Mesures educatives alternatives a menors sancionats: educació o reparació?
0 likes699 views
More Related Content
Viewers also liked (7)
Similar to Mesures educatives alternatives a menors sancionats: educació o reparació? (20)
More from SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (20)
![Presentacion edades200910[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/presentacionedades2009101-111221034616-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Mesures educatives alternatives a menors sancionats: educació o reparació?
- 1. Mesures educatives alternatives a menors sancionats per consum de drogues a Granollers Jordi Bernabeu Farrús Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues http://www.sobredrogues.net Febrer de 2012. Creu Roja Joventut. Som.Nit
- 2. Mesures educatives alternatives a menors sancionats per consum de drogues a Granollers http://www.slideshare.net/sobredrogues/jornadessomnit http://www.facebook.com/sobredrogues - http://www.twitter.com/sobredrogues Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document, fins i tot amb modificacions i millores del text. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials
- 3. 0. Algunes reflexions prèvies 1. En què consisteix una mesura educativa? 2. Educar, prevenir, reparar… 3. Són necessàries algunes reflexions sobre els adolescents d’avui i el consum de cànnabis actual. 4. Oportunitats de les mesures educatives 5. Disposar d’un pla de treball i un procés estructurat 6. Valoracions, conclusions i reflexions
- 4. 1. Probablement estem fent una lectura de l’adolescència segons paràmetres d’epoques antigues. I l’adolescència actual esdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats educatives i de conceptualització. 2. El discurs que es genera al voltant de les drogues segueix condicionat per l’experiència viscuda anys anteriors amb els consums problemàtics d’heroïna (amb tot el que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I actualment el panorama és totalment diferent. Així com les noves formes d’exclusió i inclusió. 3. El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon a les necessitats més evidents. I s’apliquen des d’una perspectiva massa adulta. Hem incorporat noves metodologies (reduccció de danys). Però, hem acceptat la filosofia de base? 4. Les mesures educatives són enteses sovint com a “reparadores” o “correctores del fet causat.
- 5. Les mesures educatives alternatives són una oportunitat per poder treballar aspectes educatius i preventius des de la perspectiva de detecció precoç i de gestió de riscos. Esdevenen un mecanisme útil per apropar-nos a determinats col·lectius. I establir-nos com a referents. Ens permeten treballar globalment i de forma coordinada amb altres agents comunitaris (els quals també escolten “nous” discursos sobre la reparació). Tot i què cal dotar-les de contingut teòric i metodològic per fomentar una idea de la prevenció que vagi molt “més enllà” del paradigma clàssic de l’abstinència. Alhora, són l’excusa perfecte per revisar què significar tot això d’educar… (i no reparar!)
- 7. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
- 8. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
- 9. 1. Darrere de molts consums de drogues adolescents existeixen més disfuncions familiars i/o socials que no pas problemes de drogues i/o de salut mental. 2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic adolescent: sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta i condiciona. 3. Els usos de drogues adolescents poden tenir diferents graus de gravetat/problematicitat. 4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida determinats. 5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.
- 10. En què consisteix el desenvolupament d’un projecte de mesures alternatives?
- 12. La justificació legal Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana. La llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya. Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
- 13. La justificació tècnica: perquè intervenim? La finalitat d’aquests programes és poder oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció als menors que han estat denunciats per una infracció administrativa relacionada amb consum o tinença de drogues, que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la suspensió de la sanció econòmica (sempre i quan la mesura alternativa es compleixi satisfactòriament). Aquesta resposta ha de poder ser una intervenció integral – des de diferents serveis municipals- amb la finalitat de disminuir els riscos associats al consum de drogues. El programa també es pot considerar com una estratègia de detecció precoç (per evitar o disminuir riscos associats al consum).
- 14. La justificació tècnica: perquè intervenim? Objectiu General Aconseguir que els menors, presumptes autors d’una infracció administrativa prevista a l’article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o transports públics, així com la tinença il.lícita de drogues tòxiques, estupefaents o substancies psicotròpiques, puguin optar a una mesura educativa per evitar o disminuir riscos associats al consum.
- 15. La justificació tècnica: perquè intervenim? Objectius específcs * Detectar situacions de risc i fer la derivació que s’escaigui a altres recursos de la xarxa sociosanitària. * Orientar en relació a les necessitats personals detectades en el menor denunciat * Assessorar a la família en relació al consum de drogues i altres riscos associats. * Vetllar perquè la mesura educativa es compleixi satisfactòriament. * Garantir una òptima coordinació entre tots els agents implicats. * Garantir la qualitat del servei.
- 16. Població destinatària Menors d’edat, residents a Granollers, de 14 a 17 anys, sancionats per consum o tinença de drogues il·legals. I les seves famílies. En cas de reincidència –menors que s’han adherit almenys una vegada al programa- es desestimarà una nova mesura educativa, pel que es seguirà amb el procediment sancionador ordinari.
- 17. EL PROCÉS... Què? Detecció d’un menor a la via pública en situació de consum i/o tinença de drogues Trasllat del menor a la comissaria Qui? Policia local / Mossos d’Esquadra Com? Acta/Sanció (D10)
- 18. Filiació del pare o la mare o representant legal (en cas d’infractor menor de 18 anys) S’ha comunicat el fet al pare o la mare o representant legal?
- 19. EL PROCÉS (2) Què? Sanció administrativa Informació als pares/tutors legals sobre la possibilitat d’adhesió al projecte de mesura alternativa Qui? Policia local / Mossos d’Esquadra Com? Carta d’informació
- 21. EL PROCÉS (3) S’adhereixen al procés de la mesura alternativa? Sí 15 dies No Què? Sol.licitar visita amb Servei de Salut Pública Procediment de sanció ordinari Qui? Policia local /legals d’Esquadra Pares/tutors Mossos
- 22. EL PROCÉS (4) Què? Visita Signatura de compromís d’adhesió al projecte Es sol.licita la suspensió temporal de la sanció Qui? Pares-tutors legals/Salut Pública Com? Full de compromís
- 24. EL PROCÉS (5) Valoració positiva Valoració negativa Què? Què? Es sol.licita l’anulació Es sol.licita continuar amb el definitiva de la denúncia procediment sancionador Qui? Qui? Servei de Salut Pública/ME Servei de Salut Pública/ME Com? Com? Informe de tancament + Informe de tancament -
- 26. Adolescents atesos al servei 2007-2010 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 2007 2008 2009 2010 Mesures educatives 2010 Adhesions al programa 22 Informes tancaments positius 17 Informes tancament negatius 5
- 34. Algunes idees per debatre… Caldrà (re)pensar què significa “prevenir”: no és només evitar el consum, ni només fomentar l’abstinència. També es potenciar la responsabilitat, la presa de decisions, l’autonomia. I evitar-se problemes. És possible què aquest discurs no coincideixi amb el d’alguns professionals. Ni d’alguns pares. Tinguem-ho clar. Depèn quins casos només necessitaran pautes preventives. D’altres potser requeriran atenció i seguiment. Hem de deixar clar que el nostre paper és el de ser referents positius. La majoria d’intervencions es centraran en les dinàmiques familiars i les del propi adolescent/jove. Oblidant-nos sovint del paper del consum…
- 35. Són necessàries algunes reflexions sobre els adolescents d’avui i el consum de cànnabis actual, Per entendre bàsicament, com ho viuen moltes famílies i d'altres professionals…
- 36. La metàfora de la “saleta d’estar”
- 38. El projecte del “nen tresor”. La planificació familiar. I els nous models de famílies.
- 39. Els nous significats dels conceptes “oci” i “feina”.
- 40. “Lo que distingue a los hombres no es su manera de ganarse la vida, sino más bien su manera de perder el tiempo” Frederik Pohl
- 41. Concepte de treball Concepte d’oci des del des del món adult món jove “Esclau” Llibertat Aïllat Compartit Monóton Divertit
- 42. Les dificultats per a l’emancipació: La crisi de la noció de futur
- 43. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
- 44. El Roto. El País. 14 de febrer de 2011.
- 45. L’excessiu “proteccionisme” vers l’infància i adolescència… Fills consentits i sobreprotegits?
- 46. Adolescents i joves consumidors. El mercat com a principi sobiranista
- 47. ▶ El model actual que defineix el concepte de l’adolescència i joventut genera un mercat immens al voltant de la moda, l’oci, el temps lliure, la música, la diversió… I les drogues? ▶ Aquest mercat immens també genera un entorn en el que les pautes i valors del consum són elements importants en la configuració de les identitats juvenils. ▶ El triomf del consum “low cost”
- 48. Percebem el consum de drogues com quelcom… 1. Normalitzat (integrat) “Porque estoy harta de ver en los institutos un grupito de chavales que están fumando porros y al lado hay otro grupo de chavales de los típicos que no fuman porros, tal vez los más estudiosos, los más no sé qué, ¿no? que en teoría es eso, de cara al instituto, y pasan olímpicamente, ven los que están fumando porros y lo ven súper normal. Quiero decir no es que se escandalicen de decir, ¡ah! ¡no! ¡fuman porros! es que en absoluto. Y si hablas en las clases es que nadie está escandalizado de los porros, de hecho nadie, ¿eh?” (de l'avaluació del "Qué rule"). 2. Estès i generalitzat 3. Fàcilment accessible
- 49. 4. Voluntari “Jo decideixo consumir” “Jove, tu decideixes” 5. Precoç 6. En constant augment
- 50. L’egocentrisme adolescent (paradoxa de ’iԻ徱ܲ).
- 51. “Jo decideixo” “Faig el que em dóna la gana” “Ho faig perquè vull”
- 52. Adolescents i joves 2.0: Les noves formes de comunicació i relació
- 53. Erlich. El País. 3 de març de 2011
- 54. Erlich. El País. 2 de febrer de 2011
- 55. Font: Erlich. El País. 7 de gener de 2011.
- 56. Font: Erlich. El País. 20 de novembre de 2010.
- 57. L’errònia percepció d’una adolescència cada cop més “canyera”
- 58. L’importància simbòlica de la Maria, el paper del botellón i la poca incidència de les altres drogues
- 59. Oportunitats de les mesures educatives
- 60. Les mesures educatives han d’ajudar-nos a... 1. Treballar conjuntament amb la Policía Local del municipi i Mossos d’Esquadra; i optimitzar la relació. 2. Alhora, possibilitar el desenvolupament d’una mesura educativa (no reparadora) de seguiment educativa consistent (tenint en compte, a més, les complicacions existents en el procés de sanció administrativa per consum i/o tinença de drogues. I la conseqüent possibilitat de donar resposta). 3. Ara bé, cal emmarcar-les en un marc de treball més ampli que complementi altres tasques de prevenció, atenció, informació i assessorament relacionades amb el consum de drogues. 4. El fet d’ahrerir-se a un seguiment no anula la sanció per se. La valoració depèn del procés.
- 61. Disposar d’un pla de treball i un procés estructurat
- 62. 1. Tranquilitzar/Calmar possibles angoixes 2. Detectar relacions problemàtiques 3. Focalitzar el problema 4. Pla d’acció
- 64. 1. Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família? 2. Què s’ha intentat fins el moment? 3. Interaccions familiars 4. Trencar la “relació problemàtica/problematitzadora”
- 65. Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família?
- 66. El problema són els amics… És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC… El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Estic desesperat… Què vagi a un centre… Els serveis públics no s’hi posen… Fumo perquè m’agrada… No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres…
- 67. Interaccions familiars / I com ho viuen els fills…
- 68. 澱èԳ “Rígid” “Agobiant” “Dictador” “Pesat” “Desapego” “Apego” “Passota” “Hiperprotector” “Passa…” “Protector” Permisivitat
- 70. Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma” En la família… Els pares es volen “eliminar” la En el fill… conducta problemàtica Perd èmfasi la relació familiar El fill es veu com a problema S’incrementa pressió Importància del consum La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica
- 71. 1. Promoure el diàleg • Escoltar no significa “estar d’acord” • No calen respostes immediates • “Controlar” impulsivitat • Ser estratègicament hàbil • Explicar el perquè deles preocupacions
- 72. 1. Posar de manifest altres conflictes 2. Desalentar el control 3. Conèixer quin consum té? 4. Estimular el “canvi unilateral” 5. Construir nous discursos 6. Separar trobades 7. Determinar eixos de treball
- 73. 1. Ocupacional • Estudis/Inserció laboral • Motivacions • Resultats acadèmics • Dificultats en l’itinerari formatiu 2. Familiar • Estils familiars • Estils educatius • Dinàmiques (horaris, normes, tasques, diners)
- 74. 1. Alternives/Temps lliure/Relacions • Aficions • Gestió temps lliure • Relacions d’amics • Estils d’oci • Factors de risc
- 75. 1. Consum • De diferents substàncies • Problemàtic/No problemàtic • Tipus • Estadi de consum • Factors de risc
- 76. 1. Aspectes psicològics • Estabilitat emocional • Trets de personalitat • Impulsivitat • Afrontament • Animació • Etc • Grau d’alteració psíquica
- 77. Valoracions, conclusions i reflexions
- 78. “Vaig venir aquí per una multa i he acabat sortint amb feina” Guillem, 17 anys “Això no m’ha servit de res” Adriana, 15 anys “M’ha ajudat a relacionar-me millor amb els meus pares” Ruben, 15 anys “M’he endut una sorpresa respecte com tracteu el tema de les drogues. M’ha servit més a mi que a ell…” Jordi, 46 anys (pare del Guillem)
- 79. “El tio friqui ese del ayuntamiento me ha llevao a raya un huevo pero me e pegado unas risas y se lo ha currao” Félix, 16 anys (al seu Facebook)
- 81. La valoració del servei per part dels entrevistats és, per norma, positiva. La majoria dels entrevistats manifesta que la feina que es fa des de el Servei els agrada. Destaquen: (1) l’enfoc davant les drogues -normalitzador-, (2) la proximitat i (3) que se’ls tracta de manera “normal” (no com a persones amb problemes de drogues). I valoren que es vengui el Servei com a quelcom d’utilitat.
- 82. També tenen referència amb el professional via xarxes socials (bàsicament Facebook). A través del seu perfil personal (no professional). I també per companys en comú. Els centres d’ensenyament apareixen com a nexe comú. Més que serveis, pensen en subjectes i veuen a persones. Necessiten adults positius, propers i referents – vinguin del camp professional o personal- que responguin amb confidencialitat i sinceritat als seus maldecaps.
- 83. Ұà
- 84. è徱ٲ
- 85. Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partir de la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents: Granollers_Acció municipal en el consum de drogues www.sobredrogues.net 9 ideas para educar en la adolescencia Jaume Funes. Editorial Graó. I qualssevol dels seus textos, conferències, conversesi intervencions. Energy Control – ABD I la seva intervenció. Los hijos de la desregulación Fernando Conde. Editorial Crefat. I qualssevol dels seus articles. Enquesta escolar sobre consum de drogues 2008 Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud) El adolescente en la terapisa familiar. J. Micucci. Ed. Amorrortu. Treballant com a educadora o educador social Carles Sedó. Edicions Pleniluni. I qualssevol de les seves xerrades. De moltes conferències d’en Domingo Comas. I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines… Les imatges han estat agafades de www.gettyimages.es