ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
L’exèrcit romàLes  conquestes
L’organització de l’exèrcitL’exèrcit estava organitzat en legions, cada legió estava formada per deu cohorts i cada cohort per cinc o sis centúries.Cada centúria era un grup de cent homes manat per un centurió. Per damunt d’ ell hi havia sis tribuns de rang eqüestre i el legatus de la legió, de rang senatorial.Les centúries estaven formades per deu contubernis, que eren grups de vuit soldats que compartien tenda de campanya.Cada legió comptava amb 5000 o 6000 homes d’infanteria, dividits en cinquanta o seixanta centúries. Comptava també amb cent vint homes de cavalleria.Durant l’imperi hi va haver un nombre aproximat de trenta legions.
Estratègia militarLa infanteria pesada era la principal unitat de la legió. Segonsl'experiència es distribuïen en hastati o braus (hastatus era el soldat més jove), prínceps (princeps era el soldatentorn de trentaanys) i triarii  (triarius era el veterà).La infanterialleugera o velites  era un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltesocasionsfossinels que més baixesinfligien a l'enemic. La cavallerialleugera o equitesestava formada per genetsexperts que, al comandament dels seus oficials, solien atacar pelsflancs, sorprenienl'enemic i pressionavenfins a acorralar-lo.Ìý.
Estratègia militarFormació en tascóFormació en tortuga
El cap de l’exèrcitEl comandament suprem de l’exèrcit corresponia a l’emperador.Octavi August tenia un exèrcit de 150.000 homes. A més va afegir tropes auxiliars en els territoris de frontera formades pels habitants de les zones conquerides.També va crear la guàrdia pretoriana, que era la guàrdia personal de l’emperador
Els comandamentsLegat i ³Ù°ù¾±²ú³Ü²Ô²õ°ä±ð²Ô³Ù³Ü°ù¾±Ã³
La guàrdia pretoriana
L’evolució de l’exèrcitAl començament l’exèrcit romà era un exèrcit de ciutadans dividits en funció de la seva riquesa: els més rics tenien cavalls i armadura completa, els més pobres no duien gaire equipament.El servei militar només era obligatori en temps de guerra, però les contínues guerres en les quals Roma es veia implicada feien que en la pràctica la lleva sempre estigués en vigor.Durant l’imperi es va transformar en un exèrcit permanent i professional. Van ser acceptats soldats voluntaris a canvi d’una paga. El servei militar podia durar més de vint anys.
El campament militarEls campaments es van convertir en places fortes. Disposaven de muralles i torres de defensa. Es dividien interiorment en quatre grans parts marcades per dues vies perpendiculars, el cardo (N-S) i el decumanus (E-W).A part dels  dormitoris dels soldats, contenien banys, temple, oficines, presó, hospital, magatzems, etc.Molts van ser l’origen de noves ciutats.
ArmamentEl tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena) Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilíndricaEl casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.A més portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.
La paga del legionariLa paga del legionari era de deu asos diaris (225 denaris anuals). Se’ls pagava tres vegades a l’any (75 denaris cada vegada)Amb aquests diners havien de pagar-se els vestits, les armes i la tenda.A banda del sou, els soldats  tenien  una ració d’aliments diària, cobraven donatius de l’emperador i rebien la part corresponent del botí de guerra.Quan acabava el servei militar el soldat rebia una tros de terra o cobrava tres mil denaris.
Drets del legionariEls legionaris podien comprar cases a la província on prestaven el servei, però no terres, per no descuidar els seus deures militars.El legionari no podia casar-se legalment encara que habitualment vivia amb una dona.
La disciplina a l’exèrcitLa lleialtat de l'exèrcit es reforçava pel jurament  de fidelitat i obediència als superiors i de no desertar de la batalla.Les faltes de disciplina es castigaven d'acord a la seva gravetat amb la suspensió del sou, amb assots o fins i tot amb la mort.El càstig per a unitats completes consistia a delmar-les, és a dir, aplicar la pena de mort a un de cada deu legionaris.
En temps de pauEn els períodes de pau els legionaris realitzaven exercicis i marxes, construïen trinxeres, fortificacions, camins, naus, ponts, túnels, cisternes, aqüeductes, fonts, etc.
Exèrcit romà

More Related Content

What's hot (20)

Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
eduardriudavets
Ìý
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
olivarciclesuperior
Ìý
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
mireia_jp
Ìý
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
olivarciclesuperior
Ìý
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
Ìý
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
SILOCOS
Ìý
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
Ìý
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
Sergi
Ìý
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
Ìý
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
Ìý
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadna
Rosa Plana Trullols
Ìý
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
Ìý
Edat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestienEdat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestien
Cristina Barceló
Ìý
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
Julia Valera
Ìý
L'exèrcit romà
L'exèrcit romàL'exèrcit romà
L'exèrcit romà
guest4e52e33
Ìý
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
psalaman
Ìý
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
Ìý
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
mireia_jp
Ìý
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
Ìý
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
SILOCOS
Ìý
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
Ìý
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
Sergi
Ìý
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
Ìý
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
Ìý
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadna
Rosa Plana Trullols
Ìý
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
Ìý
Edat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestienEdat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestien
Cristina Barceló
Ìý
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
Julia Valera
Ìý
L'exèrcit romà
L'exèrcit romàL'exèrcit romà
L'exèrcit romà
guest4e52e33
Ìý
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
psalaman
Ìý
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
Ìý

Viewers also liked (20)

que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romans
ouiamyfany
Ìý
Exercitus romanus presentació
Exercitus romanus presentacióExercitus romanus presentació
Exercitus romanus presentació
Angel Martínez
Ìý
Exèrcit de Roma
Exèrcit de RomaExèrcit de Roma
Exèrcit de Roma
semgrec
Ìý
La Educación En RomaLa Educación En Roma
La Educación En Roma
Javier Vicente Guevara
Ìý
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
ESCOLA FORT PIENC
Ìý
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
blogsoller
Ìý
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch
Ìý
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
Ìý
DIOSA HERA, JUNO. DIOSA HERA, JUNO.
DIOSA HERA, JUNO.
diez10212
Ìý
FiestasromanasFiestasromanas
Fiestasromanas
mipasquau
Ìý
Presentacion tascoPresentacion tasco
Presentacion tasco
alixazucena
Ìý
Los romanosLos romanos
Los romanos
sanblazju
Ìý
Les joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romansLes joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romans
mariamallo3
Ìý
Dios Griego "Selene" Dios Griego "Selene"
Dios Griego "Selene"
DEBORAH Selene Martinez
Ìý
Paso de los saturnalia a la navidadPaso de los saturnalia a la navidad
Paso de los saturnalia a la navidad
Alfredo Lopez Torres
Ìý
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romans
ouiamyfany
Ìý
Exercitus romanus presentació
Exercitus romanus presentacióExercitus romanus presentació
Exercitus romanus presentació
Angel Martínez
Ìý
Exèrcit de Roma
Exèrcit de RomaExèrcit de Roma
Exèrcit de Roma
semgrec
Ìý
La Educación En RomaLa Educación En Roma
La Educación En Roma
Javier Vicente Guevara
Ìý
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
ESCOLA FORT PIENC
Ìý
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
blogsoller
Ìý
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch
Ìý
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
Ìý
DIOSA HERA, JUNO. DIOSA HERA, JUNO.
DIOSA HERA, JUNO.
diez10212
Ìý
FiestasromanasFiestasromanas
Fiestasromanas
mipasquau
Ìý
Presentacion tascoPresentacion tasco
Presentacion tasco
alixazucena
Ìý
Los romanosLos romanos
Los romanos
sanblazju
Ìý
Les joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romansLes joies i els perfums dels romans
Les joies i els perfums dels romans
mariamallo3
Ìý
Dios Griego "Selene" Dios Griego "Selene"
Dios Griego "Selene"
DEBORAH Selene Martinez
Ìý
Paso de los saturnalia a la navidadPaso de los saturnalia a la navidad
Paso de los saturnalia a la navidad
Alfredo Lopez Torres
Ìý

Similar to Exèrcit romà (20)

Exercit
ExercitExercit
Exercit
Sergi
Ìý
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open officeChristian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
esther
Ìý
Introducció a l’exèrcit romà
Introducció a l’exèrcit romàIntroducció a l’exèrcit romà
Introducció a l’exèrcit romà
tdevesa
Ìý
Legionari
LegionariLegionari
Legionari
guest0ad15a
Ìý
DOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTREDOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTRE
criistins
Ìý
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
Gemma Ajenjo Rodriguez
Ìý
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Roma
pilar23gm
Ìý
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
Esther Rodriguez
Ìý
Treball claudia
Treball claudiaTreball claudia
Treball claudia
Rosa Plana Trullols
Ìý
De bello gallico
De bello gallicoDe bello gallico
De bello gallico
Mariló Limo
Ìý
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4
folk8
Ìý
L\'imperi romà
L\'imperi romàL\'imperi romà
L\'imperi romà
4ta
Ìý
Una de romanos (VI_X)
Una de romanos (VI_X)Una de romanos (VI_X)
Una de romanos (VI_X)
Remei Baldó Asensi
Ìý
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
institutmontgros
Ìý
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
professor_errant
Ìý
Resum "L'Europa Feudal"
Resum "L'Europa Feudal"Resum "L'Europa Feudal"
Resum "L'Europa Feudal"
webjose1975
Ìý
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
csantan2
Ìý
Setmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat MitjanaSetmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat Mitjana
juanfigueroapacheco
Ìý
Exercit
ExercitExercit
Exercit
Sergi
Ìý
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open officeChristian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
esther
Ìý
Introducció a l’exèrcit romà
Introducció a l’exèrcit romàIntroducció a l’exèrcit romà
Introducció a l’exèrcit romà
tdevesa
Ìý
DOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTREDOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTRE
criistins
Ìý
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Roma
pilar23gm
Ìý
De bello gallico
De bello gallicoDe bello gallico
De bello gallico
Mariló Limo
Ìý
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³4
folk8
Ìý
L\'imperi romà
L\'imperi romàL\'imperi romà
L\'imperi romà
4ta
Ìý
Resum "L'Europa Feudal"
Resum "L'Europa Feudal"Resum "L'Europa Feudal"
Resum "L'Europa Feudal"
webjose1975
Ìý
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
csantan2
Ìý
Setmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat MitjanaSetmana cultural : L'Edat Mitjana
Setmana cultural : L'Edat Mitjana
juanfigueroapacheco
Ìý

More from ³§Ã­±ô±¹¾±²¹ (20)

Guerres a l'antiga ³Ò°ù賦¾±²¹
Guerres a l'antiga ³Ò°ù賦¾±²¹Guerres a l'antiga ³Ò°ù賦¾±²¹
Guerres a l'antiga ³Ò°ù賦¾±²¹
³§Ã­±ô±¹¾±²¹
Ìý
Climes
ClimesClimes
Climes
³§Ã­±ô±¹¾±²¹
Ìý
Climes
ClimesClimes
Climes
³§Ã­±ô±¹¾±²¹
Ìý

Exèrcit romà

  • 2. L’organització de l’exèrcitL’exèrcit estava organitzat en legions, cada legió estava formada per deu cohorts i cada cohort per cinc o sis centúries.Cada centúria era un grup de cent homes manat per un centurió. Per damunt d’ ell hi havia sis tribuns de rang eqüestre i el legatus de la legió, de rang senatorial.Les centúries estaven formades per deu contubernis, que eren grups de vuit soldats que compartien tenda de campanya.Cada legió comptava amb 5000 o 6000 homes d’infanteria, dividits en cinquanta o seixanta centúries. Comptava també amb cent vint homes de cavalleria.Durant l’imperi hi va haver un nombre aproximat de trenta legions.
  • 3. Estratègia militarLa infanteria pesada era la principal unitat de la legió. Segonsl'experiència es distribuïen en hastati o braus (hastatus era el soldat més jove), prínceps (princeps era el soldatentorn de trentaanys) i triarii (triarius era el veterà).La infanterialleugera o velites era un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltesocasionsfossinels que més baixesinfligien a l'enemic. La cavallerialleugera o equitesestava formada per genetsexperts que, al comandament dels seus oficials, solien atacar pelsflancs, sorprenienl'enemic i pressionavenfins a acorralar-lo.Ìý.
  • 4. Estratègia militarFormació en tascóFormació en tortuga
  • 5. El cap de l’exèrcitEl comandament suprem de l’exèrcit corresponia a l’emperador.Octavi August tenia un exèrcit de 150.000 homes. A més va afegir tropes auxiliars en els territoris de frontera formades pels habitants de les zones conquerides.També va crear la guàrdia pretoriana, que era la guàrdia personal de l’emperador
  • 6. Els comandamentsLegat i ³Ù°ù¾±²ú³Ü²Ô²õ°ä±ð²Ô³Ù³Ü°ù¾±Ã³
  • 8. L’evolució de l’exèrcitAl començament l’exèrcit romà era un exèrcit de ciutadans dividits en funció de la seva riquesa: els més rics tenien cavalls i armadura completa, els més pobres no duien gaire equipament.El servei militar només era obligatori en temps de guerra, però les contínues guerres en les quals Roma es veia implicada feien que en la pràctica la lleva sempre estigués en vigor.Durant l’imperi es va transformar en un exèrcit permanent i professional. Van ser acceptats soldats voluntaris a canvi d’una paga. El servei militar podia durar més de vint anys.
  • 9. El campament militarEls campaments es van convertir en places fortes. Disposaven de muralles i torres de defensa. Es dividien interiorment en quatre grans parts marcades per dues vies perpendiculars, el cardo (N-S) i el decumanus (E-W).A part dels dormitoris dels soldats, contenien banys, temple, oficines, presó, hospital, magatzems, etc.Molts van ser l’origen de noves ciutats.
  • 10. ArmamentEl tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena) Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilíndricaEl casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.A més portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.
  • 11. La paga del legionariLa paga del legionari era de deu asos diaris (225 denaris anuals). Se’ls pagava tres vegades a l’any (75 denaris cada vegada)Amb aquests diners havien de pagar-se els vestits, les armes i la tenda.A banda del sou, els soldats tenien una ració d’aliments diària, cobraven donatius de l’emperador i rebien la part corresponent del botí de guerra.Quan acabava el servei militar el soldat rebia una tros de terra o cobrava tres mil denaris.
  • 12. Drets del legionariEls legionaris podien comprar cases a la província on prestaven el servei, però no terres, per no descuidar els seus deures militars.El legionari no podia casar-se legalment encara que habitualment vivia amb una dona.
  • 13. La disciplina a l’exèrcitLa lleialtat de l'exèrcit es reforçava pel jurament de fidelitat i obediència als superiors i de no desertar de la batalla.Les faltes de disciplina es castigaven d'acord a la seva gravetat amb la suspensió del sou, amb assots o fins i tot amb la mort.El càstig per a unitats completes consistia a delmar-les, és a dir, aplicar la pena de mort a un de cada deu legionaris.
  • 14. En temps de pauEn els períodes de pau els legionaris realitzaven exercicis i marxes, construïen trinxeres, fortificacions, camins, naus, ponts, túnels, cisternes, aqüeductes, fonts, etc.