Passat, perfet i futurDolors MatillóExercicis per treballar amb l'alumnat d'aula d'acollida el passat, el perfet i el futur. Si aprenen l'ús del passat perifràstic i el perfet, podran explicar-se ben aviat.
Lectures comprensives 4t Primaria catalàHatsep SenSon unas lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de 4º de Educación Primaria. Están extraidas de libros de texto pero retocadas en el formato para que resulten menos infantiles y poder utilizarlar en Secundaria con niños de Pedagogía Terapéutica de este nivel. Están en Valenciano.
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Passat, perfet i futurDolors MatillóExercicis per treballar amb l'alumnat d'aula d'acollida el passat, el perfet i el futur. Si aprenen l'ús del passat perifràstic i el perfet, podran explicar-se ben aviat.
Lectures comprensives 4t Primaria catalàHatsep SenSon unas lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de 4º de Educación Primaria. Están extraidas de libros de texto pero retocadas en el formato para que resulten menos infantiles y poder utilizarlar en Secundaria con niños de Pedagogía Terapéutica de este nivel. Están en Valenciano.
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Razones y proporcionesMarthaGarcia2014Este documento define las nociones de razón y proporción en matemáticas. Una razón es el cociente entre dos números reales, mientras que una proporción existe cuando la igualdad entre dos razones se cumple. Las proporciones tienen aplicaciones en diversas áreas como el arte, la arquitectura y la ingeniería. La teoría de las proporciones fue desarrollada originalmente por Eudoxio de Cnido y recogida posteriormente por Euclides.
tIPOLOGIES TEXTUALSAna RodríguezTreball del diferents textos
Razones y ProporcionesMartín Andonegui ZabalaEste documento presenta un cuaderno sobre razones y proporciones para educadores populares. Explica el concepto matemático de razón como una relación multiplicativa entre dos números naturales diferentes de cero. También discute los orígenes históricos del concepto en los pitagóricos y cómo los griegos usaban razones para relacionar medidas geométricas. El cuaderno pretende apoyar la práctica educativa de educadores populares.
Adverbi, preposició, conjunció i interjecció Sílvia MontalsAdverbi, preposició, conjunció i interjecció.
Razones y proporciones matemáticas. Regla de tres.dxmarius73Es un recurso muy sencillo, que permite aprender y conceptualizar, lo relacionado con las razones y proporciones matemáticas, para resolver problemas cotidianos. Incluye una pequeña prueba de opción múltiple al final para medir las competencias sobre este tema.
2. Preposicions: aspectes generals
Són categories invariables.
Relacionen termes de l'oració.
Significat contextual (temps, espai,
pertinença, mitjà, companyia...)
Tipus:
– A força de repetir-ho, m'ha convençut
(locució)
– Anirem totes excepte tu (tònica)
– Vindran amb mi i caminarem des de la
serra fins a l'ermita juntes. (àtona simp. i
comp.)
3. Preposició A o EN?
DAVANT INFINITIU AMB VALOR TEMPORAL
A Indica simultaneïtat entre accions.
Al (a+el) + infinitiu = mentre / nom
Al sortit del teatre li telefonà una amiga
Mentre sortia / A la sortida del teatre li telefonà...
EN Indica anterioritat a allò expressat en l'oració principal.
En + infinitiu = quan
En conèixer la notícia es posà a plorar
Quan va conèixer la notícia es posà a plorar
També es pot reflectir aquest matís temporal amb: En
acabar de/ En acabant de/ En acabat de + inf. =
després de: En acabar de sentir-la es posà a plorar
4. Preposició A o EN?
VALOR ESPACIAL
A Indica direcció, moviment o
contacte.
Verbs: anar, tornar, arribar,
pujar, baixar, dirigir-se...
Vaig a caminar
+ topònims (precedit
d'article, també EN)
Vaig a Berlín
+ interrog.
A quina classe vas?
+ article definit
Vaig al teatre
+casa/taula/classe/p
alau/missa (sense
article)
EN Indica situació, presència,
repòs o entrada.
Verbs: estar, trobar-se, viure,
posar...
Està en altre lloc
+topònims amb
valor històric, social
o temporal
Hipàtia d'Alexandria
visqué en la Grècia
clàssica
+ llocs figurats
Consulteu-ho en
l'article núm. 3 de la llei
ATENCIÓ: *en +
expressió temporal:
Arribarà d'ací a / al cap
de dos dies (*en dos
dies)
+ Indef., demost., quantit.,
relatius i numerals:
Viu en un barri agradable, en
aquell edifici.
5. Preposició A
Parts del cos:
Té mal a la cama
Davant locatius estereotipats:
Vine a la porta de casa
Locucions preposicionals:
A la vora, al marge, al peu...
Expressions
A poc a poc; A taula; A casa; A missa; A escola; A
palau; A classe
Cap de bou.
Poema visual de Joan Brossa
6. Preposició A
Entre SENTIR i un infinitiu és opcional:
Ho havia sentit (a) dir
MOLT A, POC A, RES A + infinitiu:
No teniu res a fer?
Expressions superlatives amb MÉS, MENYS, MILLOR i
MÀXIM:
Vine al més aviat possible (*el més...)
Cal evitar-la amb l'expressió de l'any:
L'any/En 2013 l'atur augmentà (*A l'any.../* Al
2013.../*En l'any...)
És incorrecte *A+infinitiu amb valor condicional:
Si pot ser, que vinga (*a ser possible, que vinga)
7. Preposició AMB
Complement circumstancial de companyia, instrument,
mitjà o contacte...
Vindran amb vosaltres?
Ho arreglarem amb un tornavís
Preferible per als mitjans de transport:
Vindran amb bicis?
Cal evitar anar amb cotxe
Expressions com amb justícia, amb molta honra
8. Preposició AMB: estructures
problemàtiques
Acabar amb: en sentit literal o quan significa “obtindre o
convindre alguna cosa amb algú:
L'obra va acabar amb la fugida de la protagonista
Hem acabat amb Joanna d'anar-hi juntes
*Així no s'acabarà amb la pobresa > es donarà fi a, s'eliminarà...
*Eixe xiquet acabarà amb la meua paciència! > farà que perda...
Comptar amb: significa “confiar o esperar”
Pots comptar amb això!
*L'aula compta amb 12 taules > té; disposa de...
Fer-se amb: significa “tractar-se amb algú” però no
“apoderar-se de” o “trobar(-se)”:
Marc es fa amb Joan des de menuts
*Els lladres es feren amb els diners / *No es fan mai amb ella
9. Preposició AMB: estructures
problemàtiques
* Poder amb: mai no porta preposició en el sentit de
“véncer, superar, dominar”:
No han vençut l'equip contrari *han pogut amb...
Maite no controla les matemàtiques *no pot amb...
* Atrevir-se amb > No t'atreviràs a fer això! *amb això
* Quedar-se amb > amb el sentit d'apoderar-se d'una
cosa l'ús és pronominal:→ Se m'ha quedat tot el que
compartíem
* Consultar amb > transitiu no accepta preposició:→
Consulta l'advocada abans de signar el contracte
* Amb+infinitiu: amb valor concessiu o condicional. Cal
emprar gerundi: Escoltant ja aprén bastant *amb escoltar ja
aprén...
10. Preposició CAP i CAP A, ENVERS
(VERS I DEVERS)
CAP A “en direcció a” i tradueix el “para” locatiu del
castellà
Van cap a casa Van cap a Eivissa (*Van per a Eivissa)
CAP davant d'adverbis de lloc i de demostratius:
Vine cap aquí Vine cap aquest lloc
AL CAP DE no es pot reduir a l'article solament
Al cap de dos dies, tornà (*als dos dies...)
VERS, ENVERS i DEVERS (registres formals) són
sinònimes i signifiquen “cap a” o “per a”. No porten A:
El president és poc respectuós envers la ciutadania
11. Preposició COM o COM A
COM A
– Valor predicatiu (en qualitat de, amb caràcter de, en concepte de...):
T'ho diu com a portaveu del grup
– Valor comparatiu (com si fóra, igual que...):
Discutien com a bojos mentre menjaven com a porcs
COM
– Valor comparatiu o de manera
Vull fer-ho com tu! És com ella És tan llesta com ella
– Davant d'articles (deter. o indeter.) i demostratius:
La consideren com la millor escriptora
La recordaven com aquella que millor els va tractar
Cal dir com a mínim / com a màxim (a tot estirar, pel cap
alt) * com a molt
12. Preposició DE
Davant d'alguns adjectius, adquireix categoria
d'adverbi:
– De segur que va cap a casa? Sí, i aniré de dret a
parlar-li
Darrere d'alguns verbs o en expressions concretes:
– Ser diferent de - Escapar de
– Fer cas (omís) de - Fer esment de
– Tindre por/temor de, parlar, recordar-se,
adonar-se, penedir-se, doldre's, dubtar, oblidar-
se
– Fer gust/sabor/olor/pudor de
– Ser simètric de - Tindre rebuig de
– Barca de motor - Olla de pressió
– Cuina de gas - Camisa de ratlles
– Avió de reacció - Anar de pressa
13. Preposició DE
Introdueix l'adjectiu o l'adverbi modificat per un nom
emprat com a adverbi de grau:
No saps com és d'amable
Davant CNom que indica matèria, origen, autoria,
espècie, contingut...:
cuina de gas, oli d'oliva...
Substitueix noms:
L'àrbitre ha mostrat 4 targetes, 2 de roges.
En correlació amb el pronom EN:
En vols, de raïm?
14. Preposició DE
És d'ús facultatiu per acompanyar certes preposicions
que indiquen situació:
Damunt (de), davall (de), darrere (de), davant (de),
dalt (de), dins (de), fora (de)...
DES DE + QUE > DES QUE:
Des que ha arribat, no ha parat de parlar
D'ENÇÀ DE o DE ... ENÇÀ (temps transcorregut entre uns fets):
D'ençà de l'estiu no l'he vist / De l'estiu ençà no l'he vist
15. Preposició DE
DE i l'infinitiu:
– És obligatori:
• davant els verbs DIR (proposar), MIRAR i VEURE
(procurar)
Veges de canviar-ho ja
• Davant l'infinitiu emfàtic anteposat al verb
D'anar al poble, ja hi anirem quan podrem
– És opcional:
• davant infinitius que fan de CD de verbs que
expressen desig, projecte o voluntat
Ens va suggerir (d)'anar-hi juntes
• és millor NO emprar-lo quan l'infinitiu està
darrere d'un verb del qual és subjecte:
Val la pena (de) fer-ho bé
16. Preposició DE
DE i l'infinitiu:
– És incorrecte
• Quan l'infinitiu fa d'atribut
Això és tindre mala idea
• Quan l'infinitiu fa de subjecte i es troba
davant del verb principal
Fer això no val la pena
• de + inf. amb valor condicional, cal emprar
condicionals (si...; en cas que/de...)
Si ploguera, no hi aniríem (*de ploure, no...)
• *ser de + inf. calc del castellà, cal emprar
altres solucions (caldre, verbs conj., perífrasis)
Cal suposar/Supose que ja hauran arribat
17. Preposició FINS i FINS A
FINS A seguida d'expressions de temps o lloc que
admeten la preposició A.
Aniran juntes fins a casa
L'índex d'atur arribà fins al 25%
No pararem fins a aconseguir-ho
Aplegaren fins a la platja
No tornaran fins al dia 23
Estan fins al capdamunt de tot això!
Des de... fins (a) ... = De ... a...:
Van des de Palma fins a Maó = Van de Palma a Maó
Data completa amb el dia precedit d'article: No
tornaran fins al dijous 23 d'abril
18. Preposició FINS i FINS A
FINS sol anar davant d'adverbis, demostratius,
preposicions i la conjunció QUE:
Fins després!
Fins dilluns!
Van fins aquella font
Fins que no ho sàpiga, no vindrà
L'aigua arribà fins davant de la porta
– Opcional, davant ON, QUAN i QUANT: Fins (a) on
arribà el foc?
– Infinitiu, participi o gerundi equivalents a una or.
adv. de temps: No miren la TV fins acabant de
sopar
L'expressió “fins i tot” significa “inclusió” i es pot reduir
a “fins”: Fins i tot ella ho sap=Fins ella ho sap
19. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER A indica finalitat o destinació.
Davant d'un termini fix/puntual referit al futur:
Caldrà tindre-ho fet per a demà
Introducció del CI:
Han comprat regals per a totes
Amb verbs i perífrasis d'obligació (caldre, necessitar,
convindre, ser necessari...):
Caldrà convocar l'assemblea per a parlar-ho
Amb verbs d'instrument (idea d'ús, servei, profit, sense
intencionalitat: aprofitar, emprar, servir, usar, valdre...):
Aprofitaren per a contar-li-ho
Amb verbs d'existència (ser, estar, existir, haver-hi...):
El reciclatge és important per al medi ambient
20. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER A indica finalitat o destinació.
Construcció “SER+PER A+INF.” amb idea de finalitat:
Aquelles capses són per a ordenar-les
Infinitius que no depenen del verb principal sinó de
noms, adjectius, participis o adverbis:
És així per a facilitar-ne la distinció
Infinitiu final de posterioritat (= “i després”):
Se n'anà per a tornar cinc dies més tard
Els àpats del dia:
Per a sopar hi ha peix
21. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinació.
Davant determinacions de temps aproximades:
Crec que vingueren per abril... o va ser per l'estiu?
Per introduir el complement agent
«La ciutat de les dames» fou escrita per Cristina de
Pizan
Inf. connectat a un verb principal d'acció voluntària (=
“amb la intenció de”:
Treballen per guanyar-se la vida
Inf. que implica acció pendent de realització o mancança
(verbs estar, haver-hi, quedar, tindre...):
Això està per acabar
22. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars)
PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinació.
Complements finals amb matís de causa no efectiva i
que fan referència a la intenció del subjecte de no
realitzar l'acció:
No cuina per no embrutar
Or. d'infinitiu intercanviables per locucions adverbials:
Per començar, et diré... (=de moment et diré...)
Amb “sempre”:
Trencaren el compromís per sempre
Quan significa “en opinió de”, “si depén de”:
Per mi, ves-te'n
Incorrecte *PER + parts del dia cal emprar de / a
De matí sóc més activa i a la nit, menys (*pel matí...)
23. Preposició SENSE
NOMÉS és un adverbi i no té valor temporal. És
correcte si significa solament.
– Així que/Quan/De segui que/Tan bon punt
arribàrem, comença la funció. (*només
arribàrem...)
SENSE pot anar sola si el terme que regeix se
sobreentén:
– Aniran amb tu o sense (tu)
SENS en expressions com:
– sens dubte, sens falta, sens mesura, sens
nombre, sens perjudici, sens fi
24. Preposicions SOTA i DAVALL
SOTA o DAVALL
– En sentit físic, són sinònimes: Va trobar la
moneda sota/davall la taula
– En sentit figurat sols es pot emprar SOTA: Estan
sota la tutela de Conselleria
Atenció no s'han de confondre amb BAIX (adj. contrari de
“alt” o adv.)
– El xic no és baix sinó alt (adj.)
– El professor puntua baix (adv.)
– Estan esperant baix (adv.)
25. Locucions preposicionals
A CAUSA DE amb calor causal i no *degut a (sols és
correcte com a participi o adjectiu)
– Va tornar a causa de la pluja
– Això és degut al mal temps (participi veu passiva)
– Cal tindre el respecte degut a les dones (adj.)
ARRAN DE i no *arrel de
– El xic no vingué arran d'aquells fets
A MITJAN = A MITJANS DE (algunes
gramàtiques consideren incorrecta la segona opció)
– Va nàixer a mitjan agost = a mitjans d'agost
QUANT A, PEL QUE FA A, TOCANT A,
RESPECTE A, REFERENT A i no *en quant a
– Quant a això que hem dit, n'estic d'acord.
26. Locucions preposicionals
AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES
DE no són sinònimes
– Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en,→
amb la intenció de.
– En vista del que ha passat, se n'anem tenint en→
compte
– Des d'ací som en vistes de la casa a les envistes→
d'un lloc
ENFRONT DE, DAVANT DE *front a és una
locució incorrecta que s’ha de substituir segons el sentit i el
context.
– La ciutadania reaccionà davant de la injustícia.
– Sempre seien una enfront de l'altra.
27. Locucions preposicionals
AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES
DE no són sinònimes
– Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en,→
amb la intenció de.
– En vista del que ha passat, se n'anem tenint en→
compte
– Des d'ací som en vistes de la casa a les envistes→
d'un lloc
A NIVELL DE = «grau d'elevació» (sentit físic)
– El poble està a nivell de la mar
– Estudia per arribar al nivell que li exigeixen
PERÒ, en altres sentits:
– Aplicarem aquestes mesures en l'àmbit educatiu
– Destaca en el terreny artístic
– Té renom en el camp del feminisme
– És un canvi important en medis escolars
28. Observacions
Contracció A, DE i PER + article masculí:
Ve del metge, ahir passà el dia a l'hospital
No és recomanable combinar dues prep.
febles ni intercalar incisos entre la prep. i el
2n terme
Va per pa millor que Va a per pa
Es preocupava per tothom, segons diuen millor
que Es preocupava per, segons diuen, tothom
S'accepta “de per riure” (=no de veritat)
Això és de per riure, oi?
29. Observacions: canvi i caiguda de
preposicions
Davant d'infinitiu sols A o DE:→
L'incitaren a/de respondre
Pensa a/de viatjar l'estiu que ve
Davant clàusula subordinada introduïda
per QUE desapareix la preposició:→
L'incitaren que responguera
També opcions com “el fet que...”, substituir la
clàusula per una or. d'inf.
Algunes gramàtiques accepten “prou amb
+ inf.”
No hi ha prou amb dir-ho, cal demostrar-ho