際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
LA RESTAURACI (1875-
1902)
QU S LA RESTAURACI?
 Es coneix com a Restauraci坦 el proc辿s pel qual la
monarquia va tornar a ser la forma de Govern dEspanya
a partir de 1875, en mans de la Dinastia dels Borb坦.
 Per tant, si Isabel II, va ser destronada en 1868, al
comen巽ament de 1875, el seu fill, Alfons XII, despr辿s de
letapa del sexenni democrtic (1868-1874) recuperava el
tro.
Qu竪 durada tindr el per鱈ode
hist嘆ric de la Restauraci坦?
 El sistema pol鱈tic de la Restauraci坦 va quedar definit despr辿s de
lelaboraci坦 i promulgaci坦 duna nova Constituci坦 en 1876.
 Aquesta Constituci坦 va estar en vigor des de 1876 fins 1923. En
1923 es va suspendre la seua vig竪ncia al establir-se la dictadura
del General Primo de Rivera, que va durar fins 1930.
 Entre 1930 i abril de 1931 tractaria daplicar-se de nou.
 Per tant, tota aquesta etapa de la Hist嘆ria dEspanya 辿s la etapa de
la Restauraci坦.
En qu竪 etapes es divideix aquest
per鱈ode de la Restauraci坦?
 REGNAT DALFONS XII (1875-1885)
 REGNCIA DE MARIA CRISTINA
DHABSBURGO-LORENA(1885-1902)
 REGNAT DALFONS XIII (1902-1931)
 Dins del Regnat dAlfons XIII, entre
1923 i 1930 es desenvolupa la
dictadura de Primo de Rivera.
EL REGNAT DALFONS
XII I LA REGNCIA DE
MARIA CRISTINA
DHABSBURGO-LORENA
QUINS SERAN ELS PROTAGONISTES
DAQUEST PERODE HISTRIC?
 Cal destacar a:
 Alfons XII (1875-1885)
 Maria Cristina de Habsburgo (Reina Viuda
dAlfons, que ocupara la Reg竪ncia fins la
majoria dEdat dAlfons XIII.
 Els principals l鱈ders pol鱈tics seran:
 Antonio CANOVAS DEL CASTILLO
 Prxedes Mateo SAGASTA.
 ALFONS XII
 MARIA
CRISTINA DE
HABSBURGO-
LORENA
 Antonio
CANOVAS DEL
CASTILLO.
 Prxedes Mateo
SAGASTA.
QUI VA SER EL PRINCIPAL IMPULSOR
DEL SISTEMA POLTIC DE LA
RESTAURACI?
 El principal impulsor de la Restauraci坦 de la Monarquia va ser Antonio
Canovas del Castillo.
 Aquest pol鱈tic havia sigut membre de la Uni坦 Liberal, (havia sigut el
redactor del Manifest de Manzanares). Per嘆 al triomfar la Revoluci坦 de
1868 va convertir-se en el principal impulsor del retorn dels Borbons.
 Ara b辿, va ser partidari, de impulsar la candidatura al tro del pr鱈ncep
Alfons, i no de la seua mare, Isabel II, totalment desprestigiada.
Qu竪 objectius tenia Canovas amb la
Restauraci坦 de la Monarquia dels Borb坦?
 La creaci坦 dun sistema pol鱈tic on es donara un torn o alternan巽a pac鱈fica
en el poder entre els partits pol鱈tics, per tal devitar els greus problemes
que havien alterat la vida pol鱈tica espanyola en el segle XIX:
 Tenien que eradicar-se els pronunciaments o colps dEstat Militars.
 Hi havia que evitar lesclat de moviments revolucionaris (actes de masses
protagonitzades pel poble, per derrocar el govern i canviar el sistema pol鱈tic)
Qu竪 model pol鱈tic volia imitar Canovas?
 Canovas era un gran admirador del sistema pol鱈tic del
REGNE UNIT, que era:
 Una monarquia parlamentria.
 Al llarg del segle XIX en Anglaterra va haver una gran
estabilitat pol鱈tica.
 Shavien alternant pac鱈ficament en el poder dos partits
pol鱈tics: EL PARTIT CONSERVADOR I EL PARTIT LIBERAL i
no va haver cap revoluci坦.
 A m辿s, el creixement econ嘆mic daquest pa鱈s havia sigut molt
important i gaudia del control dun gran imperi colonial.
Per qu竪 pensava, en canvi, Canovas que
Espanya havia patit una gran inestabilitat
pol鱈tica?
 Perqu竪 els dos grans partits LIBERALS:(EL PARTIT
MODERAT I EL PARTIT PROGRESSISTA), encara que
compartien la major part dels principis i valors de la
ideologia liberal, no havien sabut arribar a un pacte per
redactar una Constituci坦 acceptada pels dos Partits
 Tindrien que haver redactat una Constituci坦 per consens,
fruit del dileg, la negociaci坦, cedint en alguns principis i
acceptant els del partit contrari.
Per qu竪, pensava Canovas que Isabel II no
havia contribu誰t a lestabilitat pol鱈tica?
 Isabel II, havia confiat per formar govern, nom辿s en el Partit
Moderat i m辿s tard en la Uni坦 Liberal, per嘆 mai havia volgut un
govern del Partit Progressista.
 Aquest fet havia determinat que el Progressistes recorregueren a
la Revoluci坦 i el Pronunciament Militar per arribar al poder.
 Per a Canovas, en un sistema parlamentari, sempre es dona
lalternan巽a entre diversos partits, perqu竪, es normal que moltes
vegades el Partit en el Govern no solucione els problemes del
pa鱈s i perda la confian巽a de la poblaci坦.
 Per tant la Corona, devia permetre el torn pacific en el poder dels
principals Partits Pol鱈tics.
Qu竪 tctica va seguir Canovas per fer
triomfar la Restauraci坦 de la Dinastia
Borb坦?
 Canovas, era conscient que per consolidar un sistema
pol鱈tic estable era necessari comptar amb la majoria de les
forces pol鱈tiques monrquiques, que havien participat en
la Revoluci坦 de 1868 i havien destronat a Isabel II:
 Els antics membres del PARTIT PROGRESSISTA.
 Els antics membres de la Uni坦 Liberal
 Els Dem嘆crates monrquics.
Qu竪 va aconsellar Canovas a Alfons XII, per tal de ser
acceptat per aquestes forces pol鱈tiques?
 Canovas va fer que Alfons XII, que estava estudiant en Gran Bretanya, en lAcad竪mia Militar
de Sandhurst, publicara un MANIFEST:
 EL MANIFEST DE SANDHURST. (1 DE DESEMBRE DE 1874)
 En el Manifest, Alfons, assenyalava que la seua voluntat era la de respectar la llibertat i els valors duna
monarquia parlamentria liberal, respectant la voluntat de la naci坦 expressada en les eleccions.
 Evitar influir en les decisions pol鱈tiques. Afirmava que el paper dun Rei Constitucional, era nom辿s, el de
acceptar les decisions presses pel govern i les Corts.
 ( El Manifest de Sandhurst, firmat per Alfons XII, havia sigut redactat per Canovas)
Quan es materialitza la Restauraci坦 dels
Borb坦?
 Malgrat, lintent de Canovas de
buscar una reconciliaci坦, la
restauraci坦 es va produir
finalment grcies al triomf dun
nou PRONUNICAMENT
MILITAR:
 El Pronunciament Militar del
General Martinez Campos
en Sagunt (29 de desembre
de 1874)
La restauracion
No obstant, que va fer Canovas, per
atraures a la resta de monrquics?
 Formar un
govern on
sintegraren
tamb辿 membres
del antic partit
progressista
com Sagasta
Qu竪 va acceptar Canovas, en contra dels seus
principis, per consolidar la Restauraci坦?
 Canovas era partidari del sufragi censatari, i li
repugnava el sufragi universal.
 Tanmateix, va acceptar, que les eleccions que
deurien celebrar-se per reunir unes Corts
Constituents, foren elegides per sufragi
universal. Aquesta era una reivindicaci坦 bsica
dels revolucionaris de 1868.
Qu竪 nous partits pol鱈tics van nixer i van redactar
la Constituci坦 de 1876?
 Els dos partits que van nixer al comen巽ament del
per鱈ode de la Restauraci坦 van ser:
 EL PARTIT CONSERVADOR: que inclo誰a en les seues files
als antics Moderats. El seu lider era Canovas.
 EL PARTIT LIBERAL. Que va integrar a membres de lAntic
Partit Progressista, Uni坦 Liberal i Dem嘆crates monrquics.
El seu lider seria Sagasta.
 El nom de Conservador i Liberal, reflectia la influ竪ncia que el model pol鱈tic angl辿s
havia tingut en el disseny del r竪gim de la Restauraci坦. Com en Gran Bretanya,
anava a funcionar el bipartidisme.
La restauracion
Qu竪 caracter鱈stiques tindria la
CONSTITUCI DE 1876?
 Era una Constituci坦 que acceptava part de les idees dels
CONSERVADORS i part de les idees dels LIBERALS.
 Estava a mig cam鱈 entre la Constituci坦 de 1845 (moderada) i la
de 1869 (progressista)
 A m辿s, en molts punts la seua redacci坦 era ambigua, per poder
ser interpretada de formes diferents i poder concretar-se de
forma diferent en lleis concretes.
Qu竪 sistema pol鱈tic defensava la
Constituci坦?
 Establia com a Sistema Pol鱈tic la MONARQUIA
PARLAMENTRIA. Influenciat pel pensament
pol鱈tic angl竪s del XIX afirmava que la
monarquia era el sistema consustancial a la
pr嘆pia exist竪ncia de la naci坦 espanyola.
 Establia el Principi de la SOBIRANIA
COMPARTIDA ENTRE EL REI I LES CORTS
(com en la Constituci坦 de 1845)
Qu竪 caracter鱈stiques tindrien les Corts?
 Les Corts serien bicamerals, amb:
 CONGRS DELS DIPUTATS: Cmera
delecci坦 popular.
 SENAT: Amb una part del Senadors elegits pel
poble i altra nombrada pel Rei amb carcter
vitalici. A m辿s serien senadors per dret propi,
personatges il揃lustres i amb gran experi竪ncia
pol鱈tica en Espanya.
Com selegirien els membres del Congr辿s
dels Diputats?
 La constituci坦 no reflectia en el seu articulat com seria
el sufragi: censatari o universal.
 Simplement, de forma ambigua assenyalava, que
posteriorment una llei electoral, regularia el dret de vot.
 Daquesta forma en el per鱈ode es van establir dos lleis
electorals diferents:
 En 1878, el govern de Canovas,( CONSERVADOR) va
aprovar una llei electoral, amb sufragi censatari.
 En 1890, un govern presidit per Sagasta (LIBERAL) va
establir el sufragi universal masculi.
Qu竪 drets fonamentals sinclo誰en en la
Constituci坦?
 Sinclo誰en tots els drets fonamental que havien sigut
introdu誰ts en la Constituci坦 de 1869: llibertat
dexpressi坦, de premsa, de reuni坦, dassociaci坦
( Daquesta forma es donava satisfacci坦 als
revolucionaris de 1868).
 No obstant, sestablia que les lleis regularien la
forma de poder exercir aquests drets.
Qu竪 dret va quedar restringit en la
Constituci坦?

Es va retrocedir en mat竪ria de llibertat de culte, es a dir, en
la possibilitat de practicar qualsevol tipus de religi坦 de
manera p炭blica i col揃lectiva.

Es declarava al Catolicisme com a Religi坦 Oficial de lEstat.

En canvi, si es reconeixia la llibertat de consci竪ncia.
(Suposava poder tindre altres cre竪ncies religioses, per嘆
sense celebrar cerim嘆nies on es congregaren els fidels)
Quin va ser el resultat de laplicaci坦 prctica
de la Constituci坦 de 1876?
 Es va aconseguir normalitzar i pacificar la
vida pol鱈tica espanyola, amb una
alternan巽a pac鱈fica o torn pac鱈fic en el
poder del Partit Conservador i el Partit
Liberal.
 Per tant, no va haver revolucions, ni
pronunciaments militars.
Va ser democrtic el sistema pol鱈tic de la
Restauraci坦?
 Malgrat lalternan巽a pac鱈fica en el poder
del Partit Conservador i el Partit Liberal,
el R竪gim pol鱈tic va ser poc democrtic,
perqu竪 es va basar en la manipulaci坦
sistemtica dels resultats electorals.
 Es va basar en el FRAU ELECTORAL
Amb quin objectiu es manipulaven els
resultats de les eleccions?
 Canovas i Sagasta, havien acordat rellevar-se, en el
govern, al cap dun cert per鱈ode de temps.
 A banda, si un partit senfrontava a problemes que lhavien
desgastat i lhavien fet perdre popularitat, seria substitu誰t
per laltre.
 Per tant, els l鱈ders pol鱈tics es ficaven dacord per determinar
qui guanyaria les eleccions, i tindria majoria parlamentria.
La restauracion
La restauracion
Com es materialitzava la manipulaci坦 dels
resultats electorals?
 La manipulaci坦 electoral era possible grcies a:
 Lexist竪ncia dun fort caciquisme, en una societat
bsicament rural.
 Lactuaci坦 dels pol鱈tics i dels funcionaris de
ladministraci坦 central i territorial.
Qu竪 era el caciquisme?
 Amb el nom de 束cacics損 es coneix a la gent poderosa, que controlava lactivitat
econ嘆mica duna determinada comarca i que a m辿s mantenia relacions amb els
pol鱈tics, jutges i membres de lAdministraci坦.

El cacis en la seua comarca, coneixien a tota la poblaci坦 i podien afavorir-la o
pel contrari perjudicar-la.
 El cacic podia ser un terratinent o un industrial que controlava els llocs de treball de la
zona. La gent, per tant per sobreviure depenia dells.
 El cacic grcies als seus contactes pol鱈tics podia fer favors: aconseguir treball en
ladministraci坦, aconseguir llevar multes, evitar que un jove anara al servei militar,etc.

En contrapartida, la gent estava disposada a fer all嘆 que el cacic els ordenara.
Per exemple, votar en les eleccions a un determinat PARTIT POLTIC.
La restauracion
La restauracion
La restauracion
La restauracion
Com es planificava el resultat de les
eleccions?
 El ministre de la Governaci坦 (actual Ministre de lInterior) era
lencarregat de dirigir el proc辿s electoral.
 En Madrid, es decidia que candidat guanyaria les eleccions
en cada districte electoral.
 Com ho feia col揃locant el nom del candidat en una casella, a
aquesta prctica se la coneix com ENCASELLAT.
 Despr辿s el Ministre comunicava als governadors civils de
cada prov鱈ncia els candidats que devien guanyar en cada
districte electoral.
La restauracion
Com es feia que en cada districte electoral
guanyara el candidat previst?
 El ministre de la Governaci坦 assenyalava a cada
governador civil, que candidats deurien guanyar en els
districtes electorals de la seua prov鱈ncia
 El governador civil, entrava en contacte amb els cacics, per
a que pressionaren a la poblaci坦 per votar al candidat
pr竪viament escollit.
 Si era necessari, es practicava el 束pucherazo損 afegint
paperetes a les urnes o manipulant el recompte.
Com es tornarien en el poder el Partit
Conservador i el Partit Liberal?
 Entre 1875 i 1881 est el Partit Conservador en el poder i Canovas va ser
President
 Entre 1881 i 1884, ja consolidat el Partit Liberal, aquest subsitueix els
conservadors
 Entre 1884-1885 governa Canovas
 En 1885 mor Alfons XII. Els dos Partits signen el Pacte del Pardo. Els
liberals de Sagasta governen entre 1885 i 1890.
 En la d竪cada de 1890 salternen en el poder els dos Partits.
 En 1897 es va produir lassassinat de Canovas a mans dun anarquista.
 En 1898, quan es va consumar el Desastre, amb la p竪rdua de Cuba i
Filipinas est en el poder Sagasta.
Qu竪 problemes va solucionar Canovas
durant el seu govern de 1875 a 1881?
 Va concloure amb una vict嘆ria la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
 Va formar un gran ex竪rcit que superava mpliament al carl鱈. La vict嘆ria definitiva
es va obtindre en la batalla de Montejurra.
 Es va signar la PAU DE SOMORROSTRO, que va suposar:
 Abolici坦 definitiva dels FURS del Pa鱈s Basc i Navarra.
 No obstant, mantenien una Hisenda pr嘆pia. Sestablia el manteniment dun
CONCERT ECONMIC, pel qual, les Diputacions recaptarien tots els impostos
i nom辿s entregarien al govern central una quantitat estipulada o CUPO.
Qu竪 problemes va solucionar Canovas
durant el seu govern de 1875 a 1881?
 Va pacificar Cuba ficant termini a la Guerra dels Deu Anys
(1868-1878)
 Una vegada consolidat el triomf contra els carlins es va
traslladar part de lex竪rcit a Cuba, comandat per General
Martinez Campos.
 Es va signar la PAZ DE ZANJN, per la qual es prometia una
amplia amnistia a la illa de Cuba i labolici坦 de lesclavitud.
 Lesclavitud va ser abolida en 1886.
 En canvi les promeses dautonomia van ser incomplides.
Qu竪 lleis destacades saprovaren durant aquest
govern de Canovas?
 Canovas va aprovar una LLEI ELECTORAL (1878) que restablia els
sufragi censatari. Nom辿s podrien votar els espanyols, homes,
majors de 25 anys que pagaren m辿s de 25 pessetes com a
Contribuci坦 territorial.
 Va establir un control de la llibertat densenyament en la Universitat.
Molts catedrtics foren expulsats (Llei Orovio)
 La llibertat de premsa quedava limitada per una censura pr竪via.
 Es limitava la llibertat dassociaci坦. No podrien crear-se SINDICATS
DE TREBALLADORS.
Qu竪 lleis va canviar Sagasta durant la seua
primera etapa de Govern (1881-1884)
 Va modificar la llei de premsa, eliminat la censura
pr竪via.
 Va aprovar una nova llei educativa, que establia total
llibertat de ctedra pels professors en la universitat
Com va afectar la mort dAlfons XII al R竪gim
de la Restauraci坦?
 La reina Maria Cristina estava prenyada.
No se sabia si tindria un fill o una filla ( Al
final naixeria un pr鱈ncep, el futur Alfons XIII)
 Aquesta situaci坦 podia provocar:
 Un nou al巽ament dels carlins.
 Podia donar lloc a un intent de proclamaci坦 de
la Rep炭blica.
Com van actuar Canovas i Sagasta, per
neutralitzar aquests perills?
 Per consolidar es sistema pol鱈tic de la Restauraci坦 i la
Constituci坦 de 1876 van arribar a un Pacte: EL PACTE
DEL PARDO:
 Sestablia que:
 La Reina Maria Cristina dHabsburgo es convertiria en Regent, fins
la majoria dedat del seu fill.
 Sestablia que els dos partits continuarien alternant-se en el poder.
 Per嘆, es va decidir que formara govern el PARTIT LIBERAL DE
SAGASTA. Daquesta forma es restarien partidaris als republicans.
El GOVERN DE SAGASTA DE 1885 a 1890 va introduir importants
reformes.
Quines s坦n les reformes m辿s destacades
que va introduir el govern de Sagasta?

Va impulsar una nova Llei de Associacions (1887), que permetia la
creaci坦 de sindicats de treballadors:
 Va permetre la creaci坦 de la UGT (Uni坦 General de Treballadors)
 Va permetre als anarquistes abandonar la clandestinitat.
 Va introduir el judici per jurats.
 Llei Electoral de 1890, per la qual sestablia el sufragi universal mascul鱈,
per a tots els espanyols majors de 25 anys.
 Es van aprovar un nou CODI CIVIL i un nou CODI DE COMER.
LOPOSICI AL RGIM DE LA RESTAURACI.
ELS PARTITS ANTIDINSTICS.
Qu竪 partits pol鱈tics soposaren al R竪gim de
la Restauraci坦?
 Partits pol鱈tics amb una llarga traject嘆ria hist嘆rica:
 Carlistes.
 Republicans.
 Partits que naixien en aquest per鱈ode i que tindrien una influ竪ncia
decisiva en la vida pol鱈tica i social del segle XX en Espanya:
 Partits Nacionalistes: Catalunya i el Pa鱈s Basc.
 Partits i organitzacions obreres: PSOE i el anarquisme.
Com va evolucionar el carlisme despr辿s de
la desfeta de 1876?
 En 1888 el carlisme es va escindir en dos grups:
 El grup partidari dintervindre en la vida pol鱈tica,
mitjan巽ant la creaci坦 dun PARTIT POLTIC
(PARTIT NACIONAL CATLIC), dirigit per Ram坦n
Nocedal.
 El grup partidari de continuar preparant un al巽ament
militar, que va donar lloc a la creaci坦 de les
anomenades JUNTES TRADICIONALISTES.
Com va evolucionar el Republicanisme despr辿s
del fracs de la Primera Rep炭blica?
 Emilio Castelar va crear el PARTIT REPUBLICA POSSIBILISTA.
En 1890 Castelar es va unir al Partit Liberal.
 Els grups liderats per:
 Ruiz Zorrilla. (Partit Republic Progressista)
 Salmer坦n, (Partit Republic Centralista) no participaren en les
eleccions.
 A comen巽ament del segle XX crearen UNIN REPUBLICANA
 El Partit Republic Federal de Pi i Margall va continuar defensant
les seus idees.
EL NACIONALISME CATAL
Qu竪 causes expliquen el naixement del
nacionalisme catal?
 Causes econ嘆miques:
 Catalunya havia conegut des de finals del segle XVIII un
creixement industrial molt important, lligat al
desenvolupament de la ind炭stria cotonera. Aix嘆 va donar
lloc al naixement duna burgesia industrial defensora
fonamentalment duna pol鱈tica comercial proteccionista, que
moltes vegades no era defensada des de Madrid.
 A m辿s, la industrialitzaci坦 va comportar des de finals del
segle XIX un proc辿s dimmigraci坦 des de altres zones
dEspanya.
Qu竪 causes expliquen el naixement del
nacionalisme catal?
 Causes culturals:
 El segle XIX 辿s el segle del Romanticisme. Una de les vessants
fonamentals daquest moviment intel揃lectual 辿s la recuperaci坦 de les
tradicions, el folklore i la cultura pr嘆pia.
 Catalunya gaudia duna llengua pr嘆pia, encara que no utilitzada en
ladministraci坦 des de 1715 (Decrets de Nova Planta).
 Tampoc sutilitzava en la literatura. Tanmateix el romanticisme va fer
que es recuperara el catal com a llengua literria. s un moviment
que des de mitjans del segle XIX, es coneix com la RENAIXENA.
Quins van ser els impulsors inicials del
nacionalisme catal?
 Podr鱈em destacar a:
 Valent鱈 Almirall, fundador dun diari en catal (Diari Catal) i
principal autor de lanomenat MEMORIAL DE GREUGES,
document pol鱈tic-econ嘆mic, presentat a Alfons XII en 1885,
on es feia una defensa del proteccionisme per salvaguardar
la ind炭stria catalana.
 Prat de la Riba, impulsor de la redacci坦 de un document
clau per naiximent del nacionalisme catal: LES BASES DE
MANRESA:
 Demanaven Autonomia pel territori de Catalunya i que el
catal fora en exclusiva la llengua oficial.
Quan va sorgir el Primer
Partit Catalanista?
 El primer Partit Nacionalista Catal va ser
LA LLIGA REGIONALISTA, fundada per
Prat de la Riba i despr辿s per Francesc
Camb坦 (1901)
 En les eleccions de 1902, van obtindre ja
el triomf electoral en les circumscripcions
electorals catalanes.
FRANCESC CAMB
EL NACIONALISME BASC
Qu竪 causes expliquen el naixement del
nacionalisme Basc?
 Causes econ嘆miques:
 El desenvolupament duna poderosa
ind炭stria sider炭rgica (producci坦 de ferro i
acer), a partir del final de les guerres carlines
i la pacificaci坦 del territori.
 El proc辿s dindustrialitzaci坦 va atraure a
molts immigrants, castell-parlants.
Qu竪 causes expliquen el naiximent del
nacionalisme basc?
 Causes culturals:
 Lexist竪ncia duna llengua pr嘆pia, que es veu
cada vegada m辿s arraconada i amena巽ada
de superviv竪ncia, pel creixement de les
ciutats i larribada d'immigrants que parlen
castell
Qu竪 causes expliquen el naixement del
nacionalisme basc?
 CAUSES POLTIQUES
 La consci竪ncia de la p竪rdua de lautonomia
pol鱈tica, com a conseq端竪ncia de les desfetes
en les guerres carlines del segle XIX.
 Aquesta p竪rdua es materialitza en la
desaparici坦 dels furs o lleis pr嘆pies i de les
institucions dautogovern.
Qui va ser el fundador del modern
nacionalisme basc?
 SABINO ARANA, qui en 1898 va publicar
el llibre 束Biscaia, per la seua
independ竪ncia損, on es reclamava la
independ竪ncia dels territoris bascos.
 Per inspiraci坦 de Sabino Arana es funda
el PARTIT NACIONALISTA BASC (1895)
SABINO ARANA
Quina 辿s la ideologia de Sabino Arana?
 Reclama la independ竪ncia.
 Rebutja la inmigraci坦 daltres zones dEspanya, perqu竪 ficava en
perill la llengua, la cultura i la ra巽a basca considerada 炭nica.
 Def辿n una confederaci坦 de tots els territoris forals bascos, inclosa
Navarra.
 El seu lema 辿s 束 D辿u i llei antiga損. El PNV, es un partit
confessional cat嘆lic.
 Crea un nou nom pel Pa鱈s Basc, 束Euzkadi損, impulsa la unificaci坦
ling端鱈stica i dissenya la bandera basca 束la ikurrinya損
Quina va ser la postura de la burgesia
industrial basca front als plantejaments
inicials del PNV?
 La burgesia industrial basca venia els seus
productes en el mercat espanyol
 Per tant, al comen巽ament del segle XX el PNV,
canviaria lobjectiu independentista, per un
objectiu autonomista.
EL MOVIMENT OBRER.
LANARQUISME.
Quan shavia produ誰t la introducci坦 de
lanarquisme en Espanya?
 Va ser aprofitant la conjuntura de laugment de les llibertats,
despr辿s de la revoluci坦 de 1868, que les idees anarquistes van
arribar a Espanya.
 El seu introductor va ser Giussepe Fanelli, seguidor de les idees
de Mijail Bakunin.
 En 1870 shavia reunit en Barcelona el primer Congr辿s Obrer
Espanyol don naixeria la FRE de la AIT ( FEDERACI
REGIONAL ESPANYOLA DE LA AIT)
 Els anarquistes influirien decisivament en el moviment
cantonalista que es va desenvolupar durant el per鱈ode de la
Primera Rep炭blica en 1873.
Quina era la seua base
ideol嘆gica?
 Els anarquistes consideraven que el 辿sser hum 辿s bo per
naturalesa. En canvi, la societat del segle XIX era una
societat de classes on es donava lexplotaci坦 de la classe
burgesa o capitalista, sobre la classe obrera o proletria.
 Els anarquistes pretenien lemancipaci坦 o alliberament de
la classe obrera. Volien una societat sense classes socials
i sense Estat.
 Proposaven crear xicotetes comunitats o cooperatives
independents on es treballaria de manera col揃lectiva. La
seua alternativa era el comunisme libertari.
Qu竪 estrat竪gies pensaven utilitzar per destruir la
societat capitalista?
 Rebutjaven la creaci坦 de Partits Pol鱈tics i es negaven a votar en les eleccions.
Pensaven que un Partit Pol鱈tic era una organitzaci坦, que condu誰a a la creaci坦 duna
nova classe dirigent.
 Rebutjaven la creaci坦 de sindicats i la lluita sindical (TANMATEIX, aquesta opini坦 va
canviar i posteriorment en 1910 en Espanya sorgir un sindicat de treballadors
anarquista la CNT).
 Pensaven que el triomf de la classe proletria es materialitzaria:
 Per una INSURRECCI O REVOLUCI ESPONTNIA DE LES MASSES.
 PER LA DIFUSI DE LEDUCACI ENTRE ELS TREBALLADORS.
 Tamb辿 confiaven en lATEMPTAT TERRORISTA, com a forma de lluita contra la
classe dominant. Era lestrat竪gia de 束propaganda per lacci坦損
En qu竪 zones dEspanya va arrelar
lanarquisme?

Destaquen dos zones:
 ANDALUSIA: On existia una distribuci坦 de la propietat de la Terra
molt desigual. La terra era propietat de grans propietaris
latifundistes. En canvi, la major part de la poblaci坦 eren jornalers,
que recordaven que amb la Desamortitzaci坦 de Madoz les terres
comunals havien sigut venudes i comprades pels terratinents. Per
tant es van ocupar finques i van sorgir lemes com 束Terra i Llibertat損
 CATALUNYA.- Els obrers catalans es va unir massivament a
lanarquisme. En 1881, de manera clandestina shavia reorganitzat
la FEDERACI DE TREBALLADORS DE LA REGI ESPANYOLA.
Quina va ser lactuaci坦 dels anarquistes en
Andalusia durant la Restauraci坦?
 Va sorgir en 1880 una organitzaci坦 anomenada 束LA
MANO NEGRA損. Feren atemptats, incendis de collites i
altres actes de destrucci坦.
 En 1892, en Jerez de la Frontera, els jornalers es van fer
amb el control de la ciutat, per alliberar uns companys
presos. La repressi坦 posterior de les autoritats va provocar
tres morts i quatre condemnes a mort.
Quina va ser lactuaci坦 dels anarquistes en
Catalunya?
 En Catalunya, tamb辿 cal destacar la utilitzaci坦 de latemptat
terrorista, que era seguida duna brutal repressi坦 policial. Destaquen:
 Bomba contra la patronal catalana (Fomento del Trabajo) en
1891.
 Atemptat contra el Capit General de Catalunya, Martinez
Campos, en 1893.
 Bomba contra el Teatre del Liceu de Barcelona de 1893 on van
morir 22 persones.
 Atemptat en Barcelona en 1896 contra la processi坦 del Corpus (6
morts)
 La repressi坦 dels autors de latemptat anterior, va provocar
lassassinat dAntonio Canovas del Castillo en 1897.
BOMBA CONTRA EL TEATRE DEL LICEU
La restauracion
ASSASSINAT DE CANOVAS. 1897
EL MOVIMENT OBRER.
EL SOCIALISME EN ESPANYA
Com havia arribat la ideologia o marxista a
Espanya?
 Marx va enviar a Espanya en 1872, al seu gendre, Paul Lafargue, amb
lobjectiu de difondre els plantejaments marxistes o socialistes, defensats
pel seu grup din de la AIT (Associaci坦 internacional del Treball)
 A difer竪ncia dels anarquistes Marx pensava que els obres devien crear:
 Un partit pol鱈tic obrer, que participara en els processos electorals.
 Sindicats de treballadors, per tal dorganitzar vagues i aconseguir
millores concretes en les condicions de vida dels obrers.
 En una etapa posterior, el pensament de Marx, establia la necessitat de
planificar una revoluci坦 per tal de conquerir el poder pol鱈tic i acabar amb
la propietat privada, creant una societat comunista.
 Paul Lafargue va estar en Madrid i va difondre les seues idees entre
treballadors qualificats, com els t鱈pografs.
Qu竪 efectes va tindre la difusi坦 de les idees de
Marx en Espanya?
 Entre els seus primers seguidors es van seguir les idees de Marx, referents a
la creaci坦 de un Partit Pol鱈tic i un Sindicat de Treballadors:
 En 1879 es va crear el PSOE (PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL)
en una reuni坦 a la que van assistir 25 persones. El l鱈der del Partit seria un
tip嘆graf madrileny, PABLO IGLESIAS.
 En 1886, fundaren un diari, per transmetre les seues idees i com a medi
de propaganda: EL SOCIALISTA.
 En 1888 es creava un sindicat socialista,la UGT (UNI GENERAL DE
TREBALLADORS) aprofitant els canvis legislatius que va introduir
Sagasta i que permetien la creaci坦 de associacions sindicals.
 El SOCIALISME va arrelar amb for巽a en Madrid, en ASTRIES, centre de la
mineria del carb坦 en Espanya i tamb辿 entre els immigrants que van arribar al
Pa鱈s Basc, per treballar en les noves ind炭stries sider炭rgiques.
PABLO IGLESIAS, fundador del PSOE
Com van evolucionar els Partits Socialistes en
Europa i Espanya?
 En molts casos la lluita pol鱈tica i sindical va ser efectiva i en la major part
dels pa誰sos europeus, les condicions de vida del proletariat van millorar.
 En 1879 en Paris, per commemorar el centenari de linici de la Revoluci坦
Francesa es va crear LA SEGONA INTERNACIONAL. En aquesta segona
internacional, es van revisar les idees de Marx i es va privilegiar la estrat竪gia
de lluita pol鱈tica i sindical, deixant la Revoluci坦 Comunista com un objectiu
molt lluny叩.
 Daquesta manera els Partits Socialistes evolucionaven cap a la SOCIAL-
DEMOCRCIA.
 En el cas del PSOE, es va seguir aquesta l鱈nia. A m辿s per tindre la
possibilitat dobtindre diputats es va plantejar la possibilitat destablir
aliances electorals amb els republicans.

More Related Content

What's hot (20)

La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.
benienge
T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)
xabiapi
Transici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomiaTransici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomia
gerardbarres
Transici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomiaTransici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomia
Gemma Ajenjo Rodriguez
La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).
La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).
La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).
Marcel Duran
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola
benienge
15. TRANSICI I DEMOCRCIA
15. TRANSICI I DEMOCRCIA15. TRANSICI I DEMOCRCIA
15. TRANSICI I DEMOCRCIA
jcorbala
Ud4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonicaUd4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonica
scabreri_29
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp0108 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01
Isabel Barniol
Microsoft word guio tema 4 crisi antic r竪gim copy
Microsoft word   guio tema 4 crisi antic r竪gim copyMicrosoft word   guio tema 4 crisi antic r竪gim copy
Microsoft word guio tema 4 crisi antic r竪gim copy
Vicent Puig i Gasc坦
LA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICALA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICA
Gemma Ajenjo Rodriguez
Definicions pr竪vies
Definicions pr竪viesDefinicions pr竪vies
Definicions pr竪vies
Gemma Ajenjo Rodriguez
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
ruthvives
LA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICALA SEGONA REPBLICA
LA SEGONA REPBLICA
Gemma Ajenjo Rodriguez
Personatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blicaPersonatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blica
Gemma Ajenjo Rodriguez
55 sist.p.restauraci坦 albert c
55 sist.p.restauraci坦 albert c55 sist.p.restauraci坦 albert c
55 sist.p.restauraci坦 albert c
rafelsegui
La transici坦 democrtica
La transici坦 democrticaLa transici坦 democrtica
La transici坦 democrtica
benienge
2.3 Tema 9: Transici坦
2.3 Tema 9: Transici坦 2.3 Tema 9: Transici坦
2.3 Tema 9: Transici坦
Jordi Vall Llovera Torres
La transici坦 democrtica
La transici坦 democrticaLa transici坦 democrtica
La transici坦 democrtica
Eduard Costa
Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).
Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).
Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).
Marcel Duran
La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.
benienge
T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)
xabiapi
Transici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomiaTransici坦, democrcia i autonomia
Transici坦, democrcia i autonomia
gerardbarres
La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).
La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).
La Transici坦 i la Democrcia (1975 86).
Marcel Duran
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola
benienge
15. TRANSICI I DEMOCRCIA
15. TRANSICI I DEMOCRCIA15. TRANSICI I DEMOCRCIA
15. TRANSICI I DEMOCRCIA
jcorbala
Ud4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonicaUd4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonica
scabreri_29
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp0108 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01
Isabel Barniol
Microsoft word guio tema 4 crisi antic r竪gim copy
Microsoft word   guio tema 4 crisi antic r竪gim copyMicrosoft word   guio tema 4 crisi antic r竪gim copy
Microsoft word guio tema 4 crisi antic r竪gim copy
Vicent Puig i Gasc坦
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
ruthvives
Personatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blicaPersonatges de la Segona Rep炭blica
Personatges de la Segona Rep炭blica
Gemma Ajenjo Rodriguez
55 sist.p.restauraci坦 albert c
55 sist.p.restauraci坦 albert c55 sist.p.restauraci坦 albert c
55 sist.p.restauraci坦 albert c
rafelsegui
La transici坦 democrtica
La transici坦 democrticaLa transici坦 democrtica
La transici坦 democrtica
benienge
La transici坦 democrtica
La transici坦 democrticaLa transici坦 democrtica
La transici坦 democrtica
Eduard Costa
Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).
Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).
Esquema sobre la Transici坦 pol鱈tica (1975-86).
Marcel Duran

Similar to La restauracion (20)

Tema 9 resumen
Tema 9 resumenTema 9 resumen
Tema 9 resumen
Laura Pla Marzo
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiii
benienge
El republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 d
El republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 dEl republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 d
El republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 d
benienge
Tema 9. la restauraci坦 (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauraci坦 (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauraci坦 (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauraci坦 (1875-1898) (i)
Rafa Oriola
Tema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nica
Tema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nicaTema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nica
Tema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nica
neusgr
La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)
La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)
La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)
Gemma Ajenjo Rodriguez
El sexenni democrtic (1868 1874)
El sexenni democrtic (1868 1874)El sexenni democrtic (1868 1874)
El sexenni democrtic (1868 1874)
benienge
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republica
benienge
RESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptx
RESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptxRESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptx
RESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptx
EDUARDNAVARRODOMENEC
El cam鱈 cap a la Segona Rep炭blica.
El cam鱈 cap a la Segona Rep炭blica.El cam鱈 cap a la Segona Rep炭blica.
El cam鱈 cap a la Segona Rep炭blica.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Evoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel ii
Evoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel iiEvoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel ii
Evoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel ii
benienge
El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874
jescriva
EL SEXENNI DEMOCRTIC
EL SEXENNI DEMOCRTICEL SEXENNI DEMOCRTIC
EL SEXENNI DEMOCRTIC
jescriva
LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)
LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)
LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)
jcorbala
Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...
Julia Valera
La participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyola
La participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyolaLa participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyola
La participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyola
benienge
T5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonicaT5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonica
xabiapi
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)
Julia Valera
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel ii
benienge
T6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonicaT6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonica
xabiapi
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiii
benienge
El republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 d
El republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 dEl republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 d
El republicanisme en la 鞄庄壊岳嘆姻庄温 d
benienge
Tema 9. la restauraci坦 (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauraci坦 (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauraci坦 (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauraci坦 (1875-1898) (i)
Rafa Oriola
Tema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nica
Tema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nicaTema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nica
Tema 4. La Restauraci坦 Borb嘆nica
neusgr
La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)
La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)
La crisi de la restauraci坦 (1898 1931)
Gemma Ajenjo Rodriguez
El sexenni democrtic (1868 1874)
El sexenni democrtic (1868 1874)El sexenni democrtic (1868 1874)
El sexenni democrtic (1868 1874)
benienge
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republica
benienge
RESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptx
RESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptxRESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptx
RESTAURACI BORBNICA. Cap鱈tol I. Alfonso XII..pptx
EDUARDNAVARRODOMENEC
Evoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel ii
Evoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel iiEvoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel ii
Evoluci坦 pol鱈tica en el regnat disabel ii
benienge
El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democrtic. Espanya 1868 - 1874
jescriva
EL SEXENNI DEMOCRTIC
EL SEXENNI DEMOCRTICEL SEXENNI DEMOCRTIC
EL SEXENNI DEMOCRTIC
jescriva
LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)
LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)
LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)
jcorbala
Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauraci坦, la republica i la guerra civil (1898 1...
Julia Valera
La participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyola
La participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyolaLa participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyola
La participaci坦 dels militars en la vida pol鱈tica espanyola
benienge
T5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonicaT5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonica
xabiapi
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauraci坦 (1898 1931)
Julia Valera
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel ii
benienge
T6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonicaT6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonica
xabiapi

More from benienge (20)

Isabel II
Isabel IIIsabel II
Isabel II
benienge
El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2
benienge
Arquitectura g嘆tica
Arquitectura g嘆ticaArquitectura g嘆tica
Arquitectura g嘆tica
benienge
Art romnic europeu
Art romnic europeuArt romnic europeu
Art romnic europeu
benienge
Art romnic
Art romnic Art romnic
Art romnic
benienge
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulman
benienge
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
benienge
Atm1
Atm1Atm1
Atm1
benienge
Transici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆rica
Transici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆ricaTransici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆rica
Transici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆rica
benienge
Dictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riveraDictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de rivera
benienge
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de espartero
benienge
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristina
benienge
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
benienge
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IV
benienge
Arte griego1Arte griego1
Arte griego1
benienge
Arte cretense y mic辿nicoArte cretense y mic辿nico
Arte cretense y mic辿nico
benienge
Arte griego introducci坦n historicaArte griego introducci坦n historica
Arte griego introducci坦n historica
benienge
Introducci坦n a los conceptos art鱈sticos.Introducci坦n a los conceptos art鱈sticos.
Introducci坦n a los conceptos art鱈sticos.
benienge
Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapes
benienge
Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguaingles
benienge
Isabel II
Isabel IIIsabel II
Isabel II
benienge
El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2
benienge
Arquitectura g嘆tica
Arquitectura g嘆ticaArquitectura g嘆tica
Arquitectura g嘆tica
benienge
Art romnic europeu
Art romnic europeuArt romnic europeu
Art romnic europeu
benienge
Art romnic
Art romnic Art romnic
Art romnic
benienge
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulman
benienge
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
benienge
Transici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆rica
Transici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆ricaTransici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆rica
Transici坦 a la democrcia i mem嘆ria hist嘆rica
benienge
Dictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riveraDictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de rivera
benienge
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de espartero
benienge
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristina
benienge
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
benienge
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IV
benienge
Arte griego1Arte griego1
Arte griego1
benienge
Arte cretense y mic辿nicoArte cretense y mic辿nico
Arte cretense y mic辿nico
benienge
Arte griego introducci坦n historicaArte griego introducci坦n historica
Arte griego introducci坦n historica
benienge
Introducci坦n a los conceptos art鱈sticos.Introducci坦n a los conceptos art鱈sticos.
Introducci坦n a los conceptos art鱈sticos.
benienge
Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapes
benienge
Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguaingles
benienge

La restauracion

  • 2. QU S LA RESTAURACI? Es coneix com a Restauraci坦 el proc辿s pel qual la monarquia va tornar a ser la forma de Govern dEspanya a partir de 1875, en mans de la Dinastia dels Borb坦. Per tant, si Isabel II, va ser destronada en 1868, al comen巽ament de 1875, el seu fill, Alfons XII, despr辿s de letapa del sexenni democrtic (1868-1874) recuperava el tro.
  • 3. Qu竪 durada tindr el per鱈ode hist嘆ric de la Restauraci坦? El sistema pol鱈tic de la Restauraci坦 va quedar definit despr辿s de lelaboraci坦 i promulgaci坦 duna nova Constituci坦 en 1876. Aquesta Constituci坦 va estar en vigor des de 1876 fins 1923. En 1923 es va suspendre la seua vig竪ncia al establir-se la dictadura del General Primo de Rivera, que va durar fins 1930. Entre 1930 i abril de 1931 tractaria daplicar-se de nou. Per tant, tota aquesta etapa de la Hist嘆ria dEspanya 辿s la etapa de la Restauraci坦.
  • 4. En qu竪 etapes es divideix aquest per鱈ode de la Restauraci坦? REGNAT DALFONS XII (1875-1885) REGNCIA DE MARIA CRISTINA DHABSBURGO-LORENA(1885-1902) REGNAT DALFONS XIII (1902-1931) Dins del Regnat dAlfons XIII, entre 1923 i 1930 es desenvolupa la dictadura de Primo de Rivera.
  • 5. EL REGNAT DALFONS XII I LA REGNCIA DE MARIA CRISTINA DHABSBURGO-LORENA
  • 6. QUINS SERAN ELS PROTAGONISTES DAQUEST PERODE HISTRIC? Cal destacar a: Alfons XII (1875-1885) Maria Cristina de Habsburgo (Reina Viuda dAlfons, que ocupara la Reg竪ncia fins la majoria dEdat dAlfons XIII. Els principals l鱈ders pol鱈tics seran: Antonio CANOVAS DEL CASTILLO Prxedes Mateo SAGASTA.
  • 11. QUI VA SER EL PRINCIPAL IMPULSOR DEL SISTEMA POLTIC DE LA RESTAURACI? El principal impulsor de la Restauraci坦 de la Monarquia va ser Antonio Canovas del Castillo. Aquest pol鱈tic havia sigut membre de la Uni坦 Liberal, (havia sigut el redactor del Manifest de Manzanares). Per嘆 al triomfar la Revoluci坦 de 1868 va convertir-se en el principal impulsor del retorn dels Borbons. Ara b辿, va ser partidari, de impulsar la candidatura al tro del pr鱈ncep Alfons, i no de la seua mare, Isabel II, totalment desprestigiada.
  • 12. Qu竪 objectius tenia Canovas amb la Restauraci坦 de la Monarquia dels Borb坦? La creaci坦 dun sistema pol鱈tic on es donara un torn o alternan巽a pac鱈fica en el poder entre els partits pol鱈tics, per tal devitar els greus problemes que havien alterat la vida pol鱈tica espanyola en el segle XIX: Tenien que eradicar-se els pronunciaments o colps dEstat Militars. Hi havia que evitar lesclat de moviments revolucionaris (actes de masses protagonitzades pel poble, per derrocar el govern i canviar el sistema pol鱈tic)
  • 13. Qu竪 model pol鱈tic volia imitar Canovas? Canovas era un gran admirador del sistema pol鱈tic del REGNE UNIT, que era: Una monarquia parlamentria. Al llarg del segle XIX en Anglaterra va haver una gran estabilitat pol鱈tica. Shavien alternant pac鱈ficament en el poder dos partits pol鱈tics: EL PARTIT CONSERVADOR I EL PARTIT LIBERAL i no va haver cap revoluci坦. A m辿s, el creixement econ嘆mic daquest pa鱈s havia sigut molt important i gaudia del control dun gran imperi colonial.
  • 14. Per qu竪 pensava, en canvi, Canovas que Espanya havia patit una gran inestabilitat pol鱈tica? Perqu竪 els dos grans partits LIBERALS:(EL PARTIT MODERAT I EL PARTIT PROGRESSISTA), encara que compartien la major part dels principis i valors de la ideologia liberal, no havien sabut arribar a un pacte per redactar una Constituci坦 acceptada pels dos Partits Tindrien que haver redactat una Constituci坦 per consens, fruit del dileg, la negociaci坦, cedint en alguns principis i acceptant els del partit contrari.
  • 15. Per qu竪, pensava Canovas que Isabel II no havia contribu誰t a lestabilitat pol鱈tica? Isabel II, havia confiat per formar govern, nom辿s en el Partit Moderat i m辿s tard en la Uni坦 Liberal, per嘆 mai havia volgut un govern del Partit Progressista. Aquest fet havia determinat que el Progressistes recorregueren a la Revoluci坦 i el Pronunciament Militar per arribar al poder. Per a Canovas, en un sistema parlamentari, sempre es dona lalternan巽a entre diversos partits, perqu竪, es normal que moltes vegades el Partit en el Govern no solucione els problemes del pa鱈s i perda la confian巽a de la poblaci坦. Per tant la Corona, devia permetre el torn pacific en el poder dels principals Partits Pol鱈tics.
  • 16. Qu竪 tctica va seguir Canovas per fer triomfar la Restauraci坦 de la Dinastia Borb坦? Canovas, era conscient que per consolidar un sistema pol鱈tic estable era necessari comptar amb la majoria de les forces pol鱈tiques monrquiques, que havien participat en la Revoluci坦 de 1868 i havien destronat a Isabel II: Els antics membres del PARTIT PROGRESSISTA. Els antics membres de la Uni坦 Liberal Els Dem嘆crates monrquics.
  • 17. Qu竪 va aconsellar Canovas a Alfons XII, per tal de ser acceptat per aquestes forces pol鱈tiques? Canovas va fer que Alfons XII, que estava estudiant en Gran Bretanya, en lAcad竪mia Militar de Sandhurst, publicara un MANIFEST: EL MANIFEST DE SANDHURST. (1 DE DESEMBRE DE 1874) En el Manifest, Alfons, assenyalava que la seua voluntat era la de respectar la llibertat i els valors duna monarquia parlamentria liberal, respectant la voluntat de la naci坦 expressada en les eleccions. Evitar influir en les decisions pol鱈tiques. Afirmava que el paper dun Rei Constitucional, era nom辿s, el de acceptar les decisions presses pel govern i les Corts. ( El Manifest de Sandhurst, firmat per Alfons XII, havia sigut redactat per Canovas)
  • 18. Quan es materialitza la Restauraci坦 dels Borb坦? Malgrat, lintent de Canovas de buscar una reconciliaci坦, la restauraci坦 es va produir finalment grcies al triomf dun nou PRONUNICAMENT MILITAR: El Pronunciament Militar del General Martinez Campos en Sagunt (29 de desembre de 1874)
  • 20. No obstant, que va fer Canovas, per atraures a la resta de monrquics? Formar un govern on sintegraren tamb辿 membres del antic partit progressista com Sagasta
  • 21. Qu竪 va acceptar Canovas, en contra dels seus principis, per consolidar la Restauraci坦? Canovas era partidari del sufragi censatari, i li repugnava el sufragi universal. Tanmateix, va acceptar, que les eleccions que deurien celebrar-se per reunir unes Corts Constituents, foren elegides per sufragi universal. Aquesta era una reivindicaci坦 bsica dels revolucionaris de 1868.
  • 22. Qu竪 nous partits pol鱈tics van nixer i van redactar la Constituci坦 de 1876? Els dos partits que van nixer al comen巽ament del per鱈ode de la Restauraci坦 van ser: EL PARTIT CONSERVADOR: que inclo誰a en les seues files als antics Moderats. El seu lider era Canovas. EL PARTIT LIBERAL. Que va integrar a membres de lAntic Partit Progressista, Uni坦 Liberal i Dem嘆crates monrquics. El seu lider seria Sagasta. El nom de Conservador i Liberal, reflectia la influ竪ncia que el model pol鱈tic angl辿s havia tingut en el disseny del r竪gim de la Restauraci坦. Com en Gran Bretanya, anava a funcionar el bipartidisme.
  • 24. Qu竪 caracter鱈stiques tindria la CONSTITUCI DE 1876? Era una Constituci坦 que acceptava part de les idees dels CONSERVADORS i part de les idees dels LIBERALS. Estava a mig cam鱈 entre la Constituci坦 de 1845 (moderada) i la de 1869 (progressista) A m辿s, en molts punts la seua redacci坦 era ambigua, per poder ser interpretada de formes diferents i poder concretar-se de forma diferent en lleis concretes.
  • 25. Qu竪 sistema pol鱈tic defensava la Constituci坦? Establia com a Sistema Pol鱈tic la MONARQUIA PARLAMENTRIA. Influenciat pel pensament pol鱈tic angl竪s del XIX afirmava que la monarquia era el sistema consustancial a la pr嘆pia exist竪ncia de la naci坦 espanyola. Establia el Principi de la SOBIRANIA COMPARTIDA ENTRE EL REI I LES CORTS (com en la Constituci坦 de 1845)
  • 26. Qu竪 caracter鱈stiques tindrien les Corts? Les Corts serien bicamerals, amb: CONGRS DELS DIPUTATS: Cmera delecci坦 popular. SENAT: Amb una part del Senadors elegits pel poble i altra nombrada pel Rei amb carcter vitalici. A m辿s serien senadors per dret propi, personatges il揃lustres i amb gran experi竪ncia pol鱈tica en Espanya.
  • 27. Com selegirien els membres del Congr辿s dels Diputats? La constituci坦 no reflectia en el seu articulat com seria el sufragi: censatari o universal. Simplement, de forma ambigua assenyalava, que posteriorment una llei electoral, regularia el dret de vot. Daquesta forma en el per鱈ode es van establir dos lleis electorals diferents: En 1878, el govern de Canovas,( CONSERVADOR) va aprovar una llei electoral, amb sufragi censatari. En 1890, un govern presidit per Sagasta (LIBERAL) va establir el sufragi universal masculi.
  • 28. Qu竪 drets fonamentals sinclo誰en en la Constituci坦? Sinclo誰en tots els drets fonamental que havien sigut introdu誰ts en la Constituci坦 de 1869: llibertat dexpressi坦, de premsa, de reuni坦, dassociaci坦 ( Daquesta forma es donava satisfacci坦 als revolucionaris de 1868). No obstant, sestablia que les lleis regularien la forma de poder exercir aquests drets.
  • 29. Qu竪 dret va quedar restringit en la Constituci坦? Es va retrocedir en mat竪ria de llibertat de culte, es a dir, en la possibilitat de practicar qualsevol tipus de religi坦 de manera p炭blica i col揃lectiva. Es declarava al Catolicisme com a Religi坦 Oficial de lEstat. En canvi, si es reconeixia la llibertat de consci竪ncia. (Suposava poder tindre altres cre竪ncies religioses, per嘆 sense celebrar cerim嘆nies on es congregaren els fidels)
  • 30. Quin va ser el resultat de laplicaci坦 prctica de la Constituci坦 de 1876? Es va aconseguir normalitzar i pacificar la vida pol鱈tica espanyola, amb una alternan巽a pac鱈fica o torn pac鱈fic en el poder del Partit Conservador i el Partit Liberal. Per tant, no va haver revolucions, ni pronunciaments militars.
  • 31. Va ser democrtic el sistema pol鱈tic de la Restauraci坦? Malgrat lalternan巽a pac鱈fica en el poder del Partit Conservador i el Partit Liberal, el R竪gim pol鱈tic va ser poc democrtic, perqu竪 es va basar en la manipulaci坦 sistemtica dels resultats electorals. Es va basar en el FRAU ELECTORAL
  • 32. Amb quin objectiu es manipulaven els resultats de les eleccions? Canovas i Sagasta, havien acordat rellevar-se, en el govern, al cap dun cert per鱈ode de temps. A banda, si un partit senfrontava a problemes que lhavien desgastat i lhavien fet perdre popularitat, seria substitu誰t per laltre. Per tant, els l鱈ders pol鱈tics es ficaven dacord per determinar qui guanyaria les eleccions, i tindria majoria parlamentria.
  • 35. Com es materialitzava la manipulaci坦 dels resultats electorals? La manipulaci坦 electoral era possible grcies a: Lexist竪ncia dun fort caciquisme, en una societat bsicament rural. Lactuaci坦 dels pol鱈tics i dels funcionaris de ladministraci坦 central i territorial.
  • 36. Qu竪 era el caciquisme? Amb el nom de 束cacics損 es coneix a la gent poderosa, que controlava lactivitat econ嘆mica duna determinada comarca i que a m辿s mantenia relacions amb els pol鱈tics, jutges i membres de lAdministraci坦. El cacis en la seua comarca, coneixien a tota la poblaci坦 i podien afavorir-la o pel contrari perjudicar-la. El cacic podia ser un terratinent o un industrial que controlava els llocs de treball de la zona. La gent, per tant per sobreviure depenia dells. El cacic grcies als seus contactes pol鱈tics podia fer favors: aconseguir treball en ladministraci坦, aconseguir llevar multes, evitar que un jove anara al servei militar,etc. En contrapartida, la gent estava disposada a fer all嘆 que el cacic els ordenara. Per exemple, votar en les eleccions a un determinat PARTIT POLTIC.
  • 41. Com es planificava el resultat de les eleccions? El ministre de la Governaci坦 (actual Ministre de lInterior) era lencarregat de dirigir el proc辿s electoral. En Madrid, es decidia que candidat guanyaria les eleccions en cada districte electoral. Com ho feia col揃locant el nom del candidat en una casella, a aquesta prctica se la coneix com ENCASELLAT. Despr辿s el Ministre comunicava als governadors civils de cada prov鱈ncia els candidats que devien guanyar en cada districte electoral.
  • 43. Com es feia que en cada districte electoral guanyara el candidat previst? El ministre de la Governaci坦 assenyalava a cada governador civil, que candidats deurien guanyar en els districtes electorals de la seua prov鱈ncia El governador civil, entrava en contacte amb els cacics, per a que pressionaren a la poblaci坦 per votar al candidat pr竪viament escollit. Si era necessari, es practicava el 束pucherazo損 afegint paperetes a les urnes o manipulant el recompte.
  • 44. Com es tornarien en el poder el Partit Conservador i el Partit Liberal? Entre 1875 i 1881 est el Partit Conservador en el poder i Canovas va ser President Entre 1881 i 1884, ja consolidat el Partit Liberal, aquest subsitueix els conservadors Entre 1884-1885 governa Canovas En 1885 mor Alfons XII. Els dos Partits signen el Pacte del Pardo. Els liberals de Sagasta governen entre 1885 i 1890. En la d竪cada de 1890 salternen en el poder els dos Partits. En 1897 es va produir lassassinat de Canovas a mans dun anarquista. En 1898, quan es va consumar el Desastre, amb la p竪rdua de Cuba i Filipinas est en el poder Sagasta.
  • 45. Qu竪 problemes va solucionar Canovas durant el seu govern de 1875 a 1881? Va concloure amb una vict嘆ria la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) Va formar un gran ex竪rcit que superava mpliament al carl鱈. La vict嘆ria definitiva es va obtindre en la batalla de Montejurra. Es va signar la PAU DE SOMORROSTRO, que va suposar: Abolici坦 definitiva dels FURS del Pa鱈s Basc i Navarra. No obstant, mantenien una Hisenda pr嘆pia. Sestablia el manteniment dun CONCERT ECONMIC, pel qual, les Diputacions recaptarien tots els impostos i nom辿s entregarien al govern central una quantitat estipulada o CUPO.
  • 46. Qu竪 problemes va solucionar Canovas durant el seu govern de 1875 a 1881? Va pacificar Cuba ficant termini a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) Una vegada consolidat el triomf contra els carlins es va traslladar part de lex竪rcit a Cuba, comandat per General Martinez Campos. Es va signar la PAZ DE ZANJN, per la qual es prometia una amplia amnistia a la illa de Cuba i labolici坦 de lesclavitud. Lesclavitud va ser abolida en 1886. En canvi les promeses dautonomia van ser incomplides.
  • 47. Qu竪 lleis destacades saprovaren durant aquest govern de Canovas? Canovas va aprovar una LLEI ELECTORAL (1878) que restablia els sufragi censatari. Nom辿s podrien votar els espanyols, homes, majors de 25 anys que pagaren m辿s de 25 pessetes com a Contribuci坦 territorial. Va establir un control de la llibertat densenyament en la Universitat. Molts catedrtics foren expulsats (Llei Orovio) La llibertat de premsa quedava limitada per una censura pr竪via. Es limitava la llibertat dassociaci坦. No podrien crear-se SINDICATS DE TREBALLADORS.
  • 48. Qu竪 lleis va canviar Sagasta durant la seua primera etapa de Govern (1881-1884) Va modificar la llei de premsa, eliminat la censura pr竪via. Va aprovar una nova llei educativa, que establia total llibertat de ctedra pels professors en la universitat
  • 49. Com va afectar la mort dAlfons XII al R竪gim de la Restauraci坦? La reina Maria Cristina estava prenyada. No se sabia si tindria un fill o una filla ( Al final naixeria un pr鱈ncep, el futur Alfons XIII) Aquesta situaci坦 podia provocar: Un nou al巽ament dels carlins. Podia donar lloc a un intent de proclamaci坦 de la Rep炭blica.
  • 50. Com van actuar Canovas i Sagasta, per neutralitzar aquests perills? Per consolidar es sistema pol鱈tic de la Restauraci坦 i la Constituci坦 de 1876 van arribar a un Pacte: EL PACTE DEL PARDO: Sestablia que: La Reina Maria Cristina dHabsburgo es convertiria en Regent, fins la majoria dedat del seu fill. Sestablia que els dos partits continuarien alternant-se en el poder. Per嘆, es va decidir que formara govern el PARTIT LIBERAL DE SAGASTA. Daquesta forma es restarien partidaris als republicans. El GOVERN DE SAGASTA DE 1885 a 1890 va introduir importants reformes.
  • 51. Quines s坦n les reformes m辿s destacades que va introduir el govern de Sagasta? Va impulsar una nova Llei de Associacions (1887), que permetia la creaci坦 de sindicats de treballadors: Va permetre la creaci坦 de la UGT (Uni坦 General de Treballadors) Va permetre als anarquistes abandonar la clandestinitat. Va introduir el judici per jurats. Llei Electoral de 1890, per la qual sestablia el sufragi universal mascul鱈, per a tots els espanyols majors de 25 anys. Es van aprovar un nou CODI CIVIL i un nou CODI DE COMER.
  • 52. LOPOSICI AL RGIM DE LA RESTAURACI. ELS PARTITS ANTIDINSTICS.
  • 53. Qu竪 partits pol鱈tics soposaren al R竪gim de la Restauraci坦? Partits pol鱈tics amb una llarga traject嘆ria hist嘆rica: Carlistes. Republicans. Partits que naixien en aquest per鱈ode i que tindrien una influ竪ncia decisiva en la vida pol鱈tica i social del segle XX en Espanya: Partits Nacionalistes: Catalunya i el Pa鱈s Basc. Partits i organitzacions obreres: PSOE i el anarquisme.
  • 54. Com va evolucionar el carlisme despr辿s de la desfeta de 1876? En 1888 el carlisme es va escindir en dos grups: El grup partidari dintervindre en la vida pol鱈tica, mitjan巽ant la creaci坦 dun PARTIT POLTIC (PARTIT NACIONAL CATLIC), dirigit per Ram坦n Nocedal. El grup partidari de continuar preparant un al巽ament militar, que va donar lloc a la creaci坦 de les anomenades JUNTES TRADICIONALISTES.
  • 55. Com va evolucionar el Republicanisme despr辿s del fracs de la Primera Rep炭blica? Emilio Castelar va crear el PARTIT REPUBLICA POSSIBILISTA. En 1890 Castelar es va unir al Partit Liberal. Els grups liderats per: Ruiz Zorrilla. (Partit Republic Progressista) Salmer坦n, (Partit Republic Centralista) no participaren en les eleccions. A comen巽ament del segle XX crearen UNIN REPUBLICANA El Partit Republic Federal de Pi i Margall va continuar defensant les seus idees.
  • 57. Qu竪 causes expliquen el naixement del nacionalisme catal? Causes econ嘆miques: Catalunya havia conegut des de finals del segle XVIII un creixement industrial molt important, lligat al desenvolupament de la ind炭stria cotonera. Aix嘆 va donar lloc al naixement duna burgesia industrial defensora fonamentalment duna pol鱈tica comercial proteccionista, que moltes vegades no era defensada des de Madrid. A m辿s, la industrialitzaci坦 va comportar des de finals del segle XIX un proc辿s dimmigraci坦 des de altres zones dEspanya.
  • 58. Qu竪 causes expliquen el naixement del nacionalisme catal? Causes culturals: El segle XIX 辿s el segle del Romanticisme. Una de les vessants fonamentals daquest moviment intel揃lectual 辿s la recuperaci坦 de les tradicions, el folklore i la cultura pr嘆pia. Catalunya gaudia duna llengua pr嘆pia, encara que no utilitzada en ladministraci坦 des de 1715 (Decrets de Nova Planta). Tampoc sutilitzava en la literatura. Tanmateix el romanticisme va fer que es recuperara el catal com a llengua literria. s un moviment que des de mitjans del segle XIX, es coneix com la RENAIXENA.
  • 59. Quins van ser els impulsors inicials del nacionalisme catal? Podr鱈em destacar a: Valent鱈 Almirall, fundador dun diari en catal (Diari Catal) i principal autor de lanomenat MEMORIAL DE GREUGES, document pol鱈tic-econ嘆mic, presentat a Alfons XII en 1885, on es feia una defensa del proteccionisme per salvaguardar la ind炭stria catalana. Prat de la Riba, impulsor de la redacci坦 de un document clau per naiximent del nacionalisme catal: LES BASES DE MANRESA: Demanaven Autonomia pel territori de Catalunya i que el catal fora en exclusiva la llengua oficial.
  • 60. Quan va sorgir el Primer Partit Catalanista? El primer Partit Nacionalista Catal va ser LA LLIGA REGIONALISTA, fundada per Prat de la Riba i despr辿s per Francesc Camb坦 (1901) En les eleccions de 1902, van obtindre ja el triomf electoral en les circumscripcions electorals catalanes.
  • 63. Qu竪 causes expliquen el naixement del nacionalisme Basc? Causes econ嘆miques: El desenvolupament duna poderosa ind炭stria sider炭rgica (producci坦 de ferro i acer), a partir del final de les guerres carlines i la pacificaci坦 del territori. El proc辿s dindustrialitzaci坦 va atraure a molts immigrants, castell-parlants.
  • 64. Qu竪 causes expliquen el naiximent del nacionalisme basc? Causes culturals: Lexist竪ncia duna llengua pr嘆pia, que es veu cada vegada m辿s arraconada i amena巽ada de superviv竪ncia, pel creixement de les ciutats i larribada d'immigrants que parlen castell
  • 65. Qu竪 causes expliquen el naixement del nacionalisme basc? CAUSES POLTIQUES La consci竪ncia de la p竪rdua de lautonomia pol鱈tica, com a conseq端竪ncia de les desfetes en les guerres carlines del segle XIX. Aquesta p竪rdua es materialitza en la desaparici坦 dels furs o lleis pr嘆pies i de les institucions dautogovern.
  • 66. Qui va ser el fundador del modern nacionalisme basc? SABINO ARANA, qui en 1898 va publicar el llibre 束Biscaia, per la seua independ竪ncia損, on es reclamava la independ竪ncia dels territoris bascos. Per inspiraci坦 de Sabino Arana es funda el PARTIT NACIONALISTA BASC (1895)
  • 68. Quina 辿s la ideologia de Sabino Arana? Reclama la independ竪ncia. Rebutja la inmigraci坦 daltres zones dEspanya, perqu竪 ficava en perill la llengua, la cultura i la ra巽a basca considerada 炭nica. Def辿n una confederaci坦 de tots els territoris forals bascos, inclosa Navarra. El seu lema 辿s 束 D辿u i llei antiga損. El PNV, es un partit confessional cat嘆lic. Crea un nou nom pel Pa鱈s Basc, 束Euzkadi損, impulsa la unificaci坦 ling端鱈stica i dissenya la bandera basca 束la ikurrinya損
  • 69. Quina va ser la postura de la burgesia industrial basca front als plantejaments inicials del PNV? La burgesia industrial basca venia els seus productes en el mercat espanyol Per tant, al comen巽ament del segle XX el PNV, canviaria lobjectiu independentista, per un objectiu autonomista.
  • 71. Quan shavia produ誰t la introducci坦 de lanarquisme en Espanya? Va ser aprofitant la conjuntura de laugment de les llibertats, despr辿s de la revoluci坦 de 1868, que les idees anarquistes van arribar a Espanya. El seu introductor va ser Giussepe Fanelli, seguidor de les idees de Mijail Bakunin. En 1870 shavia reunit en Barcelona el primer Congr辿s Obrer Espanyol don naixeria la FRE de la AIT ( FEDERACI REGIONAL ESPANYOLA DE LA AIT) Els anarquistes influirien decisivament en el moviment cantonalista que es va desenvolupar durant el per鱈ode de la Primera Rep炭blica en 1873.
  • 72. Quina era la seua base ideol嘆gica? Els anarquistes consideraven que el 辿sser hum 辿s bo per naturalesa. En canvi, la societat del segle XIX era una societat de classes on es donava lexplotaci坦 de la classe burgesa o capitalista, sobre la classe obrera o proletria. Els anarquistes pretenien lemancipaci坦 o alliberament de la classe obrera. Volien una societat sense classes socials i sense Estat. Proposaven crear xicotetes comunitats o cooperatives independents on es treballaria de manera col揃lectiva. La seua alternativa era el comunisme libertari.
  • 73. Qu竪 estrat竪gies pensaven utilitzar per destruir la societat capitalista? Rebutjaven la creaci坦 de Partits Pol鱈tics i es negaven a votar en les eleccions. Pensaven que un Partit Pol鱈tic era una organitzaci坦, que condu誰a a la creaci坦 duna nova classe dirigent. Rebutjaven la creaci坦 de sindicats i la lluita sindical (TANMATEIX, aquesta opini坦 va canviar i posteriorment en 1910 en Espanya sorgir un sindicat de treballadors anarquista la CNT). Pensaven que el triomf de la classe proletria es materialitzaria: Per una INSURRECCI O REVOLUCI ESPONTNIA DE LES MASSES. PER LA DIFUSI DE LEDUCACI ENTRE ELS TREBALLADORS. Tamb辿 confiaven en lATEMPTAT TERRORISTA, com a forma de lluita contra la classe dominant. Era lestrat竪gia de 束propaganda per lacci坦損
  • 74. En qu竪 zones dEspanya va arrelar lanarquisme? Destaquen dos zones: ANDALUSIA: On existia una distribuci坦 de la propietat de la Terra molt desigual. La terra era propietat de grans propietaris latifundistes. En canvi, la major part de la poblaci坦 eren jornalers, que recordaven que amb la Desamortitzaci坦 de Madoz les terres comunals havien sigut venudes i comprades pels terratinents. Per tant es van ocupar finques i van sorgir lemes com 束Terra i Llibertat損 CATALUNYA.- Els obrers catalans es va unir massivament a lanarquisme. En 1881, de manera clandestina shavia reorganitzat la FEDERACI DE TREBALLADORS DE LA REGI ESPANYOLA.
  • 75. Quina va ser lactuaci坦 dels anarquistes en Andalusia durant la Restauraci坦? Va sorgir en 1880 una organitzaci坦 anomenada 束LA MANO NEGRA損. Feren atemptats, incendis de collites i altres actes de destrucci坦. En 1892, en Jerez de la Frontera, els jornalers es van fer amb el control de la ciutat, per alliberar uns companys presos. La repressi坦 posterior de les autoritats va provocar tres morts i quatre condemnes a mort.
  • 76. Quina va ser lactuaci坦 dels anarquistes en Catalunya? En Catalunya, tamb辿 cal destacar la utilitzaci坦 de latemptat terrorista, que era seguida duna brutal repressi坦 policial. Destaquen: Bomba contra la patronal catalana (Fomento del Trabajo) en 1891. Atemptat contra el Capit General de Catalunya, Martinez Campos, en 1893. Bomba contra el Teatre del Liceu de Barcelona de 1893 on van morir 22 persones. Atemptat en Barcelona en 1896 contra la processi坦 del Corpus (6 morts) La repressi坦 dels autors de latemptat anterior, va provocar lassassinat dAntonio Canovas del Castillo en 1897.
  • 77. BOMBA CONTRA EL TEATRE DEL LICEU
  • 80. EL MOVIMENT OBRER. EL SOCIALISME EN ESPANYA
  • 81. Com havia arribat la ideologia o marxista a Espanya? Marx va enviar a Espanya en 1872, al seu gendre, Paul Lafargue, amb lobjectiu de difondre els plantejaments marxistes o socialistes, defensats pel seu grup din de la AIT (Associaci坦 internacional del Treball) A difer竪ncia dels anarquistes Marx pensava que els obres devien crear: Un partit pol鱈tic obrer, que participara en els processos electorals. Sindicats de treballadors, per tal dorganitzar vagues i aconseguir millores concretes en les condicions de vida dels obrers. En una etapa posterior, el pensament de Marx, establia la necessitat de planificar una revoluci坦 per tal de conquerir el poder pol鱈tic i acabar amb la propietat privada, creant una societat comunista. Paul Lafargue va estar en Madrid i va difondre les seues idees entre treballadors qualificats, com els t鱈pografs.
  • 82. Qu竪 efectes va tindre la difusi坦 de les idees de Marx en Espanya? Entre els seus primers seguidors es van seguir les idees de Marx, referents a la creaci坦 de un Partit Pol鱈tic i un Sindicat de Treballadors: En 1879 es va crear el PSOE (PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL) en una reuni坦 a la que van assistir 25 persones. El l鱈der del Partit seria un tip嘆graf madrileny, PABLO IGLESIAS. En 1886, fundaren un diari, per transmetre les seues idees i com a medi de propaganda: EL SOCIALISTA. En 1888 es creava un sindicat socialista,la UGT (UNI GENERAL DE TREBALLADORS) aprofitant els canvis legislatius que va introduir Sagasta i que permetien la creaci坦 de associacions sindicals. El SOCIALISME va arrelar amb for巽a en Madrid, en ASTRIES, centre de la mineria del carb坦 en Espanya i tamb辿 entre els immigrants que van arribar al Pa鱈s Basc, per treballar en les noves ind炭stries sider炭rgiques.
  • 84. Com van evolucionar els Partits Socialistes en Europa i Espanya? En molts casos la lluita pol鱈tica i sindical va ser efectiva i en la major part dels pa誰sos europeus, les condicions de vida del proletariat van millorar. En 1879 en Paris, per commemorar el centenari de linici de la Revoluci坦 Francesa es va crear LA SEGONA INTERNACIONAL. En aquesta segona internacional, es van revisar les idees de Marx i es va privilegiar la estrat竪gia de lluita pol鱈tica i sindical, deixant la Revoluci坦 Comunista com un objectiu molt lluny叩. Daquesta manera els Partits Socialistes evolucionaven cap a la SOCIAL- DEMOCRCIA. En el cas del PSOE, es va seguir aquesta l鱈nia. A m辿s per tindre la possibilitat dobtindre diputats es va plantejar la possibilitat destablir aliances electorals amb els republicans.