les seves passions i ambicions. Dividida en cinc actes molt breus. Principals personatges: el rei d’Escòcia, Duncan, el seu súbdit Macbeth, la seva esposa (qui pressionarà Macbeth perquè cometi l’assassinat), el fill del rei, el príncep Malcolm i, finalment, Braquo. Escrita el 1606. Macbeth
- 14. Estabilitat inicial: Macbeth és un fidel servidor del rei d’Escòcia Duncan. Ordre jeràrquic incorruptible. Parlament de les bruixes: éssers sobrenaturals que provoquen la caiguda de Macbeth. Alteració de l’ordre. Ambició de poder: trencament de l’ordre universal (Macbeth n’és conscient, d’estar violant les lleis) L’exhortació de la seva dona provoca el crim. Aparició de Macbeth com un ésser dubitatiu i perplex. Important: l’horror envaeix tota ’o fins al final, en què es restaura l’ordre. Macbeth
- 15. Després del crim, Macbeth sent veus que el turmenten i que el duran a la bogeria. Subtemes importants: el tema de la culpa, el tema de l’apariència, etc. Importància de la figura de lady Macbeth: se situa en el pol oposat a la del seu marit (sap el que vol i no té prejudicis). Símbol d’extrema crueltat, el seu desig no obeeix ni tan sols a un desig de venjança. S’ha considerat aquest personatge com una encarnació satànica de la pulsió de mort. Hi ha en ’o un joc de metàfores enfrontades: la foscor de la nit a la llum del dia, el cel i l’infern, etc Continuació
- 16. L’univers de Shakespeare prefigura l’estètica del Romanticisme, amb el seu ambient llegendari i tenebrós. El final de la història: Macbeth convertit en un tirà i que executa els seus rivals per mantenir-se en el poder. Reflexió final de Macbeth: tot és absurd, el món no és més que una simple caricatura. Visió pessimista de la realitat. Influència del pensament de Maquiavel: “perquè els homes sempre són dolents si no són bons per necessitat” Continuació
- 17. El preu de la cobdícia
- 18. Imatges relacionades amb ’o
- 19. Fantàstica adaptació de ’o a càrrec del director Justin Kurzel, amb les prodigioses actuacions de Michael Fassbender i Marion Cotillard. Enllaç al tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=RgH_OnrYlCk Més informació sobre Shakespeare i Macbeth: Introducció a Romeu i Julieta, per Roger Cònsul. Macbeth y la naturaleza humana, per Pablo Faúndez. Lectura de Macbeth, per Manuel Canga. Apropem-nos al cinema