More Related Content
Viewers also liked (20)
More from marclia (7)
El model lingüístic valencià
- 1. Alícia Martí Climent Universitat de València Col·loqui Internacional Llengua i Língüística Catalanes Nanterre, 4 de novembre de 2010
- 2. Memòria de suficiència investigadora dirigida pel Dr. Antoni Ferrando de la Universitat de València, titulada “Estudi dels usos lingüístics del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana des del 1982 fins al 2002”
- 3. El corpus analitzat Un exemplar per cada mes de cada any des de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (DOGV, núm. 133, dijous 1-12-83) fins a la publicació de l’Acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel qual s’aprova el referent normatiu del valencià (DOGV, núm. 4.237, divendres 26-4-02)
- 4. Propòsit Cap a quin model de llengua estem anant? Quinesen són lescauses?
- 5. Ortografia dobletsambalternançaentrelesvocals a / e: sempre a dobletsambalternançaentrelesvocals i / e: i > e (2000) dobletsamb r i sense: r > senseròtica(2000) aplecs tl / tll: predominatl accentuacióobertaotancadade la e tònicaen: tendència al tancament Evolució global: depòsit / dipòsit 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 depòsit dipòsit
- 6. Morfologia demostratius: determinants: introducció de les formes no reforçades (este 1998, eixe 1999) pronoms neutres: sistema ternari (açò / això / allò) adverbis de lloc: sistema binari ací / allí Els demostratius: aquest / este 0 100 200 300 400 500 600 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 aquest este
- 7. numerals: v- / h-: predomini v-, introducció h- (1997) u / un: u > un dos / dues: predomina dues, major aparició de dos (1996) Evolució global: huit / vuit 0 20 40 60 80 100 120 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 huit vuit
- 8. formació del plural de paraules que acaben en: -sc, -st, -xt i -ig afegint una -s o bé la síl·laba -os: predomini -os -e amb -s o –ns: predomini -s amb vacil·lacions La dualitat de formes en el plural 0 5 10 15 20 25 30 35 Any1984 Any1985 Any1986 Any1987 Any1988 Any1989 Any1990 Any1991 Any1992 Any1993 Any1994 Any1995 Any1996 Any1997 Any1998 Any1999 Any2000 Any2001 Any2002 ns s
- 9. el verb i la conjugació: doble formad’alguns infinitius: valdre, defensar, ser (1992), tindre (1994), vindre i derivats (finalsdels 90) participisamb les terminacions -it / -ert: -it (1996) Evolució de la doble forma d'alguns participis 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 ert it
- 10. presentd’indicatiu: predomini -eix, introducció -ix (1999) presentdesubjuntiu: introducció -isc (1993, predomini 1996) pretèrit imperfetdesubjuntiu amb –r o -s: predomini -r (1994) Evolució dels diferents paradigmes del present d'indicatiu 0 50 100 150 200 250 ANY1984 ANY1985 ANY1986 ANY1987 ANY1988 ANY1989 ANY1990 ANY1991 ANY1992 ANY1993 ANY1994 ANY1995 ANY1996 ANY1997 ANY1998 ANY1999 ANY2000 ANY2001 ANY2002 eix ix
- 11. Lèxic servei /servici: servici (1998) signar / firmar: firmar (1999) ensenyament / ensenyança: ensenyança (2000) perjudici / perjuí: perjuí (1998) desenvolupar / desplegar / desenrotllar: tendència a desenrotllar Evolució global: perjudici / perjuí 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 perjudici perjuí
- 13. El model lingüístic del DOGV Doblets amb alternança entre les vocals: traure, depòsit... Doblets amb r i sense: orde, però tresor. Accentuació tancada de la e tònica. Demostratius: determinants (este, eixe), pronoms neutres (açò, això, allò) i adverbis (ací, allí). Numerals: huit, un, dues. Formació del plural: els substantius plans acabats en -e (-s) i les paraules masculines acabades en -sc, -st, -xt i -ig (-os). Infinitius: valdre, defensar, ser, tindre, vindre. Participis: -ert > -it. Verbs incoatius: present d’indicatiu (-ix) i de subjuntiu (-isc), imperfet de subjuntiu: -s > -r. Lèxic: servici, firmar, ensenyança, perjuí, desenrotllar.
- 14. Models de normativització Lacreu (2002: 247) Pradilla (2004: 124-126) Particularista Integracionista Convergent Codificació endonormativa autònoma Codificació endonormativa integracionista Codificació endonormativa autònoma
- 15. Models lingüístics Acadèmic Institut d’Estudis Catalans (IEC) Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) Polític Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
- 16. AVL “codificació policèntrica però convergent” (AVL 2005) tendència a un model particularista l’ús dels demostratius no reforçats est (e), eix (e) les formes verbals incoatives en –ix (patix) I a més… Ortografia: variants de paraules amb a (llançar i traure), amb e (redó) i sense r adventícia (orde) Morfologia: variants pròpies de la llengua parlada (hòmens, huit, tindre, vindre, establit...) Lèxic: juí, servici...
- 18. Història política 1975-1982 1982-1995: majoria absoluta del PSPV-PSOE 1995-1999: coalició del PP amb UV 1999- : majoria absoluta del PP Història lingüística La llengua no té un marc jurídic adequat No hi ha canvis lingüístics fins al 1993/1994, i en la morfologia verbal Censura de termes i conceptes. Canvis lingüístics abundants Continuen els canvis en la llengua
- 20. Evolució dels usos lingüístics del DOGV 0 1 2 3 4 5 6 7 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Història política Història lingüística
- 21. Conclusions L’interés pel control de la llengua queda patent Model lingüístic particularista per tal d’evitar un divorci massa accentuat entre la llengua escrita i la parlada sense interés per acostar-se a les altres varietats de la llengua