More Related Content
What's hot (19)
Similar to Art roma (documento enmendado) (20)
More from historialavilaroja (20)
Art roma (documento enmendado)
- 2. 1. REFERENTS HISTRICS Al segle VIII a.C. La pen鱈nsula itlica esta habitada per diferents pobles: Els sabins i els llatins fundaren Roma l'any 753 a.C. La 堰庄壊岳嘆姻庄温 de l'Imperi Rom es divideix en tres grans per鱈odes: a) Monarquia (753-509 a.C.) b) Rep炭blica (509-31 a.C.) c) Imperi (31 a.C.-476 d.C.) Influ竪ncies culturals: Civilitzaci坦 etrusca Civilitzaci坦 grega L'art va ser un instrument bsic de l'ostentaci坦 del poder
- 3. 2. LOCALITZACI I EVOLUCI ARTSTICA Despr辿s del domini de tots els territoris de la pen鱈nsula Itlica, Roma va estendre els seus dominis pol鱈tics i culturals per: totes les terres que envoltaven les costes mediterrnies, una part de l'Europa continental, les illes Britniques, Siria i Mesopotmia
- 4. Cronologia Civilitzaci坦 romana: 509 a.C- 476 d.C. Art pr嘆piament rom a partir de finals del segle II a.C Dos per鱈odes de l'art rom: a) Republic (segles III-I a.C.): influ竪ncia de les formes culturals gregues. b) Imperial (segles I a.C.-V d.C.)
- 5. 3. L'ART ETRUSC COM A ANTECEDENT Els etruscs van dominar i compartir els turons i les valls de Roma fins al 509 a.C. Segons la tradici坦 els etruscs procedien de l'sia Menor. Al segle VIII a.C., ja comerciaven amb les col嘆nies gregues del sud de la pen鱈nsula Itlica. La cultura etrusca es configura com una barreja d'art grec i art oriental. Totes les manifestacions de l'art etrusc van estar dominades per les creences religioses i pels ritus funeraris
- 6. L'arquitectura etrusca s de l'arc i la volta Ordre tosc. Tombes: necr嘆polis Temples: - Materials: pedra als basaments, fusta i ma坦. - Caracter鱈stiques: planta quadrangular que descansava sobre un podi alt i tenien un p嘆rtic de columnes. El realisme escult嘆ric Sarc嘆fags: influ竪ncia de l'escultura grega arcaica (somriure, ulls ametllats, geometria i cert hieratisme) Retrats: realisme
- 7. 4. CARACTERSTIQUES DE L'ARQUITECTURA Origen ecl竪ctic: her竪ncia etrusca, grega i hel揃len鱈stica. El gran client 辿s l'Estatpropaganda del governant. L'arquitectura al servei de les necessitats imperials. Elements sustentants: mur i columna (valor m辿s decoratiu) Elements sustentats: arc de mig punt i volta de can坦 o d'aresta. Ordres arquitect嘆nics: d嘆ric, j嘆nic, corinti, tosc i compost.
- 8. Materials: pedra i ma坦. El marbre s'utilitzava per a les columnes i com a revestiment dels murs. Opus caementicium. Sentit utilitari de l'arquitectura Durable: pensaven que l'Imperi seria etern. Major sentit ornamental que els grecs: motllures, garlandes, bucranis, decoraci坦 botnica... Tipologies arquitect嘆niques: Obres d'enginyeria: Monuments administratius: - Vies i cal巽ades - Bas鱈lica - Ponts - Aq端eductes Monuments destinats a la diversi坦: - Termes Monuments commemoratius: - Teatres - Columnes commemoratives - Amfiteatres - Arcs de triomf - Circ
- 9. Cases: - Domus - Insulae - Vil揃les i palaus Edificis religiosos: - Temples
- 10. Vies i cal巽ades
- 11. Pont d'Alcntara
- 14. Teatre de M竪rida
- 15. Teatre d'Aspendos (Siria) Teatre de Sagunt Teatre de Seg嘆briga
- 16. Colosseu o amfiteatre Flavi (Roma)
- 17. Palau Rucellai (1404-1472), d'Alberti
- 19. Circ Mxim (Roma) Circ de M竪rida
- 20. Bas鱈lica de Maxenci i de Constant鱈
- 21. Arc de Constant鱈
- 22. Arc del Carrousel (1807-1809), Paris
- 23. Arc de Septimi Sever
- 24. Arc de Tito
- 25. Columna trajana
- 27. Vil揃la dels Misteris (Pompeia)
- 28. Vil揃la d'Adri
- 29. Temple de la Fortuna Viril (Roma)
- 30. Temple de Vesta Maison Carr辿e (Nimes)
- 31. Pante坦 d'Agripa
- 34. 5. URBANISME A tota ciutat de nova construcci坦 s'aplica un sistema d'ordenament geom竪tric en quadr鱈cula (campaments militars). La ciutat es divideix en quatre parcel揃les separades per dos carrers principals: cardo (nord-sud) i el decum (est-oest). A l'encreuament resultant s'hi construeix el F嘆rum.
- 35. Timgad (Alg竪ria)
- 36. 6. REALISME I IDEALISME DE L'ESCULTURA Escultura subordinada a l'arquitectura Materials: marbre, bronze i pedra. Influ竪ncies: art etrusc i art grec. Funci坦: decorativa (ornamentaci坦 d'edificis i monuments), i propagand鱈stica del poder. G竪neres: - Retrat (bust, escultura exempta i l'escultura eq端estre): En un primer moment, tend竪ncia realista (influ竪ncia de l'escultura funerria etrusca i de l'estaturia grega del per鱈ode hel揃len鱈stic) A partir del segle I d.C.: cert idealisme. Baix Imperi o tardorom: esquematitzaci坦 i voluntat de solemnitzar el retratat. - Relleu hist嘆ric: esculpits en monuments commemoratius. Presenten un carcter narratiu, un gran realisme, i un gust per la recreaci坦 del paisatge i la decoraci坦 arquitect嘆nica.
- 37. Retrats funeraris de Cat坦 i P嘆rcia Esttua Barberini
- 38. Bust de Tit Flavi Vespasi Bust de Juli C竪sar
- 39. August com a Pontifex Maximus August de Prima Porta (Museus Vaticans)
- 40. Retrat eq端estre de Marc Aureli
- 44. Cap de Constant鱈
- 45. Ara Pacis
- 46. Desfilada de les Panatenees Desfilada de la familia imperial a l'Ara Pacis
- 50. Saqueig de Jerusalem, Arc de Tit
- 51. El triomf de l'emperador
- 53. Embarcant cap a la guerra Legionaris construint una muralla
- 54. Arengant a les tropes Travessant el Danubi Ambaixadors davant de Traj
- 55. Esgl辿sia de Sant Carles Borromeu (Viena, 1716-1737)