Roma context sociocultural, polític i econòmic
- 2. Imperi. Estructura política que sol prendre la forma d'una monarquia i que es basa en la supeditació d'una sèrie de pobles a un altre que els domina.
- 3. Funcional. Si ens referim a l'art, és tota aquella obra que, a més de complir amb la seva funció estètica, cobreix una necessitat i es dissenya tenint en compte la seva utilitat pràctica.
- 4. • Culturalment, Roma va ser l'hereva de la Grècia hel·lenística • Esdevingué estat imperial tota la conca mediterránea • L'art romà uneix l'herència grega amb l'etrusca
- 5. Ideal de bellesa hel·lè amb el realisme propi de Roma
- 6. Evolució art Romà lligat a les etapes històriques: 1.La Monarquia (del 753 al 509 a.C.): Etapa fosca i de Influència Etrusca 2.La República (del 509 al 31 a.C.): Formació i expansió Consolidació i absorció hel·lenisme Caràcter funcional i propagandístic 3.L'Imperi (del 31 a.C. al 476 d.C.): Màxima expansió Govern autoritari Emperador Art propagandístic i grandoluqüent Desenvolupament urbanisme (funcionament de l’estat) Tardoromà i el paleocristià
- 7. L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS. ELEMENTS IDENTIFICATIUS ART FUNERARI
- 8. L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS ELEMENTS IDENTIFICATIUS • Territori: Vessant occidental italia • S.VIII al VI a.C. • Importants relacions comercials amb els grecs i els cartaginesos • Caràcter eminentment funerari i religiós • Treballaven la terracota (fang) • Influència: Fenícia, Carteginesa i Egípcia
- 9. Necropoli Orvieto Necropoli Cerveteri Tholos circulars amb falses voltes (construïdes mitjançant aproximació de filades de carreu o maó, no mitjançant arcs o dovelles) TEMPLES
- 10. Tombes etrusques en la necropolis de Tarquinia • Creença en la vida després de la mort • Temor a l’oblit dels mortals cap als difunts • Recreava moments d’alegria
- 11. Tractament dels rostres és plenament realista, fet que es repetirà en l’art romà Cap Noi (Museu Arqueológic, Florencia) bronce del sigle III a C Sarcòfag dels esposso 520 a.C
- 12. Model temple etrusc pseudoperípter, amb cel·la oberta i doble representació del deu Bàcus al timpà. És un petit objecte votiu d’argila. ELEMENTS IDENTIFICATIUS Referent de l'arquitectura religiosa romana 1. utilitzaven de manera habitual l'arc i la volta per a les edificacions civils 2. L'arquitrau per a les religioses la qual cosa marcaria una tendència en l'arquitectura romana posterior ELS TEMPLES S'assemblaven als grecs, però tenien importants diferències: 1. Es construïa sobre un alt podi, amb escales d'accés al capdavant 2. Entrades independents per a cadascuna de les tres estades, dedicades a la tríade local 3. Importancia a la part posterior amb portic columnat 4. L'ordre toscà molt semblat al dòric 5. Triade Capitalina (Jupiter, Juno i Minerva)
- 13. L'ordre toscà és molt semblat al dòric, però en les columnes el fust manca d'estries, posseeixen basa, i el fris és llis. Mausoleo romano de Fabara
- 14. L'ESTRUCTURA SOCIETAT ROMANA I ARTÍSTICA Ciutadania romana Els ordines (privilegis d'un petit sector) tenien drets plens privilegi de servir en l'exèrcit assistir a les assemblees -LA CURIA- CURIALES CAVALLERS SENADORS latifundis Els peregrini (Drets bàsics sense poder) La plebe Esclaus Lìmperialisme imperi basat en la dominació militar dels pobles (ROMANITZACIÓ) Impostos Tributs Legions Columna vertebral Administració Àgil àmplia xarxa de calçades desenvolupament de l'arquitectura civil distribució ciutats romanes (campaments militars) propaganda retrats dels governants monuments commemoratius edificis per al desenvolupament de les labors administratives La moneda romana LA ROMANITZACIÓ
- 15. L'ESTRUCTURA POLÍTICA DIFERENTS ETAPES MONARQUIA Característica pobles imperialistes REY Procedència etrusca Etrusca SENAT Format pels ordini ASSEMBLEA REPÚBLICA Escullit pels ciutadants i per un temps determinat 2 CONSULS (DEMOCRATICAMENT) Escullits pel senat SENAT CURIALES CAVALLERS Militars Tribals La peble i les tribus IMPERI Emperador absolut Senat Asemblea Sense poder