![Practiqueu: quina variació es
reflecteix en cada cas?
Autobús (espanyol peninsular)
- Guagua (espanyol de Cuba) -
Camión (espanyol de Mèxic) -
Colectivo (espanyol
d'Argentina)
Fumar porros - Consumir
sustancias estupefacientes.
"Però" pronunciat [p ] - "Però"
pronunciat [p ]
She tired. I leaving (Black
English Vernacular) - She is
tired. I am leaving (Standard
American English)
En gros ventre (una llengua
ameríndia del nordest dels
Estats Units), els homes
pronuncien la paraula que
significa "pa" com [djatsa] i les
dones com [kjatsa]
Quina hora és? - Té hora,
sisplau? - Em podria dir l'hora,
sisplau?](https://image.slidesharecdn.com/diversitatlingstica-150924152453-lva1-app6892/85/Diversitat-linguistica-12-320.jpg)
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Diversitat lingüística (20)
More from annaasiscar (20)
Diversitat lingüística
- 1. Diversitat lingüística La variació lingüística: Varietat diacrònica o històrica. Varietat diatòpica o geogràfica: Els dialectes del ٲà: Oriental. Occidental. Varietat distràtica o social: Argots. Varietat diafàsica o funcional: Registres: Informals: col·loquial i vulgar. Formals: científic, tècnic, publicitari, periodístic… Estàndard
- 2. Variació lingüística i registres La llengua no es pot desvincular de la realitat concreta dels i les parlants que la utilitzen, els quals en determinen unes varietats concretes. La variació és el fenomen mitjançant el qual els parlants d’una llengua adopten un ús en funció de factors com: L’espai: varietat diatòpica El temps: varietat diacrònica El grup social: varietat diastràtica La situació comunicativa: varietat diafàsica
- 3. Variació diacrònica Canvis que podem situar al llarg d'un eix cronològic. Les diferències entre el ٲà d'avui i el del 1500, per exemple, són fàcilment constatables agafant un manuscrit de l'època i confrontant-ne aspectes com la morfologia, la sintaxi o el lèxic amb la llengua que fem servir al segle XXI. Al llarg de la història una llengua ha sofert una evolució. Si ens referim solament al lèxic trobaríem: Paraules antigues que avui han desaparegut. Altres que han canviat de significat. Aparició de paraules noves. Vist des d'una òptica històrica més immediata, en un mateix període de temps, es noten diferències o varietats generacionals, entre les persones adultes de la comunitat i les persones més joves.
- 4. Varietat diacrònica Variacions que es poden situar al llarg d'un eix cronològic. Ausiàs March (s.XV) Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l'imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps d'avenir en negun bé em pot caure: aquell passat en mi és lo millor.
- 6. Varietat diatòpica Varietat condicionada pel context geogràfic. Wa yeah Antònia font Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat, Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Al mar! Manel Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem amb alegria, esquivem passejants. A l’horitzó es divisen les veles d’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat. Fer res Clara Andrés Espolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses dibuixen la persiana contra la paret. Pense com fer per a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quants dies sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sé ben bé i el dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i el temps.
- 7. Variació diastràtica Canvis condicionats pel grup social i per l'actitud que s'adopta en relació amb la llengua. Si escoltem com parla una persona podem endevinar moltes coses sobre el seu origen, el lloc on viu, el grup social, el nivell d'estudis...
- 8. Variació diastràtica Quin canguelo, tio, pensava que la dinyava allí mateix! Molava molt com se la van muntar! Argots o parlars especials: Grups tancats: món del joc, de la drogoaddicció, d'una secta, grups militars, món escolar, grups ètnics... Deformacions de mots corrents: pensisquiar (pensar), mates, profe, cole... Alguns mots argòtics passen al llenguatge comú: pispar, clapar, clissar, dinyar-la, mangar (provinents del caló).
- 9. Varietat diafàsica Depén de la situació o context comunicatiu Registres: Col·loquial Tinc el cap com un bombo! Estàndard Em fa mal el cap. Culte Patisc de cefalea.
- 10. Registres Col·loquial Culte Estàndard Tema Molt variat Específic Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit Formalitat Poca (molt espontani) Molta Intermèdia-alta Intenció Intercanvi comunicatiu informal Divulgativa (ciència) Estètica (literatura) Cohesionar la variació Àmbit d’ús Privat Públic Públic Trets Col·loquialismes, vulgarismes Tecnicismes i objectivitat Subjectivitat Afavoreix usos extensos de la comunitat lingüística
- 11. Estàndard Daniel Cassany i altres
- 12. Practiqueu: quina variació es reflecteix en cada cas? Autobús (espanyol peninsular) - Guagua (espanyol de Cuba) - Camión (espanyol de Mèxic) - Colectivo (espanyol d'Argentina) Fumar porros - Consumir sustancias estupefacientes. "Però" pronunciat [p ] - "Però" pronunciat [p ] She tired. I leaving (Black English Vernacular) - She is tired. I am leaving (Standard American English) En gros ventre (una llengua ameríndia del nordest dels Estats Units), els homes pronuncien la paraula que significa "pa" com [djatsa] i les dones com [kjatsa] Quina hora és? - Té hora, sisplau? - Em podria dir l'hora, sisplau?