More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to LES INUNDACIONS (20)
More from Marigregor (20)
LES INUNDACIONS
- 1. INUNDACIONS: Una inundaci坦, riuada o pantanada, 辿s un desbordament d'aigua com a conseq端竪ncia de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenci坦 o embassament d'aigua. En concret, una inundaci坦 辿s un desbordament d'una extensi坦 d'aigua que submergeix la terra. Hi ha moltes zones del m坦n on les pluges es distribueixen de manera molt irregular i quan les pluges s坦n fortes durant per鱈odes molt seguits es produeixen els desbordaments dels rius o dels pantans. Encara que les inundacions han estat comunes al llarg de la hist嘆ria, alguns cient鱈fics asseguren que recentment s'han incrementat, en primer lloc, per la modificaci坦 del discurs normals dels rius i torrents, per les activitats urban鱈stiques humanes (ciutats i carreteres), i, en segon lloc, pel canvi climtic.
- 2. Els principals efectes: Es poden distingir un efectes m辿s directes (efectes primaris), d'altres que se'n deriven (efectes secundaris). Els principals efectes primaris s坦n: Els danys f鱈sics en el terreny i en les infraestructures. Una inundaci坦 pot danyar qualsevol tipus d'estructura, incloent ponts, vehicles, edificis, sistemes de clavegueram i carreteres, entre d'altres. Les morts. Les persones i el bestiar poden morir ofegats. Els principals efectes secundaris s坦n: Interrupci坦 del subministrament d'aigua. A m辿s es pot produir la contaminaci坦 de l'aigua i l'aigua potable escasseja. Aparici坦 de malalties i epid竪mies. Les condicions antihigi竪niques afavoreixen la propagaci坦 de malalties transmeses principalment a trav辿s de l'aigua. Tamb辿 pot provocar epid竪mies que poden afectar molta gent. Destrossa de conreus i interrupci坦 del subministrament d'aliments. Es fan malb辿 els cultius i es poden perdre collites senceres amb conseq端竪ncies sobre l'acc辿s als aliments.Tanmateix, un efecte positiu 辿s que les terres baixes que hi ha al costats dels rius depenen del sediments fluvials dipositats que arriben amb les inundacions per tal d'incorporar nutrients a la terra local. Destrucci坦 d'arbredes. Les esp竪cies d'arbres i plantes no tolerants a la immersi坦 en aigua poden morir d'asf鱈xia. Finalment, es produeixen uns efectes a llarg termini com s坦n les conseq端竪ncies en l'economia a causa dels costos en la reconstrucci坦, l'escassetat d'aliments que comporta un augment de preus, la disminuci坦 temporal en el turisme, etc.
- 3. La Riera de les Arenes: La riera de les Arenes discorre pel Vall竪s Occidental al llarg d'uns 15 km i t辿 una conca de 30 km2. Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, m辿s avall del tur坦 del Montcau, a la serra de Sant Lloren巽 del Munt (en terme municipal de Mura). Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la urbanitzaci坦 de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aqu鱈 conflueix, tamb辿 per la dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rub鱈, la qual va a parar al Llobregat. El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aig端es de la riera a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastr嘆fics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Vall竪s), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Lloren巽, gara, les Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres c炭bics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any 辿s inapreciable, ja que moltes vegades baixa seca. De resultes de la riuada van morir m辿s de 900 persones a tot el Vall竪s, m辿s de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans. Tamb辿 s'hi han produ誰t crescudes importants als anys 1971 i 1994, per嘆 s'han estalviat els danys materials i humans per la canalitzaci坦 del llit de la riera.
- 4. Inundacions hist嘆riques arreu del m坦n: A la prehist嘆ria es produ誰ren grans inundacions en algunes zones, tal com testimonien les restes geol嘆giques. Aix鱈, la formaci坦 de mars tancats com el Mediterrani o el Mar Negre es deuen a moviments tect嘆nics i canvis climtics que inundaren aquestes zones extenses. La fi de l'edat de gel tingu辿 conseq端竪ncies determinants en tot el globus amb la formaci坦 de nous llacs i mars en zones on anteriorment no hi eren. 14 octubre 1957. La Gran Riuada de Val竪ncia (La Gran Riu), a les conques del T炭ria i Palncia. El dia 13 es van produir precipitacions de m辿s de 300 mm en bona part de les conques d'ambd坦s rius (361 mm a Bej鱈s), que van continuar el dia 14 amb m辿s de 100 mm. Es van originar dues onades de crescuda sobre Val竪ncia, la primera de 2.700 m続/s i amb una velocitat mitjana de 3,25 m/s, i la segona, m辿s virulenta, de 3.700 m続/s i de 4,16 m/s, inundant la major part de la capital valenciana i solapant-se les seves aig端es amb les del barranc del Carraixet abans d'arribar al mar.
- 5. EL NIO: El Ni単o 辿s un fenomen meteorol嘆gic de l'Oce Pac鱈fic, conegut en el m坦n cient鱈fic com a ENSO (El Ni単o-Southern Oscillation El Ni単o- Oscil揃laci坦 del Sud). Provoca estralls a escala mundial, afectant a Am竪rica del Sud, Indon竪sia i Austrlia. L'episodi prodr嘆mic s'inicia a l'oce Pac鱈fic tropical, a prop d'Austrlia i Indon竪sia, i amb ell s'altera la pressi坦 atmosf竪rica en zones molt distants entre si, es produeixen canvis en la direcci坦 i en la velocitat dels vents i es desplacen les zones de pluja a la regi坦 tropical.
- 6. LA NIA: * La Ni単a es refereix a les condicions contrries a l'ENSO, 辿s a dir, temperatures molt m辿s fredes a les costes sud- americanes. Usualment la Ni単a suceeix despr辿s del Ni単o.
- 7. Impactes pronosticats: A la Mediterrnia, molt probablement el canvi climtic implicar un increment de les onades de calor i una disminuci坦 de la disponibilitat daigua. Els efectes daix嘆 seran un major risc per a la salut, una reducci坦 de la producci坦 hidroel竪ctrica, una disminuci坦 de la producci坦 agr鱈cola i un increment dels incendis forestals. En funci坦 dels graus que augmenti la temperatura, aquests impactes es produiran amb major o menor intensitat.
- 8. Riscos mediambientals: Segons alerta lObservatori del Risc de Catalunya en el seu informe del 2007, Catalunya, en tractar-se duna regi坦 mediterrnea i fonamentalment litoral, patir amb major incid竪ncia els efectes daquest fenomen, sobretot a la zona de costa, on es concentra el 43% de la poblaci坦 catalana. Les zones m辿s vulnerables corresponen a les costes baixes, els deltes, els aiguamolls, les platges o les zones d炭s agrari, que podrien veures negades per una pujada del nivell del mar. En el pitjor dels casos, la meitat del Delta de lEbre, una regi坦 dalt valor ecol嘆gic i tur鱈stc per a Catulunya, podr鱈a quedar submergida per laigua marina cap a lany 2045.
- 9. Video de la Riuada de les Arenes: Video interessant de la Riuada de les Arenes
- 10. GLOSSARI: Llera El llit o llera d'un corrent continu o discontinu 辿s el terreny cobert per les aig端es en la mxima crescuda ordinria, definides aquestes segons la Llei d'Aig端es. Pluja Precipitaci坦 de gotes d'aigua d'un dimetre superior a 0,5 mm. Intensitat de pluja Pluja arreplegada en un determinat interval de temps o, que de mantindre's amb el mateix ritme de precipitaci坦 que en un moment donat, s'arreplegaria en aquest interval de temps. Cabal Volum d'aigua per unitat de temps que circula per un corrent. Plovisqueig Precipitaci坦 de gotes d'aigua d'un dimetre inferior a 0,5 mm. Xfec o ruixat de pluja Pluja de curta duraci坦 i amb una gran intensitat (quantitat de pluja caiguda en un espai de temps determinat) amb intervals de cels clars. Aiguat Pluja abundant que produeix creixements
- 11. Qui ha fet el treball? David Roca, Sergio Mejias, Ana Maria, Estrella.