Presentaci坦 utilitzada per explicar la crisi del sistema de la restauraci坦 a Espanya (a partir de 1902). Les refer竪ncies al llibre escolar corresponen al de l'editorial Vicens Vives
The document discusses the political situation in Spain during the reign of Queen Isabel II from 1844 to 1854. This period was known as the "Moderate Decade" as it was dominated by the Moderate Party. The Moderate Party passed a new constitution in 1845 that restricted voting rights and increased the powers of the monarchy and the Catholic Church. However, this exclusion of other parties like the Progressives increased political tensions over the direction of the country.
Este documento resume la arquitectura y escultura griegas. Describe los principales tipos de templos griegos como el de planta rectangular y circular. Explica los 坦rdenes arquitect坦nicos y destaca ejemplos como el Parten坦n. En cuanto a escultura, analiza las etapas 叩tica, cl叩sica y helen鱈stica, resaltando obras de artistas como Fidias, Policleto, Pr叩xiteles y Lisipo.
3. Qu竪 etapes es distingeixen en la
dictadura de Primo de Rivera
Primera Etapa: El Directori Militar (1923-
1925)
Segona Etapa: El Directori Civil (1925-
1930)
4. Qu竪 causes expliquen que un sector de lex竪rcit
liderat per Primo de Rivera donara un colp dEstat
en 1923 i establira una dictadura?
La incapacitat dels partits del torn per formar governs estables
capa巽os de solucionar els problemes de lEstat.
La greu conflictivitat social plantejada per lactuaci坦 del
moviment obrer: anarquista que amena巽ava amb acabar amb
la societat burgesa i el capitalisme.
El creixement del nacionalisme en Catalunya i el Pa鱈s Basc, les
manifestacions del qual suposaven per als militars lamena巽a
del trencament de la unitat de la ptria.
Les critiques a lex竪rcit per les conseq端竪ncies del Desatre
dAnnual i la investigaci坦 de les responsabilitats que afectava a
nombrosos integrants de lex竪rcit, i incl炭s al propi Alfons XIII.
5. Com va justificar Primo de Rivera el seu colp dEstat i la
implantaci坦 duna dictadura?
Primo de Rivera despr竪s del triomf del colp dEstat va fer p炭blic
un MANIFEST on assenyalava:
Qu竪 la seua dictadura es devia a una situaci坦 excepcional i
que per tant anava a durar molt poc de temps
Criticava la ineficcia dels Partits de la Restauraci坦
(Conservadors i Liberals) i incl炭s el caciquisme.
Subratllava que el pa鱈s estava en una situaci坦 cr鱈tica per la
subversi坦 de lorde social protagonitzada pel moviment
obrer, la unitat de la ptria amena巽ada pel separatisme dels
Partits Nacionalistes de Catalunya i el Pa鱈s Basc i l honor
de l'ex竪rcit q端estionat per les cr鱈tiques sorgides a partir del
Desastre de Annual.
6. Per qu竪 va ser Miguel Primo de
Rivera el impulsor del colp dEstat?
En diferents sectors de lex竪rcit es pensava en la necessitat de
preparar un colp dEstat per establir una dictadura transit嘆ria
per restaurar la pau i l ordre.
Miguel Primo de Rivera, nomenat en 1922 Capit General de
Catalunya coneixia de prop la conflictivitat social i les
demandes del nacionalisme catal.
Aquesta situaci坦 el va fer preparar un colp dEstat, buscant
suport entre els militars daltres zones del pa鱈s.
7. Quina va ser lactuaci坦 del Rei front als rumors que
assenyalaven que es preparava un colp dEstat?
El Rei va rebre noticies de que es preparava un colp dEstat militar i
va transmetre aquestes noticies al govern presidit per Garcia Prieto.
Per嘆 el govern no va fer res per actuar contra els que els
conspiradors.
El 13 de Setembre de 1923, Primo de Rivera trau les seus tropes als
carrers de Barcelona i entra en contacte amb el Rei que es trobava
en San Sebasti.
Primo de Rivera transmet al govern i Alfons XIII un ULTIMATUM , on
comunica la seua intenci坦 destablir una dictadura militar.
El govern demana al Rei que decrete la detenci坦 dels militats
sublevats
Per嘆 Alfons XIII el Rei accepta les exig竪ncies dels militars i el govern
de Garcia Prieto dimiteix.
8. Com sexplica aquesta actuaci坦 del
Rei?
Alguns historiadors argumenten que el Rei podria haver
comptat amb el suport dalguns generals, per嘆 que no va voler
demanar la seua ajuda perqu竪 probablement la divisi坦 de
l竪xercit haguera provocat una guerra civil.
Altres historiadors argumenten que el Rei veia com 炭nica
eixida a la greu crisis, social i pol鱈tica la dictadura militar i per
tant, no va fer res per oposar-se al colp dEstat.
Al mateix temps, el colp suposava paralitzar la investigaci坦 de
les responsabilitats del Desastre de Annual, que podien afectar
a la Corona.
10. En qualsevol cas, qu竪 conseq端竪ncies a llarg termini
tindria la decisi坦 dAlfons XIII dacceptar la dictadura?
El rei al acceptar la dictadura, tra誰a la democrcia
parlamentria i el sistema de llibertats, que encara de manera
imperfecta havien conquerit els Espanyols des de el segle XIX.
Per tant, en lloc de regenerar el sistema pol鱈tic espanyol fent-lo
m辿s democrtic, actuava en sentit contrari
Al fer-lo lligava la perviv竪ncia de la monarquia a la de la
dictadura.
Per aix嘆, quan en 1930 es produ誰sca la caiguda de la
dictadura, la monarquia no tindr possibilitats de sobreviure.
12. Com van reaccionar les diferents forces pol鱈tiques
i socials davant la proclamaci坦 de la Dictadura?
Els partits pol鱈tics dinstics i els republicans no van fer cap
intent doposar-se a la proclamaci坦 de la dictadura.
La Lliga Regionalista de Catalunya va vore amb satisfacci坦
com la dictadura aconseguia eliminar les vagues i els
atemptats terroristes.
La patronal i l'Esgl辿sia cat嘆lica van reaccionar amb satisfacci坦.
Incl炭s va rebre en un principi el suport dintel揃lectuals com
Ortega i Gasset
El Partit Socialita i la UGT van quedar a lexpectativa i no van
mostrar una oposici坦 radical a la dictadura.
Solament el min炭scul Partit Comunista i els anarquistes van fer
intents doposar-se per la for巽a amb la convocat嘆ria duna vaga
general que no va tindre cap possibilitat d竪xit.
13. La dictadura que Primo de Rivera instaura en
Espanya en 1923 ser el 炭nic r竪gim autoritari que
sestableix en Europa en eixe per鱈ode?
No, en la d竪cada de 1920 en molts pa誰sos europeus
sestabliren sistemes autoritaris. La democrcia liberal i els
sistemes parlamentaris van entrar en crisis.
Es poden distingir dos tipus de r竪gims dictatorials:
Dictadures militars autoritries.
Dictadures Feixistes de tipus totalitari, com el feixisme itali
encap巽alat per Benito Mussolini.
16. Qu竪 ra坦 explica laugment dels r竪gims
dictatorials en Europa a partir de 1920?
El triomf duna revoluci坦
comunista en R炭ssia en 1917
que havia significat
lexpropiaci坦 o nacionalitzaci坦
de totes les propietats de la
burgesia, es a dir, de les
fbriques, les terres, els bancs,
etc.
Despr竪s daquesta revoluci坦 el
moviment obrer va fer intents
revolucionaris semblants en
molts altres llocs com la
mateixa Alemanya o Itlia.
LENIN, lider de la
REVOLUCI COMUNISTA
EN RSSIA.
17. Qu竪 va passar en Itlia en 1922?
A finals de 1922 Benito
Mussolini aconsegueix ser
nomenat pel Rei d'Itlia
primer ministre despr竪s que
els seus grups paramilitars,
les camises negres marxaran
sobre Roma.
A partir daquest moment
Mussolini estableix una
dictadura totalitria eliminant
a tota loposici坦 pol鱈tica.
BENITO MUSSOLINI
18. Qu竪 nou sistema pol鱈tic, econ嘆mic i social
implanta en Itlia, Benito Mussolini?
Mussolini 辿s el creador i impulsor del FEIXISME (FASCISMO)
El feixisme, implantat en Itlia, des de 1922, pretenia
bsicament i sense dubtes evitar el contagi de la Revoluci坦
Comunista.
Tanmateix el FEIXISME, es presenta com una ideologia nova,
alternativa al mateix temps al CAPITALISME I AL
COMUNISME. Per tant, en molts casos les idees que defen
poden par竪ixer contradict坦ries.
19. Quines van ser les principals idees que defenia el
FEIXISME?
Rebutja el liberalisme i la democrcia parlamentria .
La sobirania per tant no resideix en els individus, sin坦 en les CORPORACIONS, i
agrupacions dindividus.
Exalta la figura dels grans homes o l鱈ders, que s坦n els que en veritat canvien la
hist嘆ra. Rebutja ligualitarisme.
Rebutja el COMUNISME.
Rebutja el capitalisme. Reclama la intervenci坦 de lEstat en la economia, en la
creaci坦 dempreses industrials, i en la creaci坦 dinfrestructures. Intentar assolir
la AUTARQUIA ECONMICA.
Preten eliminar la lluita de classes fent que empresaris i treballadors aplaguen a
acords en el marc de sindicats depenents de lEstat. LEstat tractaria de afavorir
les condicions socials de les classes treballadores.
En la societat humana, igual que en la natura els m辿s forts simpossen sobre els
m辿s febles. Per tant, justifica l炭s de la viol竪ncia o la Guerra , acceptables per
aconseguir els objectius dels diferents pobles.
20. Qu竪 tipus de dictadura va implantar el
General Primo de Rivera?
La dictadura de Primo de Rivera, no va ser una dictadura
feixista.La dictadura de Primo de Rivera va ser una dictadura
militar de carcter autoritari.
Tanmateix si va rebre algunes influ竪ncies del feixisme itali
com per exemple:
La intervenci坦 de lEstat en leconomia amb la creaci坦
dempreses p炭bliques o estatals.
Lintent de crear institucions per regular les relacions
laborals i acabar amb els conflictes entre patrons i obrers.
L intent de donar representaci坦 en les institucions de
l Estat no als individus particulars, sin坦 a les corporacions,
com les empreses, els ajuntaments,les associacions de
fam鱈lies, etc; creant una anomenat Estat Corporatiu.
23. Perqu竪 rep aquesta denominaci坦 la primera etapa
de la dictadura de Primo de Rivera?
Perqu竪 el pa鱈s estaria dirigit per Militars.
Els militars formarien un DIRECTORI.
Primo de Rivera seria President del Directori i Ministre nic i
junt a ell integrarien el directori altres 9 militars:
els caps de les 8 regions militars en que es dividia el pa鱈s i
un representant de larmada.
Primo de Rivera concentraria en les seues mans el poder
executiu i el legislatiu
25. Quines van ser les primeres mesures durg竪ncia
que va prendre Primo de Rivera per restaurar
lorde social?
Va declarar l Estat de Guerra.
Va establir una censura de la premsa.
Va suspendre les Corts i tota activitat dels partits pol鱈tics,
encara que no van ser declarats il揃legals.
La CNT i el PCE si van ser declarats il揃legals.
Va prohibir les vagues.
Va encarcerar a l鱈ders sindicals, sobretot anarquistes.
Va prohibir lexhibici坦 de banderes catalanes i basques i l卒炭s
del catal . Fins a 1925 va mantindre la Mancomunitat de
Catalunya, per嘆 dirigida per pol鱈tics no nacionalistes.
26. Va crear Primo de Rivera un nou Partit Pol鱈tic?
Primo de Rivera, va fundar en 1924 un Partit Pol鱈tic anomenat:
UNI PATRITICA, que es convertia en l炭nic partit legal i
autoritzat.
27. Qu竪 mesures va prendre Primo de Rivera
per eliminar la corrupci坦 i regenerar la vida
pol鱈tica?
Va prohibir que els antics pol鱈tics foren membres dels Consells
dadministraci坦 de les grans empreses.
Els crrecs de governadors civils van ser ocupats per militars i
va enviar als ajuntaments uns inspectors els delegats
governatius, tamb辿 militars per investigar possibles casos de
corrupci坦.
28. Qu竪 va fer Primo de Rivera per reorganitzar
ladministraci坦 territorial i presumptament acabar
amb el caciquisme?
Inspirat per les idees dAntonio Maura i aconsellat ara pel que
seria un dels seus homes de confian巽a Jose Calvo Sotelo va
aprovar:
En 1924: Un Estatut Municipal: pel qual els ajuntaments
serien elegits pel poble, amb el vot incl炭s de dones, encara
que una part dels integrants dels ajuntaments serien elegits
de manera corporativa. En la practica aquest estatut mai
saplicaria. Mai es celebrarien eleccions.
En 1925: Un Estatut Provincial: Pel qual la prov鱈ncia seria
dirigida per diputats provincials, en representaci坦 dels
ajuntaments, limitant els poders del governador nomenat
des de Madrid.
29. Va aconseguir Primo de Rivera acabar
amb el caciquisme?
Evidentment no, perqu竪 la dictadura shavia instaurat
precisament per a mantindre lordre social.
Per tant loligarquia terratinent i la burgesia industrial i financera
van continuar dominant en les seues comarques respectives.
30. Com va afrontar Primo de Rivera la
guerra del Marroc?
Primo de Rivera en el moment daccedir al poder era partidari
de la retirada del Marroc.
No obstant, loposici坦 dels militars africanistes i la progressi坦
de la resist竪ncia dels marroquins liderats per Abd-el-Krim el
va fer canviar dopini坦 i es va decidir a guanyar definitivament
la guerra. El mateix es va proclamar Alt Comisionat per al
Marroc.
Loportunitat es va presentar quan Abd-el-Krim que ja
dominava prcticament tota la zona nord de protectorat que
corresponia a Espanya i que havia proclamat la Rep炭blica del
Rif, va atacar la zona del protectorat en mans dels francesos.
32. Qu竪 nova estrat竪gia va ser utilitzada
per derrotar a Abd-el-Krim?
UN DESEMBARC DIRECTAMENT SOBRE LA SEUA BASE
DALHUCEMAS.
El desastre dAnnual shavia produ誰t perqu竪 lex竪rcit espanyol
va tractar darribar a Alhucemas per linterior del Marroc i es va
vore sorpr竪s.
Ara lestrat竪gia era pressionar des de Melilla i des de Ceuta i
fer un desembarco en la ciutat costera dAlhucemas, el 8 de
setembre de 1925, mentre els francesos controlaven el sud del
Marroc.
El desembarco el van fer 12000 soldats espanyols i va suposar
la desfeta dAbd-el-Krim que posteriorment es va entregar als
francesos.
Dos anys despr竪s (1927) la zona de Protectorat espanyol va
quedar completament pacificada.
36. Perqu竪 rep aquesta denominaci坦 esta
etapa de la Dictadura de Primo de
Rivera?
Entre aquests civils destaca Jos辿 Calvo Sotelo com a ministre
dHisenda i Eduardo Aun坦s com a Ministre de Treball.
Perqu竪 en el Directori es van integrar a m辿s de militars, civils,
i es va restaurar el Consell de Ministres.
38. Com cal interpretar aquesta decisi坦 de
Primo de Rivera?
Com lintent de Primo de Rivera de prolongar la seua
dictadura.
Es a dir, que incomplia la seua intenci坦 inicial d establir un
regim dictatorial transitori fins solucionar els problemes del
pa鱈s.
Ara pretenia institucionalitzar un nou r竪gim pol鱈tic inspirant-se
en els models autoritaris que havien sorgit en Europa, sobre tot
del feixisme itali.
39. Qu竪 fets demostren aquest intent
d institucionalitzar el R竪gim?
La promoci坦 del nou partit pol鱈tic creat en 1924: La UNI
PATRITICA.
La Convocat嘆ria en 1927 duna ASSEMBLEA NACIONAL
CONSULTIVA, que representaria a les diferents corporacions
del pa鱈s, amb lobjectiu delaborar una Constituci坦.
En 1929 es va presentar el projecte de Constituci坦, per嘆,
laparici坦 duna oposici坦 cada vegada major a la dictadura faria
que el projecte no fora mai aplicat.
40. Qu竪 vol dir que la representaci坦 es
corporativa?
Que quins formarien part de les Corts no serien representants
dels individus que formen la naci坦. Per tant selimina el principi
dun home un vot
Seran representants de les administracions en els seus tres
nivells (local, provincial i local), dels grups professionals
(agricultura, comercio,industria,etc).
En el cas de la dictadura de Primo de Rivera tamb辿
sintegrarien membres de la Uni坦 Patri嘆tica.
41. Qu竪 novetats va introduir la dictadura
de Primo de Rivera en el terreny de
leconomia?
Per primera vegada en la historia dEspanya es trenca el
principi del liberalisme econ嘆mic, segons el qual la iniciativa de
crear empreses corresponia nom辿s als empresaris particulars.
LEstat tamb辿 pren a partir daquest moment la iniciativa de
crear empreses, en sectors on no havien intervingut els
empresaris individuals.
Sinspira tamb辿 en el model econ嘆mic del feixisme itali que
buscava arribar a una AUTARQUIA ECONMICA, es a dir a
produir tots els bens necessaris per a satisfer la demanda dun
pa鱈s sense rec坦rrer a importacions
42. Qu竪 empreses creades per lEstat en
esta etapa podem destacar?
CAMPSA (Companyia Arrendataria del monopoli de petrolis
SA) que en r竪gim de monopoli sencarregaria de la distribuci坦
de petroli i els seus derivats en Espanya.
TELEFNICA. Qu竪 es convertia en un monopoli que garantia
les comunicacions telef嘆niques.
43. Qu竪 altres iniciatives de tipus econ嘆mic es van prendre
per estimular leconomia del pa鱈s?
Es va desenvolupar una pol鱈tica de construcci坦
dinfraestructures (embassaments, ferrocarrils, carreteres
ports, l鱈nees el竪ctriques) per millorar les comunicacions del
pa鱈s.
Es van crear les Confederacions hidrogrfiques per regular el
cabal dels rius, i la producci坦 dhidroelectricitat.
Es van preparar per a 1929 exposicions internacionals en
Barcelona i en Sevilla.
44. Per嘆 ,qu竪 conseq端竪ncies tindria el intent de
Primo de Rivera de prolongar la seua dictadura?
La preparaci坦 de conspiracions i pronunciaments militars per
acabar amb la dictadura, impulsats pels antics pol鱈tics liberals.
Loposici坦 dels intel揃lectuals i dels estudiants universitaris.
Un intent dassolir la independ竪ncia de Catalunya protagonitzat
per Francesc Maci.
La reorganitzaci坦 dels Partits Republicans.
El final de la col揃laboraci坦 del PSOE i la UGT.
La reorganitzaci坦 i radicalitzaci坦 de lanarquisme en la
clandestinitat.
45. Quines van ser les conspiracions i
pronunciaments m辿s importants organitzats
contra el manteniment de la dictadura?
En 1926.-LA SANJUANADA.- Conspiraci坦 militar que va tindre
lloc el 24 de juny de 1926. Va ser inspirada pels politics de la
Restauraci坦 com el Comte de Romanones i Melquiades
Alvarez i protagonitzada pels Generals Weiler i Aguilera.
Tamb辿 va rebre recolzament de republicans i membres de la
CNT. Va fracassar, per嘆 els conspiradors no van ser
severament castigats.
En 1929 un intent de pronunciament organitzat pel pol鱈tic del
Partit Conservador Sanchez Guerra, que comptava amb
recolzament dels republicans i preveia una amplia participaci坦
militar en el pronunciament. Va fracassar perqu竪 solament es
va al巽ar la guarnici坦 de Ciudad Real.
46. Com sexplica el descontent duna
part de l'ex竪rcit contra el dictador?
Perqu竪 no va permetre als generals de m辿s alta graduaci坦
formar part del Directori.
Per afavorir a alguns militars en locupaci坦 de carrecs p炭blics i
no a altres.
Perqu竪 tamb辿 va fer alguns intents de reforma militar que van
disgustar a amplis sectors de lex竪rcit com:
El intent de reduir el nombre total doficials.
La creaci坦 duna Academia Militar en Zaragoza per a formar
oficials. (Va ser dirigida pel General Franco)
La decisi坦 de permetre els ascensos per m竪rits de guerra e
imposar-los a tots els cossos militars, incl嘆s el cos
dArtilleria (1926). Des d aquest moment els artillers
soposarien a Primo de Rivera.
47. Com es va materialitzar lacci坦 dels
intel揃lectuals i els estudiants?
Els intel揃lectuals com Unamuno, Ortega i Gasset i Vicente
Blasco Iba単ez van denunciar la falta de llibertat i la ineficcia
de la dictadura. Tenien por de que el R竪gim evolucionara cap
el feixisme.
En 1927 es va crear un sindicat destudiants universitaris: La
Federaci坦 Universitria Escolar que va comen巽ar a organitzar
manifestacions contra el manteniment de la dictadura.
48. Com es va materialitzar la oposici坦 a la
dictadura del nacionalisme catal?
Francesc Maci,lider dEstat
Catal, va organitzar des de la
Catalunya francesa (Prats de
Moll嘆) una expedici坦 militar en
1926, que pretenia provocar un
al巽ament revolucionari en
Catalunya que conduira a la
independ竪ncia.
Per嘆 lacci坦 que es preparava
va ser descoberta i els
integrants de lexpedici坦
detinguts per la gendarmeria
francesa.
49. Quina va ser levoluci坦 de la posici坦 del
PSOE i la UGT davant la dictadura?
Alguns l鱈ders del PSOE i la UGT van participar en els
organismes creats pel R竪gim per facilitar la conciliaci坦 entre
patrons i obrers. Alguns es van integrar en el Consejo del
Trabajo que va substituir el Institut de Reformes Socials.
Largo Caballero va pertnyer al Consell dEstat que
aconsellava al Directori Militar.
Despr竪s la UGT es va integrar en els Comit竪s paritaris
formats per patrons i obrers, que tractaven d acordar els
termes de les relacions laborals.
Per嘆 a partir de 1927 es va trencar aquesta col揃laboraci坦.
50. Com va evolucionar lanarquisme en letapa de la
dictadura de Primo de Rivera?
La il揃legalitzaci坦 de la CNT i la persecuci坦 de les seues
activitats, es a dir, del sector anarco-sindicalista va afavorir
lestrat竪gia de recuperar el primigeni esperit anarquista i
rec坦rrer de nou a la insurrecci坦 espontnia i a lacci坦 armada
com a mitjans de lluita contra la dictadura.
En aquest, context en 1927, es va fundar la FAI per part de
l鱈ders com Buenaventura Durruti, Ascaso i Garcia Oliver.
51. Quina va ser la posici坦 del Rei davant del
creixement del malestar causat pel
manteniment de la dictadura?
Alfons XIII i els seus consellers van vore que la p竪rdua de
popularitat de Primo de Rivera podia afectar a la Monarquia.
Per aquesta ra嘆 el Rei va suggerir al dictador que renunciara al
seu crrec.
Primo de Rivera va considerar que al no tindre el suport del Rei
i un recolzament incondicional i unnime per part de lex竪rcit
era millor dimitir. (30 de gener de 1930)
Primo de Rivera, que a m辿s es trobava malalt va morir en lexili
en Paris, tres mesos despr竪s.
54. Ap竪ndix
En relaci坦 a la dictadura de Primo de Rivera cal aclarir alguns
conceptes que se li poden aplicar:
Cirurgi de ferro.- Terme utilitzat per Joaquin Costa en els
seus llibres, on es plantejava la necessitat dun home fort,
tal vegada un dictador, capa巽 de prendre les mesures per
reformar Espanya. Per a molts Primo de Rivera podria
haver complit en un principi aquest paper
Descuaje del caciquisme.- Expressi坦 que es refereix a que
la prioritat de la societat espanyola era la eliminaci坦 del
caciquisme. Primo de Rivera podria ser lartifex daquest
descuaje o eliminaci坦 del caciquisme.