Material editat per la Subdirecció General de Drogodependències i Sida. Tracta el consum de drogues en l'àmbit familiar entre pares i fills amb un element a considerar: pares i mares consumidores.
Clubs sociales de cannabis, normalización, neoliberalismo, oportunidades pol...Universitat Autònoma de Barcelona.Resumen:
En el Estado español, el movimiento cannábico lleva más de treinta años reclamando una revisión de las políticas prohibicionistas. El movimiento aprovechó los huecos del marco jurídico para articular la fórmula de los clubs de cannabis, con la finalidad de abastecerse colectivamente de cannabis. Los clubs, entre otros requisitos, no pueden obtener beneficios económicos. El texto analiza
la influencia de la normalización sociocultural del cannabis, el actual contexto social (crisis económica) y los discursos hegemónicos (neoliberalismo, consumismo…) como responsables de la apertura de centenares de clubs a partir
de 2011, especialmente en Barcelona. Esto comportó la aparición de modelos de gestión de clubs que no se ajustaban a la jurisprudencia. Esta situación, junto a la
innegable realidad del consumo de cannabis, ofreció al movimiento cannábico una oportunidad política para regular los clubs, que ha encontrado sinergias en Cataluña, Navarra y el País Vasco. Para finalizar, se reflexiona sobre cómo el prohibicionismo ha dificultado la actividad de los clubs a pesar de los avances sociales y jurídicos acaecidos en los últimos años.
Defensa tesi doctoral_sense_passar-se de_la_ratlla_dpmoUniversitat Autònoma de Barcelona.ʰԳٲó utilitzada en la defensa de la tesi doctoral "Sense passar-se de la ratlla. La normalizació dels consums recreatius de drogues", dirigida per Joan Pallarés i Joel Feliu. Inscrita en el departament de Psicologia Social de l'UAB.
El papel de los porros. El lugar del cannabis en la sociabilización adolescenteUniversitat Autònoma de Barcelona.El documento discute el papel del cannabis en la socialización adolescente. Explora cómo la sociedad ha normalizado el consumo de drogas y cómo el cannabis ya no representa una transgresión sino que es más aceptable. También analiza cómo los adolescentes usan el cannabis para integrarse en grupos, buscar estados de ánimo y desconectar del estrés cotidiano. Finalmente, señala que el cannabis ha perdido su peso identitario para los jóvenes y no está tan de moda en la actualidad debido a cambios en las formas de sociabilidad y a factores
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Jordi Bernabeu FarrúsDebat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevencióJordi Bernabeu FarrúsFormació realitzada a l'equip d'educadores del Taller d'Ocupació de l'Ajuntament de Manlleu el setembre de 2013.
Connecta amb els teus fills. Quan als pares ens preocupen les begudes alcohòl...institutdecelraInformació consum alcohol dels Serveis Territorials d'Interior i d'Ensenyament
O ells, o nosaltresFSYC - Fundación Salud y ComunidadEl Periódico de Catalunya recull l'opinió d'FSC respecte a la regularització del cànnabis. La publicació dedica a aquesta temàtica diverses informacions emmarcades en la secció "Tema del dia", tant en la seva edició en castellà com en català. El nostre company Otger Amatller, coordinador de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), afirma en l'article titulat "O ells, o nosaltres" que "regularització no significa liberalització, sinó assumir la responsabilitat de controlar la situació".
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]Jordi Bernabeu FarrúsXerrada feta el 14 de març de 2019 a Manresa en el marc de l'exposició 'Controles'.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
L'atenció individual i familiar a adolescents per consum de drogues. El cas d...Jordi Bernabeu FarrúsExposició d'un cas al curs de Progess sobre adolescents i xarxes socials.
Visions adolescents sobre la marihuanaSobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEl Servei de Salut Pública treballa, des de fa anys, en la prevenció dels usos de drogues entre la població general, amb especial èmfasi a la població jove i adolescent. L'any 2007 es posa en marxa l'estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues 2007-2010. I en aquest marc es creen -entre d'altres- dos serveis que permeten un apropament al col·lectiu adolescent consumidor: (1) el Servei Municipal d'Informació i Assessorament sobre Drogues; i el (2) Programa de Mesures Alternatives per a menors sancionats per consum de drogues1.
A partir de l'experiència d'aquests dos Serveis hem realitzat diferents entrevistes obertes a adolescents i joves amb la finalitat de conèixer la realitat que envolta als adolescents consumidors de cànnabis.
Sessió a Girona (CSMIJ i CAS)SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersSessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Una mirada femenina del consum de cocaïnaUniversitat Autònoma de Barcelona.Una mirada femenina del consum de cocaïna. Text resum de la ponència «Una mirada femenina de la cocaïna». Curs: «Abordatge preventiu del consum de cocaïna ». Organitzat pel Institut d’Estudis de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 13 d’abril de 2011.
Usos adolescents de les drogues: idees per a la seva prevencióSobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersComunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Primeres pàgines sense passar se de la ratlaUniversitat Autònoma de Barcelona.Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per personesprovinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.
Connecta amb els teus fills. Quan als pares ens preocupen les begudes alcohòl...institutdecelraInformació consum alcohol dels Serveis Territorials d'Interior i d'Ensenyament
O ells, o nosaltresFSYC - Fundación Salud y ComunidadEl Periódico de Catalunya recull l'opinió d'FSC respecte a la regularització del cànnabis. La publicació dedica a aquesta temàtica diverses informacions emmarcades en la secció "Tema del dia", tant en la seva edició en castellà com en català. El nostre company Otger Amatller, coordinador de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), afirma en l'article titulat "O ells, o nosaltres" que "regularització no significa liberalització, sinó assumir la responsabilitat de controlar la situació".
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]Jordi Bernabeu FarrúsXerrada feta el 14 de març de 2019 a Manresa en el marc de l'exposició 'Controles'.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
L'atenció individual i familiar a adolescents per consum de drogues. El cas d...Jordi Bernabeu FarrúsExposició d'un cas al curs de Progess sobre adolescents i xarxes socials.
Visions adolescents sobre la marihuanaSobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEl Servei de Salut Pública treballa, des de fa anys, en la prevenció dels usos de drogues entre la població general, amb especial èmfasi a la població jove i adolescent. L'any 2007 es posa en marxa l'estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues 2007-2010. I en aquest marc es creen -entre d'altres- dos serveis que permeten un apropament al col·lectiu adolescent consumidor: (1) el Servei Municipal d'Informació i Assessorament sobre Drogues; i el (2) Programa de Mesures Alternatives per a menors sancionats per consum de drogues1.
A partir de l'experiència d'aquests dos Serveis hem realitzat diferents entrevistes obertes a adolescents i joves amb la finalitat de conèixer la realitat que envolta als adolescents consumidors de cànnabis.
Sessió a Girona (CSMIJ i CAS)SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersSessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Una mirada femenina del consum de cocaïnaUniversitat Autònoma de Barcelona.Una mirada femenina del consum de cocaïna. Text resum de la ponència «Una mirada femenina de la cocaïna». Curs: «Abordatge preventiu del consum de cocaïna ». Organitzat pel Institut d’Estudis de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 13 d’abril de 2011.
Usos adolescents de les drogues: idees per a la seva prevencióSobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersComunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Primeres pàgines sense passar se de la ratlaUniversitat Autònoma de Barcelona.Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per personesprovinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.
nurialopezaulasalut17SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEl passat dimecres 22 la psicòloga clínica del CSMIJ de Granollers (Sant Joan de Déu) va fer una sessió sobre l'adolescència. En aquesta es presentava tot un seguit de reflexions i propostes per conèixer d'aprop la realitat d'aquesta etapa del cicle vital.
Us deixem la interessant presentació que va fer servir la Núria.
¿Qué hacemos con el cannabis? Intervenciones terapéuticas específicasSobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEste documento discute diferentes perspectivas sobre el cannabis y las drogas. Aborda temas como las intervenciones terapéuticas específicas, el consumo de drogas en la sociedad de consumo actual, los riesgos potenciales del consumo de cannabis como la afectación cognitiva y los trastornos de salud mental, y la necesidad de un enfoque que tenga en cuenta los contextos sociales y las identidades en construcción de los adolescentes.
Faim15SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEste documento resume tres temas principales relacionados con las preocupaciones de los adultos sobre los jóvenes: 1) El consumo de drogas, que ya no implica necesariamente adicción o problemas debido a la normalización, aunque algunos grupos siguen siendo motivo de preocupación; 2) El uso excesivo de pantallas y redes sociales, que plantea nuevos retos para la intervención debido a factores como el acoso cibernético; 3) La necesidad de un acompañamiento socioeducativo equilibrado que trabaje la moderación y propor
Prevención de adicciones (Postgrado Pediatría Social UB)SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEste documento presenta un análisis de la adolescencia, juventud y consumo de drogas desde diferentes perspectivas como la sociedad de consumo, las demandas que se reciben, la lectura adulta de estas etapas y los cambios sociales. Se argumenta que probablemente se esté leyendo la adolescencia actual con parámetros del pasado y que existen nuevos fenómenos como la prolongación de la juventud, el individualismo y la crisis de futuro que afectan a los jóvenes.
DrogasadopcionSobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEste documento trata sobre la experimentación con drogas en la adolescencia. Explica que los adolescentes a menudo consumen drogas para divertirse y pasarlo bien, mientras que los adultos tienden a verlo como un problema. También discute cómo los malestares en la adolescencia como la dificultad de encajar pueden llevar al consumo, y enfatiza la importancia de la moderación, la prudencia y la responsabilidad en lugar de la prohibición total.
MasterdrogasSobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEste documento resume tres aspectos clave de los usos adolescentes de drogas: 1) Explica la función socioeducativa de acompañar a adolescentes que consumen drogas o tienen problemas, enfocándose en la prevención y reducción de daños más que en la abstinencia; 2) Describe las demandas más comunes a las que se enfrentan, como adolescentes con medidas judiciales o problemas en sus contextos; 3) Resalta la importancia de considerar las diferentes formas de vulnerabilidad individual, contextual y de las respuestas institucionales.
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersAvui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
Edades201112SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersEste documento presenta los resultados de la Encuesta sobre Alcohol y Drogas en Población General en España de 2011-2012. La encuesta encontró que el consumo de alcohol, tabaco e hipnosedantes es más alto, mientras que el consumo de cannabis, cocaína y éxtasis es más bajo que en encuestas anteriores. El consumo de drogas es más común entre hombres y personas de 15-34 años. La edad promedio de inicio de consumo de drogas varía de 16.5 años para el tabaco a 34.5 años para los hipnosedantes.
3. Digues Lluiiiiís... Clic!
Em dic Lluís, tinc 39
anys i una filla, la Carla, de
5 anys. Vaig començar a
fumar marihuana als 16; em
relaxava, em sentia diferent i,
a més, gairebé sempre m’ho
passava bé, malgrat que
alguna vegada em pujava
massa i no em sentia del tot
bé. Prendre marihuana és
un hàbit per a mi, també he
hagut de pagar alguna multa
per fer-ho al carrer i sé que té
riscos per a la salut.
Veig que la Carla imita el
gest de fumar i no m’agrada
aquest joc, així que he decidit
moderar el meu consum i
ser més selectiu quan en
prenc. Ara fumo a la galeria,
no dins de casa, més aviat
cap al vespre, quan ja no
he de sortir al carrer i ella
dorm. Miro de fer-li entendre
que fumar no és saludable,
sobretot si es fa a tota hora.
Quan em pregunta per què
ho faig si no és saludable,
li contesto que hi ha coses
de fumar que m’agraden i
d’altres que no, que per això
no fumo gaire i que potser
algun dia ho deixaré.
4. Targeta groga
Em dic Andrea, tinc 36 anys i tinc una filla, la Rut, de 17
anys. Fa sis anys em vaig separar del pare de la meva filla i des
d’aleshores no tinc –ni vull– parella estable. Prenc cocaïna “de
tant en tant”, quasi tots els caps de setmana quan me’n vaig de
festa. També cau algun que altre cubata.
No fa gaire la Rut va trobar-me una bossa i em va preguntar
directament si era cocaïna i si la podia tastar. Em vaig quedar
estupefacta, no vaig saber reaccionar i li vaig dir de forma
brusca que no es fiqués en les meves coses. Més tard, vaig
reflexionar i vaig voler parlar del tema, però en un primer
moment em va rebutjar. En un segon intent ja va acceptar
parlar-ne: em vaig disculpar per haver-la rebutjat i pel meu
descuit. Li vaig reconèixer que em va fer vergonya que em
descobrís així i que em feia por que ella ho tastés.
Targeta groga!
5. El Marc
Tinc 42 anys i tinc un fill de 16 anys, el Sergi. La meva
parella fuma diàriament haixix; va començar quan era
adolescent, de fet, al nostre barri tothom en fumava. Jo treballo
a l’obra i allà també hi ha consum. Algun cop hem hagut
d’aturar algú que anava massa “enfilat” per les bastides.
El Sergi és molt esportista i no li agrada gens fumar ni que
sa mare fumi; de fet, sempre li està donat la tabarra dient-li que
ho hauria de deixar. Inclús li dóna idees; per exemple, que faci
una mica d’esport per fer una mica de neteja de pulmons o bé
que fumi abans d’anar a dormir. Aleshores ella li contesta que
ja ho deixarà quan sigui el moment, que li agrada relaxar-se
i desconnectar una mica. L’altre dia el vam veure fumant per
primera vegada...
Ens hem d’asseure a parlar de tot això.
6. “My house”
Tinc 37 anys i una filla de
10, l’Ester. A mi m’agradava
molt la festa House dels anys
90, de fet encara enganxo una
mica de cristall i keta de tant en
tant i m’ho prenc a casa amb
alguns amics, sempre a partir de
mitjanit, quan l’Esther ja dorm.
Qui en pren s’ha de quedar a
dormir per no agafar el cotxe
i el dia següent ha de marxar
en transport públic: les regles
són les regles. Pel seu gust
amarg ho barregem amb suc de
taronja.
Un dia vam fer una segona
ronda al cap de quatre hores de
la primera; tots els gots estaven
preparats i s’ho va beure tothom
menys una persona. El got que
faltava va quedar a sobre de la
taula i ningú se’n va adonar fins
al matí, ja que després de la
keta ens vam quedar adormits.
L’Ester es va llevar abans que
ens despertéssim. Va ser una
sort que no s’ho prengués per
equivocació!
Això ens va fer pensar
que ho havíem de fer d’una
manera diferent: ara m’ocupo jo
personalment de supervisar que
no quedi res descontrolat enlloc.
7. Nadal amb els sogres
Cada any ens trobem amb els sogres per Nadal.
Mengem molt, mentrestant bevem i bevem.. Brindem
i ens desitgem moltes coses bones. Però a poc a
poc ens deixem anar i comencem a dir-nos quatre
veritats, aleshores acabem a crits i barallant-nos.
Després agafem el cotxe, perquè no aguantem ni un
minut més i marxem.
El nostre fill Joel, de 15 anys, ens diu que ja n’està
fart, que cada any és el mateix i que després passem
uns quants mesos sense relació amb els sogres.
Fins i tot algun Nadal ja ni ens hem trobat.
L’any passat vam decidir limitar l’alcohol, un
parell de copes de cava per brindar i una copa de vi
per sopar, la resta sense alcohol. La cosa va anar
molt millor; a més, vam quedar-nos a dormir i vam
estalviar-nos la carretera de matinada. Cal dir que
l’ampolla de vi, la de cava i la d’aigua eren d’una
qualitat excel•lent.
8. Naturalment?
Sóc la Raquel i tinc 36 anys; en Toni, el meu
company, i jo tenim dos nens: l’Eric de 8 anys i
en Pol de 3 anys. Tant el Toni com jo fa molt de
temps que fumem maria, tant a casa com amb
els amics. Tenim un parell de plantetes a casa.
L’altre dia la tutora de l’escola dels nostres fills va
dir-me que volia parlar d’una cosa que els estava
preocupant i era que l’Eric anomenava molt la
paraula porros.
No havia pensat mai que pogués ser un
problema, perquè per a nosaltres la maria és la
cosa més natural del món. Ara ja no ho sé...
9. Aquesta la pago jo
Sóc en Carles, de 45 anys. M’agrada passar temps
amb el meu fill i veure’l gaudir. Així, els diumenges al matí
l’acompanyo als partits que juga amb els infantils del barri.
A la mitja part els pares anem al bar i ens convidem a unes
rondes. La setmana passada, l’entrenador ens va dir que
a les segones parts havia notat que escridassàvem més
l’àrbitre, l’equip contrari i inclús els nostres jugadors. El meu
fill m’ha dit que prefereix anar-hi sol.
10. 䲹çdzٲ岹
Ja està tot preparat per la calçotada d’aquest
any; fa més de deu anys que tenim aquesta
tradició amb els amics, mai falla ningú. Ara ja no
és tant senzill d’organitzar-la, abans amb quatre
coses que portés cadascú ja n’hi havia prou,
però ara... podem arribar a ser més de vint adults
i, a més, la majoria de nosaltres ara ja tenim
fills. Com passa el temps! Tot plegat m’ha fet
pensar en l’última calçotada... He recordat que
pràcticament no vam estar pels nens, que gairebé
hi havia més ampolles de vi que menjar, fins i tot
l’Olga i el Xavier van haver de marxar abans que
la resta perquè ella va beure massa, i la seva filla,
emprenyada perquè no volia marxar amb els seus
pares encara.
Em sembla que li diré a l’Antonio que aquest
cop ens podríem encarregar nosaltres de les
begudes i també podríem preparar alguns jocs
per fer amb els nens.
11. Indicacions La selecció del moment i el lloc on
consumir és un element de protecció vers
els fills. La discreció també.
Si consumiu drogues és molt important
que no les deixeu a l’abast dels vostres Cuidar-se un mateix és una actitud que
fills, i que tingueu cura de les restes serveix com a model positiu de relació
(envasos que poden portar a confusió, amb els fills.
burilles, etc.).
Reconèixer els propis errors i
Amb qualsevol consum, es modifica contradiccions pot enfortir l’autoritat
la percepció de la realitat, de la paterna i materna.
responsabilitat i dels riscos.
Preguntar-se de tant en tant què et dóna
Si consumiu substàncies en grup, és el consum i què et treu pot afavorir un
aconsellable que hi hagi una persona pensament crític protector.
adulta que no consumeixi, que es faci
responsable que no quedin restes a l’abast
i que les persones no s’exposin a riscos.
Parlar del consum de drogues amb la
vostra parella pot evitar donar missatges
confusos i/o contradictoris als vostres
Eviteu el consum en cas que tingueu fills fills.
al vostre càrrec i sigueu l’única persona
adulta de referència.
En cas que els consums deixin de ser
recreatius i comencin a ser problemàtics
és important consultar un recurs
especialitzat.
12. El paper de la família
Connecta amb els teus fills. Quan els pares ens
preocupen els porros
On puc trobar més informació? http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2183/
Dn2183/porroscat.pdf
Connecta amb els teus fills. Quan els pares ens
preocupen les begudes alcohòliques
Informació sobre drogues http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2183/
doc8863.html
Guia “Drogues, què cal saber-ne?”
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/not684508.pdf Connecta amb els teus fills. Com prevenir el consum de
drogues i altres conductes de risc
Portal de l’entitat Energy Control http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2183/
http://www.energycontrol.org/ dn2183/brevguipares.pdf
Portal de Som.nit Guia informativa per la prevenció de drogues en l’àmbit
http://www.somnit.org/ familiar
http://sobredrogues.net/familia
Assessorament
Línea Verda 900 900 540
Servei d’assessorament i orientació sobre drogues
http://www.liniaverda.org/
Programa de sensibilització dels problemes derivats d
l’ús de cocaïna
http://www.cocaonline.org/