More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (15)
Similar to Preposicions (20)
More from annaasiscar (20)
Preposicions
- 1. Preposicions i locucions preposicionals Aspectes generals A o EN? Altre preposicions Alguns aspectes problemàtics Locucions preposicionals
- 2. Preposicions: aspectes generals Són categories invariables. Relacionen termes de l'oració. Significat contextual (temps, espai, pertinença, mitjà, companyia...) Tipus: – A força de repetir-ho, m'ha convençut (locució) – Anirem totes excepte tu (tònica) – Vindran amb mi i caminarem des de la serra fins a l'ermita juntes. (àtona simp. i comp.)
- 3. Preposició A o EN? DAVANT INFINITIU AMB VALOR TEMPORAL A Indica simultaneïtat entre accions. Al (a+el) + infinitiu = mentre / nom Al sortit del teatre li telefonà una amiga Mentre sortia / A la sortida del teatre li telefonà... EN Indica anterioritat a allò expressat en l'oració principal. En + infinitiu = quan En conèixer la notícia es posà a plorar Quan va conèixer la notícia es posà a plorar També es pot reflectir aquest matís temporal amb: En acabar de/ En acabant de/ En acabat de + inf. = després de: En acabar de sentir-la es posà a plorar
- 4. Preposició A o EN? VALOR ESPACIAL A Indica direcció, moviment o contacte. Verbs: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigir-se... Vaig a caminar + topònims (precedit d'article, també EN) Vaig a Berlín + interrog. A quina classe vas? + article definit Vaig al teatre +casa/taula/classe/p alau/missa (sense article) EN Indica situació, presència, repòs o entrada. Verbs: estar, trobar-se, viure, posar... Està en altre lloc +topònims amb valor històric, social o temporal Hipàtia d'Alexandria visqué en la Grècia clàssica + llocs figurats Consulteu-ho en l'article núm. 3 de la llei ATENCIÓ: *en + expressió temporal: Arribarà d'ací a / al cap de dos dies (*en dos dies) + Indef., demost., quantit., relatius i numerals: Viu en un barri agradable, en aquell edifici.
- 5. Preposició A Parts del cos: Té mal a la cama Davant locatius estereotipats: Vine a la porta de casa Locucions preposicionals: A la vora, al marge, al peu... Expressions A poc a poc; A taula; A casa; A missa; A escola; A palau; A classe Cap de bou. Poema visual de Joan Brossa
- 6. Preposició A Entre SENTIR i un infinitiu és opcional: Ho havia sentit (a) dir MOLT A, POC A, RES A + infinitiu: No teniu res a fer? Expressions superlatives amb MÉS, MENYS, MILLOR i MÀXIM: Vine al més aviat possible (*el més...) Cal evitar-la amb l'expressió de l'any: L'any/En 2013 l'atur augmentà (*A l'any.../* Al 2013.../*En l'any...) És incorrecte *A+infinitiu amb valor condicional: Si pot ser, que vinga (*a ser possible, que vinga)
- 7. Preposició AMB Complement circumstancial de companyia, instrument, mitjà o contacte... Vindran amb vosaltres? Ho arreglarem amb un tornavís Preferible per als mitjans de transport: Vindran amb bicis? Cal evitar anar amb cotxe Expressions com amb justícia, amb molta honra
- 8. Preposició AMB: estructures problemàtiques Acabar amb: en sentit literal o quan significa “obtindre o convindre alguna cosa amb algú: L'obra va acabar amb la fugida de la protagonista Hem acabat amb Joanna d'anar-hi juntes *Així no s'acabarà amb la pobresa > es donarà fi a, s'eliminarà... *Eixe xiquet acabarà amb la meua paciència! > farà que perda... Comptar amb: significa “confiar o esperar” Pots comptar amb això! *L'aula compta amb 12 taules > té; disposa de... Fer-se amb: significa “tractar-se amb algú” però no “apoderar-se de” o “trobar(-se)”: Marc es fa amb Joan des de menuts *Els lladres es feren amb els diners / *No es fan mai amb ella
- 9. Preposició AMB: estructures problemàtiques * Poder amb: mai no porta preposició en el sentit de “véncer, superar, dominar”: No han vençut l'equip contrari *han pogut amb... Maite no controla les matemàtiques *no pot amb... * Atrevir-se amb > No t'atreviràs a fer això! *amb això * Quedar-se amb > amb el sentit d'apoderar-se d'una cosa l'ús és pronominal:→ Se m'ha quedat tot el que compartíem * Consultar amb > transitiu no accepta preposició:→ Consulta l'advocada abans de signar el contracte * Amb+infinitiu: amb valor concessiu o condicional. Cal emprar gerundi: Escoltant ja aprén bastant *amb escoltar ja aprén...
- 10. Preposició CAP i CAP A, ENVERS (VERS I DEVERS) CAP A “en direcció a” i tradueix el “para” locatiu del castellà Van cap a casa Van cap a Eivissa (*Van per a Eivissa) CAP davant d'adverbis de lloc i de demostratius: Vine cap aquí Vine cap aquest lloc AL CAP DE no es pot reduir a l'article solament Al cap de dos dies, tornà (*als dos dies...) VERS, ENVERS i DEVERS (registres formals) són sinònimes i signifiquen “cap a” o “per a”. No porten A: El president és poc respectuós envers la ciutadania
- 11. Preposició COM o COM A COM A – Valor predicatiu (en qualitat de, amb caràcter de, en concepte de...): T'ho diu com a portaveu del grup – Valor comparatiu (com si fóra, igual que...): Discutien com a bojos mentre menjaven com a porcs COM – Valor comparatiu o de manera Vull fer-ho com tu! És com ella És tan llesta com ella – Davant d'articles (deter. o indeter.) i demostratius: La consideren com la millor escriptora La recordaven com aquella que millor els va tractar Cal dir com a mínim / com a màxim (a tot estirar, pel cap alt) * com a molt
- 12. Preposició DE Davant d'alguns adjectius, adquireix categoria d'adverbi: – De segur que va cap a casa? Sí, i aniré de dret a parlar-li Darrere d'alguns verbs o en expressions concretes: – Ser diferent de - Escapar de – Fer cas (omís) de - Fer esment de – Tindre por/temor de, parlar, recordar-se, adonar-se, penedir-se, doldre's, dubtar, oblidar- se – Fer gust/sabor/olor/pudor de – Ser simètric de - Tindre rebuig de – Barca de motor - Olla de pressió – Cuina de gas - Camisa de ratlles – Avió de reacció - Anar de pressa
- 13. Preposició DE Introdueix l'adjectiu o l'adverbi modificat per un nom emprat com a adverbi de grau: No saps com és d'amable Davant CNom que indica matèria, origen, autoria, espècie, contingut...: cuina de gas, oli d'oliva... Substitueix noms: L'àrbitre ha mostrat 4 targetes, 2 de roges. En correlació amb el pronom EN: En vols, de raïm?
- 14. Preposició DE És d'ús facultatiu per acompanyar certes preposicions que indiquen situació: Damunt (de), davall (de), darrere (de), davant (de), dalt (de), dins (de), fora (de)... DES DE + QUE > DES QUE: Des que ha arribat, no ha parat de parlar D'ENÇÀ DE o DE ... ENÇÀ (temps transcorregut entre uns fets): D'ençà de l'estiu no l'he vist / De l'estiu ençà no l'he vist
- 15. Preposició DE DE i l'infinitiu: – És obligatori: • davant els verbs DIR (proposar), MIRAR i VEURE (procurar) Veges de canviar-ho ja • Davant l'infinitiu emfàtic anteposat al verb D'anar al poble, ja hi anirem quan podrem – És opcional: • davant infinitius que fan de CD de verbs que expressen desig, projecte o voluntat Ens va suggerir (d)'anar-hi juntes • és millor NO emprar-lo quan l'infinitiu està darrere d'un verb del qual és subjecte: Val la pena (de) fer-ho bé
- 16. Preposició DE DE i l'infinitiu: – És incorrecte • Quan l'infinitiu fa d'atribut Això és tindre mala idea • Quan l'infinitiu fa de subjecte i es troba davant del verb principal Fer això no val la pena • de + inf. amb valor condicional, cal emprar condicionals (si...; en cas que/de...) Si ploguera, no hi aniríem (*de ploure, no...) • *ser de + inf. calc del castellà, cal emprar altres solucions (caldre, verbs conj., perífrasis) Cal suposar/Supose que ja hauran arribat
- 17. Preposició FINS i FINS A FINS A seguida d'expressions de temps o lloc que admeten la preposició A. Aniran juntes fins a casa L'índex d'atur arribà fins al 25% No pararem fins a aconseguir-ho Aplegaren fins a la platja No tornaran fins al dia 23 Estan fins al capdamunt de tot això! Des de... fins (a) ... = De ... a...: Van des de Palma fins a Maó = Van de Palma a Maó Data completa amb el dia precedit d'article: No tornaran fins al dijous 23 d'abril
- 18. Preposició FINS i FINS A FINS sol anar davant d'adverbis, demostratius, preposicions i la conjunció QUE: Fins després! Fins dilluns! Van fins aquella font Fins que no ho sàpiga, no vindrà L'aigua arribà fins davant de la porta – Opcional, davant ON, QUAN i QUANT: Fins (a) on arribà el foc? – Infinitiu, participi o gerundi equivalents a una or. adv. de temps: No miren la TV fins acabant de sopar L'expressió “fins i tot” significa “inclusió” i es pot reduir a “fins”: Fins i tot ella ho sap=Fins ella ho sap
- 19. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars) PER A indica finalitat o destinació. Davant d'un termini fix/puntual referit al futur: Caldrà tindre-ho fet per a demà Introducció del CI: Han comprat regals per a totes Amb verbs i perífrasis d'obligació (caldre, necessitar, convindre, ser necessari...): Caldrà convocar l'assemblea per a parlar-ho Amb verbs d'instrument (idea d'ús, servei, profit, sense intencionalitat: aprofitar, emprar, servir, usar, valdre...): Aprofitaren per a contar-li-ho Amb verbs d'existència (ser, estar, existir, haver-hi...): El reciclatge és important per al medi ambient
- 20. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars) PER A indica finalitat o destinació. Construcció “SER+PER A+INF.” amb idea de finalitat: Aquelles capses són per a ordenar-les Infinitius que no depenen del verb principal sinó de noms, adjectius, participis o adverbis: És així per a facilitar-ne la distinció Infinitiu final de posterioritat (= “i després”): Se n'anà per a tornar cinc dies més tard Els àpats del dia: Per a sopar hi ha peix
- 21. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars) PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinació. Davant determinacions de temps aproximades: Crec que vingueren per abril... o va ser per l'estiu? Per introduir el complement agent «La ciutat de les dames» fou escrita per Cristina de Pizan Inf. connectat a un verb principal d'acció voluntària (= “amb la intenció de”: Treballen per guanyar-se la vida Inf. que implica acció pendent de realització o mancança (verbs estar, haver-hi, quedar, tindre...): Això està per acabar
- 22. Preposició PER i PER A (polèmica per discrepàncies entre parlars) PER indica causa, motiu, autoria i finalitat o destinació. Complements finals amb matís de causa no efectiva i que fan referència a la intenció del subjecte de no realitzar l'acció: No cuina per no embrutar Or. d'infinitiu intercanviables per locucions adverbials: Per començar, et diré... (=de moment et diré...) Amb “sempre”: Trencaren el compromís per sempre Quan significa “en opinió de”, “si depén de”: Per mi, ves-te'n Incorrecte *PER + parts del dia cal emprar de / a De matí sóc més activa i a la nit, menys (*pel matí...)
- 23. Preposició SENSE NOMÉS és un adverbi i no té valor temporal. És correcte si significa solament. – Així que/Quan/De segui que/Tan bon punt arribàrem, comença la funció. (*només arribàrem...) SENSE pot anar sola si el terme que regeix se sobreentén: – Aniran amb tu o sense (tu) SENS en expressions com: – sens dubte, sens falta, sens mesura, sens nombre, sens perjudici, sens fi
- 24. Preposicions SOTA i DAVALL SOTA o DAVALL – En sentit físic, són sinònimes: Va trobar la moneda sota/davall la taula – En sentit figurat sols es pot emprar SOTA: Estan sota la tutela de Conselleria Atenció no s'han de confondre amb BAIX (adj. contrari de “alt” o adv.) – El xic no és baix sinó alt (adj.) – El professor puntua baix (adv.) – Estan esperant baix (adv.)
- 25. Locucions preposicionals A CAUSA DE amb calor causal i no *degut a (sols és correcte com a participi o adjectiu) – Va tornar a causa de la pluja – Això és degut al mal temps (participi veu passiva) – Cal tindre el respecte degut a les dones (adj.) ARRAN DE i no *arrel de – El xic no vingué arran d'aquells fets A MITJAN = A MITJANS DE (algunes gramàtiques consideren incorrecta la segona opció) – Va nàixer a mitjan agost = a mitjans d'agost QUANT A, PEL QUE FA A, TOCANT A, RESPECTE A, REFERENT A i no *en quant a – Quant a això que hem dit, n'estic d'acord.
- 26. Locucions preposicionals AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES DE no són sinònimes – Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en,→ amb la intenció de. – En vista del que ha passat, se n'anem tenint en→ compte – Des d'ací som en vistes de la casa a les envistes→ d'un lloc ENFRONT DE, DAVANT DE *front a és una locució incorrecta que s’ha de substituir segons el sentit i el context. – La ciutadania reaccionà davant de la injustícia. – Sempre seien una enfront de l'altra.
- 27. Locucions preposicionals AMB VISTA A, EN VISTA DE, EN VISTES DE no són sinònimes – Ho fan amb vista a acabar-ho aviat pensant en,→ amb la intenció de. – En vista del que ha passat, se n'anem tenint en→ compte – Des d'ací som en vistes de la casa a les envistes→ d'un lloc A NIVELL DE = «grau d'elevació» (sentit físic) – El poble està a nivell de la mar – Estudia per arribar al nivell que li exigeixen PERÒ, en altres sentits: – Aplicarem aquestes mesures en l'àmbit educatiu – Destaca en el terreny artístic – Té renom en el camp del feminisme – És un canvi important en medis escolars
- 28. Observacions Contracció A, DE i PER + article masculí: Ve del metge, ahir passà el dia a l'hospital No és recomanable combinar dues prep. febles ni intercalar incisos entre la prep. i el 2n terme Va per pa millor que Va a per pa Es preocupava per tothom, segons diuen millor que Es preocupava per, segons diuen, tothom S'accepta “de per riure” (=no de veritat) Això és de per riure, oi?
- 29. Observacions: canvi i caiguda de preposicions Davant d'infinitiu sols A o DE:→ L'incitaren a/de respondre Pensa a/de viatjar l'estiu que ve Davant clàusula subordinada introduïda per QUE desapareix la preposició:→ L'incitaren que responguera També opcions com “el fet que...”, substituir la clàusula per una or. d'inf. Algunes gramàtiques accepten “prou amb + inf.” No hi ha prou amb dir-ho, cal demostrar-ho