ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Roma context sociocultural, polític i econòmic
Imperi. Estructura política que sol prendre la forma d'una
monarquia i que es basa en la supeditació d'una sèrie de
pobles a un altre que els domina.
Funcional. Si ens referim a l'art, és tota aquella obra que, a més de
complir amb la seva funció estètica, cobreix una necessitat i es
dissenya tenint en compte la seva utilitat pràctica.
• Culturalment, Roma va ser l'hereva de la Grècia hel·lenística
• Esdevingué estat imperial tota la conca mediterránea
• L'art romà uneix l'herència grega amb l'etrusca
Ideal de bellesa hel·lè amb el realisme propi de Roma
Evolució art Romà lligat a les etapes històriques:
1.La Monarquia (del 753 al 509 a.C.): Etapa fosca i de Influència Etrusca
2.La República (del 509 al 31 a.C.): Formació i expansió
Consolidació i absorció hel·lenisme
Caràcter funcional i propagandístic
3.L'Imperi (del 31 a.C. al 476 d.C.): Màxima expansió
Govern autoritari Emperador
Art propagandístic i grandoluqüent
Desenvolupament urbanisme (funcionament de l’estat)
Tardoromà i el paleocristià
L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS.
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
ART FUNERARI
L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
• Territori: Vessant occidental italia
• S.VIII al VI a.C.
• Importants relacions comercials amb els grecs i els cartaginesos
• Caràcter eminentment funerari i religiós
• Treballaven la terracota (fang)
• Influència: Fenícia, Carteginesa i Egípcia
Necropoli Orvieto
Necropoli Cerveteri
Tholos circulars amb falses voltes
(construïdes mitjançant aproximació de
filades de carreu o maó, no mitjançant arcs
o dovelles)
TEMPLES
Tombes etrusques
en la necropolis de
Tarquinia
• Creença en la vida després de la mort
• Temor a l’oblit dels mortals cap als difunts
• Recreava moments d’alegria
Tractament dels rostres és plenament realista, fet que es repetirà en l’art romà
Cap Noi (Museu Arqueológic, Florencia)
bronce del sigle III a C
Sarcòfag dels esposso
520 a.C
Model temple etrusc
pseudoperípter, amb
cel·la oberta i doble
representació del
deu Bàcus al timpà.
És un petit objecte
votiu d’argila.
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
Referent de l'arquitectura religiosa romana
1. utilitzaven de manera habitual l'arc i la
volta per a les edificacions civils
2. L'arquitrau per a les religioses la qual cosa
marcaria una tendència en l'arquitectura
romana posterior
ELS TEMPLES
S'assemblaven als grecs, però tenien importants diferències:
1. Es construïa sobre un alt podi, amb escales d'accés al capdavant
2. Entrades independents per a cadascuna de les tres estades, dedicades a
la tríade local
3. Importancia a la part posterior amb portic columnat
4. L'ordre toscà molt semblat al dòric
5. Triade Capitalina (Jupiter, Juno i Minerva)
L'ordre toscà és molt semblat al dòric, però en les columnes el fust manca
d'estries, posseeixen basa, i el fris és llis.
Mausoleo romano de Fabara
L'ESTRUCTURA SOCIETAT ROMANA I ARTÍSTICA
Ciutadania romana
Els ordines
(privilegis d'un petit sector)
tenien drets plens
privilegi de servir en l'exèrcit
assistir a les assemblees
-LA CURIA-
CURIALES
CAVALLERS
SENADORS latifundis
Els peregrini
(Drets bàsics
sense poder)
La plebe
Esclaus
Lìmperialisme
imperi basat en la dominació
militar dels pobles
(ROMANITZACIÓ)
Impostos
Tributs
Legions Columna
vertebral
Administració
Àgil
àmplia xarxa
de calçades
desenvolupament
de l'arquitectura
civil
distribució ciutats romanes
(campaments militars)
propaganda
retrats dels
governants
monuments
commemoratius
edificis per al
desenvolupament de
les labors
administratives
La moneda
romana
LA ROMANITZACIÓ
L'ESTRUCTURA POLÍTICA DIFERENTS ETAPES
MONARQUIA
Característica pobles
imperialistes
REY
Procedència etrusca Etrusca
SENAT
Format pels ordini
ASSEMBLEA
REPÚBLICA
Escullit pels ciutadants i per
un temps determinat
2 CONSULS
(DEMOCRATICAMENT)
Escullits pel senat
SENAT
CURIALES CAVALLERS
Militars
Tribals
La peble i les tribus
IMPERI
Emperador absolut
Senat Asemblea
Sense poder

More Related Content

What's hot (20)

August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
Irene Sánchez Maestre
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
Glòria Garcia
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
Irene Sánchez Maestre
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
itorga
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
Antonio Núñez
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
Ramon Pujola
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
sandroalfaro
arapacis
arapacisarapacis
arapacis
Ramon Pujola
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart RomàUnitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
tomasggm
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Pauhistoria
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
Antonio Núñez
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
Julia Valera
Ara pacis augustae
Ara pacis augustaeAra pacis augustae
Ara pacis augustae
Gemma Ajenjo Rodriguez
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
Gemma Ajenjo Rodriguez
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
Jesús Gutiérrez Pardina
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romana
sandroalfaro

Viewers also liked (10)

Prehisroria
PrehisroriaPrehisroria
Prehisroria
sandroalfaro
Característiques generals de pintura romana
Característiques generals de pintura romanaCaracterístiques generals de pintura romana
Característiques generals de pintura romana
sandroalfaro
1.Què és l'art
1.Què és l'art1.Què és l'art
1.Què és l'art
sandroalfaro
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
sandroalfaro
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
sandroalfaro
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTELES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
sandroalfaro
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
sandroalfaro
Arquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssicaArquitectura època clàssica
Arquitectura època clàssica
sandroalfaro
Ara pacis augustae
Ara pacis augustaeAra pacis augustae
Ara pacis augustae
sandroalfaro
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturaAproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
sandroalfaro

Similar to Roma context sociocultural, polític i econòmic (20)

Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romà
jmargar3
Arquitectura Roma
Arquitectura Roma Arquitectura Roma
Arquitectura Roma
José Luis Garcia Salvador
03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
Ramon Pujola
Context històric Art Grècia i Roma
Context històric Art Grècia i RomaContext històric Art Grècia i Roma
Context històric Art Grècia i Roma
ngr1
Art roma (documento enmendado)
Art roma (documento enmendado)Art roma (documento enmendado)
Art roma (documento enmendado)
historialavilaroja
Món antic i món clàssic
Món antic i món clàssicMón antic i món clàssic
Món antic i món clàssic
Sebastià Roglà
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
Desirée Luna Cuéllar
Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) Roma
Olympia
14. CULTURA CLÀSSICA
14. CULTURA CLÀSSICA14. CULTURA CLÀSSICA
14. CULTURA CLÀSSICA
jcorbala
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
Assumpció Granero
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
José Luis Garcia Salvador
Context Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier PiñolContext Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier Piñol
xavierpinyol

More from sandroalfaro (20)

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
sandroalfaro
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixement
sandroalfaro
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
sandroalfaro
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitectura
sandroalfaro
Romanic context
Romanic contextRomanic context
Romanic context
sandroalfaro
Jardidelesdelcies
JardidelesdelciesJardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
sandroalfaro
Elgotic
ElgoticElgotic
Elgotic
sandroalfaro
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
sandroalfaro
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssica
sandroalfaro
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880
sandroalfaro
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaic
sandroalfaro
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
sandroalfaro
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismo
sandroalfaro
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xx
sandroalfaro
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
sandroalfaro
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
sandroalfaro
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolis
sandroalfaro
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletes
sandroalfaro
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
sandroalfaro
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiess
sandroalfaro
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
sandroalfaro
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
sandroalfaro
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
sandroalfaro
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880
sandroalfaro
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaic
sandroalfaro
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
sandroalfaro
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xx
sandroalfaro
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
sandroalfaro
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
sandroalfaro
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletes
sandroalfaro
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
sandroalfaro

Roma context sociocultural, polític i econòmic

  • 2. Imperi. Estructura política que sol prendre la forma d'una monarquia i que es basa en la supeditació d'una sèrie de pobles a un altre que els domina.
  • 3. Funcional. Si ens referim a l'art, és tota aquella obra que, a més de complir amb la seva funció estètica, cobreix una necessitat i es dissenya tenint en compte la seva utilitat pràctica.
  • 4. • Culturalment, Roma va ser l'hereva de la Grècia hel·lenística • Esdevingué estat imperial tota la conca mediterránea • L'art romà uneix l'herència grega amb l'etrusca
  • 5. Ideal de bellesa hel·lè amb el realisme propi de Roma
  • 6. Evolució art Romà lligat a les etapes històriques: 1.La Monarquia (del 753 al 509 a.C.): Etapa fosca i de Influència Etrusca 2.La República (del 509 al 31 a.C.): Formació i expansió Consolidació i absorció hel·lenisme Caràcter funcional i propagandístic 3.L'Imperi (del 31 a.C. al 476 d.C.): Màxima expansió Govern autoritari Emperador Art propagandístic i grandoluqüent Desenvolupament urbanisme (funcionament de l’estat) Tardoromà i el paleocristià
  • 7. L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS. ELEMENTS IDENTIFICATIUS ART FUNERARI
  • 8. L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS ELEMENTS IDENTIFICATIUS • Territori: Vessant occidental italia • S.VIII al VI a.C. • Importants relacions comercials amb els grecs i els cartaginesos • Caràcter eminentment funerari i religiós • Treballaven la terracota (fang) • Influència: Fenícia, Carteginesa i Egípcia
  • 9. Necropoli Orvieto Necropoli Cerveteri Tholos circulars amb falses voltes (construïdes mitjançant aproximació de filades de carreu o maó, no mitjançant arcs o dovelles) TEMPLES
  • 10. Tombes etrusques en la necropolis de Tarquinia • Creença en la vida després de la mort • Temor a l’oblit dels mortals cap als difunts • Recreava moments d’alegria
  • 11. Tractament dels rostres és plenament realista, fet que es repetirà en l’art romà Cap Noi (Museu Arqueológic, Florencia) bronce del sigle III a C Sarcòfag dels esposso 520 a.C
  • 12. Model temple etrusc pseudoperípter, amb cel·la oberta i doble representació del deu Bàcus al timpà. És un petit objecte votiu d’argila. ELEMENTS IDENTIFICATIUS Referent de l'arquitectura religiosa romana 1. utilitzaven de manera habitual l'arc i la volta per a les edificacions civils 2. L'arquitrau per a les religioses la qual cosa marcaria una tendència en l'arquitectura romana posterior ELS TEMPLES S'assemblaven als grecs, però tenien importants diferències: 1. Es construïa sobre un alt podi, amb escales d'accés al capdavant 2. Entrades independents per a cadascuna de les tres estades, dedicades a la tríade local 3. Importancia a la part posterior amb portic columnat 4. L'ordre toscà molt semblat al dòric 5. Triade Capitalina (Jupiter, Juno i Minerva)
  • 13. L'ordre toscà és molt semblat al dòric, però en les columnes el fust manca d'estries, posseeixen basa, i el fris és llis. Mausoleo romano de Fabara
  • 14. L'ESTRUCTURA SOCIETAT ROMANA I ARTÍSTICA Ciutadania romana Els ordines (privilegis d'un petit sector) tenien drets plens privilegi de servir en l'exèrcit assistir a les assemblees -LA CURIA- CURIALES CAVALLERS SENADORS latifundis Els peregrini (Drets bàsics sense poder) La plebe Esclaus Lìmperialisme imperi basat en la dominació militar dels pobles (ROMANITZACIÓ) Impostos Tributs Legions Columna vertebral Administració Àgil àmplia xarxa de calçades desenvolupament de l'arquitectura civil distribució ciutats romanes (campaments militars) propaganda retrats dels governants monuments commemoratius edificis per al desenvolupament de les labors administratives La moneda romana LA ROMANITZACIÓ
  • 15. L'ESTRUCTURA POLÍTICA DIFERENTS ETAPES MONARQUIA Característica pobles imperialistes REY Procedència etrusca Etrusca SENAT Format pels ordini ASSEMBLEA REPÚBLICA Escullit pels ciutadants i per un temps determinat 2 CONSULS (DEMOCRATICAMENT) Escullits pel senat SENAT CURIALES CAVALLERS Militars Tribals La peble i les tribus IMPERI Emperador absolut Senat Asemblea Sense poder