�ݺ�ߣ

Adolescència i consum de cànnabis
Jordi Bernabeu Farrús [#Salut_Pública @granollers // #Uvic]
@jordibernabeu @sobredrogues jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
IES Arnau Cadell. 22 de gener de 2018.
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
http://www.sobredrogues.net/
http://www.slideshare.net/jordibernabeu

Propostes i reflexions sobre el consum de cànnabis en l’adolescència

La mirada adulta a l’adolescència i joventut
Sobre les drogues
Intervenir [prevenir] sobre els riscos

Una adolescència i joventut
cada vegada més llarga
De la sociologia del treball a la sociologia de
l’oci
Soberans del consum #hiperconsumisme

(Fernando Conde, 1999 //David Pere Martínez, 2013)

•  “La festa” és un espai on conviu la tríada diversió, consum i risc.
•  El consum és percebut com una activitat atractiva.
•  Existeix consciència de risc. S’anomenen diferent i el coneixement es
construeix a partir de l’experiència i l’informació transmesa d’igual a igual.
•  El coneixement dels riscos millora la capacitat de gestió per a modificar hàbits
i pràctiques.
•  Es desconeix com reduir-los.
Spora 2007

Què diuen alguns estudis?
•  Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor
protector en adults joves
•  Rogers et al. (2008): Activitats extraescolars i
activitats socials apareix com a especial factor
de protecció (sobretot en noies)

Experimentar, experimentaran
No els podem tenir en campanes de vidre

Altra cosa és:
Com incorporem progressivament les
responsabilitats
L’hiperprotecció
(Jaume Funes 2017)

L’individualisme
(Victòria Camps, 2008)
JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!

La crisi de #noció_de_futur
‘Atrapats en la seva joventut’

(Sara Moreno, 2013)

[FAD, 2013]
Betevé.
31/10/17

Abandonament prematur dels estudis
Tarabini et al. (2015)

•  Composició social dels centres
•  Mecanismes d’atenció a la diversitat
•  Expectatives i creences compartides entre el
professorat

L’entorn digital ho fa tot més visible…
(Pel que sembla més ‘normalitzat’)

smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)

Promoció de begudes alcohòliques
–  Regulació sobre espais de promoció pública (fires, exposicions)
–  Prohibició de l’oferiment i el tast gratuït
–  Prohibició de l’accés de no acompanyats de persones majors
d’edat.
–  Prohibida la promoció de begudes alcohòliques en establiments,
locals i altres espais autoritzats, tipus “barra lliure”, “2 × 1”, “3 ×1”,
que incitin al consum abusiu o il·limitat.
Restriccionsalapromocióilapublicitat
Llei 20/1985, de 25 de
juliol, de prevenció i
assistència en matèria de
substàncies que poden
generar dependència
[modificada per la Llei
10/1991, de 10 de maig]
Llei 9/2011, del 29 de
desembre, de promoció
de l’activitat econòmica.
[modifica la Llei 20/1985]

‘S’ha comprovat que entorns permissius
amb la disponibilitat i el consum de
drogues, on s’ofereixen descomptes i
ofertes de begudes alcohòliques, amb
mesures higièniques deficients, amb excés
d’aforament, música alta i professionals
poc formats es relacionen amb l’aparició
de nivells alts d’intoxicació per
sustàncies i amb l’aparició de conductes
violentes.’

Una generació d’adolescents tranquils pel
que a drogues es refereix

Que els persegueix l’ombra del
‘constant i precoç augment del consum’

Que ens obliga a fer lectures diferents

Reducció/Augment dels consums
<>
Normalització social

1 >> Menys valor com acte de transgressió
2 >> Altres elements que compleixen funcions de ritual de pas
3 >> Menys pes del binomi joves-drogues
(consums adults)
David Pere Martínez Oró
Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues (2015)

Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis
Què diuen els propis adolescents i joves?
Consum de cànnabis per part
d’adolescents i joves
•  Es mostra un descens lleuger del consum. De fet,
s’afirma que el consum de cànnabis entre
l’alumnat de secundària obligatòria i
postobligatòria s'ha reduït a més d’un 33% en la
última dècada.
•  Augmenta en dos punts la proporció d’estudiants
que han consumit en els últims 30 dies (18,6%).
Font: ESTUDES (2014)

Baròmetre del CIS
3 problemes principals a Espanya (Multirresposta %)
L'atur L'atur 1
29
2
3
4
5
6
7
8
9
10
La corrupció i el frau
Els problemes d'índole
econòmica
Els/les polítics/es, els
partits i la política
La sanitat
L'educació
Els problemes
d'índole social
Manca de govern
Probl. relacionats amb la
qualitat de l'ocupació
Les pensions
Les drogues
Les drogues
La inseguretat
ciutadana
El terrorisme d’ETA
L'educació
Els problemes
d'índole econòmica
Les pensions
Els problemes
d'índole social
Problemes de l'agric.,
ramaderia i pesca
La corrupció i el frau
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
75,6%
43,4%
22,8%
19,4%
12,0%
10,4%
8,9%
6,4%
5,9%
4,2%
0,4%
91,0%
49,0%
36,3%
30,1%
10,9%
10,1%
6,0%
3,5%
3,2%
2,5%
Juliol 2016Juny 1988
31

Lugares donde se consume y donde se consigue alcohol y tipos de
bebida. ESTUDES (14-18 años), 2012/2013.
FUENTE: ESTUDES 2012/2013. Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. MSSSI.
Tipo de bebida según día de la semana
(consumo en el último mes)
§  El lugar donde más % de menores consigue alcohol es el supermercado (61,8%), seguido de
bares/pubs (57,7%).
§  6 de cada 10 menores consumen alcohol en bares/pubs y 5 de cada 10 en discotecas. El 57%
consume en espacios abiertos.
§  En fin de semana se beben más combinados y entre semana predomina la cerveza.
% de menores (14-17 años) que han conseguido y consumido
alcohol (en el último mes) en diferentes lugares

CONSEGUIDO CONSUMIDO
Bares o pubs 57,7 61,4
Discotecas 47,1 52,1
Domicilio (de otros/propio) 24,0 / 16,8 39,9 /20,6
Supermercados 61,8 -
Espacios públicos abiertos
(calles, parques, playas) - 57,3

§  Mas de la mitad de
los jóvenes de 16
años se ha
emborrachado en el
último año.
§  El % de estudiantes
que se emborrachan
aumenta con la edad.
Porcentaje de “BORRACHERAS” en menores (14-17 años),
en el último año, según sexo y edad. ESTUDES, 2012/2013.
14 años
26%
15 años
40%
16 años
53%
17 años
63%
§  A los 14, 15 y 16
años, el % de CHICAS
que se emborracha
es MAYOR que el de
los chicos.

Porcentaje de diferentes consumos (último mes), según se haya hecho
botellón o no (último mes). ESTUDES (14-18 años), 2012/2013.
97,2
74,1
58,5
29,8
2,9
43,5
9,5
4,7 3,2
0,3
Alcohol Binge drinking Borracheras Cannabis Cocaína
SI BOTELLÓN NO BOTELLÓN
§  Son más habituales los consumos intensivos (borracheras y binge drinking) entre los que
“hacen botellón” que entre los que no lo hacen.
§  También consumen en mayor porcentaje otras sustancias como cannabis o cocaína.

L’EMCDDA define como ‘consumo de riesgo’ el consumo
realitzado en 20 días o más durante los últimos 30 días
(‘consumo diario o casi diario’)

Font: Joan Colom (Abril de 2016)
‘El 53,5% de los estudiantes en situación
de desventaja socioeconómica han
repetido cuando tienen 15 años. El 8,7%
de los estudiantes de familias
acomodadas’ (Marí-Klose, 2017)

Demandes
@sobredrogues
•  Qualsevol consum és un problema?
•  A partir de quin consum parlem d’addicció?
•  Quin paper juga el consum?
•  I com afecta a la salut mental?
•  A qui recorren quan tenen un problema?

¿Qué riesgos puede comportar el
consumo de cànnabis?
Afectación en la memoria a corto plazo
Reducción de la atención
Disminución de la capacidad verbal
Menor capacidad en la resolución de problemas
El desarrollo de la afectación cognitiva guarda más
relación con la duración que con la cantidad
Solowij, 2002
Cognitivo

Començar no necessàriament implica
problemes, si es tracta d’un aprenentatge
tranquil
El problema és �貹��-��…

Experimentació
Experiència
Influència
•  Informació
•  Actituds
•  Percepció d’utilitat
•  Coneixement
•  Creençes
•  Conviccions
JaumeFunes (2011)
Azjen i Fishbein (1985, 1990)

Esteu aquí
‘Mica en mica’ ‘Esperem-nos’
‘Prudència’ ‘Ja hi haurà temps’

Comorbilitat 65-70% TUS – TM >> L’ou o la gallina?

Daño del
cannabis
El consumo de
cannabis precede los
problemas de salud
mental
Auto
medicación
Personas con TM
consumen para
reducir malestares y/o
problemas
Causa
compartida
Resultado de factores
genéticos y
ambientales asociados
a ambos problemas
Griffith-Lendering, Huijbregts, Mooijaart, Vollebergh i Swaab, 2011

SALUD MENTAL – PATOLOGÍA DUAL- CONSUMO DE CANNABIS
Vía Matalí, 2016

Idees prèvies
Els problemes de conducta lliguen amb
malestars
•  Tensions familiars
•  Edats precoces (consum, etc)
•  Temperaments difícils (ja des de la infància)
•  Agressivitat com a forma de resposta
conductual
•  L’impacte de la crisi

Idees prèvies
L’eqüació: consum + desocupació +
problemes + malestars.
Els malestars sovint tenen caràcter provisional
1/ L’origen dels problemes és divers
(multicausal)
2/ Els problemes de comportament:
el noi/noia pateix

La idea:

Darrere de qualsevol conducta problemàtica hi ha malestar
[#patiment].

La traducció:

Un no està malament perquè és addicte.
És addicte perquè està malament.

L’aplicació:

1.  Escoltar-se: ‘com estic? // què em passa? // per què em passa?’
2.  Guanyar seguretat (autoestima): ‘puc i vull. Tot i que em
costarà’.
3.  Relacionar-me positivament: evitar contextos problemàtics
4.  Pertànyer a algú o alguns: ‘algú m’acompanya’
5.  Posar paraules al malestar: narrar què està passant
6.  Imaginar-se un futur en positiu:’ té sentit el que em ve’

El cicle vital

Identitats provisionals (s’estan construint)
L’equilibiri i la moderació: producte de dos extrems
Del possible malestar al difícil trastorn
El risc 0 no existeix: els riscos es gestionen
La responsabilitat, entre d’altres, correlaciona amb
l’experiència

Jaume Funes (2010)

Els seus malestars
impliquen patiment
Passar comptes
Ràbia acumulada o descontrol de la conducta?
Psiquiatrització del malestar
Acompanyar contenint

Jaume Funes (2015)

El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Les_famílies

Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Elles
#Ells

“Desapego”
“Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”
“Dictador”
“Agobiant”
“Pesat”
“Passota”
“Passa…”
“Hiperprotector”
“Protector”
Interaccions familiars. I com ho viuen
els fills...

Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la
conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar
S’incrementa pressió
Importància del consum
El fill es veu com a problema
La relació es deteriora
El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica
En la família…
En el fill…
La relació problemàtica

Proveer
argumentos
De las justificaciones
Excusas

A tales argumentos
Razones
Simons y colaboradores (1998) desarrollaron el Marihuana Motives Measure
(MMM). El análisis factorial exploratorio del MMM soportava la presencia de
cinco subescalas: Enhancement, Coping, Conformity, Social i Expansion

Enhancement >> Consumo para mejorar los sentimientos positivos
Social >> Consumo para mejorar el refuerzo y la cohesión social
Coping >> Consumo para afrontar las emociones negativas
Confomity >> Consumo para evitar el rechazo social
Expansion >> Consumo para ampliar la conciencia

”Si no te equivocas no aprendes’
Aina, 16 años #experimentación
”Quizás no son buenas pero a mi me gustan”
Nicolás, 16 años #deseo #placer
”No serán buenas pero son útiles para no pensar
en los problemas’
Abdel, 16 años #dolor #quitapenas

CONDUCTAS
‘LEVES’
•  El objetivo no es fortalecer la jerarquía parental
•  Concentrarse en el fortalecimiento de las relaciones, la mejora del diálogo, la
resolución de problemas y apoyo a los padres
•  Basarse en lo que la família hace bien
•  Poner la conducta ‘problema’ en el marco de las transiciones evolutivas de la
família
•  Expandir el diálogo más allá de la cuestión problemática inmediata
CONDUCTAS
‘MODERADAS’
•  Desalentar los métodos de ejercer influencia basados en el control
•  Poner énfasis en el compromiso emocional de los padres con el adolescente
•  Ayudar a los padres a distinguir entre qué pueden y qué no pueden controlar
•  Mantener una alianza con el adolescente
•  Reconocer prejuicios sociales y estereotipos contra los adolescentes (y algunas
de sus conductas)
CONDUCTAS
‘GRAVES’
•  Reinstaurar el poder parental sin provocar distanciamiento
•  Lograr el compromiso del chico/a: demostrar interés genuino por la versión
que da el joven de la situación / Encontrar una forma concreta de
beneficiarlo // Unirse a la resistencia // Invitar a colaborar // No retenerlo //
Solicitarle una consulta
•  Ayudar a los padres a restaurar el ‘orden’: borrón y cuenta nueva //
Recuperar el control sobre su propia vida // Reducir el aislamiento
•  Hacer hincapié en el papel de educadores de los padres: comprometer a un
padre periférico // Reconectar madre-hijo
•  Fortalecer lazos adolescente-instituciones socio-sanitarias
Adaptado de Micucci, 2014

La importància de l’alcohol i de la maria
(sobretot pel seu caràcter simbòlic)

Respecte la incidència de les altres drogues
(problemes adults)

RISCOS
Acció preventiva i educativa

1. Els consums de drogues poden tenir
diferents graus de gravetat/
problematicitat.
2. Els consums de drogues problemàtics
solen ser el resultat d'uns hàbits de
consum lligats a uns estils de vida
determinats, en uns contextos concrets.
3. Existeixen riscos i problemes més
importants que l'addicció.

Possiblement sigui més sensat
assumir incoherències que
vendre coherència

‘En cuanto al perfil mayoritario de
víctimas por consumo, tanto de
alcohol como de drogas, el
documento apunta a que
corresponde a un varón de entre
30 y 40 años que ha consumido
alcohol.’

A casa ha de sortir el tema
‘Si no m’entero, és que no passa’

Observar, saber, estar, actuar, esperar
Intranquil·litat <> Confiança

1) Malgrat que ho desitgis, espera tant com
puguis a beure; ja sé que et sents gran, però el
teu cervell encara creix.

2)Si ho proves, mira de parar-te a descobrir com
et sents tu i no com et diuen els altres que t’has
de sentir.
Jaume Funes (ARA). 21/1/17

3) Si et passes, mira de no córrer riscos i
valora l’experiència l’endemà

4) L’alcohol es beu per estar bé compartint-
ho amb els altres, però no per no adonar-se
de res ni per oblidar.
Jaume Funes (ARA). 21/1/17

El consum responsable
1.  Ser conscient
2.  Tenir matisos
3.  Arribar en el seu moment
4.  Diversos components
5.  No estar al costat de la
infelicitat
6.  No imposat per col·legues
7.  Considerar resultats
8.  Al final tot hauria d’acabar
sota el teu control
‘T’has d’enterar’
‘No sempre és a tope’
‘No s’acaba el món’
‘Has de seleccionar //no tot és
alcohol // es pot no beure alcohol’
‘Si no estàs bé no et sentarà bé‘

‘És una qüestió d’amics’
‘Calcula els costos i beneficis // Què
guanyes i perds’

Preveu que pot passar
Assumeix les conseqüències
La teva conducta implica a altres

1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-se
amb progressió.
2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la permissivitat
màxima.
3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments
d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar les
nostres propostes.
4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat.
5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la
preocupació.
I si fuma porros, què?
I si fuma porros, què?

6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les males
experiències…
"A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés
res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que
passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues,
t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a
fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens."
7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells
també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs.
I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?

8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar, ni
invadir la seva intimitat.
9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències.
10. Consumir paciència... I esperança.

•  (Auto)Cuidar-se serveix com a model positiu de relació amb els fills.

•  La discreció és un factor de protecció vers els fills.

•  Assumir les incoherències, els propis errors i contradiccions pot enfortir l’autoritat
paterna i materna.

•  Parlar del consum de drogues amb la parella pot evitar donar missatges confusos i/
o contradictoris als vostres fills.

•  En cas que els consums siguin problemàtics cal consultar un recurs especialitzat.
Prioritzarem la visió de pare/mare abans que la de consumidor/a…
Caldrà posar èmfasi en els límits…
El (nostre) consum adult

Inevitablement, no. Possiblement, sí.
Que apareguin problemes dependrà,
entre d’altres factors,
d’un bon acompanyament.
L’adolescència
I el consum d’alcohol i drogues

Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi Bernabeu Farrús
Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat www.sobredrogues.net

Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia
Graó. 2011 http://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David Pere Martínez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer?
Editorial Milenio. 2013.http://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-beber-para-crecer-el-consumo-de.html
Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperactividad.
Fundación Telefónica. 2013. http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos
de drogas
CREFAT. 1999. http://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara Moreno. Atrapats en la joventut.
ARA. 2/12/12. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-joventut_0_821317901.html
Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada.
Temas para el debate. 2006. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1959497
Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent.
Edicions 62. 2008. http://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-en-l-educacio_10195.html
Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla.
Edicions Glenat. 2009.
http://www.casadellibro.com/libro-fills-dels-80-la-generacio-bombolla/9788483577912/1653896

Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito.
Astiberri. 2012. http://www.astiberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto. Viñetas para una crisis.
Editorial Mondadori. 2011. http://www.casadellibro.com/libro-vinetas-para-una-crisis/9788439725404/1884296
Bernardo Erlich.
El País. 8/3/12. https://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-72157629288138861/
Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas.
•  Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011.
•  Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2012.
Observatorio Español sobre Drogas.http://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní, O. (2011). Jóvenes y riesgos: unas relaciones ineludibles. Bellaterra.
Romaní, O. (1999). Las drogas, sueños y razones. Ariel.

�ݺ�ߣ

Families18

Recommended

More Related Content

Similar to Families18 (20)

More from SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (20)

Families18