5. Representacions y retrats de
Mahoma.
Est absolutament prohibida la representaci坦
de la figura de Mahoma, d'essers humans i
incl炭s danimals
6. 多Per qu竪 est absolutament prohibit
lart figuratiu?
Perqu竪 podria conduir a la idolatria, 辿s a dir, el
culte als 鱈dols, a les imtgens.
D辿u o Mahoma s坦n irrepresentables.
7. Munt Hira. La Meca. Mahoma va
rebre el missatge de D辿u.
37. ORNAMENTACIN
La religi坦 musulmana prohibeix la
representaci坦 de figures humanes o danimals.
Per tant els elements ornamentals que
predominen son:
Decoraci坦n vegetal: atauriques
Decoraci坦n Geom辿trica.
Decoraci坦n Epigr叩fica: escritura 叩rabe
Arabescos: Combinacions delements geom竪trics i
vegetals, de gran abstracci坦.
38. Disposici坦 de la ornamentaci坦.
Els patrons decoratius sobtenien repetint
elementes simples entrella巽ats o superposats
Unit a la simetria, saconsegueix un efecte
dinmic i harmonios. El detall no prevaleix
sobre el conjunt. No hi ha tensi坦 entre motius,
sosls equilibri.
La reiteraci坦 infinita dels temes 辿s una
metfora de leternitat tot emplena.
39. Decoraci坦 vegetal: ataurics
Molts elements es prenen del m坦n clssic, per嘆
amb un nou ritme compositiu.
Els fonaments s坦n roses, palmes, fulles
dacant, fulles de vinya i roleos.
Es produeix una estilitzaci坦 dels elements
vegetals, i al mateix temps una geometritzaci坦.
43. DECORACIN GEOMTRICA
La geometria 辿s molt important en lIslam. A
trav辿s daquesta es representa la indivisibilitat
de D辿u.
La forma perfecta 辿s el cercle. Sutilitza com
patr坦 que permet crear altres motius.
Sapliquen principis de repetici坦 sim竪trica,
multiplicaci坦 o subdivisi坦.
Sutilitzen branques rombes, cintes trenades,
meandres, dibuixos, i lla巽aria que forma
diversos tipus destreles.
52. Decoraci坦n Epigr叩fica
Lescriptura rab t辿 una doble funci坦:
ornamental i iconogrfica. s lequivalent a les
imatges sagrades en lart cristi, el mitj pel
qual es transmet el missatge divi.
El contingut de les inscripcions es variat:
versicles de lAlcor, missatges pietosos, texts
po竪tics, etc.
55. EL TEMPLE MUSULM. LA
MESQUITA.
TIPOLOGIAS:
Mesquites que segueixen el model de la Mesquita
de Damasc.
Mesquites del nord dfrica.
Mesquites perses.
Mesquites turques.
Mesquites en medis des竪rtics com el sahel.
60. Mesquites en la ciutat Santa de
Jersusalem.
Segons les creences musulmanes, el profeta Mahoma
va realitzar un viatge m鱈stic (en esp鱈ritu) fins
Jerusalem i des de una roca situada en la esplanada
sobre la qual sal巽ava lantic Temple Jueu de Salom坦,
destruit pels romans va ascendir al cel.
Per aquesta ra坦, quan els musulmas conqueriren
Jerusalesm construiren dos mesquites:
La mesquita de la Roca o de Omar.
La mesquita de Al-Aqsa.
61. MESQUITA DE LA ROCA. PLANTA OCTOGONAL
COBERTA AMB UNA GRAN VOLTA.
62. MESQUITA DE LA ROCA, VISTA DES DE EL MUR DE
LES LAMENTACIONS, NIC RESTE DE LANTIC
TEMPLE JUEU DE JERUSALEM.
130. Palau de Medina Azahara.
Situaci坦: Rodalies de C嘆rdova, en Sierra
Morena.
Era un palau i ciutat administrativa, comen巽at a
construir-se en 竪poca de Abd-el-Rahman III
(segle X).
No obstant, va ser abandonat despr辿s de la
desintegraci坦 del califat de Cordova a principis
del segle XI.