La legalitat comportaria un control? Hi hauria un nombre m辿s baix d'adictes? siguem conscients que el coneixement i l'educaci坦 sobre els afectes, pot ser clau.
束Qu竪 sabem de cada substncia?損. Curs dagents de Salut. Fundaci坦 Aut嘆noma Solidria. Universitat Aut嘆noma de Barcelona. Bellaterra, 17 de novembre de 2010.
束Qu竪 sabem de cada substncia?損. Curs dagents de Salut. Fundaci坦 Aut嘆noma Solidria. Universitat Aut嘆noma de Barcelona. Bellaterra, 17 de novembre de 2010.
El passat dimecres 22 la psic嘆loga cl鱈nica del CSMIJ de Granollers (Sant Joan de D辿u) va fer una sessi坦 sobre l'adolesc竪ncia. En aquesta es presentava tot un seguit de reflexions i propostes per con竪ixer d'aprop la realitat d'aquesta etapa del cicle vital.
Us deixem la interessant presentaci坦 que va fer servir la N炭ria.
Este documento discute diferentes perspectivas sobre el cannabis y las drogas. Aborda temas como las intervenciones terap辿uticas espec鱈ficas, el consumo de drogas en la sociedad de consumo actual, los riesgos potenciales del consumo de cannabis como la afectaci坦n cognitiva y los trastornos de salud mental, y la necesidad de un enfoque que tenga en cuenta los contextos sociales y las identidades en construcci坦n de los adolescentes.
Este documento resume tres temas principales relacionados con las preocupaciones de los adultos sobre los j坦venes: 1) El consumo de drogas, que ya no implica necesariamente adicci坦n o problemas debido a la normalizaci坦n, aunque algunos grupos siguen siendo motivo de preocupaci坦n; 2) El uso excesivo de pantallas y redes sociales, que plantea nuevos retos para la intervenci坦n debido a factores como el acoso cibern辿tico; 3) La necesidad de un acompa単amiento socioeducativo equilibrado que trabaje la moderaci坦n y propor
Este documento presenta un an叩lisis de la adolescencia, juventud y consumo de drogas desde diferentes perspectivas como la sociedad de consumo, las demandas que se reciben, la lectura adulta de estas etapas y los cambios sociales. Se argumenta que probablemente se est辿 leyendo la adolescencia actual con par叩metros del pasado y que existen nuevos fen坦menos como la prolongaci坦n de la juventud, el individualismo y la crisis de futuro que afectan a los j坦venes.
Este documento trata sobre la experimentaci坦n con drogas en la adolescencia. Explica que los adolescentes a menudo consumen drogas para divertirse y pasarlo bien, mientras que los adultos tienden a verlo como un problema. Tambi辿n discute c坦mo los malestares en la adolescencia como la dificultad de encajar pueden llevar al consumo, y enfatiza la importancia de la moderaci坦n, la prudencia y la responsabilidad en lugar de la prohibici坦n total.
Este documento resume tres aspectos clave de los usos adolescentes de drogas: 1) Explica la funci坦n socioeducativa de acompa単ar a adolescentes que consumen drogas o tienen problemas, enfoc叩ndose en la prevenci坦n y reducci坦n de da単os m叩s que en la abstinencia; 2) Describe las demandas m叩s comunes a las que se enfrentan, como adolescentes con medidas judiciales o problemas en sus contextos; 3) Resalta la importancia de considerar las diferentes formas de vulnerabilidad individual, contextual y de las respuestas institucionales.
Sessi坦 realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Comunicaci坦 feta al 2n memorial Eduardo Z叩rate a Matar坦: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Avui la Subdirecci坦 General de Drogodepend竪ncies de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adre巽ats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentaci坦 de la sessi坦 que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisi坦 del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
Este documento presenta los resultados de la Encuesta sobre Alcohol y Drogas en Poblaci坦n General en Espa単a de 2011-2012. La encuesta encontr坦 que el consumo de alcohol, tabaco e hipnosedantes es m叩s alto, mientras que el consumo de cannabis, coca鱈na y 辿xtasis es m叩s bajo que en encuestas anteriores. El consumo de drogas es m叩s com炭n entre hombres y personas de 15-34 a単os. La edad promedio de inicio de consumo de drogas var鱈a de 16.5 a単os para el tabaco a 34.5 a単os para los hipnosedantes.
4. 遺或遺粥俁粥
Qu竪 辿s?
Substncia estimulant obtinguda de
la planta de la coca. La seva
presentaci坦 m辿s comuna 辿s en pols
blanca i cristal揃lina. El consum m辿s
generalitzat consisteix a aspirar-la.
5. 遺或遺粥俁粥
Els seus efectes
s un estimulant del Sistema Nervi坦s Central.
Els efectes v辿nen marcats bsicament per dues fases:
La pujada (als pocs minuts del consum): Es dilaten les pupil揃les,
augmenta el ritme del cor, la respiraci坦 i la temperatura del cos. El
consumidor pot sentir-se euf嘆ric, amb sensaci坦 de for巽a i major
capacitat de concentraci坦 i imaginaci坦. Pot apar竪ixer tamb辿
ansietat o sobreestimulaci坦.
La baixada (aprox. a la 遜 hora): van disminuint els efectes
anteriors, i apareixen altres en sentit contrari: apatia, cansament,
s鱈mptomes d'ansietat o depressi坦.
6. 遺或遺粥俁粥
Els seus riscos
Amb el consum aspirat es poden produir danys a les foses
nasals. Si es compateix el rulo, augmenten els riscs de
malalties infeccioses.
A dosis altes, algunes persones presenten una intensa ansietat,
insomni, paranoies i al揃lucinacions que poden conduir-les a un
comportament violent.
La coca誰na provoca una alta depend竪ncia psicol嘆gica
caracteritzada per un fort impuls a seguir consumint.
Tamb辿 genera una rpida tolerncia, que fa que es tingui que
augmentar la dosi per aconseguir els mateixos efectes.
7. 遺或遺粥俁粥
Altres possibles complicacions:
Dificultats a les relacions sexuals (dificultat per ejacular)
Hbits alimentaris alterats
Alteracions sons i vig鱈lia
Alteracions neurol嘆giques i cardiopaties
Complicacions psiquitriques
Ansietat
Disminuci坦 de la mem嘆ria i concentraci坦
Brots psic嘆tics reactius al consum
8. 遺或遺粥俁粥
Precaucions
Les dosis elevades o repetitives augmenten els efectes adversos
La repetici坦 freq端ent augmenta l'ansietat, taquicrdies, pressi坦
arterial
Tenir un l鱈mit de consum: quantitat, freq端竪ncia i context
Disposar de material propi -sense compartir- pel consum
Picar b辿 la coca誰na per evitar major dany a les foses nasals i vies
respirat嘆ries
Evitar espais molt calorosos ja que potencien els riscos i toxicitat
Evitar l'exc辿s d'esfor巽 f鱈sic i riscs card鱈acs
Evitar la interacci坦 amb altres drogues
La possessi坦 i consum en llocs p炭blics pot generar sancions
administratives; i la seva venta un delicte contra la salut p炭blica
(amb penes de 3 a 9 anys de pres坦)
11. MDMA
Qu竪 辿s?
S坦n principalment derivats de les amfetamines i
tenen un efecte estimulant. Rellevant tamb辿 altres
efectes com la capactiat de generar empatia (facilitar
la comunicaci坦) i produir sensacions plaents o
agradables a un mateix.
Es venen com a pastilles o cpsules, o tamb辿 en
pols o cristalls.
12. MDMA
Els seus efectes
Bsicament estimulants, acompanyades de sensaci坦 de connexi坦 amb
la resta i un mateix.
Les fases de l'竪xtasi solen ser:
Pujada (30 minuts): desapareix el cansament i el consumidor se sent euf嘆ric.
Tensi坦 mandibular, boca seca, sudoraci坦 i augment de la temperatura del
cos.
Manteniment (unes 4 hores): augmenta l'euf嘆ria, la capacitat per sintonitzar
amb els altres i amb un mateix, escoltar amb atenci坦 la m炭sica...
Baixada (a les 4 o 5 hores): els efectes van desapareixent, i deixen pas a un
cansament f鱈sic i mental i a un estat d'nim baix.
13. MDMA
Efectes secundaris
P竪rdua de la gana, distorsions visuals, nistagmus (moviment involuntari i
incontrolable dels ulls), midriasis (augment del dimetre de la pupil揃la), augment del
ritme card鱈ac i pressi坦 arterial, nerviosisme, canvis en la regulaci坦 de la temperatura
corporal, v嘆mits, ansietat, sudoraci坦, marejos, confusi坦, boca seca, tensi坦
mandibular, dificultat de concentraci坦.
Els seus riscos
Es pot produir un cop de calor si es produeix deshidrataci坦 i l'augment de la
temperatura en espais calorosos i la realitzaci坦 d'exercici.
Amb consum a altes dosis pot comportar ansietat, confusi坦 i irritabilitat. Els efectes
de baixada seran m辿s forts.
Els consums continuats incrementen el risc de paranoies, depressions i atacs de
pnic. Aix鱈 com altres problemes psicol嘆gics.
El cor i fetge tamb辿 poden veure's afectats.
El consum continuat d'竪xtasi genera molta tolerncia. No genera depend竪ncia f鱈sica
demostrada, per嘆 si pot donar una depend竪ncia psicol嘆gica.
14. Precaucions
MDMA
Les pastilles poden trigar a fer efecte des de 20 minuts a m辿s d'una hora
(sobretot amb l'est坦mac ple).
Per evitar el cop de calor cal prendre aigua, fer pauses durant el ball i evitar els
llocs calorosos i poc ventilats.
Consumir m辿s freq端entment (tots els caps de setmana per exemple), fa que el
nostre cos shabitu誰 i que sigui cada cop m辿s dif鱈cil assolit els efectes desitjats.
Recuperar-se b辿dels consums. Cuidar la alimentaci坦 i assegurar-se que al dia
seg端ent podrs descansar.
Davant una crisi d'ansietat (agitaci坦, neguit, etc..): els efectes no son
permanents i quan baixin els efectes tamb辿 ho far la crisi d'ansietat.
Existeixen dos variables molt relacionades amb l'aparici坦 de problemes
importants: intensitat (consumir molta quantitat) i freq端竪ncia (repetir-ho
continuadament al llarg de caps de dies, setmanes o mesos)
15. MDMA
Precaucions
La MDMA est contraindicada en persones amb
problemes de cor, de fetge o de ronyons, en persones
amb hipertensi坦, hipogluc竪mia, diabetis, glaucoma o en
tractaments amb antiretrovirals. Pot agreujar les crisis
epil竪ptiques i asmtiques. Tampoc est indicada per a
persones amb historial de complicacions psiquitriques
o psicol嘆giques: trastorns d'ansietat, depressi坦,
psicosis...
17. SPEED
QU S?
Substncia estimulant (de la fam鱈lia de les
feniletilamines). Normalment es presenta
com a pols cristal揃l鱈 (a vegades rosa o
groc), deuria 辿sser metamfetamina, per嘆 lo
m辿s com炭 es que contingui amfetamina i
en ocasions mesclada amb altres
substncies per emular els efectes buscats
(p. ex. cafe誰na). La seva puresa mitjana 辿s
molt baixa.
18. SPEED
Els seus efectes
Bsicament, estimulants.
La pujada: es dona una forta excitaci坦 i euf嘆ria. Disminueix el son i
la gana aix鱈 com la sensaci坦 de cansament i augmenta la capacitat
de treball i concentraci坦.
La baixada: Una vegada han passat els efectes estimulants, es
comen巽a a sentir el cansament acumulat. En alguns casos, el
consumidor pot sentir-se tamb辿 aptic o deprimit.
Altres efectes que es poden donar s坦n: boca seca i set, sudoraci坦,
augment de la tensi坦 arterial i de la temperatura.
19. SPEED
Els seus riscos
A dosis elevades pot produir ansietat, agitaci坦, idees de
persecuci坦, al揃lucinacions i conductes agressives.
En algunes persones, i despr辿s d'un consum freq端ent apareixen
paranoies. Quan es suprimeix bruscament aquest consum, els
s鱈mptomes que m辿s es manifesten son de tipus depressiu.
El speed produeix rpida tolerncia i depend竪ncia ps鱈quica.
Especialment contraindicat per a persones amb hipotiro誰disme,
glaucoma, diabetis, malalties cardiovasculars com la angina,
hipertensi坦 o ar鱈tmies. El consum durant lembars pot donar lloc
a retards en el creixement intrauter鱈, parts prematurs i augmentar
la mortalitat de la mare, fetus i nad坦. Extremar les precaucions si
s'est prenent alguna medicaci坦.
21. KETAMINA
Qu竪 辿s?
Anest竪sic dissociatiu amb propietats
al揃lucin嘆genes. Es pot trobar com a
l鱈quid transparent o com a pols blanc.
22. KETAMINA
Els seus efectes
A dosis baixes els efectes poden 辿sser els seg端ents:
p竪rdua de coordinaci坦 i equilibri, dificultats per parlar i
pensar, visi坦 borrosa, certa euf嘆ria, de toc psicod竪lic
(sensacions de flotar i petites distorsions dels sentits).
A dosis altes es produeixen fortes al揃lucinacions, perdent-
se la noci坦 de qui s'辿s i on 辿s troba, amb p竪rdues de la
noci坦 del temps i del reconeixement del que passa al
voltant.
Algunes persones han descrit efectes -a altes dosis- en
els que es veuen fora del seu cos o presenten
experi竪ncies properes a la mort.
23. KETAMINA
Els seus riscos
El consum habitual est associat a flashbacks, problemes de
mem嘆ria, concentraci坦 i deteriorament de les habilitats
ling端鱈stiques. Poden presentar-se atacs d'ansietat, paranoies i
mals viatges.
Desorientaci坦, desequilibri i accidentalitat.
T辿 el risc de produir parades respirat嘆ries, sobretot en grans
quantitats o si es mescla amb alcohol o tranquil揃litzants.
Produeix una rpida tolerncia (cada vegada es necessiten
quantitats majors) i algunes persones desenvolupen una forta
addicci坦 psicol嘆gica.
25. BOLETS
Qu竪 辿s?
Psilocibes cubensis o semilanceata.
Contenen psilocina i psilocibina.
Distorsions o al揃lucinacions sensorials.
Efectes psicod竪lics similars al LSD per嘆
menys bruscos i de menys durada.
26. BOLETS
Els seus efectes
Fases inicials: Alteraci坦 de les percepcions, les
emocions i els processos de pensament.
Efectes determinats per la dosi, les caracter鱈stiques
de la pr嘆pia persona (segons metabolisme o el estat
d'nim), aix鱈 com pel context.
Els efectes poden viures com quelcom
fascinant, impactant i bonic, per嘆 en algunes
ocasions pot mostrar una cara poc amable i poc
agradable (un mal viatge).
27. BOLETS
Els seus riscos
El consum de bolets (s'hagi donat mal viatge o no)
pot comportar l'aparici坦 de problemes psicol嘆gics. Si
b辿 辿s cert que la majoria de les persones que
consumeixen bolets no es tornaran ni boges, ni
tindran depressions o ansietat, malgrat tot, per
algunes persones m辿s vulnerables o predisposades
a aquest tipus de problemes, menys estables
ps鱈quicament o amb un trastorn ja latent, el consum
podria ser un detonant d'algun d'aquests trastorns.
Poden presentar-se flashbacks encara que sovint de
baixa intensitat.
29. GHB
Qu竪 辿s?
El GHB 辿s un anest竪sic general (que
s'ha utilitzat en medicina). Pot trobar-se
com pols blanc o com l鱈quid.
30. GHB
Els seus efectes
A dosis baixes relaxa, estimula la sensualitat i produeix euf嘆ria i
desinhibici坦.
A dosis altes actua com un somn鱈fer o un anest竪sic.
Els seus riscos
El marge en una dosi activa i la intoxicaci坦 辿s molt estret.
Est contraindicat en persones amb problemes card鱈acs i
epil竪psia. S'han donat casos de coma i parada respirat嘆ria.
Pot provocar depend竪ncia psicol嘆gica i f鱈sica.
32. LSD
Qu竪 辿s?
Mol竪cula qu鱈mica d'acci坦 al揃lucin嘆gena
que es presenta en forma de tripi,
micropunt o en forma l鱈quida. El LSD es
actiu a partir de 25mcg, i en un tripi
podem trobar des de 50 a 400mcg.
33. LSD
Els seus efectes
Partida (comen巽a a la 遜 hora): El consumidor es
pot trobar inquiet, euf嘆ric i deshinibit.
Viatge (dura unes 5 hores): Se solen donar
al揃lucinacions, alteracions de la distancia i el
temps i existeix distorsi坦 de les imatges, els
colors, la m炭sica.
Retorn (entre les 8 i 12 hores): els efectes van
disminuint i apareix cansament i baix estat
d'nim, encara que dependr de la dosi
consumida i de la durada i intensitat del viatge.
34. LSD
Els seus riscos
Es pot donar un mal viatge: experi竪ncia d'angoixa o
traumtica (es limitada en el temps, encara que pot durar
m辿s de 24 hores) que pot comportar problemes psicol嘆gics
de llarga durada.
Amb el LSD poden esdevenir els anomenats flashbacks
Un consum intensiu o dosis massa elevades poden ser
origen de problemes psicol嘆gics (depressions, paranoies...) I
una persona amb predisposici坦 pot tenir-los en un consum
炭nic.
El LSD produeix tolerncia, encara que no depend竪ncia
f鱈sica o psicol嘆gica.