�ݺ�ߣ

Existeixen els consums
adolescents de cocaïna?

Lluís Cucurull. Consell Comarcal del Garraf.
Jordi Bernabeu. Ajuntament de Granollers.
Jornada Cocaonline. Consums intensius de cocaïna.
Institut Genus. Subdirecció General de Drogodependències.
Barcelona. 14 de desembre de 2011.


http://www.sobredrogues.net/cocaonline
http://www.slideshare.net/sobredrogues/cocaonline
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document, fins i tot amb modificacions i millores del text. L'única condició és que figuri primer el nom
de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials

1. Unes reflexions prèvies
2. Com està el panorama?
3. Casos de la pràctica diària
4. Què fer amb els casos
adolescents de consum?
5. Propostes per a la seva
prevenció
6. Reflexions i conclusions

1.Unes reflexions prèvies
• No podem parlar pròpiament de consum
de cocaïna adolescent. En qualsevol cas,
parlarem d’alguns adolescents que
consumeixen cocaïna.
• Darrera d’adolescències consumidores
problemàtiques de cocaïna gairebé
sempre ens trobem amb problemàtiques a
nivell social, relacional, familiar, que
acaben intensificant-se amb el consum.

Unes reflexions prèvies
• Els consumidors de cocaïna adolescent
havien presentat consums previs intensos
d’altres drogues.
• El salt de consum més important cap a la
cocaïna es dóna, probablement,
en el pas de la postadolescència a la
joventut (intensificació oci).
És aquest període d’edat en el que més
dificultats tenim per intervenir (no ESO,
carrer, festes, etc.)

Ens interessa...
Consums adolescents

• Les primeres vegades...
• El desig de consumir...
• Referents educatius - gestors de recursos…
• Com a educadors com ho treballem...

Idees:
•Com consumeix ell la vida, com consumeix ella la situació.
•Posicionament, prendre desicions... No és No, Sí és Sí.

Idees:
Freud: “se es simplemente normal y cuesta creer que se está bajo el efecto de algo”

Efecte psicològic de la cocaïna: exitació i eufòria, sense sentiment d’alteració ( com
amb l’alcohol), sense ansietat ( com amb l’alcohol), amb sensació d’increment
d’autocontrol, es sent gran vigor i capacitat de treball.
DONCS...COMPTE...QUE “ES PARA TODOS”

Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

Consumo (%) de cocaína en polvo de 15-64 años
El consumo de cocaína desciende, por primera vez, en 2009/10
tras una etapa al alza (1995-2005) y posterior estabilización (2005-2007).

12 Incremento del consumo experimental.
Aumenta de 20-45 años y disminuye de 15-19 años
10

8
Programa de actuación frente
6 a la cocaína. PAC* 2007-10

4

2

0
1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009/10
alguna vez 3,4 3,4 3,1 4,8 5,9 7 8 10,2
último año 1,8 1,6 1,6 2,5 2,7 3 3 2,6
último mes 0 0,9 0,9 1,3 1,1 1,6 1,6 1,2
*PAC: Programa de Actuación frente a la Cocaína, para la prevención del consumo, reducción y mejora
de la atención a los problemas asociados a la cocaína. 2007-2009: 395 programas y 17 millones €.

EDADES 1995- 2009/10
1995-
Observatorio Español sobre Drogas
Españ
Delegación del Gobierno para el Plan Nacional Sobre Drogas
Delegació

Un 66% dels inicis de tractament per cocaïna al 2010
estaven en la franja d’edat de 20-35 anys (106 de 160)

Font: Memòria 2010. CAS de Granollers. Salut Pública i Consum. Elaboració pròpia.

3. Casos de la pràctica diària:
Alguns exemples

“Todos los autores especializados en
la adolescencia tienden a utilizar una
terminología procedente de la
patología para comprender el
significado de la crisis adolescente”

Marcelli, Braconnier
Psicopatología del adolescente
2005

Consums intensius
L’addició des d’una perspectiva clínica
• Realització compulsiva d’un comportament.
Pèrdua de capacitat de plaer.
• Manteniment del comportament malgrat les
seves conseqüències negatives
• Obsessió respecte el comportament
• Sentiment de culpabilitat
• Presència de síndrome d’abstinència psicològica
i/o fisiològica quan s’interromp la conducta
bruscament
Oxford, 1978; Schneider, 1991

Enganxar-se
L’addició des d’una perspectiva educativa
• Trobar-se malalt sense allò
• Ser infeliç per la seva absència
• Esdevenir la principal font de felicitat
• Construir un món depenent de la seva
presència
• Ocupar un temps vital desproporcionat

Funes, 2008.

Context social i problemes
familiars
• Jenny (16 anys)

Dificultats d'afrontament i
problemes de conducta
• Pablo (17 anys)
“Sempre havia tingut follóns (cole, casa...). Allà on hi
havia problemes jo estava. Si em deien –Pablo, a qué
no haces esto? Jo ho feia.
Vida de carrer.
Petits robatoris.
Consum de caps de setmana a diari.
Dissonància parental total.

Desesperat/Desbordat...
• Marc (18 anys)
“Me deja la novia y empiezo a rayarme. Me deprimo.
Empiezo a salir demasiado de fiesta y es ahí cuando
paso de sólo fumar porros o pillar la taja a tomar de
todo. Hasta que acabo enganchado. Y reviento”.

Descontrol i manca de límits
(que acaba en desfase...)
• Marta (18 anys)
“Ja desde ben petita mai m’havien dit que no a res.
Provo els porros amb 14 anys. Però no m’agraden.
Començo a sortir de festa. I la coca, en canvi,
m’encanta.”
“Si no surto de festa em moro”
Quatre anys de consum (internats, canvis d’escola, etc.)
fins a visibilitzar-se finalment.
Dissonància parental total
Diagnòstic: TDAH (??)

La preocupada...
• 19 anys hotessa

“Aquest cap de setmana m’he passat una mica, el dijous tinc un
anàlisis de sang a la feina…poden saber que he consumit”
Consulta telefònica.
Preocupada per un anàlisi …entre mig d’unes probes d’accés de
personal per una companyia de vol.
Contacte mitjançant el punt jove.

Autoestima baixa, manca de
seguretat i dificultats de relació
• Jordi (18 anys)
“Sempre havia estat el marginat de tot el que feia (classe, futbol,
etc.). Conec la festa amb 17 anys i en un any sóc el rei. (…) Els
meus pares ni s’ho imaginaven...”
“No només enganxat a la coca, també enganxat a la festa”
Diagnòstic: TDAH (??)

De tornada...
• 30 anys.Tractament al CAS per consum intensiu de
cocaïna.
Proposta del CAS.
Inici de consum als 16-17 anys.
La realitat del lloc on viu ( les etiquetes, els amics
consumidors,…).
La seva pròpia realitat com a persona ( sense parella,
sense feina, sense amics,…).

“Cachorros de nadie”?...
• 17 anys…una darrera l’altre

Intervenció al carrer. El vincle.
Centre acollida, familia acollidora, CSMIJ, Policia local, mossos
d’esquadra, explusat IES, abandona UEE, pare absent, mare
transtorn mental,…
Ven cocaïna.

4. Què fer amb els casos
adolescents de consum?
• Del grup a l'individu.

• Del “ja sé que em passo” a “la motivació al canvi”.

• Del “ho porto bé” al ”porta-ho millor”.

• De “l'estic estancat” al “canvia de context”.

• De “el problema és la coca” a “el problema ets tu”.

• Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”.

5. Propostes per a la seva
prevenció, detecció i intervenció
• Potenciar i repensar mecanismes de detecció
precoç: mesures alternatives, protocols centres
educatius batx CFGM/GS, medi obert.
• Desenvolupar “l’assessorament/atenció”: serveis
d’atenció en les estratègies pròpies de
prevenció (no tractament).
• Insistir en prevenció selectiva.
• Coordinació entre serveis de prevenció i
tractament.

Idees per a la prevenció:
En població jove no consumidora:

Incloure el tema de la cocaïna en un marc més
ampli de treball preventiu en el consum de drogues
en accions dirigides cap a aquesta població
(intervenció en espais d’oci, facilitar material
preventiu, obrir espais de debat i reflexió...)
Oferir serveis d’informació i atenció propers
(amics,canvis d’idees en un futur, etc.)

En població més jove –sobretot, adolescent i/o
escolaritzada-, generalment, no consumidora, treballar:
Incloure –amb discreció- el tema de la cocaïna
Prevenció en un marc més ampli de treball preventiu en el
específica consum de drogues (xerrades als IES, protocols
d’actuació, treball amb mares i pares, centres
educatius, professionals municipals, referents
juvenils, etc.)
Fomentar una ocupació activa del temps lliure;
Prevenció crear recursos, serveis, activitats útils per a les
inespecífica seves demandes (explícites o no); treballar
sobre factors de riscs determinats, etc…

En població jove consumidora:
Treballar amb col·lectius específics
Oferir serveis d’informació i atenció propers

CONSUM REDUCCIÓ
PROBLEMÀTIC DE DANYS

??????

CONSUM NO PROBLEMÀTIC
REDUCCIÓ
DE RISCS

NO CONSUM

Idees per a la intervenció:

Sobre la disminució de riscos i danys amb joves

1. No es tracta d’una feina concreta, sinó d’una línia d’intervenció que pot fer-se
present a qualsevol actuació (converses, tallers, materials, etc).
2. És un punt de partida: Com consumeixes i seguiràs fent-ho, primer reduïm la
possibilitat d’aparició de problemes
3. Implica posicionar-se d’una forma concreta davant la persona consumidora:
de manera que se senti respectada i acceptada (pel que permet introduir
informació molt més permeablement)
4. Contempla l’abstinència com la millor manera d’evitar problemes amb les
drogues

Propostes per a la seva
prevenció, detecció i intervenció
• Potenciar detecció precoç en atenció
primària (CAPs-EBASP) i millorar els
canals de derivació amb serveis d’atenció
a les drogues
• “Construir” professionals propers, amb
capacitat per treballar en àmbits diversos.
• Potenciar nous canals: 2.0.

1. Com fer front al distanciament entre l'objecte
de treball -adolescents i joves- i els
professionals.
2. Cal incloure altres persones que no siguin
tècniques i/o usuàries?
3. On hauríem de realitzar el treball amb aquests
joves?
4. Com i què treballar amb persones que no fan
una demanda?
5. Què treballar quan un no vol o no pot deixar
les drogues?

6. Com situar-nos com a professionals- entre el
discurs socialment dominant de “què les
drogues són xungues” a “les tenim aquí, i
punt”?
7. Què fer perquè ens vegin com professionals
positius, referents i propers?
8. Com treballar quan anem a diferents ritmes?
Existeixen diferents ritmes professionals?
9. Perquè ens costa parlar amb sensatesa sobre
les drogues? En canvi, sobre sexe...
10. Quin paper juga la família?

Per acabar…

intensius de cocaïna?

Per acabar…

• No podem parlar pròpiament de consum de
cocaïna adolescent. En qualsevol cas,
parlarem d’alguns adolescents que
consumeixen cocaïna.
• Entendre un consum de cocaïna –o qualsevol
altre droga- adolescent segons paràmetres
propis d’una intervenció psico-social /o
educativa abans que de drogodependències.
• I qüestionar-nos fins a quin punt adolescències
conflictives són resultat d’adulteses
problemàtiques...

�ݺ�ߣ

Cocaonline

Recommended

More Related Content

Viewers also liked (7)

Similar to Cocaonline (20)

More from SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (17)

Cocaonline