More Related Content
What's hot (20)
Similar to La regencia de espartero (20)
More from benienge (20)
La regencia de espartero
- 2. Quina va ser la primera decisi坦 que es tenia que prendre despr辿s de la marxa a lexili de Maria Cristina? Isabel II, 辿s una xiqueta de 10 anys. Encara no t辿 capacitat per ocupar el crrec de Reina. Es planteja per tant la necessitat dorganitzar una nova Reg竪ncia.
- 3. Qu竪 opcions es proposaren? Els l鱈ders del Partit Progressista, desitjaven una Reg竪ncia integrada per tres persones. En canvi, Espartero, va exigir el Crrec de Regent. Com que era un heroi nacional, finalment va ser nomenat Regent ( Des del 8 de Maig de 1843 fins el 30 de juliol de 1843)
- 4. Qu竪 conseq端竪ncia va tindre la decisi坦 dEspartero de no respectar lopini坦 del l鱈ders del Partit Progressista? Encara que Espartero, havia assumit el programa pol鱈tic del Partit Progressista, al no comptar amb altres l鱈ders, es va crear enemics dins del progressisme. Aquest descontent, es va anar fent m辿s gran, ja que Espartero, no va comptar entre els seus consellers amb els pol鱈tics progressistes, sin坦, amb un grup de militars de confian巽a. (Els ayacuchos) Com a militar, li faltava lhabilitat del pol鱈tic, acostumat a la negociaci坦 i al dileg. Per tant la seua actuaci坦 va ser personalista i autoritria.
- 5. Com va exercir loposici坦 el PARTIT MODERAT? El partit MODERAT, no es va presentar a les eleccions que va convocar Espartero en 1840. Consideraven que lexili de Maria Cristina era intolerable. Per tant: Els MODERATS confien des de el comen巽ament en el PRONUNCIAMENT MILITAR, per tal de derrocar a Espartero. Crearen una organitzaci坦 secreta 束LORDRE MILITAR ESPANYOLA損, per anar sumant militars a un possible pronunciament. El militar que va encap巽alar loposici坦 a Espartero va ser RAMN MARIA NARVEZ.
- 7. Quan 辿s va produir el primer intent de pronunciament contra Espartero? El primer pronunciament, organitzat pel Partit Moderat, contra Espartero,va tindre lloc a finals de 1841. Va ser finan巽at i promogut per Maria Cristina des de el seu exili en Paris. El colp va fracassar i Espartero va reprimir durament a alguns dels sublevats que van ser afusellats.
- 8. INTENT DASSALT AL PALAU REIAL DE MADRID. TINENT GENERAL DIEGO DE LEN. 1841
- 9. Va ser Espartero un dictador? Espartero tenia loposici坦 del Partit Moderat Per嘆 la seua gran errada, va ser no va comptar amb lopini坦 dels pol鱈tics m辿s importats del Partit Progressista, que es van sentir menyspreats. En canvi, Espartero va respectar tots els Drets i Llibertats que reconeixia la Constituci坦 de 1837. Va ampliar el n炭mero de Membres de la Mil鱈cia Nacional i va mantindre la Llei dAjuntaments i la Llei DImpremta. Va continuar amb la desamortitzaci坦 eclesistica. Per tant, encara que la seua pol鱈tica va ser autoritria i personalista, no sel pot considerar com un dictador.
- 10. Qu竪 altres mesures pr嘆pies del liberalisme pretenia dur a terme Espartero? Espartero era partidari de una pol鱈tica comercial lliurecanvista, per estimular el creixement econ嘆mic. Des de el comen巽ament de la seua Reg竪ncia havia establert negociacions amb lambaixador del Regne Unit, per signar un Tractat Comercial, que rebaixara els aranzels, pel comer巽 entre els dos Estats.
- 11. Existia consens en Espanya sobre la pol鱈tica comercial que resultava m辿s beneficiosa pel pa鱈s? Existien partidaris del lliurecanvisme, que era la base de la ideologia liberal, en mat竪ria de comer巽 exterior. Per嘆 en Espanya existien molts partidaris del PROTECCIONISME. El proteccionisme suposa gravar amb alts aranzels, les importacions, per tal de fomentar el creixement de la producci坦 interna. Al aplicar un impost als productes importats estos resulten m辿s cars que els produ誰ts dins del pa鱈s. En Espanya els principals defensors del proteccionisme eren: Els grans propietaris agraris, que desitjaven, mantindre alts preus pel cereal produ誰t en Espanya. El membres de la naixent ind炭stria t竪xtil cotonera, localitzada, bsicament en Catalunya, que no volien la importaci坦 de teixits de cot坦 anglesos, de millor qualitat i m辿s barats. Solament si es mantenien els aranzels podia sobreviure la industria t竪xtil catalana.
- 12. Qu竪 fet va provocar el definitiu desprestigi dEspartero? La repressi坦 de la INSURRECCI que es va produir en Barcelona en 1842. CAUSA: ESPARTERO, va aprovar finalment una aranzel lliurecanvista amb Anglaterra. Els teixits de cot坦 anglesos podrien entrar lliurement en Espanya. La previsible conseq端竪ncia seria la ru誰na de la industria t竪xtil catalana, menys competitiva.
- 13. Qu竪 fets es van produir a finals de 1942 en Barcelona? Els obrers industrials, amb el recolzament liberal van organitzar un moviment insurreccional, obligant a les tropes governamentals a replegar-se. Espartero en persona es va dirigir a la ciutat i va decidir utilitzar tota la for巽a necessria, per tal de restaurar lordre. Va ordenar bombardejar la ciutat des de el Castell de Montju誰c i el Castell de la Ciutadella. Es van produir 20 morts i la ciutat es va rendir.
- 17. ANTIGA FORTALESA DE LA CIUTADELLA. BARCELONA
- 18. Quina era la situaci坦 pol鱈tica D Espartero al comen巽ament de 1843? Comptava a lenemistat del Partit MODERAT, i de Maria Cristina. Havia marginat als l鱈ders pol鱈tics civils del seu Partit: El Partit Progressista. Havia perdut el suport popular per la repressi坦 de Barcelona.
- 19. Qu竪 conseq端竪ncies va tindre aquesta situaci坦? La pol鱈tica autoritria DEspartero va fer, que: Per primera vegada i 炭ltima PROGRESSISTES I MODERATS, uniren forces per despla巽ar a Espartero del Poder. Es va organitzar un PRONUNCIAMENT MILITAR, que va esclatar en diferents llocs del pa鱈s. Participaren militars que tendrien gran protagonisme posterior en la Hist嘆ria dEspanya. La direcci坦 del pronunciament va estar coordinada per Ram坦n Maria Narv叩ez.
- 20. ON es va produir lenfrontament decisiu entre els sublevats i els esparteristes? En Torrej坦n de Ardoz, en les rodalies de Madrid. Les pr嘆pies tropes dEspartero es passaren als sublevats. Les tropes opositores a Espartero van estar dirigides per NARVEZ
- 21. Qu竪 va passar amb Espartero? Espartero que es trobava en Andalusia, va marxar cap lexili, des de Cadis. (30 de juliol de 1843) Daquesta forma acabava la Reg竪ncia dEspartero.