More Related Content
What's hot (20)
Similar to El sexenni democratic (20)
More from benienge (20)
El sexenni democratic
- 2. LA REVOLUCI DE 1868. La Revoluci坦 de 1868 va conduir a labdicaci坦 dIsabel II. CAUSES: Exist竪ncia de una greu crisi econ嘆mica en els anys previs a 1868. La creaci坦 duna crisi pol鱈tica, causada per la marginaci坦 del poder pol鱈tic dels LIBERALS PROGRESSISTES i que va concloure amb la firma del PACTE DOSTENDE.
- 3. Qu竪 va provocar la crisi econ嘆mica? Una crisi de la industria t竪xtil, localitzada a Catalunya, provocada per la pujada dels preus del cot坦, ja que en aquest per鱈ode tenia lloc la Guerra de Secessi坦 dels Estats Units. La fallida de moltes companyies ferroviries, ja que despr辿s de la construcci坦 de les l鱈nies, la explotaci坦 no era rendible. La fallida de les companyies ferroviries va provocar la fallida de molts bancs. Una s竪rie de males collites entre 1866 i 1868 que va provocar una pujada dels preus dels aliments bsics i va crear problemes dabastiment a les ciutats.
- 4. Qu竪 va provocar la crisi pol鱈tica? El malestar pol鱈tic de gran part dels partits de loposici坦 va fer que en 1866 es signara el PACTE DOSTENDE. OBJECTIU: Destronar Isabel II i acabar amb la dinastia dels Borb坦. Elegir per sufragi universal unes Corts que redactaren una nova Constituci坦, on es decidiria si la forma de govern seria monarquia parlamentria o Rep炭blica. PARTITS SIGNATARIS DEL PACTE DOSTENDE: PARTIT PROGRESSISTA.- Dirigit per PRIM. UNI LIBERAL, que a la mort dODonnell seria dirigit pel General Serrano. PARTIT DEMCRATA. En 1868 els Dem嘆crates defenien la REPBLICA com a forma de Govern.
- 5. La REVOLUCI DE 1868 Sinicia el 18 de Setembre amb un Pronunciament protagonitzat per la Flota concentrada en Cadis, dirigida per lAlmirall Topete i a la qual shavia incorporat en secret, des de lexili, el General Prim. El General Serrano, dirigent de la Uni坦 Liberal es va sumar a la sublevaci坦. Es va publicar un manifest titulat: Espanya amb Honra, on criticaven la monarquia DIsabel II, i que el seu objectiu era destronar la Reina, per regenerar la vida pol鱈tica.
- 9. La batalla decisiva on es van enfrontar les tropes lleials a Isabel II i els sublevats va tindre lloc en Alcolea (C坦rdoba) el 28 de setembre.
- 10. Qu竪 va passar al mateix temps en les ciutats? En la major part de les gran ciutats espanyoles el membres del Partit Progressista i Dem嘆crata van organitzar Revolucions, que va assumir el poder local. De nou es crearen JUNTES, que estaven integrades per representants elegits per les Assemblees Populars, on shavien reunit els Revolucionaris. Les JUNTES, es consideraven depositries de la sobirania nacional: Aspiraven a la Creaci坦 duna Junta Central Van elaborar nombrosos textos que recollien les aspiracions del poble: des de el reconeixement de tots els drets individuals, el sufragi universal mascul鱈 i reivindicacions com labolici坦 dels impostos de 束consums損 i de les quintes.
- 11. Com van actuar les forces pol鱈tiques impulsores de la Revoluci坦? Es va formar un GOVERN PROVISIONAL, on destacaven: El General Serrano com a President del Govern Provisional. El General Prim com a Ministre de la Guerra. Sagasta,membre destacat del Partit Progressista com a ministre de la Governaci坦 (Interior)
- 13. Qu竪 mesures va prendre el govern provisional? Entre les mesures presses pel govern provisional destaquen les seg端ents: Convocat嘆ria deleccions per sufragi universal mascul鱈, per a la formaci坦 dunes Corts Constituents, que redactaren una Constituci坦, on quedara reflectida la forma de govern de la naci坦. Reconeiximent dels drets individuals. Dissoluci坦 de les JUNTES REVOLUCIONARIS I desarme dels VOLUNTARIS DE LA LLIBERTAT. En el seu lloc es nomenaren nous ajuntaments i Diputacions.
- 14. En realitat era el GENERAL PRIM, LA FIGURA POLTICA MS RELLEVANT, i qui de veritat controlava lex竪rcit.
- 15. Qu竪 forma de govern es definiria en la nova Constituci坦? La forma de govern depenia de la decisi坦 de la naci坦. Si obtenien majoria parlamentria els partidaris de la monarquia, hi hauria una nova monarquia: defensaven aquesta opci坦 la Uni坦 Liberal i el Partit Progressista. Si obtenien majoria parlamentria els partidaris de la Rep炭blica,es proclamaria la Rep炭blica: La majoria de membres del Partit Dem嘆crata es van declarar partidaris de la Rep炭blica.
- 16. Qu竪 resultat es va produir en les eleccions? Les eleccions van donar majoria als partidaris de la monarquia: Els monrquics van obtindre 248 diputats. Els REPUBLICANS, 71 diputats.
- 17. Qu竪 caracter鱈stiques va tindre la nova Constituci坦? La nova Constituci坦 va ser aprovada i promulgada finalment en 1869: es coneix per tant com la CONSTITUCI DE 1869. CARACTERSTIQUES GENERALS: FORMA DE GOVERN: MONARQUIA PARLAMENTRIA. SOBIRANIA NACIONAL CORTS BICAMERALS; CONGRS DELS DIPUTATS I SENAT AMPLIA DECLARACI DE DRETS.
- 18. Qu竪 forma de govern establia la Constituci坦 de 1869? MONARQUIA PARLAMENTRIA. No obstant, no hi havia Rei ni Reina i no es volia un Borb坦. En conseq端竪ncia es va comen巽ar a buscar un candidat per a ocupar el crrec de monarca: El perfil de monarca que sesperava trobar era el dun monarca que respectara el liberalisme i permetera el lliure acc辿s al govern dels diferents partits.
- 19. Qu竪 principi bsic defenia la Constituci坦? SOBIRANIA NACIONAL
- 20. Com sorganitzaven les Corts? Les Corts serien bicamerals: CONGRS DELS DIPUTATS: selegiria un diputat per cada 40000 electors. SENAT. Seria delecci坦 popular. Selegirien 4 diputats per prov鱈ncia amb independ竪ncia de la seua poblaci坦. Aquest Parlament sinspirava en la Constituci坦 dels Estats Units, de carcter federal.
- 21. Qu竪 drets destacaven en la Constituci坦? Sufragi Universal Dret a la vida i supressi坦 de la pena de mort en el Codi Penal. Llibertat de pensament i de premsa. Llibertat pels esclaus de les col嘆nies (Cuba, Puerto Rico) Dret de Reuni坦 Dret dAssociaci坦 ( permetia crear partits pol鱈tics o sindicats de treballadors) Llibertat de consci竪ncia i de CULTE: Aquest fet suposava que per primera vegada en la hist嘆ria dEspanya, sestablia la llibertat religiosa.
- 22. Com es va reorganitzar el Govern despr辿s de laprovaci坦 de la Constituci坦 de 1869? Despr辿s de laprovaci坦 de la Constituci坦 es va produir una reorganitzaci坦 en els crrecs de responsabilitat pol鱈tica: El General Serrano va assumir el Crrec de Regent, donat que shavia elaborat una Constituci坦 monrquica i encara no hi havia Rei. El General Prim, es va convertir en Cap del Govern i Ministre de la Guerra. Prim era el lider indiscutible de la Revoluci坦 de 1868.
- 23. Qui va ser elegit per ocupar el Tro espanyol? Amadeu I de Savoia. Fill del Rei DItlia, V鱈ctor Manuel II, que havia liderat el proc辿s dunificaci坦 daquest pa鱈s, impulsant una monarquia parlamentria. Sesperava que el seu fill, Amadeu, fora un Rei Constitucional, respectant els poders del parlament, representant de la sobirania nacional, sense interferir en la vida pol鱈tica.
- 24. Qui era Amadeu de Savoia? Fill del Rei DItlia, V鱈ctor Manuel II, que havia liderat el proc辿s dunificaci坦 daquest pa鱈s, impulsant una monarquia parlamentria. Sesperava que el seu fill, Amadeu, fora un Rei Constitucional, respectant els poders del parlament, representant de la sobirania nacional, sense interferir en la vida pol鱈tica.
- 26. Quan de temps va durar el Regnat dAmadeu de Savoia? Des de el 16 de novembre de 1871, fins el 11 de febrer de 1871. El 11 de febrer de 1873 Amadeu de Savoia va abdicar.
- 27. Qu竪 causes expliquen labdicaci坦 dAmadeu de Savoia? Lassassinat del General Prim. (30 desembre de 1870) Joan Prim era el lider indiscutible del Partit Progressista, Cap del Govern i defensor de la candidatura dAmadeu. La seua mort provocaria una lluita pel lideratge dins del PARTIT PROGRESSISTA i el sorgiment de diferents tend竪ncies: Un dels l鱈ders progressistes era SAGASTA( Defensors de la Constituci坦 de 1869) (Constitucionals) Laltre l鱈der va ser Ruiz Zorrilla, partidari de reformes socials. (Radicals). La conseq端竪ncia va ser que les lluites internes van impedir governs estables.
- 31. Qu竪 causes expliquen labdicaci坦 dAmadeu de Savoia? Els antics Moderats, rebutjaven la revoluci坦 de 1868. Gran part de la noblesa, els terratinents i els membres de la gran burgesia no el reconeixien com a Rei legitim, sin坦, com a un usurpador. Dins de la Uni坦 Liberal, tamb辿 es va manifestar una falta de recolzament al nou Rei, sobretot, per part de figures de prestigi com ANTONIO CNOVAS DEL CASTILLO. Des de 1872 aquest sectors es manifestaran clarament a favor del retorn de la Dinastia dels Borb坦, per嘆 no dIsabel II, sin坦 del seu fill Alfons. Per aix嘆, aquest grup va rebre el nom de partit 束ALFONS損
- 32. Qu竪 causes expliquen labdicaci坦 dAmadeu de Savoia? Lesgl辿sia cat嘆lica, se loposava perqu竪 era fill del Rei dItlia. Aquest havia culminat la unificaci坦 italiana en lany 1871 amb la conquesta dels Estats Pontificis.
- 33. Qu竪 causes expliquen labdicaci坦 dAmadeu de Savoia? Linici dun al巽ament dels CARLISTES. En 1872 sinicia la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) El nou pretenent carl鱈 Carles VII, va entrar pels Pirineus i va obtindre un fort recolzament en el Pa鱈s Basc, Navarra i tamb辿 en Catalunya.
- 36. Qu竪 causes expliquen labdicaci坦 dAmadeu de Savoia? Loposici坦 del Republicans, que pensaven que els resultats electorals eren manipulats i per tant que la major part de la poblaci坦 desitjava la proclamaci坦 de la Rep炭blica.
- 37. Qu竪 causes expliquen labdicaci坦 dAmadeu de Savoia? El problema sorgit en la illa de Cuba. Entre 1868 i 1878 t辿 lloc una primera Guerra per la independ竪ncia de Cuba. Els independentistes eren els criolls. Descendents despanyols, gran propietaris de plantacions sucreres i de tabac, ja que: La illa era dirigida per un Capit General No existia el dret de reuni坦, ni de associaci坦. Els criolls eren marginats dels crrecs administratius. No existia llibertat de comer巽. Molts estaven interessats en comerciar lliurement amb els Estats Units. Espanya impedia aquest comer巽. Eren partidaris de la SUPRESSI DE LESCLAVITUD El 束partit espanyolista損 estava format per espanyols, que dominaven el comer巽 amb la pen鱈nsula, que els permetia fer grans fortunes. Aquest grup va pressionar als governs i a Amadeu de Savoia per evitar la negociaci坦 i utilitzar la for巽a militar contra els sublevats. Eren contraris a labolici坦 de lesclavitud.
- 38. LA PRIMERA REPBLICA (11 FEBRER 1873-2 GENER 1874)
- 39. Quan va tindre lloc la proclamaci坦 de la I Rep炭blica Espanyola? El 11 de febrer de 1873 el membres del Congr辿s dels Diputats i del Senat, constitu誰ts en Assemblea Nacional, van aprovar la proclamaci坦 de la Rep炭blica. Van votar a favor de la Rep炭blica: Els Republicans (Unitaris i Federalistes) El membres del Partit Progressista Radical, de Ruiz Zorrilla.
- 40. Qui va ser elegit President de la Rep炭blica? Estanislao Figueras va ser elegit com a Primer President de la Rep炭blica. Figueras era membre del Partit Republic Federal.
- 42. Qu竪 problemes heretava la I Rep炭blica? La Guerra en Cuba. La Guerra Carlista. Els carlins dominaven amplies zones del pa鱈s. Loposici坦 dels monrquics, que conspiraven per Restaurar els Borb坦.
- 43. Qu竪 decisions va prendre el govern Provisional de la I Rep炭blica? Convocat嘆ria deleccions, que es celebrarien en el mes de MAIG de 1873. Les Corts que sorgirien daquestes eleccions tindrien el carcter de Corts Constituents, 辿s a dir, sencarregarien de redactar una Constituci坦 Republicana. La convocat嘆ria electoral es feia per sufragi universal mascul鱈. Tamb辿 es va suprimir el servei militar obligatori (les quintes) i limpost de 束consums損
- 44. Qu竪 partits van decidir no presentar-se a les eleccions? Els partits que no es presentaren a les eleccions van ser: PARTIT Alfons鱈 encap巽alat per Antonio Canovas del Castillo. UNI LIBERAL, de Serrano PARTIT PROGRESSISTA CONSTITUCIONAL, de Sagasta. PARTIT PROGRESSISTA RADICAL , de Ruiz Zorrilla, que despr辿s de recolzar la proclamaci坦 de la Rep炭blica havia canviat dopini坦.
- 45. Qu竪 conseq端竪ncies va tindre la decisi坦 daquests partits de no recon竪ixer la legitimitat de la Rep炭blica? En les eleccions es va produir una elevada abstenci坦 que va arribar al 60 %. La vict嘆ria va ser pels Republicans Federals.
- 46. Qu竪 forma dorganitzaci坦 territorial adoptaria la Rep炭blica? El Triomf indiscutible va ser pels Republicans Federalistes, partidaris duna Rep炭blica Federal com la que existia en Estats Units o en Su誰ssa. Els partidaris duna Rep炭blica Unitria seguint el model franc辿s van quedar derrotats.
- 47. Per qu竪 es caracteritza una Rep炭blica Federal? Per lexist竪ncia dun Govern central, un parlament i un Tribunal Suprem, situats en la capital de la naci坦, elegits per la poblaci坦 de tots els Estats de la Rep炭blica, que tenen compet竪ncies per regular fonamentalment: La pol鱈tica Exterior La pol鱈tica de Defensa. La regulaci坦 del sistema monetari. Per lexist竪ncia de divisions territorials que reben el nom dEstats ( amb el seu propi govern, elegit per la seua poblaci坦, el seu propi parlament, elegit per la seua poblaci坦 i amb capacitat legislativa i per tindre els seus propis Tribunals). Daquesta manera cada Estat, integrant de la Federaci坦 t辿 compet竪ncia per regular de manera diferent el seu codi penal, el codi civil, la pol鱈tica industrial, la pol鱈tica agrria, la construcci坦 dinfraestructures,etc.
- 48. Qu竪 suposava aquest triomf del Republicans Federals? Va suposar que la Constituci坦, que es redactaria definiria el sistema pol鱈tic espanyol, com una Rep炭blica Federal. Per嘆 existien dos visions enfrontades sobre la forma d arribar a la federaci坦 i sobre el proc辿s de elaboraci坦 de la Constituci坦. En aquestes Corts els Republicans es dividien en dos sectors: Ben竪vols.- Partidaris de redactar la Constituci坦 per les Corts elegides per sufragi universal i per tant dipositries de la sobirania. Despr辿s es cedirien poders als Estats que reconeguera la Constituci坦. Intransigents.- Consideraven necessari, per tal que la federaci坦 fora compatible amb la llibertat, declarar primer Rep炭bliques independents sobiranes, que despr辿s per lliure consentiment sunirien en una federaci坦 i redactarien la Constituci坦, cedint part dels seus poders a un govern central o federal.
- 49. Quan va comen巽ar els treballs per redactar la nova Constituci坦? Els federalistes ben竪vols, encap巽alats per Estanislao Figuera van intentar, que les Corts foren les protagonistes en la construcci坦 de la Rep炭blica Federal El 8 de juny, es va redactar el primer article de la Constituci坦, que definia Espanya com Rep炭blica Federal. Aquest fet suposava una declaraci坦 de una Rep炭blica Federal. Per嘆 els intransigents van movilitzar els seus partidaris en Madrid que van rodejar el Congr辿s dels Diputats. La coseq端竪ncia va ser que Estanislao Figueras, davant de la incapacitat de controlar la situaci坦 presentara la dimissi坦. (9 de juny de 1873)
- 50. Qui va ser nomenat segon President de la Rep炭blica? Francesc Pi i Margall (President de la Primera Rep炭blica des de el 10 de juny de 1873, fins el 18 de juliol de 1873).
- 51. Qu竪 iniciatives va prendre Pi i Margall? Pi i Margall va persistir en lintent de crear una Rep炭blica federal pel m竪tode delaboraci坦 duna Constituci坦, per part de les Corts.
- 52. Quina va ser la reacci坦 dels federalistes 束intransigents損? Els federalistes intransigents van donar lordre dabandonar les Corts i iniciar el proc辿s de proclamaci坦 de Rep炭bliques independens o Cantons. Daquesta manera en juliol de 1873 es van generalitzar moviments insurreccionals que proclamaren xicotets 束estats損 o territoris independents Pretenien una federaci坦 des de baix cap a dalt. Aquest territoris, per influ竪ncia de lorganitzaci坦 territorial de Su誰ssa rebrien el nom de 束Cantons損.
- 53. Qu竪 problema safegeix, per tant, als que ja tenia la Rep炭blica? LA REVOLUCI CANTONAL. La proclamaci坦 de Rep炭bliques o Cantons Independents es va estendre fonamentalment per la costa mediterrnia i Andalusia. Els moviments que van tindre m辿s rellevncia van ser: El moviment revolucionari dAlcoi (7 de juliol) La proclamaci坦 de la Rep炭blica o Cant坦 de Cartagena, base naval, on els revolucionaris es farien amb el control de larsenal.
- 55. Qu竪 caracteritzava en 1873 a la ciutat dAlcoi? Alcoi era una ciutat industrial, especialitzada en la ind炭stria t竪xtil llanera i en la producci坦 de paper. La ciutat tenia al voltant de 30000 habitats i al voltant de 10000 treballaven com obrers en aquestes fbriques. La major part daquest treballadors es van sumar a la Federaci坦 Regional Espanyola de la AIT, dinspiraci坦 anarquista.
- 56. Qu竪 va passar a Alcoi en juliol de 1873? Amb la proclamaci坦 de la Rep炭blica Federal, els dirigents obrers dAlcoi van pensar que havia arribat el moment de desencadenar la Revoluci坦 Social. Es va convocar una vaga general per demanar un augment salarial del 20 % i una reducci坦 de la jornada laboral de 14 a 8 hores. Els empresaris reunits en lAjuntament amb lalcalde, es van negar a acceptar aquestes reivindicacions. Lalcalde era el Republic Federal, Agust鱈 Albors, conegut com el Pelletes. La gent va rodejar lAjuntament mentres es feien negociacions entre els l鱈ders obrers, lalcalde i els empresaris. Per嘆 la gurdia municipal va disparar contra els manifestants. Com a conseq端竪ncia els obrers es van armar i van comen巽ar a cremar fbriques i rodejaren de nou lAjuntament, el qual tamb辿 van incendiar.
- 59. Qu竪 fets violents destacarien durant aquest moviment revolucionari? Els obrers quan lAlcalde va intentar fugir el van detindre i el van assassinar. Van arrossegar el seu cos per la ciutat.
- 61. Com va finalitzar la Revoluci坦? El dia 13 de juliol, tropes de lex竪rcit entraven i prenien el control de la ciutat. Van ser detinguts al voltat de 700 obrers, molts dells, condemnats a pres坦.
- 63. PROCLAMACI DEL CANT DE CARTAGENA.
- 65. Qu竪 conseq端竪ncia pol鱈tica va tindre lextensi坦 del moviment cantonal? LA DIMISSI DEL PRESIDENT DE LA REPBLICA, PI I MARGALL, ja que: Per qu竪 Pi i Margall, es va negar a utilitzar la for巽a de lex竪rcit, per tal de reprimir i controlar la sublevaci坦 cantonal. A m辿s, aprofitant la desuni坦 dels Republicans, els carlins van fer grans avan巽os, controlant el Pa鱈s Basc,Navarra i gran part de Catalunya Per aix嘆, el 18 de juliol de 1873 va presentar la seua dimissi坦.
- 66. Qui va substituir a Pi i Margall, com a President del Govern? NICOLAS SAMERN (18 de julio a 5 de Septiembre) Nicolas Salmer坦n era un federalista moderat, decidit a controlar la Revoluci坦 Cantonal.
- 67. Qu竪 mesures va prendre Salmer坦n per tractar de derrotar a carlins i als sublevats en el cantons? Va nomenar al front de lEx竪rcit a Generals clarament contraris a la Rep炭blica Federal, molts dells, incl炭s amb tend竪ncies monrquiques: General Pavia ( Encarregat de controlar els cantonalistes en Andalusia) General Mart鱈nez Campos ( Encarregat de controlar el cantonalisme en Val竪ncia, M炭rcia i Cartagena) Va restablir les Ordenances Militars Tradicionals que permetien imposar la pena de mort com a castic pels militars que desobe誰ren ordes dels seus comandaments. Va augmentar el nombre de membres de la Gurdia Civil.
- 68. Per qu竪 va dimitir Nicolas Salmer坦n? En Setembre de 1873, huit soldats de lex竪rcit que lluitava contra els carlins en Catalunya va ser acusats de tra誰ci坦 Van ser condemnats a mort. Nicol叩s Salmer坦n, com a President del Gover, tenia que signar les sent竪ncies, per嘆 es va negar, per motius de conci竪ncia i va dimitir.
- 69. Qui va ser el quart President de la Rep炭blica Espanyola? EMILIO CASTELAR (7 sept 1873-3 de gener de 1874) Emili Castelar era un professor universitari de gran prestigi. Era un Republic de tend竪ncia unitria.
- 70. Qu竪 objectius es va plantejar Castelar? Castelar es va plantejar com a objectiu consolidar la Rep炭blica amb el restabliment de lordre. Per aconseguir-lo va decidir: Restablir un servei militar obligatori,(les Quintes) que va permetre formar un ex竪rcit de vora 200000 homes. Va obtindre cr竪dits amb els quals, dotar darmament modern a aquestes tropes. A m辿s, va suspendre les sessions de les Corts que no es reobririen fins gener de 1874. Tamb辿 va intentar atraure a la causa de la Rep炭blica a les classes conservadores, entrant en contacte amb pol鱈tics com el General Serrano, Sagasta i incl炭s Antonio C叩novas del Castillo.
- 71. Qu竪 conseq端竪ncies va tindre aquesta actuaci坦 de Castelar? Els Republicans Federals desconfiaven de la seua actitud i per aquest motiu estaven preparant un vot de censura. Aquest vot de censura, es presentaria, quan es reobriren les Corts, el 3 de gener de 1873. Tanmateix, per evitar que els Republicans Federalistes tornaren a obtindre la Presid竪ncia de la Rep炭blica shavia preparat un colp dEstat, en cas duna derrota de Castelar. Com que el vot de censura es va aprovar i Castelar va ser destituit, el Capit General de Madrid el General Pavia, va rodejar el Congr辿s dels Diputats amb les seues tropes i va dissoldre la Cambra. Es diu que el propi Pavia va entrar en el Congr辿s dels Diputats a cavall.
- 72. Qu竪 conseq端竪ncia pol鱈tica va tindre el Colp dEstat de Pavia? Formalment es mantenia com a sistema pol鱈tic la Rep炭blica. El nou President seria el General Serrano. (1874) Per嘆 el general Serrano va dissoldre les Corts i va suspendre lexercici dels drets fonamentals: com la llibertat dexpressi坦 o de reuni坦. Daquesta manera, sestablia un Estat dexcepci坦, equiparable a una dictadura. Aquest R竪gim seria transitori, ja que els Generals, dacord amb els alfonsins, preparaven la Restauraci坦 de la Monarquia Borb嘆nica. El 29 de Desembre de 1874, el General Martinez Campos es pronunciava en Sagunt, proclamant Rei dEspanya a Alfons, fill dIsabel II.
- 73. GENERAL PAVIA