Corrents fotografics I
- 2. Fotografia: objectivitat i subjectivitat
- 3. CORRENT ARTÍSTICA ⬜ Pictoralismo ⬜ Fotografia directa ⬜ Nova objetividad ⬜ Nova Visió ⬜ Surrealisme ⬜ Dadaisme ⬜ Fotografia subjectiva
- 4. CORRIENTE DOCUMENTAL ⬜ Document social ⬜ Assaig Fotogràfic ⬜ Fotografia de carrer ⬜ Fotografia d’Experiència ⬜ Documental conceptual ⬜ Performance ⬜ Popart
- 5. PICTORALISME ⬜ Reacció a la fotografia d'aficionats (fotogràfica instantània de Kodak ⬜ També es contraposa a la Fotografia academicista reivindicant els valors propis de la fotografia per a la realització d'obres d'art en plena igualtat amb altres disciplines artístiques (pintura, escultura, arquitectura, ...). És per això que es renuncia a la imitació de la pintura. ⬜ Idea Romàntica Els fotògrafs del segle XIX. Sensibilitat i inspiració dels autors i atorgant un paper secundari als coneixements tècnics (tal com feia Julia Margaret Cameron). ⬜ Es distancien de la realitat (desenfocament o efecte floue) ⬜ Imatge borrosa i els temes que trien els pictorialistes, assenyalen una forta influència de l'Impressionisme.
- 6. Pictoralime
- 7. ⬜ Selecció dels temes ⬜ Paisatge - Dies ennuvolats, de pluja, de boira, .... i tots aquells en què els agents atmosfèrics no permeten que les imatges siguin nítides. ⬜ Retrat - Es trien principalment figures femenines, i igualment es busca aquesta borrositat. ⬜ Al·legories. Entre el tema seleccionat i la càmera es col·loquen filtres, pantalles i altres estris que impedeixen veure clarament. (En l'art plàstic poden aparèixer al·legories quan unes figures corporals suplanten idees, com per exemple una deessa que fa de primavera. La pintura mitològica i al·legòrica és aquella que posa de manifest els valors dels poders establerts de manera metafòrica. Déus grecs i romans són emprats per acreditar l’autoritat dels seus missatges)
- 9. ⬜ S'actuava en la fase de revelat i en la de positivat de la imatge. ⬜ S'afegeixen pigments a les emulsions buscant fer les fotografies similars al dibuix, gravat, etc ⬜ Impressions nobles (Buscar un resultat diferent, concept d’originalitat, mai resultaven iguals) ⬜ S’impedien la multiplicitat de còpies, obres eren úniques.
- 12. Fotografia Directa ⬜ S XX superació de la fotografia que emula l'estil de la pintura. ⬜ La fotografia es desempallegui de la imitació de la pintura i accedeixi a l'estatus d'art modern. ⬜ En els anys vint, la Fotografia directa associa el seu ideal al de l'era de la màquina, símbol de progrés i metàfora de la modernitat. ⬜ Es posa èmfasi en la fotografia pura, en la nitidesa de les imatges, en la profunditat de camp.
- 13. Alfred Stieglitz
- 16. Paul Strand
- 19. El grupo F/64 ⬜ Més tard, el 1932, Amsel Adams, Edward Weston, Imatge Cunningham i altres creen a Califòrnia el grup F / 64 per promoure la Fotografia directa. Aquest estil fuig dels trucs utilitzats pel pictorialisme per ocultar l'origen fotogràfic de la imatge i celebra la bellesa del detall.
- 20. Edward Weston
- 21. Amsel Adams
- 22. ⬜ El terme Neue Sachlichkeit sorgeix a Alemanya a mitjans dels anys vint i designa, al començament, una escola de pintura que assenta els seus fonaments en l'objectivitat de l'estil i el contingut i tracta de trencar amb la pintura expressionista. Nova objetivitat
- 23. La belleza, 1922, Otto Dix, (Wuppertal, Von-der-Heydt Museum)
- 24. Retrato de Margot, 1924, Rudolf Schlichter, (Berlín, Märkisches Museum) Naturaleza muerta, 1922, Alexander Kanoldt
- 25. ⬜El terme s'estén a l'arquitectura funcional, la música de Kurt Weill i als escrits de Bertolt Brecht. La fotografia se l'apropia a fins de la dècada de 1920 per agrupar fotògrafs que tornen seva mirada cap a la tècnica i l'expressió precisa del món contemporani amb una voluntat de ruptura i d'innovació, recolzant-se en les qualitats inherents al mitjà: precisió de la posada a punt i profunditat de camp, primer pla que aïlla, llum que genera la forma ...
- 27. ⬜ La noció de Sachlichkeit (objectivitat) és determinant en la història de la fotografia, ja que va saber donar a aquesta una altra dimensió, negant-se a emmascarar el seu caràcter tècnic i servint-se de ell com a mitjà d'exaltació de l'objecte.
- 28. Albert Renger-Patzsch ⬜ Renger-Patzsch extreu objectes quotidians del seu context, estudia els efectes de llum i d'ombra i els fa adquirir una vida autònoma i específica. Estris de cuina, tubs de màquines i vàlvules són objecte d'un mateix tractament fotogràfic.
- 31. Karl Blossfeldt l'objectiu de la càmera fotogràfica és una mena de pròtesi de l'ull que permet a l'home ampliar la seva visió.
- 32. Fer visible l'essència de l'objecte
- 33. August Sander ⬜ Pretén retratar l'ordre social alemany a través de grups de població: grangers, artistes, paletes , músics, buròcrates, ballarins, industrials, secretàries ...
- 37. Nova Visió / Nova Fotografia ⬜ Igual que la Nova objectivitat, amb la qual coincideix en el temps, participa del que s'anomena la Nova fotografia. ⬜ La fotografia es veu reconeguda com a pràctica autònoma, alliberada del model pictòric. Posseeix les seves pròpies lleis tècniques, òptiques i formals. Ja no es tracta d'equiparar a la pintura, sinó d'allunyar-se el màxim possible d'ella. La fotografia es converteix en l'instrument d'una "nova visió". ⬜ Contrastos de llum, contrastos de formes, escorços, angles de visió inusitats, picats, contrapicats, primers plans ...
- 38. Moholy -Nagy
- 39. Edward Steichen
- 40. Dada i el Fotomuntatge ⬜ L'aparició del fotomuntatge ve de la mà d'alguns dels components del moviment Dadà, que es crea al Cabaret Voltaire de Zuric el 1916 i s'estén per França i Alemanya.
- 41. Dada i el Fotomuntatge ⬜ Inclusió de nous materials en els àmbits pictòric i escultòric, com l'ocupació dels fotomuntatges ⬜ Doble línia ideològica dels dadaistes alemanys: la ruptura amb el sistema artístic burgès i la posició política revolucionària. ⬜ Els fotomuntatges son una arma de combat contra les injustícies tant des del punt de vista social com polític, i especialment contra el nazisme i el III Reich.
- 42. John Heartfield
- 43. Hannah Höch
- 44. Raoul Hausmann
- 45. Surrealisme ⬜ Tot el camp de les experimentacions surrealistes (els “objet trouvés” de Jacques André Boiffard, els treballs de Man Ray, les novel·les-collage de Max Ernst, els fotomuntatges de Paul Nougé ...) està recorregut per la fotografia. ⬜ André Breton, fundador del moviment, afirmava la supremacia de la visió sobre la resta dels sentits, i privilegià des del començament el recurs a la fotografia. ⬜ La fotografia té un paper important en les publicacions i revistes surrealistes. ⬜ La manipulació surrealista -solaritzacions, sobreimpressions, distorsions ...- no és només un llenguatge nou, una nova percepció de la realitat, sinó un sistema que aspira al trastorn de la significació de la realitat i les seves convencions. ⬜ El surrealisme tractava de treure a la llum les forces del nostre inconscient, descobertes per Sigmund Freud, mitjançant el trastorn sistemàtic de les formes habituals de percepció.
- 46. Man Ray
- 48. ï